miércoles, 2 de marzo de 2016

Chachi piruli + Colorantes permitidos a l' elefantet, 380m.

Avui ens hem llevat motivats, de fet pujant cap al monestir veiem la mas brullet i una mica més i ens hi fotem, sort que ens ho hem repensat perquè ens haguèssim fotut de fred!!!




















CHACHI PIRULI
Bueno doncs pugem per les escales de darrere el monestir i fem aquestes dues vies ben diferents, per trobar la primera via pujarem per les escales dels pobres i després d'atravessar el pont i un parell de curves enfilarem per un corriol cap a la paret. La chachi piruli és més fàcil i disfrutona tot i que els primers passos del segon llarg dèu ni dó.Per cert la primera tirada la pugem sense encordar, fàcil sense problemes. De la reunió 2 passem el bosquet i la muntem més amunt en una alzina, agilitzant així una mica. El penúltim llarg és guapíssim, sortim en diedre per després desplaçar-nos cap a la placa, sempre amb bons peus però que ens farà anar cap aquí i cap allà, per a mi el millor llarg !!
Material: 8 cintes
Dificultat obligada: 6a
Descens: No seguim el camí que tira per la dreta, agafarem un que puja recta amunt i que ens deixarà a les escales que baixen del refu i que empalment amb les escales dels pobres.

inici 2 llarg


penúltim llarg
últim llarg de tràmit










començant en diedre el guapo penúltim llarg

 

COLORANTES PERMITIDOS
Tornem a baix i pugem ara pel corriol del costat de la chachi que en res estem a peu de via característic perquè comença en una placa a l'esquerre d'unes fissures molt amples. Els dos primers llargs són bastant iguals que els de la chachi o sigui, molt guapos, però amb els seguros més lluny, després atravessarem un bosc de tràmit i ens plantarem sota el 6a+, de 6a+ res de res, és difícil de collons la veritat, i més posar-te de peus a la panxa per xapar tè la seva història. El següent llarg és un de curt però tècnic i molt guapo. L'últim llarg si que és guapíssim però ni en Dídac ni jo anem amb la pila suficient, és un llarg tieso i amb ambient i que et fa escalar. L'arribada a la última reunió haurem d'anar al lloro que està una mica d'escompost.
Descens: fem un curt ràpel i seguim el mateix camí d'abans.
Material: 10 cintes.
Dificultat obligada: 6a

2 llarg
1 llarg

inici difícil 4 llarg
últim llarg

martes, 23 de febrero de 2016

pic de Meners per Ransol

Aprofitem un dia de mal temps per pujar en poca estona al fàcil pic de Meners.
Ideal per iniciació.

Sortirem una mica abans d'arribar al poble en un petit trencall a l'esquerre, començarem a pujar per l'esquerre del riu i més amunt quan poguem ens canviarem de cantó i passarem a la dreta, primer pujant una petita pala direcció nord-est i un cop a dalt tirarem cap a l'esquerre per guanyar un petit llom, seguirem rectes en lleuger ascens fins al cim el cual nosaltres no hem vist res de res per la boira que hi havia. Ideal per fer una matinal, fàcil i ràpida. Per cert: l' altímetre s'ha tornat boooig !!! s' ha posat a 0. El desnivell real és de 750 metres!!!
Si us voleu descarregar la ruta cliqueu aquí




viernes, 12 de febrero de 2016

L' escultor de somnis, roc de collars

Dilluns anem a fer aquesta nova via que han dedicat al Josep Sánchez que tantes bones vies va obrir. La via està semi-equipada, als llocs més difícls i trobarem parabolts i als passos fàcils els haurem d'equipar, també han utilitzat molts ponts de roca i inclús cordinos empotrats amb llaços a l'estil Txèquia.

La via no està pas malament, els dos primers llargs però són de tràmit es podria dir, ja que van totalment a la dreta per buscar la línea de la via. L' últim llarg és guapíssim, una fissura de 30 metres per disfrutar-la, només per això ja val la pena. La ressenya a mida que es vagi repetint s'anirà modificant però per nosaltres el segon llarg no fa 25m sinó més aviat 15m i el tercer llarg on i diu 6b/A0 pffff !!! alló de 6b no en tè res de res !! i A0 tampoc perquè no arribes a xapar, no sè fa de mal dir però vam estar d'acord que era ven bé 6c. A veure que hi dieu.
ressenya l'escultor de somnis
Aproximació a peu de via. WIKILO
Si no hi heu estat mai val la pena mirar de descarregar l' aproximació o d'imprimir-la mirant altres bogs ja que no és precisament fàcil d'arribar-hi.
La via està a l'esquerre de la via de l'alfons baró i a la dreta de la dioni, al peu de via hi ha una fletxa dibuixada amb guix.

1 llarg comença recta fins a un pont de roca amb un cordino/corda, allà tombem a la dreta i passem per sota un arbre, al costat hi ha un bolt on farem reunió reforçant amb un alien groc.
1 reunió
 2 llarg surt cap a la dreta on superarem un pas de V+, la reunió està un xic a la dreta. Jo no la vaig veure i vaig tirar amunt i vaig baixar al cap de poc :(
pas de V+ al segon llarg
El tercer llarg surt recta amunt, quan comença a posar-se complicat i després d'un clau en Dídac i fica un camalot verd, l'arribada a la reunió és xunga, la resse diu 6b però coincidim que no ho és i A0 tampoc perquè no si arriba...en Dídac o obre com pot i jo pujo fent un pedal amb una cinta llarga.
En Miquel al pas clau del tercer llarg
 El quart llarg també déu ni dò. La sortida és guapa, després va cap a la dreta i passa pel costat d'una sabina per on ens enfilem, d'allà tombem a l'esquerre per uns passos molt fins que li donen 6A, tornem a coincidir que deu ser algu més.
inici 4 llarg
El cinquè llarg va en tendència a la dreta, és fàcil però hi ha un "alege" que no vegis !!!
5 llarg
El sisè llarg és una mica perdedor, mireu bé la ressenya. Surt cap a la dreta però després hem de tornar a l'esquerra on trobarem un parabolt, seguirem recta amunt i trobarem la reunió a sota la gran fissura.
En Miquel a la reunió abans de la fissura.
El setè llarg és el llarg. Una fissura guapíssima equipada amb cordinos i un o dos parabolts però que hi podem ficar el que volguem. En Miquel es "kurra" un llarg de puta mare !!


últim llarg
























Despés tenim una reunió bis.
Un cop a dalt i d'esquena a la paret baixarem cap a l'esquerre uns metres hi trobarem la última reunió de la via Dioni, farem tres ràpels i serem a baix.

De material vam agafar 16 cintes+tascons+semàfor d'àliens + el gris i els camalots fins el 2 i bagues llargues.

lunes, 28 de diciembre de 2015

La cosa nostra Vilanova de Meià, 175m 6a+ A1e

És una via molt maca però que hi has d'anar amb pila de braços, com gairebé totes les de Vilanova de fet. El peu de via és fàcil de trobar perquè els spits del primer llarg són de color vermell i fa com una espècie d'arc que va d'esquerre a dreta, per situar-nos la via està a l'esquerre de tot de la roca dels arcs, al costat de la Lleida. En definitiva és una via força ràpida que consta de cinc llargs i la roca és sencillament impecable excepte l'últim llarg i els últims metres del quart, els altres quatre primers són molt bons.
De material hem agafat l'àlien gris, el camalot '75 i 1 i tambè els tascons, unes 14 cintes i els estreps.
1 llarg de flanqueig

El primer llarg va de flanqueig total cap a la dreta, els primers passos amb fred et deixen els braços a caldo, després la cosa afluixa i ens dóna una mica de "vidilla" sobretot amb bones repises de peus amb algun pas aillat que haurem de mirar molt bé. El més difícil de la via arriba al final del llarg on s'ha de fer un canvi de paret una mica complicat, tens unes mans més o menys petites i has de fer un canvi de peus per poder anar a l'altra paret. En Miquel se'l treu al segon intent i jo quan hi arribo m'hi arrosego literalment !
2 llarg


 De fet és podria dir que les dificultats és concentren en 20 metres que van des de l'arribada de la primera reunió i la sortida de la segona. Sortim de la segona role haurem de superar una panxa que és fa amb A0, l'últim seguro allarga una mica i en Miquel i posa un tascó que curiosament ja se'l va trobar aquí i que a mi em costa una mica de treure, després d'això és una escalada de plaer.
3 llarg

El tercer llarg l'obro jo. És un llarg guapíssim que li donen 6a+, suposo que per lo mantingut del llarg perquè no he pas trobat cap pas molt difícil o si més no, no he pas trobat cap pas més difícil que el del primer llarg. Aquest és una successió de passos verticals amb bones nances que ens deixarà els braços ben servits i l'adrenalina a tope sobretot cap al final del llarg.
4 llarg
Els primers metres del quart llarg també són fantàstics, assequibles i disfrutons però que és torna una mica descompost abans d'arribar a la reunió que ens queda una mica a la dreta.
L' últim llarg haurem de mirar la roca ja que aquesta si que està una mica suelta, aquest llarg tè els spits una mica amagats però si no recordo malament en trobarem com a mínim tres. Jo he fet reunió en una alzina a l'esquerre de la feixa. Tambè és pot tirar recta amunt i fer reunió a l'alzina de la Lleida.
Un 10 de via, super recomanable !!

ressenya la cosa nostra
ressenya la cosa nostra