Boy roca a la trompa de l' elefant.

Sortim de Vic amb boira, fet bastant normal, no és cap novetat, però dura fins a Montserrat. Decidim pujar fins a peu de via convençuts que tirarà avall cap a la fondalada. JAJA !!! no hi ha com tenir unes bones ganes d'escalar companys !! no veiem una merda en tota la via, en prou feines ens veiem entre nosaltres, això sí: la via és molt guapa eh jaja !!!

1 llarg vaia navegada !!!

Poca cosa a dir que no s'hagi dit ja de la Boy Roca.

La via surt un metre a l'esquerre de la canal herbosa, no mireu amunt a veure si es veu algun parabolt nooo. No ni ha cap, l' únic parabolt que hi ha està a 4 metres de la reunió, o sigui que ens tocarà navegar una mica.

Aproximació fins a peu de via AQUÍ

1 llarg: El que deia, navegació. Sortim rectes amunt, jo he posat dos aliens i el camalot 0'75 i 1, no és que sigui una passada però menys és res , la veritat és que he passat una mica de iuiu!! La reunió es troba just quan la via comença a posar-se vertical. III - IV

2 llarg

El segon llarg és una canya, facilot però per disfrutar-lo a sac, d'aquells llargs de plaer!! IV+

3 llarg.

uf, quines vistes avui !!

El tercer llarg és el llarg, si és va amb pila es pot fer, vull dir que és factible però has d'anar molt rodat. Nosaltres durem el que durem. Quan la cosa es posa molt tiesa començo a fer A0 fins gairebé arribar a la reunió, l'estrep el trec en una ocasió més per mandra de fer el pas que res més, és pot passar sense. V AE  6a+

4 llarg

El 4 i el 5 els empalmem uns 55 metres més o menys, són més facilets però també disfrutons com tota la via. IV

Quan arribem a dalt acabem de pujar fins al cim de la trompa i allà ens desencordem, tot seguit tenim una curta desgrimpada ( si es vol es pot rapelar) fins a un coll i allà haurem de baixar per una xemeneia fàcil que tenim a mà esquerre, un cop a baix tirarem cap a la dreta i quan poguem direcció sud per empalmar amb el camí de st.Benet.

Material: unes 15 exprés, joc d' aliens, camalot lila,verd i vermell i tascons.

Que la disfruteu, gaaaaaaas !!!!!

Lo NIK GALL - LASTIR

1 llarg i nom de la via.

A l' Olga Frontera li ha sortit comptència, no parlarem del llarg de placa de V+ que té, per a mi un dels millor que he fet mai en aquesta graduació, però en el conjunt de la via la seva nova veïna té molts alicients com per disfrutar-la ja que té un línia molt maca, llàstima això si de la transició del tercer llarg.

2 llarg. genial!!

Per arribar a la via haurem d'anar fins a artesa de segre i d'allà direcció a Alós de Balaguer, un cop al poble i enmitg d'una curva de dretes seguirem rectes per un camí de terra fins que aquest s'acabi, després ja és més que evident.

Els dos primers llargs són bastant iguals, es poden empalmar inclús si es vol, el segon millor que el primer per mi, aquest cap al final va afluixant i acaba una mica terrós. Des de la segona reunió sortirem una mica a l'esquerre i amunt, ara venen uns metres i una altra reunió intermitja per al final ficar-nos a sota d'una placa de tres llargs guapíssima.

en jordi arribant al 1 llarg de la última placa.

Els tres llargs següents són molt bons en general, sempre en un grau de V i amb els seguros al seu lloc, i si es vol és pot protegir amb algún frientillo petit.

Després de l' últim llarg seguirem rectes i trobarem una reunió enmitg d'un coll d'on farem dos ràpels pel cantó oposat, el primer fins al capdevall de la paret i per accedir al segon haurem de pujar el marge que trobem davant nostra i rapelar d'un arbre. 

Una via molt recomanable per a tots els gustos.

Hem fet servir 12 cintes, bagues llargues per sabines i algún friend petit. ( es pot passar sense )

Grau màxim V.

Felicitats al operturistes lo gall de ponent, molt ben trobada !!!

Que la disfruteu.

Via Llamosí a l' agulla gran d' amitges, 170m V+

Fa uns vuit anys vam escalar a l'agulla petita la cerdà - pokorski, massa temps ha passat per tornar en un lloc tant inhòspit malgrat l'afluència de gent, escalar aquí és com estar en el regne de la vertical m'atreviria a dir... sols a la paret envoltats d'un entorn ferèstec i aïllat, ens dóna la sensació d'estar escalant de veritat, de èsser autèntics escaladors pujant per diedres de granit perfecte fins al capdemunt d'una agulla que aparentment semblava inescalable a les vistes d'alguns...

inici de la via seguint la vira i cap a la dreta.

La via Llamosí està situada a l'agulla gran, la de la dreta. Comença just a l'esquerre d'un diedre perfecte... ja des de lluny observarem que a uns 20 metres del terra hi ha un replà amb herba, doncs en aquest replà hi tenim la primera reunió, si baixem una mica amb els ulls des de la distància, podrem endevinar per on comença la via.
Aproximació cliqueu a sobre.

inici segon larg

El primer llarg no té pèrdua, comença per una fissura i un cop a dalt d'ella tombarem a poc a poc cap a la dreta per anar a buscar el replà d'herba abans esmentat. Al final del llarg hi ha un pas d' adhrència, jo l'esquivo passant per sobre, més per falta de convicció que per la dificultat en si. La reunió és la primera que trobem, n'hi ha una altra a la nostra dreta que no farem servir.

l'atlètic inici del tercer llarg

El segon llarg surt just per sobre la reunió i cap a l'esquerre, no anem davant nostra on hi ha un parabolt, aquest és d'una altra via, a la llamosí no hi ha ni un bolt. Comença amb un pas de bloc on haurem de pujar els peus a una repisa petita, un cop superat aquest pas ve un tram una mica herbós i ja reunió.

l'estany i el refu d'amitges

El tercer i quart llargs són de por, de guapos vull dir...per a mi el quart és el més difícil de la via, potser perquè no l'he obert jo i el faig de segon. El tercer tambè és boníssim, la sortida de la reunió és super atlètica i vertical i més per un tio que fa un any que no escala, equipant aquest troç em venen rampes als bessons però un cop superat els primers 20 metres el diedre s'aplana una mica i es torna més fàcil, tambè s'ha de dir que es protegeix molt bé, catxarro que treus, catxarro que fiques sense miraments !!

quart llarg

El següent llarg, el quart, un cop superes els primers metres que no són fàcils et trobes al davant un diedre que flipes. Nosaltres però ens fotem un xic a la seva dreta i ataquem per allà que tampoc és gens fàcil.

L' últim llarg és una mica de tràmit amb algún pas aïllat, però sense desmereixe'l gens... la via sempre en tendència cap a l'esquerre.

Hem utilitzat un joc de camalots fins el 3 + àliens vermell, gris i groc repetit + tascons. És interessant repetir algún camalot mitjà. Unes 14/15 cintes i bagues llargues.

Les dues primeres reunions trobarem 2 spits, a la resta parabolts.

només hi falto jo !!!

Descens: un cop a dalt és evident, girarem cap al nord i baixarem per una canal que trobarem davant nostre, resseguim les agulles i cap al refu a veure en popi i a fer la birra/es !!!

ressenya via llamosí a amitges

Una via increïble per tot, entorn, natura, sol-litut, paisatge, exigent...la via és alpina total, trobarem 4/5 claus en total, però és pot protegir molt bé. 

Que la disfruteu !!!!

cambra d'ase per la canal central, baixada per la pala de l'home mort

Sortirem de l'estació d'esquí d'Eina, per arribar-hi només ens caldrà seguir les indicacions del mateix nom del poble el qual atravessarem i ja al cap de poc trobarem l'estació. No tè massa pèrdua. Des de
l'estació d'eina però no es veu el circ de cambra d'ase.

  Començarem a pujar direcció sud-est, anirem seguint les pistes cap a l'esquerre fins que al cap de no pas gaire ja intuim en la llunyania el magnífic circ amb les seves canals. Aquí tenim diferents opcions, nosaltres vam pujar una mica per entremitg del bosc, una opció molt maca... Un cop al circ tenim varies canals per pujar, la del mitg evidentment és la més fàcil, el corredor central, emprat basicament per la majoria de cordades per baixar de les canals veïnes i tambè pels esquiadors. A la dreta de la central hi tenim la Gigoló, més a la dreta la Eclair i més a la dreta l'estètica i elegant Vermicelle per on els més agosarats i baixen esquiant. Nosaltres pujem per la central sense cap complicació, ens treiem els esquís a l'inici de la pujada en un roc molt característic, fiquem els esquís a l'esquena i cap amunt. 

La canal no tè cap complicació, és una canal fàcil i ideal pels qui volen començar a fer-n'he. Un cop a dalt tirem a l'esquerre i fins al cim. Com que a la pujada hem vist que hi havia molta petjada i forat a la neu hem decidit baixar per una pala que hem vist abans de pujar a mà esquerre, doncs baixar per la canal en aquestes condicions hagués sigut un drama. 

Des del cim continuem per la carena fins al pròxim pic anomenat pic de l'home mort, allà ens fiquem els esquís i cap avall...i quina triunfada!!!! aquesta pala és molt i molt recomanable sobretot si la canal està en males condicions però cal està al lloro amb el risc d'allaus... Desnvell: 988 temps: 5 hores que disfruteu ;)

RUTA WIKILOC