EL SOMNI DE QUÍMFER - roca dels arcs,vilanova - 160 6b+ / 6a obl.

Doncs gas i xampany que diem a vic!! amb una boira de nassos fem via cap a vilanova, és un d'aquells díes espesos, en que la boira no "marxa ni a tiros", de fet fins que no arribem a vilanova no se'n va i ja quan ho fa : oleee la roca dels arcs!! que maca que és aquesta paret, per més cops que hi vas no te'n canses mai!. És tambè dels típics díes (per sort) que marxes de casa a -1 i escales amb màniga curta,un gustàs !!!

Els dos primers llargs tiro jo i tela! fa temps que no escalem a "tope" i em triat una via de collons per escalfar! al començament de la via ja hi ha un pas que te l'has de mirar molt i que es fa per la dreta de la fissura, després sense més complicacions fins a la reunió tot i que la cosa és tiesa de pebrots. El segon llarg amb la tónica: sortim de la reunió per anar a buscar el díedre de l'esquerre i després tot per placa evident, atravessant dos petits sostrets verticals amb unes bústies brutals això si.

El tercer llarg li fot en morfu, el llarg és de placa amb regletilles,com tota la via de fet, i al mitg uns metres de 6b+ per arrodonir la festa,el truc és anar lleugerament per la dreta i després a l'esquerre de cop, amb cantos petits això si. L' últim llarg és un disfrute de bústies amb un passet al mitg una mica estrany però fàcil.

via molt recomanable on només farem servir 12 o 13 cintes.

morfu,dídac,jan

SANGRE AZUL - VILANOVA DE MEIÀ

Després del somni de químfer fem una segona i ràpida via. Just a l'esquerre d'aquesta en dídac recorda haver fet la sangre azul i fent memòria ens diu que li sembla que és una via ràpida i de "cantorrals".

Doncs si tenia raó,ràpida segur perquè només són dos llargs, el primer v+ i 50m molt maco,ple de bústies que a vegades ja es gust... i el segon llarg molt maco tambè amb un 6a+ ja cap al final divertit, que el tens de mirar bé. Es pot fer un tercer llarg que està a l'esquerre de la feixa,nosaltres vam tirar avall que es començava a fer fosc.

material: cintes i prou jeje,quin luxe!!

EL PETIT PRÍNCEP - MORRO DE L'ABELLA

Ja feia temps que l'edu ens va donar la ressenya d'aquesta via tant guapa, i per fi ens motivem i anem cap al morro de l'abella, un indret pels que no hi heu estat del més bucòlic i entrenyable,un espai desconegut per molts osonencs i d'un encant especial.

1 llarg

La via dèu ni dó...jo no vaig obrir ni un llarg i ja vaig patir lo meu. El primer llarg el va fer en marçel, fa 30 metres i és un fissura una mica desplomada, crec que era a2 i 6a abans de la reunió hi trobarem 3 bolts i la reunió a dins d'una cova tota recollida.

1 reunió a la cova

El segon llarg tira en morfu. sortim de la cova (foto) protegits per dos bolts, després camalot del 5 i sortida rara del desplom de la cova fins a trobar una altra parabolt, tot seguit un sector força difícil pel que va de primer el qual hi ha un "aleje" d'aquells macos amb protecció un xic precària.6b+,A1.reunió incòmode...

arribada a la segona reunió

El tercer llarg comença força fàcil amb 4 parabolts que et fan estirar lo just,després la via se'n va per l'esquerre d'un diedre força dubtós,A2,on només es deixa equipar amb aliens petits fins i tot el negre i algún micro tascó d'aquells psicològics. La reunió ja fora de la via en un arbre.evident.

En fi,una via molt recomanable,però aneu-hi amb pila i amb coco.

cordada de tres vam tardar 5 hores

material:joc de tascons,joc d'aliens,joc de camalots fins el 5

ressenya el petit príncep

Tres països,tres cultures, tres maneres de viure totalment diferents,tonalitats de colors,paisatges canviants,clima variat,riquesa,simpatía,religió,freakisme,vent,pluja,calor,mooolta calor,fred,pell cremada,son,cames inflades,jet-lag,somriures,apatía,et saludo,no em saludes,bon humor, sempre bon humor,més fred,més pluja,bombes d'aigua,muntar,desmuntar,peus molls,nit,dia,cotxes,avions,sushi,arròs,hamburgueses,uasabi,hotels,cases,mar,ciutat,bosc,mirades,records,festes,ressaques,

ringuins,yens,dolars,floretes,bonsais,tu, jo, nosaltres,ells,més mirades,cangurs,wombats,aranyes,performance,nit,zzzzzz........

...Això i més hem viscut amb només tres setmanes, i és que costa d'explicar però és el més semblant a una vida boja que ningú es creu quan li expliques,una vida que costa molt d'assimilar perquè passa tot molt ràpid i cada dia un rera l'altre. com diu una meva amiga: una doble vida.
Austràlia finalitza la tríada, austràlia no sé què té, però m'hi sento com a casa o fins i tot millor que a casa, i ara davant de l'ordinador ja enyoro aquelles terres verdes carregades de pluja, aquells cels blaus i de núvols canviants, aquells despertars prop del mar estirat al llit, escoltant el vent,escoltant el mar,el seu silenci ferotge que penetra l'oída i relaxa la ment...des del llit somric,sóc feliç i em sento viu !! gràcies