martes, 9 de febrero de 2010

TRAVERS SABINE CIRCUIT

Després de 6 dies fent un trek de poc més de 90 km. us deixo amb un escrit del diari de viatge que vaig fer ahir a pocs km's ja del petit poble de st.Arnaud. Espero que no us avorriu...
Ja han passat 5 dies desde que vaig deixar St.Arnaud, carregat de menjar fins a dalt de la bandera i amb unes ganes enormes per començar, queda lluny ja...
"He caminat enèrgicament amb la mirada nerviosa per voler atrapar cada paisatge, m'he enfangat fins a la tíbia per aquesta estepa tant densament poblada i profunda, he observat atònit com la llum del matí es filtra entremitg de la vegetació i fa brillar aquest bosc ple de molsa d'un verd que no se com explicar, he arribat a dalt d'un coll a més de 2000m exhaust i amb l'esquena doblegada i m'he cargolat un cigarret abraçant amb la mirada tota la grandesa d' aquest lloc tant inhòspit, he sentit les cames i els genolls estar fora de combat després d'una llarga, relliscosa i tortuosa baixada, lluitant contra el pes de la motxilla, he restat bocabadat llarga estona contemplant el verd-blau transparent del blue lake i dins d'ell, reflectit com en un mirall, una gran muntanya de granit encara tacada de neu, he caminat 4 dies en la més solemne i absoluta soletat, sense trobar-me a ningú pel camí i sentint-me petit i insignificant davant la grandesa d'aquest paratge tan ferèstec, m'he assentat davant d'una freda cascada mirant com la força de l'aigua espetegava en un toll enorme, i escoltant la seva eixordadora música he deixat que el temps senzillament no fos temps, he sentit a cada passa les durícies de l'esquena i cervicals, he estés els braços mirant al cel i cridant com un sonat mentre el vent em ressecava la pell curtida pel sol, he caminat poc més de 90 km's content d'estar en aquest lloc on la guia en prou feines en fa esment i veient que l'home ho controlarà sempre tot  menys aquesta força tant i tant gran que és la naturalesa. M'ha agradat no saber en cap moment l'hora en que vivia, ni el dia en que estaba, he menjat quan he tingut gana i dormit quan he tingut son.
Només em resta apagar aquesta vela, ficar-me dins el sac i pensar que fare demà...."










miércoles, 3 de febrero de 2010

abel tasman

avui he acabat l'abel tasman despres de 4 dies caminant per platges paradisiaques d'aigua transparent i sorra blanca,ah hi amb una calor sufucant.Tinc la pell curtida pel sol mes no poder i una barba de 25 dies,si em fico un turbant puc passar per un membre d'al quaeda!!! el trekk ha estat be pero lo meu com tots sabeu es la muntanya,pero tothom em parlava molt be de l'abel t. i realment es molt xul-lo i curios.La marea aqui es molt alta,perque us en feu una idea pot pujar fins a 6 metres en unes hores i en un parell de llocs t'has d'informar per saber quina es la millor hora per creuar ja que no hi ha cami alternatiu...parlava amb un home del doc,(organisme que gestiona els refus)be parlar es un dir es clar,i li preguntava a veure a quina hora pujava la marea al mati seguent,em va contestar que havia de ser fora d'alla abans de les 8 del mati ja que a partir de les 8 l'aigua ja arriba als genolls,i jo aaaah thank's man!! o sigui que a l'endema em despert-ho just a les 8 ja que en descuido de posar el despertador,m'aixeco cagant llets,fico tot de mala manera a la bossa i surto a fora on el guarda em mira estupefacte i es fot a riure,i jo li contesto amb un somriure,i know,i know...o sigui que em trec tota la roba i em quedo amb calcotets,em foto l'armari al cap i comenco a atrevessar la badia( o charcu amb catala antic) que son uns 300m.Quan fico el primer peu veig com els crancs petits s'amaguen dins dels milers de forats i durant els 300m seguents nomes penso que si us plau no em queixa-li cap puto cranc perque em fotare la maleta a l'aigua,arribo al final amb l'aigua per sobre el melic i sense cap picada,brbrbr.des de l'altre canto veig el guarda que em saluda amb la ma,"catxondo el tio"!!!
Un petit fallo de logistica em deixa amb nomes 2 papers de fumar a falta de 3 dies!!!
El mateix dia al vespre conec un noi de praga molt simpatic,o fins i tot massa simpatic,em sembla que perd mes oli que el tractor que remolca les canoes.conversem tot el sopar i a l'endema fem tot el recooregut plegats.
Ara i despres de treure'm la ronya de 4 dies i afeitar-m'he estic en un poble de 50 h als nelson lakes on ja tinc tot el menjar per recorrer els 88km que m'espren.aqui he pogut deixar coses en un box que no fare servir pel trek i aixi m'he permes el luxe de carregar una ampolla de vi blanc,jeje...

sábado, 30 de enero de 2010

tot a punt per l'abel tasman!


com ja es habitual aquests ultims dies,un camio buit s'espera cada mati a la porta del backpacker per carregar tots els troncs serrats,a aquest pas ens quedarem sense massa forestal!!
avui he lligat tot el necessari pel proxim trek, l'abel tasman que recorrer el nord oest de l'illa sud i per quan acabi aquest en comenco un altre de bastant mes llarg als nelson lakes,pura muntanya alpina.Per tant ha estat un dia de preparatius i de logistica,trucant per fer reserves per dormir i pel transport,tambe de compres al supermercat a base de sobres de menjar deshidratat,barretes energetiques,sopeta,pa de motlle i aquestes coses...amb tot vaig carregat com un burro portant tot el material de viatge sempre a sobre...

l'abel tasman es un trekk de 3-4 dies i de 55 km suaus,que recorre per platges paradisiaques el nord oest de la nova zelanda sud.es considerat un dels millors treks del pais i com no, s'ha de reservar amb antelacio per accedir als refugis que a diferencia dels de casa no tenen mes que un llit i res mes,es a dir que t'ho has de portar tot. Nomes espero que no foti la calor que esta fent aquest dies perque es insuportable, i es que la diferencia de temperatura de christchurch a nelson es una cosa bestial i esta a una hora de cami nomes!!!

Despres de l'abel tasman agafare un bus per arribar just a temps abans no s'em faci de nit als nelson lakes,on fare un altre trek pero molt diferent a l'abel tasman,mes del meu estil,alpi,amb poca gent i rodejat de la mes pura i solitaria muntanya.Es un lloc bastant remot on no hi han aglomeracions de gent, que acostumen a anar a la zona de milfourd o queenstown,molt mes monopolitzada i d'un encant tambe ferotge.Aquest trekk consta de 88km i es sol fer entre 4-6 dies,depenen sempre de les condicions metereologiques que es donguin. Jo el fare amb 3 nits i 4 dies que son uns 20km al dia,ni aixo ni allo per despres ja deixar l'illa sud i agafar el ferry cap a wellington on m'esperen en pablo i en julien,espero que per anar a fer el tongarino alpine circuit, a la zona dels volcans del centre de l'illa.
Em sap greu no poder penjar mes fotos pero es que aixo es mooolt lent...
una abracada a tothom!!!

jueves, 28 de enero de 2010

costa oest-nord illa sud



Acabo el routburn trek molt satisfet,ha estat un lloc precios ple de contrastos, hi he conegut una parella de casa i 2 austriacs que estaven com una puta cabra. despres de fer nit a te anau i descansar una mica,m'en vaig a queenstown fent ganxo que he encarregat un cotxe,be aixo espero perque ho he fet per telefon i ejem...pero si, ens hem entes be pel que es veu...agafo el cotxe i baixo a rouxburg a veure en magipichi i despres de sopar i de riure una mica torno a marxar cap al nord oest on dormo a mig cami, a alexandra crec,dins el cotxe...un drama!! a l'endema ja estic a franz josef,el glaciar, be un dels glaciars del mt.cook,arribo que quasi es de nit pero tiro cap al glaciar a estirar


les cames,esta be pero no deixa de ser un putu glaciar una mica mes gran que els del piri aixo si,pero res a envejar als dels alps...em foto a dormir i quan em llevo al mati veig que fa un dia radiant,que collons avui me'ls gasto!! doncs si,aprofi-t'ho el bon dia que fa hi pujo a una avioneta per contemplar el mt.cook i els alps a vista d'ocell,la veritat es que disfru-t'ho molt d'aquests 45m,les vistes desde l'aire son sempre increiblesi el pilot passa bastant arrant d'alguna paret de granit,mmmm quin monoo!! quan baixo estic ben excitat.vaig pujant cap al nord direccio punkake rocks hi em paro a dormir en una especie d'hostal que sembla forca tranquil,fins que mecagunlaputamevamalasort arriba un autobus de canalla just quan ja he pagat hi em foten la tranquilitat enlaire...en fi, que paso la nit del lloro!!vaig a veure els punkake rocks sense poder veure el geiser que li falten unes horetes per despertar-se i pujo cap a nelson lakes per mirar un trek de 88 km que fa moolt bona pinta i que segurament fare quen acabi l'abel tasman...tiro cap a la farwell spit (a la punta del nord) on em desvio cap a una platja que m'han recomanat unes amigues que es xul-lissima,com un paradis.baixo cap a motueka i encarrego el trekk d'abel tasman per 3 dies i m'en vaig a nelson a veure l'anna i l'uruguaia que estaven abans a christchurch,fem la birra i vaig a buscar alguna cosa per menjar al super i un backpacker que la meva roba ja no camina,correr jeje!!!i mes i mes i mes..........no hi han mes fotos perque aixo es lent de collons!!! salut a tothom i a topeeeee!!!!!!!!