L' altre dia una bona amiga em va recomanar aquesta pel-lícula i la veritat és que feia temps,malgrat que tampoc miro moltes pelis que no disfrutava i m'emocionava tant davant la pantalla. És estrany que no m'arribés abans, ja que el llibre el va escriure el famós periodista-alpinista john krakauer del qual en tinc un parell de llibres per casa,un d'ells la famosa tragèdia de l'everest'96 best seller que el va fer famòs i també per la banda sonora del magnífic eddie vedder (pearl jam) que resta desde fa temps per aquí dins del pc.
Fora rotllos la pel-lícula en si és significativa, depenent sempre de la realitat que li hagi tocat viure a cada u...un noi que decideix marxar de la seva família, materialista i protectora, i escapar de la seva falsa realitat per sentir-se lliure i trobar-se a si mateix en un viatge que el portarà a viure mil aventures, seguint sempre la seva ideologia humil. Un noi ressentit per la seva infància plena de mentides i discusions que busca l'amor,la feliçitat i el sentir-se viu, en la naturalesa dels paisatges per adonar-se al final que "la feliçitat només és real quan és compartida "....Perquè penso, abans d'escapar de la realitat, potser el millor primer de tot, és començar pel perdó...
Després del gran premi de portugal,nefast per diferents temes que no venen al cas, marxem a bali amb un col-lega de la feina. Només arribar ja veiem el percal de motos i hari de trànsit que hi ha muntat,és acollonant...busquem hotel i a descansar...l'endemà anem a surfejar una mica,primera vegada per a mi, en sergi ja domina més el tema,i la veritat es que mola molt,quan t'aixeques sobre la taula veus que agafes molta velocitat i aquí les onades son molt fortes,tambè hi ha molta pressió a l'aigua que fa que et tiri cap a dins el mar i costi molt de sortir.
corrent,hi ha mi se m'enporta molt cap a la dreta fins que un paio em veu i em diu que no vaig bé,em veu apurat i m'ajuda a sortir d'allà...vaia percal, no hi havia manera de sortir,m'he ben guinyat,arribo a la platja mort de tant remar...ens quedem allà fins a la tarda del següent dia ja que el lloc s'ho val.Després marxem cap a sodie i ens tirem una mica de festuki que ja toca...Tornem a KUTA després de pagar una multa per no portar l'internacional,i després d'una altre festeta anem a l'aeroport i cap a malàsia...a kurrar,brbrbr... 
