PAS D' ESTRÉS - 6B+ (V+?OBL)

Mmmm, quina via més xul-la,si senyor!!! ben equipada però els passos en algún lloc s'han de fer,i el v+ obligat justet,això dels graus ja sabem tots com va....
La via comença bastant a l'esquerre de la bàlsam del tigre,on la paret fa com un triangle partit per una diagonal, just a l'esquerre d'aquesta...
1 llarg: fàcil i de trancisió, un v molt ben assegurat que ens deixa a sobre d' una repissa.
2 llarg, 6a: aquí la cosa ja canvia,és un llarg mantingut on les preses es tornen molt petites i la paret guanya verticalitat sobretot al final del llarg on s'ha de fer el pas i els braços ja no sòn el mateix...molt guapo.
3 llarg,6a+:sortint de la reunió ja et marca com serà aquest llarg.Un desplom un pèl incòmode per després arribar a una placa on senzillament "flipes",no hi ha res!!!6a+ saps!!! doncs vinga fot-li fort que vol ploure!! surts de la placa no saps com i et trobes un sostret molt xulo que et deixa a la R.
4 llarg,6b: un llarg d'escàndol,mantingut i no pas més difícil que els altres,però potser més vertical i cansat.
5 llarg:6b+: només un pas de 6b+,l'únic de la via que no ens treiem en lliure...quina ràbia!!!ha anat d'un pèl ,maleïda pila,però que vols desprès de dos mesos d'inactivitat...molt guapo
6 llarg v+:per acabar de rematar-ho un altre llarg orgàsmic!!!si senyor,festival de plaques amb bústies al gust.
En definitiva una via 10, moolt recomanable de veritat.

NIT DE MAR

Ahir vaig tenir una experiència molt bonica…sòc un nostàlgic,ho sé,i m’agrada ser-ho…

Estira’t sobre una tombona de la platja del Missano adriàtic,
on cau una fina pluja que amb pessigolleja la pell,
observo la lluna plena i les seves hombres,
un munt de sensacions amb venen al cap.

Reflecteix la llum sobre el mar en l’horitzó infinit,
contemplant aquest espectacle tant sencill i amè,
em marxen del cap tots els pensaments darrers,
em deixo portar pel silenci de les onades.

Onades, que amb el seu xivarri hi trobo la pau,
on la seva música és una constant sincronia,
quin relax per fi de mala vida,
quina natura ens denota la vida…

Companys,aprofiteu els petits moments i assaboriu-los,són aquests petits moments els que ens fan sentir més vius,
Ahir se’m va posar la pell de gallina a la platja contemplant com brillava la lluna sobre una taca d’oli que és el mar,
tot solet però compartint-ho amb tots…
salut...

Com enyoro l’escalada amics, com trobo a faltar els riures a la reunió després d’haver patit com un nàufrag durant un llarg de corda que no s'acaba mai, de superar la por que tant ens acompanya en aquests passos psicològics tu a tu amb la paret, de les vistes increÏbles quan estàs assegurant al company,del soroll dels ferros que dringuen sense parar a cada moviment, del cansament de braços i de l’alegria en acabar una via, de les cerveses al bar on ja tots som uns valents….aaaiiiii quins anhels,i aquells vívacs de cel destapat contemplant un mar d’estrelles amb lluna plena sota la roca del pre-pirineu,quina joia de terra,quin goig d’escalar.

M ‘adormo a la nit abraça't al coixí,
recordant la olor que desprenies fa un instant,
carícies com mel dins un bosc de plors,
mirades amb por de caure en l’oblit.

Com un bàlsam els teus ulls m’enlluernen cada dia,
avui em plau l’amor de somnis abastables,
si fos només el temps el que ens despulla,
però són les pors i la llunyania muda.

El meu amor navega a vela en una mar calmada,
no hi entèn de tempestes,ni de paraules buides,
transparència nua com l’aire respira,
abraça’m ben fort,potser és l’últim dia.

joan,6/8/09