MATAGALLS

Aprofitant el dia tant bo que fa i que tenim la neu al jardí de casa com aquell qui diu,surto cap a matagalls. Quan arribo al pàrking,sorpresa,romeria de gent,sembla un cap de setmana,aaiii la crisis!!



Hem poso els esquís passat el camí de st.segimón, la neu ja no és pols, s'ha anat transformant en humida i crosta en molts llocs, però poder fer aquesta ascenció amb esquís ja és motiu suficient per no mirar la qualitat de la neu i si per disfrutar del paisatge tant nevat que ens ha deixat les últimes precipitacions.
El cap de setmana hi deu haver pujat mooolta gent, doncs el camí està més que marcat i la baixada ja no li queda cap lloc verge per on trepitjar.



Vaig pujant mica en mica fins arribar ja a dalt del cim,aquí trec pells i hem decanto cap a l'est direcció st.marçal, al cap de ben poc hem paro i començo el descens direcció sud per una pala que està força neta i que hem deixa just en un torrent.La neu és crosta i la baixada no és per disfrutar. Torno a posar pells i en mitja horeta torno a ser dalt del cim.Trec pells i aquest cop baixo per l'altre vessant,l'oest direcció st.segimon però de seguida hem tiro per una pala molt maca cara sud,on la neu està de maravella,aquest cop si, per disfrutar. Des d'aquí torno a posar pells i vaig a sortir al llom que hi ha al mitg de les dues pujades al turó gros de santandreu,trec pells un altre cop i baixo cap al pla de la barraca,des d'aquí agafo el camí que porta a st.segimón i donc la volta fins al pàrking de collformic.



Una ascenció maca pel paisatge tant nevat que hi ha i que feia molts anys que no teníem,esperem que la neu aguanti fins a properes nevades.
salut.

ESPERÓ REMATXA-VIA NORMAL

El temps no millora però alguna cosa hem de fer, per tant ens abriguem fins a dalt de tot i anem a fer alguna via ràpida. Decidim la placa de l'esperó rematxa que sòn faciletes i per treu-re el "gusanillo" ja n'hi ha prou. A nem tant abrigats que costa fer els moviments, fot un fred que pela, quin marrón ostiaaa!!!



La via es fa molt bé,és fàcil i està molt ben equipada.La sortida de l' últim llarg és guapíssima,una placa de 6a o 6a+ espectacular, ara que amb la paret freda i les mans escarcarades és una altra cosa,cert.



Aquí la ressenya de la paret.
Inici de la via just a la placa en memòria d'en rematxa.

crestes del conill-camarassa

Fa un fred que pela,brbrbrrrr!!!
Sortim de vic amb una temperatura gélida i provem sort cap al microclima de st.llorenç de montgai on a vegades i només a vegades,on hi fa mal temps allà no n'hi fa. Doncs aquest cop hi fa el mateix fred que a tota catalunya.Sortim del vehicle a tocar paret i notem que està freda i molla del dia anterior. En marc li bé al cap una zona d'esportiva que en m.gracià li va dir fa temps i provem sort cap allà.



De st llorenç direcció camarassa,abans d'arribar al pont surt una pista sense asfaltar que l'hem de seguir fins al final.Les crestes del cunill són ben visibles des de camarassa, és una placa ben esmolada que és veu perfectament des del poble i que de ben segur tot escalador si ha fixa't quan hi passa direcció terradets o qualsevol altra zona.
Abans de les crestes del conill hi ha un petit esperò amb cinc o sis quintos per començar a escalfar una miqueta, també visibles des d'on deixem el cotxe.



De les crestes no en tinc ressenyes,l'únic que us en puc dir és que nosaltres vem fer dues vies a l'esquerre del tot de la paret i dèu ni dó com tibava,potser pel fred i tot plegat però és una placa exigent i força llarga, aneu amb precaució a l'hora de despenjar-vos hem sembla que alguna via supera els 30m.
Pel que he pogut llegir en algun blog amic hi ha un llibre que venia amb la revista escalar del tipus quadern, amb les ressenyes del sector.
Recomanable del tot,vies noves i gens "sobades"

TOPE CLÀSSIC - ÀGER

Després de mesos sense escalar amb retrobo amb aquest fantàstic esport/passió al costat d'un bon company de cordada:l'arnald.

La temperatura a les set de matí és de -5 a vic, sembla que tindrem fred avui!!! doncs no,quina sorpresa al baixar el coll d' àger i deixar el mar de núbols de boira:inversió tèrmica,un canvi sobtat de temperatura de potser deu graus o més.

Pugem cap a la pared després d' un bon esmorzar i al cap de poc ja trobem neu,mare meva com està el pati com més avançem,arribem al peu i la feinada que tenim per girar la furgui de les roderes que s'han format de neu al camí,al final i després de molt d'embrague aconseguim girar i aparcar en condicions.

Començem el primer llarg desde la primera reunió,hem pujat massa caminant i hem anat a parar a la primera R. jeje.El llarg no tè cap complicació en especial, l'arnald ha posat un friend a la fissura que surt de la reunió per anar més tranquil,i com que la segÜent reunió és molt a prop se la salta i empalma el llarg amb el següent, que tè la última part una mica més dura però sense complicacions. IV/6A

Els dos pròxims llargs sòn de v+ i tot i que no sòn mantinguts cal anar alerta perquè en algún tram la roca no és gaire bona.Estem escalant amb màniga curta i suant!! el dia és espectacular i les vistes de la boira i de la gebrada d'àger fan un paisatge de postal.

Fem la feixa que trenca la via pel mitg i ataquem el llarg de 6b+. Collons fa massa que no escalo, no me'l trec ni de fallo, els braços se'm posen com els d'en popeye i ho deixo còrrer,ao i ao fins a la reunió, super còmode per cert. Arriba l'arnald tambè fet un nyap, descansem una miqueta i artifuuu!!!

Ataca l'arnald el petit sostret d'artifu amb un moment,aquest homes de l'antiga escola no fallen!!! desprès hem toca a mi que amb un sol pedal i a força de cintes arribo a la reunió.

Aquí hi torna a haver ua feixa, i després de superar-la fem l'últim llarg. Tira l'arnald,la sortida és punyetera, hi ha com dues canaletes que t'has d'empotrar allà

com pots,el problema és que la reunió està plena de neu i el gats ens han quedat ben molls, però cap amunt com podem!!! al arribar a dalt un mur de tres metres de neu ventada ens deixa bocabadats. que guapo!! realment necessitava fer una sortida a la paret com aquesta,la paret i jo,res més,cap pensament,cap influència,potser per això ens agrada tant anar escalar,perquè no penses en res més que escalar,mirar els moviments,concentrar-te en els passos...mmmm