TOPE CLÀSSIC - ÀGER

Després de mesos sense escalar amb retrobo amb aquest fantàstic esport/passió al costat d'un bon company de cordada:l'arnald.

La temperatura a les set de matí és de -5 a vic, sembla que tindrem fred avui!!! doncs no,quina sorpresa al baixar el coll d' àger i deixar el mar de núbols de boira:inversió tèrmica,un canvi sobtat de temperatura de potser deu graus o més.

Pugem cap a la pared després d' un bon esmorzar i al cap de poc ja trobem neu,mare meva com està el pati com més avançem,arribem al peu i la feinada que tenim per girar la furgui de les roderes que s'han format de neu al camí,al final i després de molt d'embrague aconseguim girar i aparcar en condicions.

Començem el primer llarg desde la primera reunió,hem pujat massa caminant i hem anat a parar a la primera R. jeje.El llarg no tè cap complicació en especial, l'arnald ha posat un friend a la fissura que surt de la reunió per anar més tranquil,i com que la segÜent reunió és molt a prop se la salta i empalma el llarg amb el següent, que tè la última part una mica més dura però sense complicacions. IV/6A

Els dos pròxims llargs sòn de v+ i tot i que no sòn mantinguts cal anar alerta perquè en algún tram la roca no és gaire bona.Estem escalant amb màniga curta i suant!! el dia és espectacular i les vistes de la boira i de la gebrada d'àger fan un paisatge de postal.

Fem la feixa que trenca la via pel mitg i ataquem el llarg de 6b+. Collons fa massa que no escalo, no me'l trec ni de fallo, els braços se'm posen com els d'en popeye i ho deixo còrrer,ao i ao fins a la reunió, super còmode per cert. Arriba l'arnald tambè fet un nyap, descansem una miqueta i artifuuu!!!

Ataca l'arnald el petit sostret d'artifu amb un moment,aquest homes de l'antiga escola no fallen!!! desprès hem toca a mi que amb un sol pedal i a força de cintes arribo a la reunió.

Aquí hi torna a haver ua feixa, i després de superar-la fem l'últim llarg. Tira l'arnald,la sortida és punyetera, hi ha com dues canaletes que t'has d'empotrar allà

com pots,el problema és que la reunió està plena de neu i el gats ens han quedat ben molls, però cap amunt com podem!!! al arribar a dalt un mur de tres metres de neu ventada ens deixa bocabadats. que guapo!! realment necessitava fer una sortida a la paret com aquesta,la paret i jo,res més,cap pensament,cap influència,potser per això ens agrada tant anar escalar,perquè no penses en res més que escalar,mirar els moviments,concentrar-te en els passos...mmmm

PUIGMAL. 2913m

Després de tuixèn agafem i anem cap a puigcerdà on quedem amb en santi per anar a fer el puigmal per frança.



Després de fer el ronso sortim cap a l'estació de puigmal, en mitja horeta estem a lloc, i veiem que només hi ha un cotxe. Començem a pujar per les traçes marcades pels molts esquiadors que hi deuen haver passa't després de la nevada. Travessem el riuet hi ens enfilem cap amunt. La neu està bastant dura i les pells de foca no paren de relliscar enrera, la progressió és una mica penosa ja que no podem agafar un ritme constant.



La climatologia és ferotge, el vent cada cop és més fort i constanment veiem com la neu acaricia les arestes de la muntanya, com una alfombra de pols blanca que passa per sobre el gel i fins a l'horitzó.




Arribem al primer coll i ens fiquem el gore, cada cop fa més vent, i jo que sòc un pes ploma a vegades he de clavar els pals a terra perquè no amb tiri sobre la neu.
Enfilem la última part del cim amb un vent molt fort i una neu molt relliscosa, tot i això no és crosta la neu per tant la baixada serà acceptable.Fem els últims metres gronxant-nos d'esquerra a dreta fins que arribem al cim. Sense dir-nos res treiem pells a tot drap les fiquem de qualsevol manera dins la maleta i començem a baixar tapant-nos la cara quan la neu pica profundament a la pell.



Quan ja hem baixat uns quants metres la cosa es calma una mica i podem reposar tranquilament.Relaxadament iniciem el descens amb una neu força bona després de tot i amb poca estona ja tornem a ser al cotxe.



Hem fet el puimal en santi,en marc i jo.(c.e.via fora)

Primeres esquiades de la temporada !!! tuixén.

Dissabte sortim de vic cap a solsona,camp base. A l'endemà amb uns amics de la zona anem cap a les pistes d'esquí de tuixén, on la neu ha fet acte de presència i de quina manera per ser l'època de l'any en que estem. Començem a moure el material empolsinat pel temps de no fer-li us, ens calçem les botes,posem pells,agafem aire i cap amunt. El record de foquejar enceta un somriure als nostres llavis, aquest esport és maravellòs pensem tots en silenci.



La pujada de moment és per pistes, no fa gaire pendent però començem a bufar una mica, el ritme és bo, la respiració comença a agafar la seva rutina d'esforç,el cor va a tota màquina demanant aire a cada pas. Ens endinsem dintre d'un bosc maquíssim, ben blanc per la neu caiguda de fa uns dies, fins que arribem a dalt d'una carena,allà fem una breu parada i mirem l'espectacular plana blanca com brilla amb la llum del sol.



Continuem muntanya amunt per un llom molt ample fins arribar a un petit coll, el travessem i fem una petita baixada per anar a buscar ja l' última pujada que ens portarà al cim del padrò dels quatre batlles.Tirem alguna foto, treiem pells i per fi el moment esperat:la baixada.



Baixem una pala ample i curta i després anem a buscar un tubet molt maco que ens porta al peu de la muntanya.Allà tornem a posar pells i cap amunt un altra cop.Ens enfilem per la dreta del tub i anem pujant fins arribar a dalt d'un altra pic.



Aquí la baixada és espectacular,la neu és fresca, gelada a la seva base i cinc dits de neu pols. Enllaçem gir rera gir, la sensació de flotament és constant, els crits de satisfacció començen a sortir de les nostres boques, espontàniament, dibuixem traçes perfectes, i quan arribem al final de la pala les cares de satisfacció brillen més que la pròpia neu, mirem enrera i veiem un quadre perfecte, una pala plena d'esses fetes per esquiadors i per telemarkeros.

Continuem baixant per dins d'un bosc on hem d'anar amb compte de no menjar-nos alguna branca,la neu continua essent molt bona,esquivant arbres arribem a dalt d'una carena on agafem ja les pistes i amb un moment ja som al cotxe.



Hem realitzat la sortida: joan marc,nandu i jordi de solsona, en marc i jo de vic.
www.clubtelemarkcerdanya.com

VIA TONI - EL QUICARELL

Anem cap a centelles a fer la via toni,(45m,ae3,Iv+)jo ja l'havia fet igual que l'arnald, però portem dos nois molt trempats que tenen ganes d'iniciar-se en el món de l'artifu, i res millor que començar per aquesta via tan maca,jeje...
començen obrint els veterans,( s'ha de ser ben educat )i en marc i jo ens esperem que ens toqui el nostre torn...muuuaakkk, ens toca...



el primer llarg es fa molt bé, es pot apurar en lliure, però diguem que la pedra es trenca bastant i és millor anar de cinta amb cinta, per si de cas.Abans d'arribar a la reunió els passos allarguen un pèl i et fa suar la gota, però bé... Faig reunió en un replà i asseguro en marc, que puja com una fletxa el puta,( sort que no ha fet mai artifu el nano )i ens esperem que els "veteranos" (jeje)acabin.



començo el 2 llarg força bé, allargant molt els braços per arribar als seguros,hi ha algún pas molt llarg, passo el sostre hi faig la sortida que és potser la part més complicada, i d'aquí fins al cim, reunió a un arbre i asseguro en marc que puja bé tot i alguna dificultat per recuperar alguna cinta que desprès no es vol sentir a dir,jaja...


equip: arnald(otegui, c.e.taradell)-jordi(c.e.vic)____jan(c.e.olost)-marc(c.e.taradell)...

material:un tascó del 6 ,20 exprès i reunions