viernes, 11 de julio de 2008

PUNSOLA - RENIU AL CAVALL BERNAT

Dissabte al matí anem tots decidits cap a la nord de montserrat, en teoria a fer algu a la pared de l' aeri, però com que no hem escalat mai al cavall anem cap allà a fer la nostra primera i a l'aeri ja hi anirem més endavant...


Es deixa el cotxe a santa cecília hi s'agafa un camí que s'enfila just a davant, hi anar fent tu!!! 20 minutets fins el cavall amb unes parets que t'hi cagues!!!


La via comença amb un llarg de tràmit que fem sense encordar, (mal fet) i fem reunió .El segon llarg és IV i el terçer v+ però nomès un pas que hi ha en una fissura-sostre amb molt bon cantu i super ben assegurada,el 4 llarg ja tenim un pas llarg de 6a guapo,típic de monterrat, però bé, es deixa fer...a partir d'aquí ja venen les complicacionsde grau i tot això...5 llaarg 6b+/6c monserratí, fins a la meitat es fa bé però a partir d'aquí ja costa més, és una placa mantinguda que no et deixa descansar, de pila, si bé es pot fer tibant d' a0.


el sisè llarg segueix per l'estil del cinquè, si bé és més curt marca 6c+, molt molt finet, s'arriba a la reunió amb una mena de replà. L' últim llarg comença amb un flanqueig, i segueix un pas de 6a per acabar a dalt de la moreneta que hi ha al cim del cavall bernat


Escalada esplèndida, que tot escalador ha de fer... clàssica entre les clàssiques, amb un ambient i un patí espectaculars sobre la paret de diables,recomanable anar-hi si es pot entre semana. i sinó començar l'escalada tardet, per evitar aglomeracions de gent.
220m. 6c+ (v+ obl)
16 cintes + reunions.
El descens s'efectua per la cara sud del cavall, amb dos ràpels, i desprès es va a buscar la canal de cordes fixes fins al peu de la paret. que la disfruteu companys...
joan,marc i albert de vic

lunes, 7 de julio de 2008

CIVIS - GENÍS AL PEDRAFORCA






diumenge, 6 / juliol / 2008

civis - genís al pedraforca


Dissabte anem al nostre estimat pedra a fer una de les clàssiques del sector de la dent de cabirols, nord del pedra, la civis-genís.

La via és facileta, no passa del v grau, si bé no hem d' oblidar que és una via de alpina on haurem d'equipar una miqueta alguns passos desequipats, hi on és molt fàcil perdre't i liar un "bon pollo", no és exigent però has d' estar en tot moment alerta.

Sortim del refugi direcció la gran tartera i quan travessem la primera tartera enfilem cap amunt fins a la paret que canvia del color del calcari a un marró fosquet, a l'esquerra de la paret.
Enfilem per la part dreta de la pedra marró en tendència a l'esquerra i fem reunió a sota d'un arbre molt característic a sobre del qual veurem un pitó. Pugem per l'arbre, "xapem" el pitó i seguim pujant per l'esquerre en un diedre-xemeneia desequipat on el friend del 2 hi va perfecte, sortint de la xemeneia trobem la reunió (foto de sota) on hi ha nomès una argolla, i ho reforçem amb un tasconet.R1/4.



El segon llarg per a mi és el mès guapo. Sortim per una placa molt fàcil a buscar el desplom del davant i el superem per l'esquerre, fem un flanqueig espectacular cap a l'esquerre i ens enfilem per un diedre desequipat guapíssim on farem reunió un cop superat aquest.R2/v


El tercer llarg és molt curt, ( a sota foto) però si l' empalmes amb l' altre hi ha molt roçament. Sortim recte fins a un espit i desprès flanqueigem a l'esquerre fins a trobar un balconet. R3/4+



El quart llarg tambè és molt guapo. Sortim a l'esquerre per un marcat diedre i anem a buscar-ne un altre just a sobre mès a la dreta, tambè espectacular i aeri fins a la reunió 4./v-



L' últim llarg és un diedre que s' ha de reforçar una miqueta v- , sortim a un arbre on fem reunió i aquí s'acaba la via.
Última reunió a l 'arbre. En marc sortint de la via i en joan molist a l'arbre assegurant en marc.



La baixada s'efectua per l' esquerre, on hi ha un arbre el qual farem el 1 ràpel. Un cop a sota el ràpel anem a buscar una xemeneia molt marcada on hi ha el segon ràpel que per cert és molt espectacular. Abans d'acabar el segon ràpel a la dreta hi ha un arbre on farem el tercer i últim ràpel i d'aquí tartera avall fins a trobar el camí del refugi.

A la foto: jo mirant ja la pròxima ressenya, en marc amb el turmell com una patata, en jordi amb el seu barret groc-xillón, en molist a la seva puta bola i la txell ( a sota ) que tira la foto.























































































































































































































































jueves, 27 de marzo de 2008

Itaca a les moles del don. 140m, V

Baixem cap als ports en busca de bon temps i de canvi d'aires. El lloc és guapíssim oi tant que si !!
Fem primer la via Itaca per escalfar una mica.
La via comença al costat d'un pi, d'aquí pujarem recta amunt a buscar les primeres xapes, recordo que era una mica expo perquè si et foties una nata anaves de pet al terra, això a la tercera xapa no a la segona !!!
En general és una via molt bona de cinquè grau

 

miércoles, 24 de octubre de 2007

Olga Frontera al Serrat del Poll, Alós de Balaguer. 230m V+

L' olga Frontera és una via que un dia o altra s'ha de fer, sobretot pel tercer llarg, i aproximació gairebé nula.

Els dos primers llargs són molt facilets on no estarà de més portar algún catxarret, després ve una caminadeta i ens pantarem a sota del tercer llarg, el llarg!!! sencillament maquíssim, només per aquest llarg ja val la pena fer la via !! pugem guanyant una fissura per posar-nos a la placa que generoses presses anirem resseguint de dreta a esquerre fins arribar a la reunió que per cert ja la podien haver fet dos metres més amunt!!!

peu de via
Els llargs següents tampoc estan malament però si que haurem de mirar més la roca i posarem algún trasto.
Un cop al cim desgrimpoarem una mica fins a trobar un arbre on hi ha el ràpel. Després canal avall i cul a terra !!!

El reportatge gràfic és el que és ho sento !!!