via tirabous al morro de l'abella

la via va just pel mitg

Entre l' esquirol i tavertet (osona) tenim una autèntica joia paisatgística: el morro de l' abella. Enclavat just al costat del salt de tirabous al sot de balà, ofereix unes vies totalment d'artificial, essent la via tirabous la més maca i espectacular, però no la única, també tenim la difícil sang de dit o la boníssima i espectacular el petit príncep aquesta última amb el segell de l'edu sallent i en pep vila.

.

Per fer-la necessitarem: un joc de tascons, friends mitjans i grossos, algun alien, estreps i 12 express.

La via està bastant ben equipada tot i que hi ha fissura del tercer llarg les proteccions estan molt lluny però que és fàcil de protegir.

La dificultat és de 6a/A3e, i tot i que el sostre impressiona molt potser és el més fàcil de la via.
El llarg 3 per a mi el millor de la via .

Molt recomanable, i a més està en un marc d' incomparable bellesa.

ressenya via tirabous

LA VALL D' EN BAS - GRA DE FAJOL PETIT

Dissabte anem cap a la paret del gneis, a sota mateix del gra de fajol petit. Si no hi has anat mai costa una mica de trobar. 

aprox: sortim de l'aparcament direcció al refugi d'ulldeter i al cap de 5 minuts girem cap al sud atravessant el riu, creuem la pista d' esquí del xalet i enfilem per la tartera direcció sud, just a l'esquerre del tot de les canals d' hivern. Un cop a dalt del llom flanqueigem mès cap al sud encara i baixem, fins que veurem una canal en la qual hi han unes pedres blanques, a l'esquerre hi han unes marques vermelles que ens portaran al peu de via. 1 hora, sempre hi quan no et perdis...

1 llarg: IV+/V, anem tres, i comença obrint l'aleix.

llarg molt fàcil que et permet escalfar i adaptar-te a la roca. A sota en jordi fent el 1 llarg.

2 llarg 30m, V/V+: una mica mès mantingut que el primer i sense el mateix cantu, aquí ja comença a ser la típica escalada d' adherència que predominarà fins al final de la via. A sota en jordi començant el 2 llarg

3 llarg 40m, 6a/v+: ens canviem de corda i ara obro jo.collons amb el 6a tu!! és finet com el cul d' un nen petit, com diu un col-lega meu... dèu ni dó, desprès d'aquest pas és mès facilet però no et relaxis. ( no hi han fotos)

4 llarg 45m, v+: Per mi el més maco, amb micropreses i conbinant l'adherència fas 45 metres espectaculars, per disfrutar, ara els seguros estàn moooolt lluny i no hi pots ficar res de res.


5 llarg 25 IV+/V: ja per terreny més fàcil s'arriba a dalt del cim sense problemes. A sota l' aleix fent la última tirada.
material: 11 cintes i reunions


temps: 2 hores de via

normal a l'esperò rematxa

Com que ens hem quedat curts i de moment el temps aguanta fem una segona via, con unos colegas que acabamos de conocer de madrid: la maite i el juan... je je, flipaisteis mucho con nuestro castellano interior o que ?

Bueno en honor vuestro escribiré la ressenya en castellano, asi os enterais de algo :)

Maite y juan por recomendación nuestra hacen la cristian gutiérrez, nosotros ya la habiamos hecho anteriormente, y nosotros hacemos la de al lado, la normal. Las dos están estan equipadas de carácter deportiva, para disfrutar sin sufrir demasiado, o nada, pero bueno también te hace sudar lo suyo pues arriba hay algún paso obligado y muy majo, cuando sales ya de las dificultades en el último largo.

ESPERÓ SUD - ST.LLORENÇ DE MONTGAI

Amenaça pluja a la meitat est de catalunya, i a l'altre meitat no està gaire més bé la cosa, per tant necessitem alguna via d' on poguem baixar cagant llets si fa falta. Per sort a catalunya tenim una variabilitat de vies i de zones que no sabem valorar prou bé. Anem cap a la paret de l' ós a st.llorenç de montgai, això si, després d'un bon esmorzar. Fem la via esperó sud, fàcil i equipada, tanmateix la bellesa dels dos últims llargs, l'espectacularitat tacte del calcàri i algun pas maquíssim fa que sigui molt recomanable la visita d' aquesta via. ( a sota en marc al 2 llarg)

La via comença just on s' acaba la paret de l' ós i on comença l' esperó rematxa a sobre una marcada canal i al costat d' un arbre. El 1 llarg és una xemeneia de 4+ molt maca, segueix una placa de v amb molt bon cantu, i els dos últims llargs sòn una continuació de v-v+ amb una roca exepcional.

Hem utilitzat 10 cintes i ens haguès anat bé algún tascò, eh marc?

PUNSOLA - RENIU AL CAVALL BERNAT

Dissabte al matí anem tots decidits cap a la nord de montserrat, en teoria a fer algu a la pared de l' aeri, però com que no hem escalat mai al cavall anem cap allà a fer la nostra primera i a l'aeri ja hi anirem més endavant...

Es deixa el cotxe a santa cecília hi s'agafa un camí que s'enfila just a davant, hi anar fent tu!!! 20 minutets fins el cavall amb unes parets que t'hi cagues!!!

La via comença amb un llarg de tràmit que fem sense encordar, (mal fet) i fem reunió .El segon llarg és IV i el terçer v+ però nomès un pas que hi ha en una fissura-sostre amb molt bon cantu i super ben assegurada,el 4 llarg ja tenim un pas llarg de 6a guapo,típic de monterrat, però bé, es deixa fer...a partir d'aquí ja venen les complicacionsde grau i tot això...5 llaarg 6b+/6c monserratí, fins a la meitat es fa bé però a partir d'aquí ja costa més, és una placa mantinguda que no et deixa descansar, de pila, si bé es pot fer tibant d' a0.

el sisè llarg segueix per l'estil del cinquè, si bé és més curt marca 6c+, molt molt finet, s'arriba a la reunió amb una mena de replà. L' últim llarg comença amb un flanqueig, i segueix un pas de 6a per acabar a dalt de la moreneta que hi ha al cim del cavall bernat

Escalada esplèndida, que tot escalador ha de fer... clàssica entre les clàssiques, amb un ambient i un patí espectaculars sobre la paret de diables,recomanable anar-hi si es pot entre semana. i sinó començar l'escalada tardet, per evitar aglomeracions de gent.

220m. 6c+ (v+ obl)
16 cintes + reunions.
El descens s'efectua per la cara sud del cavall, amb dos ràpels, i desprès es va a buscar la canal de cordes fixes fins al peu de la paret. que la disfruteu companys...
joan,marc i albert de vic

CIVIS - GENÍS AL PEDRAFORCA

diumenge, 6 / juliol / 2008

civis - genís al pedraforca

Dissabte anem al nostre estimat pedra a fer una de les clàssiques del sector de la dent de cabirols, nord del pedra, la civis-genís.

La via és facileta, no passa del v grau, si bé no hem d' oblidar que és una via de alpina on haurem d'equipar una miqueta alguns passos desequipats, hi on és molt fàcil perdre't i liar un "bon pollo", no és exigent però has d' estar en tot moment alerta.

Sortim del refugi direcció la gran tartera i quan travessem la primera tartera enfilem cap amunt fins a la paret que canvia del color del calcari a un marró fosquet, a l'esquerra de la paret.

Enfilem per la part dreta de la pedra marró en tendència a l'esquerra i fem reunió a sota d'un arbre molt característic a sobre del qual veurem un pitó. Pugem per l'arbre, "xapem" el pitó i seguim pujant per l'esquerre en un diedre-xemeneia desequipat on el friend del 2 hi va perfecte, sortint de la xemeneia trobem la reunió (foto de sota) on hi ha nomès una argolla, i ho reforçem amb un tasconet.R1/4.

El segon llarg per a mi és el mès guapo. Sortim per una placa molt fàcil a buscar el desplom del davant i el superem per l'esquerre, fem un flanqueig espectacular cap a l'esquerre i ens enfilem per un diedre desequipat guapíssim on farem reunió un cop superat aquest.R2/v

El tercer llarg és molt curt, ( a sota foto) però si l' empalmes amb l' altre hi ha molt roçament. Sortim recte fins a un espit i desprès flanqueigem a l'esquerre fins a trobar un balconet. R3/4+

El quart llarg tambè és molt guapo. Sortim a l'esquerre per un marcat diedre i anem a buscar-ne un altre just a sobre mès a la dreta, tambè espectacular i aeri fins a la reunió 4./v-

L' últim llarg és un diedre que s' ha de reforçar una miqueta v- , sortim a un arbre on fem reunió i aquí s'acaba la via.

Última reunió a l 'arbre. En marc sortint de la via i en joan molist a l'arbre assegurant en marc.

La baixada s'efectua per l' esquerre, on hi ha un arbre el qual farem el 1 ràpel. Un cop a sota el ràpel anem a buscar una xemeneia molt marcada on hi ha el segon ràpel que per cert és molt espectacular. Abans d'acabar el segon ràpel a la dreta hi ha un arbre on farem el tercer i últim ràpel i d'aquí tartera avall fins a trobar el camí del refugi.

A la foto: jo mirant ja la pròxima ressenya, en marc amb el turmell com una patata, en jordi amb el seu barret groc-xillón, en molist a la seva puta bola i la txell ( a sota ) que tira la foto.

Itaca a les moles del don. 140m, V

Baixem cap als ports en busca de bon temps i de canvi d'aires. El lloc és guapíssim oi tant que si !!

Fem primer la via Itaca per escalfar una mica.

La via comença al costat d'un pi, d'aquí pujarem recta amunt a buscar les primeres xapes, recordo que era una mica expo perquè si et foties una nata anaves de pet al terra, això a la tercera xapa no a la segona !!!

En general és una via molt bona de cinquè grau

 

Olga Frontera al Serrat del Poll, Alós de Balaguer. 230m V+

L' olga Frontera és una via que un dia o altra s'ha de fer, sobretot pel tercer llarg, i aproximació gairebé nula.

Els dos primers llargs són molt facilets on no estarà de més portar algún catxarret, després ve una caminadeta i ens pantarem a sota del tercer llarg, el llarg!!! sencillament maquíssim, només per aquest llarg ja val la pena fer la via !! pugem guanyant una fissura per posar-nos a la placa que generoses presses anirem resseguint de dreta a esquerre fins arribar a la reunió que per cert ja la podien haver fet dos metres més amunt!!!

peu de via

Els llargs següents tampoc estan malament però si que haurem de mirar més la roca i posarem algún trasto.

Un cop al cim desgrimpoarem una mica fins a trobar un arbre on hi ha el ràpel. Després canal avall i cul a terra !!!

El reportatge gràfic és el que és ho sento !!!

Esperó Konyoski a la punta Estasen

Via maca i poc equipada. Es poden fer diferents variants col-locant assengurances per allà on es vagi. Via de canto i fissura.

Les dues últimes reunions estan desequipades.

La resse marca V+, IV+ obligat, no és molt dura però el grau aquí al piri i va fort, tot i això no l'he trobat pas difícil, un xic perdedora si.

L' últim llarg seguirem l'aresta fins a dalt.
l'ambient aquí com sempre és el millor de tot !!!

 Un cop a dalt baixarem per un llom d' herba fins a baix al peu de paret.

Cerdà - Pokorski a l'agulla petita d'amitges. 130m V+/A0

les agulles d'amitges

Anem de vacances a veure en Jordi a Espot i ens emportem tota l'artilleria.
Triem una via fàcil a les agulles d'amitges ja que és el primer cop que hi som, escalant...

primer llarg

 La cerdà - Pokorski és una bona via exigent però sense ser molt difícil, això sí: millor anar sobrat que és grau de pirineu!

El primer llarg costa d'equipar sobretot la part al començament del diedre, més amunt trobarem algún clau i es poden posar catxarros més bé. 45m , V

segon llarg

 Aquest va tot per diedre que trobarem claus gairebe en tot el larg. és  guapo..25M V

 El tercer llarg va per un diedre una mica herbós però no pas lleig. 20m V

tercer llarg

 I l'últim llarg de V segueix la tònica passant per algún bloc curiós que ens deixarà dalt de l'agulla petita. 40m o més.

 El descens el fem per la cara est amb dos ràpels.

La ressenya:

Pic de santsfons

Amb l'albert fem una incursió per la vall d'arinsal que seguirem fins al final de la pista. 

Un cop allà seguirem el mateix camí que mana cap al comapedrosa fins que l'abandonarem per anar cap al refugi de comapedrosa.

Seguirem direcció nord enfilant per amples pales i algún petit tub fins a enfilar la última pala que ens portarà fins al cim...en el moment en que hi vam passar nosaltres la neu estava molt inestable, aquesta pala a més presenta tots els ingredients perquè baixi, o sigui que mirar bé la meteo abans de fotre-s'hi!

La baixada un gustàs, evidentment !!!!ah i les vistes de la pica espectaculars tambè !!!

Cambra d' Ase per Eina

Sortim de l'estació d'eina i ens enfilem direcció sud cap a la paret nord del cambra d' ase.

la canal centra ja visible

Les canals de la seva cara ombívola tallen la respiració, el circ del cambra d'ase és una escola d'alpinístes on molta gent pot posar a proba el seu vertígen. D'aquestes canals la més mítica és la vermicelli perquè és la més asequible i per on i puja més gent, és la de la dreta del tot per cert, pugen amb els esquís a l'esquena per baixar per la mateixa canal o bè per la canal central. Nosaltres pugem per la canal central i un cop al començament ens fiquem els esquís a l'esquena i posem grampons, un cop a dalt decidim per on iniciem la baixada. Des de dalt fa bastanta impresió però un cop et llances vas veien que la canal és bastant ampla.

Un cop a baix, directes cap al cotxe.

Dificultat: s3 - s4
Desnivell : 950m

joan i guillem