TAGA PER BRUGUERA

Davant el fort risc d' allaus, dijous desprès de sopar agafo les fustes i me'n vaig cap a vallter.Allà comença la gimcana!!.Abans d'arribar al primer parking de l'estació una barrera de més d'un metre de neu originada pel fort vent tapa la caretera,impossible de passar i veient això no hem vull imaginar com deu estar de ventat més amunt.Giro cua i penso en pics més baixets on potser no hi toqui tant el vent: el taga per exemple...



Faig la volta al ripollés,al cap d'una hora arribo a pardines,travesso el poble per anar a dormir a l'esgèsia de st.magdalena però la pista que hi porta està intransitable,torno a girar cua ja fet pols,amb els ànims per terra i me'n vaig a dormir al parking de queralbs,amb tot ja sòn les 02:30.


A l'endemà trio l'opció fàcil i ràpida:el taga per bruguera. Arribo al poble i el passo fins al final on ja no és pot avançar més per la neu,aparco la furgo,poso les pells i amunt per tota la pista forestal i fins abans de coll de jou,allà pujo per unes pales direcció nord amb una neu molt encrostada i en ocasions pols,arribo al llom que porta al cim però un cop surto per la vessant nord entra el vent i decideixo tirar avall,hem tira a terra és fortíssim. Trec pells i començo el descens per neu canviant,tan aviat és crosta com pols.Realment el vent està fent molt de mal,quan sobre la vista i és veu el puigmal totes les seves carenes estàn ben pelades pel torb.Torno a agafar la pista de coll de jou i cap al cotxe.Quina epopeia!!!

Montse curto + via dels senzills

Després de tants dies de mal temps i en el meu cas de feina,(pirena,jeje)s'obre una petita escletxa que aprofitem per explorar malanyeu, que encara no hi haviem anat mai malgrat sentir-ne a parlar molt.



Sortim de la furgo i l'aire ens talla l'alè,collons quin fred i quina mandra,esperem que a la paret això es calmi, i així ha estat,arribem a peu de via després de 15-20m i la prèvia xerrada amb el pagés del mas...aquí be gent de l'estranger eh!! italians,francesos osti tu!!!jaja que bo,més feliç que un pèsol el paio!!

Començem fent la via montse curto, 3 llargs ben equipats i amb bona roca, només cal portar 12 cintes i res més,rapel-lable amb 2 ràpels, la via no pasa de v.

3 llarg Montse Curto

Després i ja més ensagats fem la via de més a la dreta ( la "dels sencills") a la ressenya no posa res, jeje però és molt xul-la!! la via comença a l'esquerra d'una vira molt característica,el primer llarg marca 6a,una placa fineta plena de forats de dos ditets per agafar-t'hi com puguis,jeje,la reunió a sobre d'un arbre mort.

1 llarg via del sencills

Després surts de la reunió flanquejant a la dreta per superar una vira i trempant que no vegis,pas molt guapo,es continua amunt ja sense moltes dificultats,v+.l'últim llarg de v també és per disfrutar-lo. via molt recomanable!!!
Més info al vèrtex núm, 219.

sortida del segon llarg

MATAGALLS

Aprofitant el dia tant bo que fa i que tenim la neu al jardí de casa com aquell qui diu,surto cap a matagalls. Quan arribo al pàrking,sorpresa,romeria de gent,sembla un cap de setmana,aaiii la crisis!!



Hem poso els esquís passat el camí de st.segimón, la neu ja no és pols, s'ha anat transformant en humida i crosta en molts llocs, però poder fer aquesta ascenció amb esquís ja és motiu suficient per no mirar la qualitat de la neu i si per disfrutar del paisatge tant nevat que ens ha deixat les últimes precipitacions.
El cap de setmana hi deu haver pujat mooolta gent, doncs el camí està més que marcat i la baixada ja no li queda cap lloc verge per on trepitjar.



Vaig pujant mica en mica fins arribar ja a dalt del cim,aquí trec pells i hem decanto cap a l'est direcció st.marçal, al cap de ben poc hem paro i començo el descens direcció sud per una pala que està força neta i que hem deixa just en un torrent.La neu és crosta i la baixada no és per disfrutar. Torno a posar pells i en mitja horeta torno a ser dalt del cim.Trec pells i aquest cop baixo per l'altre vessant,l'oest direcció st.segimon però de seguida hem tiro per una pala molt maca cara sud,on la neu està de maravella,aquest cop si, per disfrutar. Des d'aquí torno a posar pells i vaig a sortir al llom que hi ha al mitg de les dues pujades al turó gros de santandreu,trec pells un altre cop i baixo cap al pla de la barraca,des d'aquí agafo el camí que porta a st.segimón i donc la volta fins al pàrking de collformic.



Una ascenció maca pel paisatge tant nevat que hi ha i que feia molts anys que no teníem,esperem que la neu aguanti fins a properes nevades.
salut.

ESPERÓ REMATXA-VIA NORMAL

El temps no millora però alguna cosa hem de fer, per tant ens abriguem fins a dalt de tot i anem a fer alguna via ràpida. Decidim la placa de l'esperó rematxa que sòn faciletes i per treu-re el "gusanillo" ja n'hi ha prou. A nem tant abrigats que costa fer els moviments, fot un fred que pela, quin marrón ostiaaa!!!



La via es fa molt bé,és fàcil i està molt ben equipada.La sortida de l' últim llarg és guapíssima,una placa de 6a o 6a+ espectacular, ara que amb la paret freda i les mans escarcarades és una altra cosa,cert.



Aquí la ressenya de la paret.
Inici de la via just a la placa en memòria d'en rematxa.

crestes del conill-camarassa

Fa un fred que pela,brbrbrrrr!!!
Sortim de vic amb una temperatura gélida i provem sort cap al microclima de st.llorenç de montgai on a vegades i només a vegades,on hi fa mal temps allà no n'hi fa. Doncs aquest cop hi fa el mateix fred que a tota catalunya.Sortim del vehicle a tocar paret i notem que està freda i molla del dia anterior. En marc li bé al cap una zona d'esportiva que en m.gracià li va dir fa temps i provem sort cap allà.



De st llorenç direcció camarassa,abans d'arribar al pont surt una pista sense asfaltar que l'hem de seguir fins al final.Les crestes del cunill són ben visibles des de camarassa, és una placa ben esmolada que és veu perfectament des del poble i que de ben segur tot escalador si ha fixa't quan hi passa direcció terradets o qualsevol altra zona.
Abans de les crestes del conill hi ha un petit esperò amb cinc o sis quintos per començar a escalfar una miqueta, també visibles des d'on deixem el cotxe.



De les crestes no en tinc ressenyes,l'únic que us en puc dir és que nosaltres vem fer dues vies a l'esquerre del tot de la paret i dèu ni dó com tibava,potser pel fred i tot plegat però és una placa exigent i força llarga, aneu amb precaució a l'hora de despenjar-vos hem sembla que alguna via supera els 30m.
Pel que he pogut llegir en algun blog amic hi ha un llibre que venia amb la revista escalar del tipus quadern, amb les ressenyes del sector.
Recomanable del tot,vies noves i gens "sobades"