dilluns, 16 de març del 2009

INVERSIÓ TÈRMICA,245m, 6b+, a1 (v+ obl)

Estem entre aquesta via i la fanal nocturn,que ja la volem fer desde fa temps i al final ens decantem per la inversió. La via és molt maca, amb passos molt mantinguts sobretot al primer llarg, i un tercer i quart llarg maquíssims,per disfrutar de valent de l'escalada.

La via comença a l'esquerre de l'esperò badalona i a la dreta de l'amor de madre, per una placa bastant fineta però molt ben assegurada.atenció: no agafar els burins de la dreta!!



1 llarg,6a+: comença la cosa trempant ja!!! al tercer segurito un pas de placa que hem fa posar dels nervis,m'ho miro i m'ho torno a mirar i no hi ha manera de veure com collons s'ha de fer el pas,és més fi que el cul d'un nen petit!!!a0 MERDAAA!!! continuo el llarg menjan-m'he el coco,però de seguida és torna a posar tieso ara enlloc de ser placa és més de canto tot i que dret i un xic desplomat,arribo a la reunió un xic decebut i comentem el llarg.



2 llarg,Iv: un llarg fàcil de 20m que ens deixa just a sota d'un desplom.



3 llarg,v+ o 6b+: Aquí pots triar fer el 5+ q surt per una bavaresa molt guapa o per un desplom de 6b+ que tira pel dret.canviem de cordes i tiro a davant,opto pel v+,de fet ni hi penso amb la variant!! una successió de passos molt divertits i explossius hem torna a posar a tope amb la paret,surto del desplom motivadíssim i tiro ja sense fantasmes al cap per una placa dreta amb bons cantos cap a la reunió.



4 llarg,v+:per disfrutar!!! un llarg molt xulo que et fa cridar de plaer un cop a ets a dalt,bones preses,mantingut,fissures i un petit desplom fan que sigui un llarg complet... i la reunió super còmode!!!



5 llarg,6b: surto caminant fins a sota el desplom, m'ho miro bé,va joan ara si tio!! xapo la primera cinta encara al terra,fico la mà dreta en una bona presa, m'obro bé de cames i estiro la mà esquerre en un romo,pujo peu dret ben obert i canvio la mà esquerre en una bona presa,sisisi dos pasos més i ja he superat el desplom,uf!!surto cap a dalt pensant un altre cop amb el pas del 1 llarg,lo meu no sòn les plaques...reunió còmode



6 llarg,v+,ae: ara li toca a en jordi, i quin llarg!!! surt un pèl a l'esquerre a buscar un tall que hi ha a la paret per terreny més o menys fàcil,superat el tall un pas d'ae per una placa ben fina que et deixa a sota una fissura on en jordi va protegir amb un parell d'aliens,aquí s'ha d'anar amb compte amb la roca que està un pèl trencada,la fissura t'hi fa ser de valent i en jordi es curra un bon llarg,si senyor!! sortint de la fissura trobem una sabina, i recta ja a la reunió que és un sol parabolt.si no recordo malament hi va posar el camalot vermell per reforçar-la.



7 llarg,Iv: bueno,aquí la vem liar una mica.en teoria es surt recta fins a un sostre i després cap a la dreta per un caminet fins que fas la reunió on et sembla.nosaltres vem fer això però ens vem quedar una mica abans i vem muntar reunió amb uns boxos.Després vem tirar recta amunt pel mig d'un bosquet i vem sortir per una canal guarra plena de pedres sueltes que et deixa a dalt de tot.

ressenya 

En definitiva: una via guapa, excepte els 2 llargs de dalt i un dia càlid d'escalada per continuar enganxats a la roca, aquesta verticalitat on el món s'esvaeix i els problemes deixen pas a les emocions, que quedaràn sempre més atrapades en aquestes roques silencioses.

material: 16 cintes,camalot vermell i verd,alien groc i vermell i joc de tascons.

dilluns, 16 de febrer del 2009

DIRECTA L CILINDRE, ST.LLORENÇ DE MONTGAI - 6b/obl 6a/MD+



Després de dormir amb tres tios a la furgo el dia de st.valentí, ( sort que és celebra al país veí ) ens llevem amb un dia núvol, amb vent i fred.

Hem quedat amb en marc solé i l'albert al bar del poble per esmorzar.Després d'omplir l'estómac i de fer-la petar a veure si escalem o no, ens decantem per la directa del cilindre,estil riglos amb bolos grans i tiesa com un ciri.
Fem dues cordades, l'albert en marc i l'arnald, i en jordi i jo.



Llarg 1: La via surt per la dreta d'una llastra molt característica, en una bavaresa molt maca cap a l'esquerra,segueix recte amb algún bolo una mica inestable,i després d'una petita fissura que també és fa en bavaresa s'arriba a la reunió.6a




Llarg 2: Es surt de la reunió cap a l'esquerre seguint les "xapes" per terreny fàcil però molt empinat,després de la tercera xapa els braços començen a flipar,hi ha molt bon canto o bolo,però és molt tieso,això sí,és guapíssim.Al mig del llarg hi ha un pas una mica raro que has com de tirar-te cap a la dreta per sortir amb una mena de replà,després bé un pas obligat que dèu ni dó i ja arribes a la reunió,amb els braços més inflats que en popeye després de menjar-se un pot d'espinacs.6b mantingut.



Llarg 3: hem pensava que la via ja estava...innocent...tres metres a sobre de la reunió hi ha un flanqueig cap a la dreta que t'hi fa ser de valent,a més aquí la roca canvia hi pasa de conglomerat a calcari,després d'aquest pas continua amb la tònica,ens saltem la reunió i empalmem l'últim llarg sense problemes de roçament amb algún passet difícil abans de sortir ja a dalt.6a+ i v



Material:16 exprés + reunions
Nota: abans de la via passeu pel bar del poble i encarregueu un arròs,el fan molt bo!! que seria de l'escalada si no fos per aquests moments!!

LLEIDA-VILANOVA DE MEIÀ-200m/MD-6b+/màx.obl.5

Després d'uns díes on el protagonista ha estat la neu,entra l'anticiclò i es referma pel tot el cap de setmana,bé més o menys...Canviem el xip dels esquís i tornem a la roca, (quina sort que tenim amb aquest país de varietats) l'arnald hem comenta que li faria gràcia la lleida,doncs ja hi podem ser,abans però previ esmorzar a "la teta enroscada" la millor botifarra de catalunya,sens dubte!!!
Quan surts del coll d'alentorn el paisatge et transporta a un lloc màgic, on la roca dels arcs domina tota la vall i els voltors volen lliures buscant un forat enmitg del caos de roca,observant com uns forasters ocupen casa seva...

Arribem a peu de paret i no hi trobem ningú, només en marc i la companya que van a la wild planet acabada de reequipar, el dia és ben serè,cel blau, temperatura adient per anar amb màniga curta,tots els ingredients per una bona escalada.

1 Llarg: Comença l'arnald.Surt per una mena de fissura cap a la dreta molt facileta amb bona roca,la reunió està en un replà molt còmode. 3 claus.IV

2 Llarg:La liem una mica i ens fiquem al clan de los chamanes,jaja 7a.quan arribem els tres a la reunió i veiem el que ens bé a sobre ens mirem i diem: no n'hem pas bé!! rapelem un altre cop fins a la primera reunió,i canviem de cordes. Tiro a davant en tendència a l'esquerre i sempre buscant els claus (deixeu els volts golafres!!!) i seguint per la línia més fàcil,sortim a una mena de replà on hi ha la reunió.4claus,2 volts.V


3 Llarg:Sortim a la dreta superant un sostret,un cop a sobre seguim tot recte amb passos de 5 fins a una repisa molt ample.Aquí posant un tascó al mitg del llarg hem cau el joc sencer a peu de via,quin dia més gafe!!.4 claus i 2 volts. V.

4 Llarg: Un desplom de 6b+ marca la sortida una mica a l'esquerre de la reunió.Jo no ho vaig ni provar en lliure,és un vidre,està més que sobat o sigui que de cinta amb cinta fins al tercer parabolt,després cinta llarga a un arbre i un diedre maquíssim de 5 on hi entra tot sense gairebé mirar,espectaculars passos per al final sortir cap a l'esquerre i muntar reunió a l'arbre. 3 vols i 2 claus.

5 Llarg:d'aquí fins a dalt no hi ha res,s'ha de seguir la línea més lògica i fàcil de la paret i observar on la roca està més gastada,la tendència és una miqueta cap a l'esquerre i arribar on hi ha un arbre per fer reunió. neta,IV.
6 Llarg:Tirar sempre pel més fàcil fins arribar a dalt on fa un bosquet,triar l'arbre que faci més ràbia per muntar reunió. neta III+.

En general la via està super bé,i per ser de les primeres de la paret no està gaire sobada excepte el tram de 6b+.Les reunions sòn molt còmodes i estàn a prova de bombes.
Material:semàfor de friends,tascons,12 cintes llarges,un pedal opcional.

divendres, 13 de febrer del 2009

TAGA PER BRUGUERA



Davant el fort risc d' allaus, dijous desprès de sopar agafo les fustes i me'n vaig cap a vallter.Allà comença la gimcana!!.Abans d'arribar al primer parking de l'estació una barrera de més d'un metre de neu originada pel fort vent tapa la caretera,impossible de passar i veient això no hem vull imaginar com deu estar de ventat més amunt.Giro cua i penso en pics més baixets on potser no hi toqui tant el vent: el taga per exemple...



Faig la volta al ripollés,al cap d'una hora arribo a pardines,travesso el poble per anar a dormir a l'esgèsia de st.magdalena però la pista que hi porta està intransitable,torno a girar cua ja fet pols,amb els ànims per terra i me'n vaig a dormir al parking de queralbs,amb tot ja sòn les 02:30.


A l'endemà trio l'opció fàcil i ràpida:el taga per bruguera. Arribo al poble i el passo fins al final on ja no és pot avançar més per la neu,aparco la furgo,poso les pells i amunt per tota la pista forestal i fins abans de coll de jou,allà pujo per unes pales direcció nord amb una neu molt encrostada i en ocasions pols,arribo al llom que porta al cim però un cop surto per la vessant nord entra el vent i decideixo tirar avall,hem tira a terra és fortíssim. Trec pells i començo el descens per neu canviant,tan aviat és crosta com pols.Realment el vent està fent molt de mal,quan sobre la vista i és veu el puigmal totes les seves carenes estàn ben pelades pel torb.Torno a agafar la pista de coll de jou i cap al cotxe.Quina epopeia!!!

diumenge, 8 de febrer del 2009

Montse curto + via dels senzills

Després de tants dies de mal temps i en el meu cas de feina,(pirena,jeje)s'obre una petita escletxa que aprofitem per explorar malanyeu, que encara no hi haviem anat mai malgrat sentir-ne a parlar molt.



Sortim de la furgo i l'aire ens talla l'alè,collons quin fred i quina mandra,esperem que a la paret això es calmi, i així ha estat,arribem a peu de via després de 15-20m i la prèvia xerrada amb el pagés del mas...aquí be gent de l'estranger eh!! italians,francesos osti tu!!!jaja que bo,més feliç que un pèsol el paio!!

Començem fent la via montse curto, 3 llargs ben equipats i amb bona roca, només cal portar 12 cintes i res més,rapel-lable amb 2 ràpels, la via no pasa de v.


3 llarg Montse Curto



Després i ja més ensagats fem la via de més a la dreta ( la "dels sencills") a la ressenya no posa res, jeje però és molt xul-la!! la via comença a l'esquerra d'una vira molt característica,el primer llarg marca 6a,una placa fineta plena de forats de dos ditets per agafar-t'hi com puguis,jeje,la reunió a sobre d'un arbre mort.

1 llarg via del sencills

Després surts de la reunió flanquejant a la dreta per superar una vira i trempant que no vegis,pas molt guapo,es continua amunt ja sense moltes dificultats,v+.l'últim llarg de v també és per disfrutar-lo. via molt recomanable!!!
Més info al vèrtex núm, 219.


sortida del segon llarg


dimarts, 13 de gener del 2009

MATAGALLS



Aprofitant el dia tant bo que fa i que tenim la neu al jardí de casa com aquell qui diu,surto cap a matagalls. Quan arribo al pàrking,sorpresa,romeria de gent,sembla un cap de setmana,aaiii la crisis!!



Hem poso els esquís passat el camí de st.segimón, la neu ja no és pols, s'ha anat transformant en humida i crosta en molts llocs, però poder fer aquesta ascenció amb esquís ja és motiu suficient per no mirar la qualitat de la neu i si per disfrutar del paisatge tant nevat que ens ha deixat les últimes precipitacions.
El cap de setmana hi deu haver pujat mooolta gent, doncs el camí està més que marcat i la baixada ja no li queda cap lloc verge per on trepitjar.



Vaig pujant mica en mica fins arribar ja a dalt del cim,aquí trec pells i hem decanto cap a l'est direcció st.marçal, al cap de ben poc hem paro i començo el descens direcció sud per una pala que està força neta i que hem deixa just en un torrent.La neu és crosta i la baixada no és per disfrutar. Torno a posar pells i en mitja horeta torno a ser dalt del cim.Trec pells i aquest cop baixo per l'altre vessant,l'oest direcció st.segimon però de seguida hem tiro per una pala molt maca cara sud,on la neu està de maravella,aquest cop si, per disfrutar. Des d'aquí torno a posar pells i vaig a sortir al llom que hi ha al mitg de les dues pujades al turó gros de santandreu,trec pells un altre cop i baixo cap al pla de la barraca,des d'aquí agafo el camí que porta a st.segimón i donc la volta fins al pàrking de collformic.



Una ascenció maca pel paisatge tant nevat que hi ha i que feia molts anys que no teníem,esperem que la neu aguanti fins a properes nevades.
salut.

dilluns, 5 de gener del 2009

ESPERÓ REMATXA-VIA NORMAL

El temps no millora però alguna cosa hem de fer, per tant ens abriguem fins a dalt de tot i anem a fer alguna via ràpida. Decidim la placa de l'esperó rematxa que sòn faciletes i per treu-re el "gusanillo" ja n'hi ha prou. A nem tant abrigats que costa fer els moviments, fot un fred que pela, quin marrón ostiaaa!!!



La via es fa molt bé,és fàcil i està molt ben equipada.La sortida de l' últim llarg és guapíssima,una placa de 6a o 6a+ espectacular, ara que amb la paret freda i les mans escarcarades és una altra cosa,cert.



Aquí la ressenya de la paret.
Inici de la via just a la placa en memòria d'en rematxa.

crestes del conill-camarassa

Fa un fred que pela,brbrbrrrr!!!
Sortim de vic amb una temperatura gélida i provem sort cap al microclima de st.llorenç de montgai on a vegades i només a vegades,on hi fa mal temps allà no n'hi fa. Doncs aquest cop hi fa el mateix fred que a tota catalunya.Sortim del vehicle a tocar paret i notem que està freda i molla del dia anterior. En marc li bé al cap una zona d'esportiva que en m.gracià li va dir fa temps i provem sort cap allà.



De st llorenç direcció camarassa,abans d'arribar al pont surt una pista sense asfaltar que l'hem de seguir fins al final.Les crestes del cunill són ben visibles des de camarassa, és una placa ben esmolada que és veu perfectament des del poble i que de ben segur tot escalador si ha fixa't quan hi passa direcció terradets o qualsevol altra zona.
Abans de les crestes del conill hi ha un petit esperò amb cinc o sis quintos per començar a escalfar una miqueta, també visibles des d'on deixem el cotxe.



De les crestes no en tinc ressenyes,l'únic que us en puc dir és que nosaltres vem fer dues vies a l'esquerre del tot de la paret i dèu ni dó com tibava,potser pel fred i tot plegat però és una placa exigent i força llarga, aneu amb precaució a l'hora de despenjar-vos hem sembla que alguna via supera els 30m.
Pel que he pogut llegir en algun blog amic hi ha un llibre que venia amb la revista escalar del tipus quadern, amb les ressenyes del sector.
Recomanable del tot,vies noves i gens "sobades"

dilluns, 22 de desembre del 2008

TOPE CLÀSSIC - ÀGER



Després de mesos sense escalar amb retrobo amb aquest fantàstic esport/passió al costat d'un bon company de cordada:l'arnald.

La temperatura a les set de matí és de -5 a vic, sembla que tindrem fred avui!!! doncs no,quina sorpresa al baixar el coll d' àger i deixar el mar de núbols de boira:inversió tèrmica,un canvi sobtat de temperatura de potser deu graus o més.
Pugem cap a la pared després d' un bon esmorzar i al cap de poc ja trobem neu,mare meva com està el pati com més avançem,arribem al peu i la feinada que tenim per girar la furgui de les roderes que s'han format de neu al camí,al final i després de molt d'embrague aconseguim girar i aparcar en condicions.



Començem el primer llarg desde la primera reunió,hem pujat massa caminant i hem anat a parar a la primera R. jeje.El llarg no tè cap complicació en especial, l'arnald ha posat un friend a la fissura que surt de la reunió per anar més tranquil,i com que la segÜent reunió és molt a prop se la salta i empalma el llarg amb el següent, que tè la última part una mica més dura però sense complicacions. IV/6A



Els dos pròxims llargs sòn de v+ i tot i que no sòn mantinguts cal anar alerta perquè en algún tram la roca no és gaire bona.Estem escalant amb màniga curta i suant!! el dia és espectacular i les vistes de la boira i de la gebrada d'àger fan un paisatge de postal.



Fem la feixa que trenca la via pel mitg i ataquem el llarg de 6b+. Collons fa massa que no escalo, no me'l trec ni de fallo, els braços se'm posen com els d'en popeye i ho deixo còrrer,ao i ao fins a la reunió, super còmode per cert. Arriba l'arnald tambè fet un nyap, descansem una miqueta i artifuuu!!!



Ataca l'arnald el petit sostret d'artifu amb un moment,aquest homes de l'antiga escola no fallen!!! desprès hem toca a mi que amb un sol pedal i a força de cintes arribo a la reunió.



Aquí hi torna a haver ua feixa, i després de superar-la fem l'últim llarg. Tira l'arnald,la sortida és punyetera, hi ha com dues canaletes que t'has d'empotrar allà
com pots,el problema és que la reunió està plena de neu i el gats ens han quedat ben molls, però cap amunt com podem!!! al arribar a dalt un mur de tres metres de neu ventada ens deixa bocabadats. que guapo!! realment necessitava fer una sortida a la paret com aquesta,la paret i jo,res més,cap pensament,cap influència,potser per això ens agrada tant anar escalar,perquè no penses en res més que escalar,mirar els moviments,concentrar-te en els passos...mmmm

dimarts, 18 de novembre del 2008

PUIGMAL. 2913m

Després de tuixèn agafem i anem cap a puigcerdà on quedem amb en santi per anar a fer el puigmal per frança.



Després de fer el ronso sortim cap a l'estació de puigmal, en mitja horeta estem a lloc, i veiem que només hi ha un cotxe. Començem a pujar per les traçes marcades pels molts esquiadors que hi deuen haver passa't després de la nevada. Travessem el riuet hi ens enfilem cap amunt. La neu està bastant dura i les pells de foca no paren de relliscar enrera, la progressió és una mica penosa ja que no podem agafar un ritme constant.



La climatologia és ferotge, el vent cada cop és més fort i constanment veiem com la neu acaricia les arestes de la muntanya, com una alfombra de pols blanca que passa per sobre el gel i fins a l'horitzó.




Arribem al primer coll i ens fiquem el gore, cada cop fa més vent, i jo que sòc un pes ploma a vegades he de clavar els pals a terra perquè no amb tiri sobre la neu.
Enfilem la última part del cim amb un vent molt fort i una neu molt relliscosa, tot i això no és crosta la neu per tant la baixada serà acceptable.Fem els últims metres gronxant-nos d'esquerra a dreta fins que arribem al cim. Sense dir-nos res treiem pells a tot drap les fiquem de qualsevol manera dins la maleta i començem a baixar tapant-nos la cara quan la neu pica profundament a la pell.



Quan ja hem baixat uns quants metres la cosa es calma una mica i podem reposar tranquilament.Relaxadament iniciem el descens amb una neu força bona després de tot i amb poca estona ja tornem a ser al cotxe.



Hem fet el puimal en santi,en marc i jo.(c.e.via fora)