Puigmal pel pas dels Lladres

- Clàssica al cim més alt del Pirineu oriental.

- Sortim de l' estació de Puigmal amb la barrera tancada i això vol dir que ens mengem els dos kilòmetres de pista fins a Aiguaneix, un cop allí tota la gent se'n va per la via normal del Puigmal, nosaltres marxem sols cap a la dreta i anem pujant poc a poc en poca pendent per la pista fins que la abandonem i ens decantem altra cop cap a la dreta per anar a buscar una esplanada on veiem al fons els antics remuntadors de la fantasmagòrica i abandonada estació de Err Puigmal, nosaltres continuem direcció Sud i anem a buscar un tub molt ampla que veiem just davant nostra i que ens porta cap a la Tossa del Pas dels Lladres, la pendent ja no és tant suau però tampoc és molt pronunciada, abans d'arribar al cim girem a l'esquerre per sota de la carena ja que avui fa bastant vent i si fèssim carena seria inaguantable, ( si es vol fer cim només s'han de remuntar 100 metres més ) així doncs passem per sota del cim i anem flanquejant cap a l'esquerre en direcció al Puigmal, al cap de poc arribem al coll on ens trobem tota la gent que puja de la ruta normal, que no són pocs, fins ara nosaltres no havíem trobat a ningú, ara ja continuem amunt direcció Est evident per les amples pales amb un fortíssim vent fins a dalt el cim, foto de rigor i cap avall que fot un vent de nassos.

- Baixem un xic a l'esquerre per anar a buscar unes pales que no hi ha passat gairebè ningú, la neu està fantàstica avui, després de la lleventada Glòria i amb la pujada de les temperatures hem trobat una neu de fàbula !!

- Molt bona ruta per sortir de les aglomeracions de la ruta normal, solitària, agradable i amb molt bones vistes, recomanable !

TRACK WIKILOC

Integral Pilar Martínez

Estic súper fluix de forces i busco una via facileta per poder escalar amb tranquilitat, per la xarxa veig que a la cara Sud de gorros hi han unes quantes vies i resulta que no ens hi hen aventurat mai per aquestes contrades, així que pugem pel camí de l' esquerre del cremallera, agafem el sender transversal fins als gorros i pugem fins dalt de la canal del gorro Frígid, baixem i a la nostra dreta ens queda l' ermita de Sant Martí que sembla que i viu algú a dins, baixem fins a baix per un corriolet fins al peu de via.

Els 2 primers llargs són un passeig i els empalmem tenint de sortir al ensamble per poc, els altres llargs tambè estan força bè, una via per passar l'estona però que és resultona, a mi no m'ha pas desagradat.

ressenya integral pilar martines pel col.lecionista de vies

ermita de st.Martí

1 llarg integral pilar martínez

penúltim llarg

últim llarg

Un cop a dalt baixarem pels ràpels de gorros fins al coll.

Pic de Pessons, estany de l' Illa, Montmalús ( circular )

GRAU ROIG, PIC DE PESSONS PER LA CANAL DELS ISARDS, BAIXADA A L' ESTANY DE L' ILLA, MONTMALÚS, GRAU ROIG.

- Volta circular maquíssima on nosaltres no varem trobar a ningú en tot l'itinerari.
Sortim de l' aparcament de Grau Roig i anem a buscar l' itinerari marcat de Lasportiva que ens permet pujar pel mitg del bosc sense haver de pujar per les pistes amb el que això comporta, fàcil de seguir ja que està súper marcat entre raquetes i esquiadors, una mica amunt atravessarem la pista i ja ens desviarem cap a l'estany de Primer on a la llunyania veurem el Restaurant, seguim en lleuger flanqueig direcció Oest cap al pic de Pessons que no el veiem fins que sortim d'una lleugera pujada, deixem enrere la cara nord del Motmalús i a la nostra esquerre ens queda el pic de Ribuls, continuem endavant cap al circ de Pessons, ( antic circ d'origen glaciar granític ) i al cap de res ja enfilem per la canal dels Isards, ampla i d'una inclinació moderada que gairebè ens deixa pujar fins a dalt, atravassem el coll del mateix nom i tombem cap a la dreta per, al cap d'uns centenars de metres assolir el cim del Pessons 2.862m fotos de rigor i cap a baix direcció a l'Estany de l' Illa, el passem per la seva esquerre fins que no llisquem més, pells i remuntam fins al coll de l' Illa, tornem a treure pells i cap avall al pla de Vallcivera, tornem a ficar pells i pugem pel mitg del bosc direcció Est fins que arribarem a l' estany de Montmalús que passarem per la seva dreta, pugem recta en tendència a l'esquerre i afrontem la última pala que ens deixarà al cim del Montmalús.
Un cop al cim la intenció era baixar per la seva pala central però està impracticable així doncs anem cap al coll i d'allí recta avall per anar a buscar la pista que en portarà cap l'estació de Grau Roig.

* Circular molt maca i recomanable, llarga i solitaria.

TRACK WIKILOC 

arribant a la canal dels Isards

estany de Montmalús

Pic de Montmalús

estany de l' Illa

pic de Pessons

pujant per la canal dels Isards

Bon Voyage Parmis Les Anges

Ja fa molts anys que rondem per aquestes terres, ( la sort de tenir un amic amb casa  a Isona ), i veure com el sector d' Abella va creixent i es van obrint vies doncs és gratificant perquè el lloc s' ho val, un poble recóndit on només sents el soroll de les ales de les aus volar, i algún xerrac escadusser.

La via és en algún punt discontínua perquè travessa alguna feixa, però val la pena fer-la per arribar a dalt els arcs, és espectacular !

De material vam agafar tota l'artilleria fins al c3 + 12 cintes i vam passar de puta mare.

La dificultat de la via rau en el tercer llarg, hi ha un pas molt molt finet equipat amb dos parabolts però entre un i l'altre has de fer el pas si o si, sort que el va fer el company !! després de la sabina tampoc és gens fàcil la veritat.

El llarg del començament de l'arc tambè té un pas dificilot la resta de la via es fa molt bé exceptuant tambè l' arrencada del primer llarg que comença explosiva !!

Aproximació: Hem d´anar fins al poble i anar a buscar el carrer que porta a l' església, el seguim i pugem una mica transversalment per anar a buscar unes plaques d'esportiva, la via comença força a l'esquerre no us confongueu amb les veïnes.

Descens: un cop a l'altra costat de l' arc surt un corriol a má esquerre que ens deixa a sota els arcs, nosaltres no vam arribar a dalt fent els llargs del Luichi perquè volíem veure la cova, realment el lloc és una passada i l'escalada cap amunt tampoc és cap maravella. Per baixar s'ha d'anar seguint el corriol fins a arribar a una merda de ferrata, un cop som a baix de la ferrata anem a buscar el coll que tenim al davant i de seguida tombem a la dreta per anar a buscar l' església.

A disfrutar !!!

Ressenya bon voyage parmis les anges per joan asín

a dins de la cova

des de sobre l'arc

penúltima reunió bon voyage parmis les anges abella de la conca

Cresta de los Infiernos: Cresta Argualas - Garmo Negro - Infierno ( circular )

vista dels Infiernos i agulla Arnales des del Garmo Negro

Cresta Argualas - Garmo Negro - Infiernos CAT.
Cresta Argualas - Garmo Negro - Infiernos. CAST.

TRACK WIKILOC

.
* Surto del Balneari de Panticosa direcció a l’Argualas sempre per camí evident, fer-ho en aquest sentit farem tot el desnivell en menys kilòmetres i així el troç més llarg el farem de baixada. Pugem al principi fent ziga zagues i al final sortim del bosc, girem cap a l'esquerre deixant el camí a la dreta que ens portaria al coll de Pondiellos i flanquegem sota la paret fins arribar al coll d' Argualas, el superem i ja veiem el nostre primer tresmil que ens espera, continuem per camí fins que arribem a la cresta que per terreny fàcil ens deixarà al pic d'Argualas. F 

poques vistes des del pic d' Arnales

*Baixo del pic i hem situo sota la cresta, no tinc cap referència de l' Algas SE i quan passo per davant calculo que deu ser aquesta, miro el GPS i m'enfilo a trepitjar el punt més alt.

*Algas SE segon tresmil. F ⛰ 

Algas SE

* Baixo de la cresta i passo per l' Algas i l' Algas N sense problemes, baixo del pic i vaig a buscar l' aresta directe al Garmo Negro que en pocs minuts m' hi planto. F 

Garmo Negro

* Espectaculars vistes dels infiernos i de l’agulla d’Arnales.

*Baixo del Garmo Negro per l’empinada canal i enfilo l’agulla de Pondiellos sense problemes, el dia està tapat i malgrat no deixa veure gran cosa ajuda a no patir calor.

baixada del Garmo Negro

* La baixada de l’agulla de Pondiellos és una merda, vigilant arribo al coll de Saretas, menjo algo i miro amb atenció com baixarè de l’agulla d’Arnales i posteriorment pujarè al primer Infierno. (No porto corda)
.
* Surto del coll de Saretas direcció al coll d' Arnales però a mig camí enfilo cap a la dreta fent drecera i grimpant una mica arribo al pic d’Arnales , F.

* Des del coll d' Arnales ataco directe l’Agulla en lleugera grimpada, fàcil.
.

línia per on he desgrimpat

imatge de la desgrimpada a l'agulla d' Arnales

Ara ve el troç que porto pensant des de que he sortit.
Baixo cap a l’esquerre saltant-m’he el ràpel, desgrimpo vigilant molt i flanquejo cap a la dreta on hi ha el pas més difícil de tota la sortida, desgrimpar un llossa per anar a buscar el coll, em fico de cara a la paret i miro molt bè els peus, baixo un xic i amb un parell de moviments llargs ja sòc a sobre el bloc que hi ha al mitg del coll III , arribo al bloc amb l’adrenalina a tope i grimpo III+ passant per la instal.lació del ràpel i controlant cada roc on m’agafo arribo a l’Infierno O i ja sense complicacions passo tots el Infiernos marmolera inclosa. F
.

Infierno

* Desgrimpo fins al Coll dels Infiernos trepitjant, ja que i som el Garmo Blanco , passo pels ibons i cap al Balneari altra cop fent un “xeku xeku” revitalitzador en un dels últims gorgs!

⛰ Argualas 3.046m
⛰ Pico Algas SE 3.023m
⛰ Pico Algas 3.036m
⛰ Algas N 3.032m
⛰ Garmo Negro 3.051m
⛰ Aguja de Pondiellos 3.011m
⛰ Arnales 3.006m
⛰ Aguja de Arnales 3.034m
⛰ Infierno Oriental 3.076m
⛰ Infierno Central 3.083m
⛰ Infierno Occidental 3.073m

agulla Arnales un cop ja superada

marmolera des de l' infierno

agulla Arnales

Algas SE

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cresta Argualas - Garmo Negro - Infiernos.
.
* Salgo del Balneario de Panticosa dirección al Argualas siempre por camino evidente, hacerlo en este sentido haremos todo el desnivel en Menos kilómetros y asi el camino más largo lo haremos de bajada. Subimos Al principio en zig zag y al final salimos del bosque, giramos hacia la Izquierdo dejando el camino a la derecha que nos llevaría al cuello de Pondiellos y flanqueamos bajo la pared hasta llegar al cuello de Argualas, lo superamos y ya vemos nuestro primer tresmil que nos espera, seguimos por camino Hasta que llegamos a la cresta que por terreno fácil nos dejará al pico de Argualas. F

* Bajo del pico y me situo bajo la cresta, no tengo ninguna referencia del Algas SE y cuando paso cerca calculo que debe ser esta, el miro el GPS y me subo a pisar el punto más alto.

* Algas SE Segundo tresmil. F ⛰

* Bajo de la cresta y paso por el Algas y el Algas N sin problemas, bajo del pico y voy a buscar la arista directo al Garmo Negro que en POCOS minutos me hay planto. F
.
* Espectaculares vistas de los infiernos y de la aguja de Arnales.
.
* Bajo del Garmo Negro por la empinada canal y enfilo la aguja de Pondiellos sin problemas, el día está tapado y pesar no deja ver gran cosa ayuda a no sufrir calor.
.
* La bajada de la aguja de Pondiellos es una mierda, vigilando llego al cuello de Saretas, como algo y miro con atención como bajar de la aguja de Arnales y Posteriormente subir al primer Infierno. (No llevo cuerda)
.
* Salgo del cuello de Saretas dirección al cuello de Arnal pero medio camino enfilo hacia la derecha de atajando y trepando un poco llego al pico de Arnal, F.
.
* Desde el puerto de Arnales ataco directo la Aguja de Arnales, trepada, fácil.
.
Ahora viene el trozo que llevo Pensando desde que he salido.
Bajo hacia el Izquierdo saltandome el rápel, destrepo vigilando mucho y flanqueo hacia la derecha donde está el paso más difícil de toda el dia, destrepo para ir a buscar el cuello, me pongo de cara a la pared y miro muy bien los pies, bajo un poco y con un par de movimientos largos ya estoy  sobre el bloque que hay en el medio del cuello III, llego al bloque con la adrenalina al máximo y escalo III + pasando por la instalación del rápel y controlando cada roca donde me cojo llego al Infierno O y ya sin complicaciones paso todos los Infiernos marmolera incluida. F
.
* Destrepo hasta el cuello de los Infiernos pisando, ya que estamos el Garmo Blanco, paso por los Ibones y hacia el Balneario otra vez de haciendo un "xeku xeku" revitalizador en una de las últimas pozas.

Circular al Mont Perdut des de Nerín 6 X 3.000

Circular al Mont Perdut des de Nerín track WIKILOC

CAT / CAST.

- Agafem el bus de Nerín a les 5'45 i arribem a lloc a les 6'30, començem ja en lleugera pujada i un cop a dalt agafem un camí molt evident que passa tota l'estona per la dreta de la "faja" i direcció sempre al refugi de Góriz que ens queda lluny al fons de la vall.
Quan passem per el pic de Custodia que ens queda a la nostra dreta, el sender baixa un xic just on hi ha una fita gran, aquí hem d'anar a la dreta per anar a buscar el coll de Góriz, a partir d'aquí s'ha d'anar seguint el track, trobarem algunes fites perquè hi ha més d'una opció per pujar a punta de las olas i ens podem perdre, nosaltres ho vam trobar molt bè i el track està perfecte fins a punta de las olas que s'hi arriba per una canal molt fàcil i que no tè cap complicació de res.

flanqueig cap al coll de Gòriz sortint del bus

 1- cim punta de las olas 3.002m

-Anem a buscar el Baudrimont SE, per això només hem de traçar una diagonal cap a la dreta i pujar seguint les marques, hi ha alguna grimpadeta però és molt fàcil.

Punta de las Olas

2- cim Baudrimont SE 3.026m

segon tresmil

-Un cop a baix pugem al pic d' Anyisclo o Soum de Ramond per un camí tartera molt evident.

3- pic d' Anyisclo o Soum de Ramound 3.254m

Soum de Ramound o Anyisclo

 -Baixem pel mateix itinerari i un cop a baix anem a trepitjar el Baudrimont NW aprofitant una terrasseta molt fàcil que haurem de fer servir les mans però sempre per terreny segur arribarem al cim.

-4-pic de Baudrimont NW 3.045

-Baixem a baix i fem una llarga diagonal a la dreta intentant perdre poca alçada fins als peus del pic de la Espalda de Esparrets, pugem per una canal podrida i ja som al cim.

5- Espalda de Esparrets 3.077m

Espalda de Esparrets

 -Baixem pel mateix itinerari i desfem el camí direcció al Baudrimont NO, girem a la dreta i pugem per una ampla pala que la trobem nevada ( grampons ) pugem fent escaleta i com podem arribem a dalt el coll, girem a la dreta fem una carena plana i ja encarem la última pujada al Mont Perdut.

6- Mont Perdut 3.355m

Mont Perdut

-Baixem escupidera a matxete i al llac gelat decideixo anar a Góriz, em fa mal el genoll i farè anar lent al company, o sigui que aquesta part del track només la fa el pika, són 8,5 km's més que recòrrer que ell fa en 2,50h del llac al llac i fent 6 tresmils més:

Llac gelat i Cilindro

7- Tuqueta de Marboré 3.095m
8- Pic de Marboré 3.248m
9- Pic Cascada Oriental 3.161m
10- Pic central de la Cascada 3.106
11- Pic Cascada Occidental 3.095m
12- Pic Espalda de Marboré 3.073m

- Ens retrobem al refugi de Góriz i realitzem els 6 km's que separen el refugi de l'autobús que ens portarà a Nerín que agafem pels pèls !

- Poso molt díficil a dificultat tècnica més que res per la llargada del recorregut, tècnicament no és difícil si bè s'han de conèixer una mica les tècniques d'alta muntanya.

- Si no és vol completar tota la ruta es pot fer el que vaig fer jo retirant-me al llac gelat o inclús un cop al Mont Perdut baixar per Punta de las Escaleras i així trepitjar una altra tresmil.
fins al llac gelat i baixar a Góriz i a Nerín surten: 2.000+ i gairebè 29 km's.

-La ruta és 100x100 fiable, que la gaudiu!!!Circular al Mont Perdut des de Nerín.


-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------



CAST:

CAS:

Tomamos el bus de Nerín a las 5'45 y llegamos a sitio a las 6'30, empezamos ya en ligera subida y una vez arriba cogemos un camino muy evidente que pasa todo el tiempo por la derecha de la "faja" y dirección siempre el refugio de Góriz que nos queda lejos en el fondo del valle.
Cuando pasamos por el pico de Custodia que nos queda a nuestra derecha, el sendero baja un poco justo donde hay un hito grande, aquí tenemos que ir a la derecha para ir a buscar el puerto de Góriz, a partir de aquí hay que ir siguiendo el track, encontraremos algunos hitos porque hay más de una opción para subir a punta de las olas y nos podemos perder, nosotros lo encontramos muy bien y el track está perfecto hasta punta de las olas que se llega por una canal muy fácil y que no tiene ninguna complicación de nada.

1- cima punta de las olas 3.002m

-Vamos a buscar el Baudrimont SE, por ello sólo tenemos que trazar una diagonal hacia la derecha y subir siguiendo las marcas, hay alguna trepada pero es muy fácil.

2- cima Baudrimont SE 3.026m

-Una vez abajo subimos al pico de Anyisclo o Soum de Ramond por un camino tartera muy evidente.

3- pico de Anyisclo o Soum de Ramound 3.254m

-Bajamos por el mismo itinerario y una vez abajo vamos a pisar el Baudrimont NW aprovechando una terracita muy fácil que tendremos que usar las manos pero siempre por terreno seguro llegaremos a la cima.

-4-pico de Baudrimont NW 3.045

-Bajamos abajo y hacemos una larga diagonal a la derecha intentando perder poca altura hasta los pies del pico de la Espalda de Esparrets, subimos por una canal podrida y ya estamos en la cima.

5- Espalda de Esparrets 3.077m

-Bajamos por el mismo itinerario y deshacemos el camino dirección al Baudrimont NO, giramos a la derecha y subimos por una ancha pala que la encontramos nevada (crampones) subimos haciendo escalerilla y cómo podemos llegamos arriba el cuello, giramos a la derecha hacemos una cresta plana y ya encaramos la última subida al Monte Perdido.

6- Monte Perdido 3.355m

-Bajamos escupidera a Matxete y en el lago helado decido ir a Góriz, me duele la rodilla y hare ir lento al compañero, o sea que esta parte del track sólo lo hace "el Pika" , son 8,5 km s más que recorrer que él hace en 2,50h de lago a lago y haciendo 6 tresmiles más:

7- Tuqueta de Marboré 3.095m
8- Pico Marboré 3.248m
9- Pico Cascada Oriental 3.161m
10- Pico central de la Cascada 3.106
11- Pico Cascada Occidental 3.095m
12- Pico Espalda de Marboré 3.073m

- Nos encontramos en el refugio de Góriz y realizamos los 6 km s que separan el refugio del autobús que nos llevará a Nerín que cogemos por los pelos!

- Pongo díficil a dificultad técnica más que nada por la longitud del recorrido, técnicamente no es difícil si bién se deben conocer un poco las técnicas de alta montaña.

- Si no se quiere completar toda la ruta se puede hacer lo que hice yo retirándome en el lago helado o incluso una vez al Monte Perdido bajar por Punta de las Escaleras y así pisar otro tresmil.
hasta el lago helado y bajar a Góriz y a Nerín salen: 2.000+ y casi 29 km s.

-La ruta es 100x100 fiable, que la disfrutéis !!!

Aresta dels Tres Consellers al Néouville + els 6 tresmils de la zona.

Enllaç per descarregar la ruta al Wikiloc

en plena aresta dels tres consellers al Néouville

Sortim del llac de Cap de Long i atravessem la presa, al final de tot agafem un corriol marcat cap a l'esquerre que va pujant dent ziga zagues, al cap d'una estona agafem alçada i anem flanqueijant cap a l'esquerre, passem per sota del " pas du gat " i continuem anant cap a l'esquerre sense gairebè guanyar alçada fins que arribem a la característica línea o franja horitzontal que és veu des del llac, nosaltres trobem bè la rimaia, després hi ha un pas lateral amb una mica de pati al darrera però amb unes mans boníssimes, tot seguit ja arribem al coll o brecha de Néouville. 

a la dreta queda el pas de gat

arribant a la bretxa de Néouville

Deixem tot el material d'escalar al coll per anar més lleugers i girem a l'esquerre per pujar caminant al primer tresmil del dia, Pic dels Tres Consellers, 3.039m fàcil, 

d´aquí seguim per la cresta però baixem una mica seguint fites pel cantó del llac de cap de Long, baixem molt poc i anem progressant pel més fàcil fins que estem a sota del pic del primer Conseller després i pujem  en una lleugera grimpadeta sense masses dificultats, pic del Primer Conseller, 3.035m, 

des del pic del primer conseller

d'aquí al següent no és més que una caminadeta ràpida al Turon de Néouville 3.035m, 

turon de neouville

per baixar al pròxim haurem de baixar a una bretxa que ens queda a mà dreta, no és difícil, sempre per terreny accidentat arribarem a la bretxa i grimparem entre blocs fins al cim de la punta Revol - Vidal 3.007m 

punta revol - vidal

desfem el camí fins a la bretxa i tornem fins al Turon de Néouville.

Aquí tenim dues possibilitats:
1- desfer el mateix camí.
2- baixar a buscar la neu i traçar una diagonal cap a la bretxa de Néoville.
Nosaltres optem per la segona i arribem força ràpids a la bretcha i sense perdre gaire desnivell. 

començament aresta tres consellers

aresta tres consellers

Ens equipem amb tot el material i començem a escalar l'aresta dels Tres Consellers. Des de l'arrencada comença molt fàcil, ( bè de fet és tota facilona ) fico un friend en els primers 30 metres i paro per esperar el company que surti, la fem tota a l'ensamble menys un diedre que és més vertical on muntem reunió, després anem tirant amb corda de 30 metres que ens va perfecte, lo just perquè no faci molt fregament, en una hora i quart estem al cim del Pic de Néouville 3.0091m. 

aresta tres consellers

aresta tres consellers

cim del neouville

Baixem direcció nord per anar a buscar un coll no gaire marcat però que hi ha fites on baixarem per anar a buscar la cara nord de Ramoun, fiquem grampons i tracem una diagonal cap a una vira transversal per on començarem a pujar, arribem a un coll entre grimpades i deixem les maletes en aquest per continuar mitg escalant per un sistema de fissure i blocs que no és difícil però que no val a badar, arribem al cim de Ramoun3.011m i últim tresmil del dia.

cim del Ramoung

Desgrimpem amb molta cautela i fem al coll fem dos ràpel fins al glaciar, es pot desgrimpar però ja que portem la corda....
Continuem baixant per la neu en diagonal , llarga diagonal fins al final de tot de la cresta on girarem donant la volta a la muntanya fins a trobar un coll, l' atravessem i al fons es veu el famós " pas de gat " que està força lluny, es pot flanqueijar per la dreta sense gairebè camí ho bè fer el que vam fer nosaltres, seguir el camí fins a baix d'un llac molt petit i pujar pel camí fins al coll del pas del gat, un cop al coll ja girem a l'esquerre i tot baixada fins al llac de Cap de Long.

- Jornada llarga de 10 hores 30 minuts, vam anar a ritme constant, no ràpids però no ens vàrem encantar, vull dir que és una activitat llarga amb gairebè 1.700+ i 15km's i en algún lloc has de saber moure't i intuïr el millor camí, sobretot en el pic de Ramoun i entre el pic dels tres consellers i el pic del primer conseller.
Si només és vol fer l'aresta dels tres Consellers és pot seguir el track igualment !!

- Que la disfruteu, és una passada !!

ressenya aresta tres consellers extreta de la xarxa

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

CAST:

Salimos del lago de Cap de Long y atravesamos la presa, al final de todo cogemos 1 sendero Marcado hacia la Izquierda que va subiendo en zig zags, al cabo de 1 rato cogemos altura y vamos flanqueando hacia la izquierda, pasamos por debajo del "paso del gato" y seguimos hacia la Izquierda sin casi ganar altura hasta que llegamos a la característica línea o franja horizontal que se ve desde el lago, nosotros encontramos bien la rimaya, después hay un paso lateral con un poco de patio detrás pero con unas manos buenísimas, a continuación ya llegamos al cuello o brecha de Neouville.
Dejamos todo el material de escalar y giramos a la Izquierda para pisar el primer tresmil del día, Pico de los Tres Consejeros, 3.039m de aquí seguimos por la cresta pero bajamos un poco siguiendo hitos por el lado de cap de Long, bajamos muy poco y vamos progresando por lo más fácil hasta que estamos debajo del pico del primer Consejero después subimos al pico en una ligera escalada suave, pico del primer Consejero, 3.035m, de aquí al siguiente no es más que una caminata rápida al Turon de Neouville 3.035m, para Bajar en Medio deberemos bajar a una brecha que nos queda a mano derecha, no es difícil, siempre por terreno accidentado pero no difícil llegaremos a la Brecha y treparemos entre bloques hasta la cima de la punta Revol - Vidal 3.007 m deshacemos el camino hasta la brecha y volvemos hasta el Turon de Neouville.
Aquí tenemos dos posibilidades:
1- deshacer el mismo camino.
2- Bajar a buscar la nieve y trazar una diagonal hacia la Brecha de Néoville.
Nosotros optamos por la segunda y llegamos bastante rapidos a la bretcha y sin perder mucho desnivel.
Nos equipamos con todo el material y comenzamos a escalar la arista de los Tres Consejeros. Desde el arranque comienza muy fácil, (de hecho es toda muy fácil) meto un friend en los primeros 30 metros y paro para esperar el compañero que suba, la hacemos toda en ensamble menos 1 diedro que es más vertical donde montamos reuniön, después vamos tirando con cuerda doble de 30 metros que nos va perfecto, el justo para que no haga mucho roze, en una hora y cuarto estamos en la cima del Pico de Neouville 3.0091m.
Bajamos dirección norte para ir a buscar un cuello no muy marcado pero que hay hitos donde bajaremos para ir a buscar la cara norte de Ramoun, ponemos crampones y trazamos una diagonal hacia una gira transversal por donde empezaremos a trepar, llegamos a un cuello entre trepadas y dejamos los mochilas para continuar medio escalando por un sistema de fissuras y bloques que no es difícil pero que no hay que distraerse, llegamos a la cima de Ramoun3.011m y último tresmil del día.
Destrepar con mucha cautela y en el cuello hacemos 2 rápeles hasta el glaciar, se puede destrepar pero ya que llevamos la cuerda ....
Continuamos bajando por la nieve en diagonal, larga diagonal Hasta el final de todo de la cresta donde giraremos dando la vuelta a la montaña hasta encontrar 1 cuello, lo atravesamos y al fondo se ve el famoso "paso de gato" que está bastante lejos, se puede flanquear por la derecha sin casi camino o bien hacer el que hicimos nosotros, seguir el camino hasta abajo de 1 lago muy pequeño y coger papel camino hasta el cuello del paso del gato, 1 vez al cuello ya giramos a la Izquierda y todo Bajada hasta el lago de Cap de Long.

- Jornada larga de 10 horas 30 minutos, fuimos a ritmo constante, no rapidos pero no paramos mucho, quiero decir que es una actividad larga con casi 1.700+ y 15km's y en algún lugar tienes que saber moverte y intuir el mejor camino, sobre todo en el pico de Ramoun y entre el pico de los tres consejeros y el pico del primer consejero.
Si sólo se quiere hacer la arista de los 3 Consejeros tambien se puede seguir el track igualmente !!

- Que la disfruten, es una pasada !!

PD: no tiene mucha dificultad técnica pero si que es larga y en algún punto requiere saberse mover bién por este tipo de terrenos.