Mosquitos a la Visera - Riglos

ppfff, no se ni que dir d'aquesta via !!!

Veníem molt motivats de Penya Rueba però tambè conscients de que feia 5 mesos que no ens posàvem en cap via, després de 2 birres anem a peu de paret per veure les vies de la visera i de seguida en quedem enganxats.
Demà li fotem a la Mosquitos nano !!!

I així va ser, viote màxim guapo, per flipar dels còdols que hi han, i per flipar el diedres que guapos que són amb algún flanqueig de iuiu que dèu ni dó i per no dir del pati i l'ambientaku del cinquè llarg!!!

Llàstima que a davant nostra hi anava una cordada que anaven súper lents i al trono R5 per sorpresa nostra decideixen tirar amunt i acabar la via, jo no m'ho podia creure, la noia estava desintegrada, no podia amb les seves forces pujant amb el shunt i el pedal i el paio tant panxo a la reunió, total que ens vam esperar més d'una hora i al veure el percal vam escapar-nos pel ràpel de la dreta del trono i quan vam marxar, després d'haver-nos canviat, tret la taula per menjar i fotre'ns dues birres, encara no havien baixat !!!

ressenya mosquitos riglos la visera

• Material : amb 12 express passem, si volem ens podem emportar algún friend que els seguros estan a can collons, després preveure alguna cinta més.
• Aproximació: després del segon aparcament i passat la font pugem a la dreta pel carrer i després a l'esquerre i altra cop dreta surtim del poble i intuitivament fins al peu de via, 10 minuts.

començament mosquitos

des de la primera reunió

increïble segon llarg

a la reunió del tercer llarg de la mosquitos

a mitg tercer llarg

arribant a la quarta reunió

una tirada 10 !! espectacular !!

cinquè llarg de la mosquitos

Sendero Límite a Penya Rueba

Primera escalada en aquest massís just davant de Riglos i la veritat és que ens ha encantat, moltes vies de tot tipus on predomina la via equipada i generosa com és el cas de la via que hem fet.

Poca cosa més a dir d'aquesta via que no s'hagi dit en els blogs, maca, fàcil, llarga i ideal com a primer contacte amb la paret.

• La via consta de 10 llargs que es poden empalmar sense masses problemes i els últims tres es poden fer en ensamble fins que ens deixa ja a dal d'un replà gegant, després hem de girar cap a la dreta per anar a buscar els últims 4 llargs que per mi han estat els millors, més tiesos i verticals.
• Aproximació: tenim dues aproximacions, jo us explico la que vam fer ja que l'altra ja l'haíem fet i el camí està fet una merda.  Passem Ayerbe i anem cap a Murillo de Gállego, just abans d'arribar al poble agafem a l'esquerre direcció "Mallos de Agüero", al cap de poc a mà dreta veurem una pilona amb un 2, en aquest punt agafem el trencant cap a la dreta i amunt pel més evident, deixarem primer un camí a mà dreta i al cap de no gaire en deixarem un a mà esquerre fent una curva de dretes, al cap de res ja serem a lloc, arribem al final d'una curva molt marcada a la dreta, la passem i aparquem allà mateix en un planet, el camí surt just davant nostra i és molt evident fins al peu de via que està indicat SL.
• Descens: si arribem fins a dalt de tot de la via hem de seguir rectes direcció Est i anar a buscar una pilona molt gran que hi ha en una carena, seguir les fites i baixar pel cable d'una "ferrata"  un cop estem en un coll girar a mà dreta on la paret ens queda a la nostra dreta i anar seguint el més evident fins a baix.

• Material: 14 cintes per empalmar llargs.

1 llarg

descens

Puigmal de Llo, petit Puigmal del Segre, Núria (gairebè), Puigmal d’Err

Sortim de l’aparcament que hi ha després de l’antiga i mitg abandonada estació d’esquí del Puigmal pel camí marcat, primer per l’ esquerre del riu i al cap de ben poc el creuarem i ens posarem a la seva dreta, deixem a mà dreta el camí normal que ens portaria a la ruta clàssica del Puigmal i continuem enganxats al riu direcció al Puigmal de Llo per una espècie de tub, quan arribem a una petita esplanada tombem cap a l’esquerre direcció nord total i anirem seguint rectes per anar a buscar una pala que ens portarà cap a la carena, un cop aquí continuem rectes sense cap problema cap al cim del Puigmal de Llo.
Sense treure pells continuem pel llom a buscar el coll que separa el Puigmal d’Err del Puigmal de Segre, treiem pells i petem la pala sud que ens deixa al pluviòmetre, aquí ens separem dels 3 companys que fiquen pells i tiren cap amunt i el Xavi i un servidor continuem direcció Núria per unes pales divertides i després pel tub el qual en sortim al cap de poc per anar a la dreta.
Veiem que no val massa la pena baixar fins a baix de tot, parem, esmorzem posem pells i cap amunt seguint les traçes de la romeria que ha pujat i està pujant.
Sense més complicaciones arribem al cim del Puigmal de Llo amb un vent de l’ostia, treiem pells ràpid, ajustem botes i cap avall.
La primera pala està plena de pedres i hem de fet un recta direcció al coll per després girar cap a l’esquerre i flanqueijar fins a trobar la ruta de baixada que no tè cap mena de pèrdua i que va per unes pales que ens porten al final on hi ha el camí que duu al cotxe.
Bonica activitat !!

 TRACK WIKILOC 

VENTOLAU

Pujada al pic de Ventolau des de la Pleta del Prat.
Surto sol des del pàrking per la dreta del refugi de la Pleta del Prat i per l'esquerre del riu vigilant alguns ponts de neu que sembla que vulguin enfonsar-se. Continuu progressant clarament per una ampla pala que al final em fa anar cap a la dreta per arribar a un coll, fa una calor que no m'ho crec, asfixiant, glopada d'aigua llarga i continuu amunt ara direcció nord per unes amples pales tambè molt faciles de pujar i de seguir, de fet ja des del coll es veu el cim del Ventolau i en tot moment la ruta és molt intuitiva.
Arribo a dalt molt cansat per la inmensa calor que ha fet, m'ha destrossat.
Contemplo les vistes del Montroig, Pica, Aneto i companyia i tiro avall a buscar un pronunciat coll a mà dreta on desfaig els primers metres a peu per falta de neu i continuu el descens amb neu primavera un xic humida, un cop a baix de la pala tombem cap a l'esquerre sempre com més arrambats a la muntanya millor i en breu arribarem al coll de Forn havent donat la volta al pic del tres Estanys. Jo aquí per falta de neu he hagut de baixar una mica a peu...
La intenció era anar a fer el Pic de la Coma del Forn però la calor m'ha deixat baldat i tiro avall !!
A partir del coll de Forn ja seguirem el mateix camí que a la pujada.
Una ruta fàcil i molt maca ;)
PD: un cop al coll si no volem fer la volta al pic dels tres estanys podem tirar avall pel mateix camí de pujada.

TRACK WIKILOC

Comapedrosa, ( corredor est ) descens per la canal de l' Alt.

Ascens per una canal molt maca i fàcil que ens deixa a dalt de la cresta de l’Alt i de seguida al cim en una ascenció que no és difícil i que és molt guapa !!

Descens per la fantàstica canal de l’Alt.

Itinerari:
Deixem el cotxe al final de la pista i enfilem el camí amb els esquís a l'esquena fins a la borda de la coruvilla , calçem esquís i continuem amb una calor no apte per ser a principis de Març.
Arribem al pla de l' Estany i ja veiem la canal per on baixarem a la nostra esquerre, continuem i passem per darrera el refugi del pla de l' Estany i virem a l’esquerre per una pala ampla i en unes quantes zetes la superem, un cop a dalt veiem la canal que pujarem, molt maca i estética, ( si algú sap com es diu ) ens i aproximem i deixem a la dreta el camí que ens portaria a la ruta normal del coll dels Malhiverns, nosaltres ens decantem de dret cap a la canal on pugem amb esquís fins que ja no podem més, fem canvi a grampó i continuem progressant sempre fàcil però sense petjada feta, superem un petit ressalt de roca i continuem fins que al final sortim a la carena de la cresta de l’Alt i que ens deixarà directes al cim del Comapedrosa.
Ambient molt guapo dins de la canal, pujada molt recomanabla i maca.

La baixada com he mencionat abans la realitzem per la canal de l’Alt amb neu primavera fantàstica !!!
S3 i algún tram de S4 però prou ampla per no patir.
Vigilar si hi han hagut nevades grans o estat de la neu doncs és una canal on és fàcil que caigui un allau.

Bonica ruta per sortir de la normal del coll dels Malhiverns!

Molt recomanable.

pd: la sortida no és realment molt difícil, això sempre és relatiu al grau de cadascú, però si que tè un component diferent i més alpí que la ruta normal.

TRACK WIKILOC 

Pic de la Serrera.

Pic de la Serrera per l'aresta "grimpadeta" del circ de Meners. 

Sortim de Ransol on s'acaba la carretera i enfilem direcció Nord-Oest pel costat del riu de Meners el qual al km 1.2 atravessarem i seguirem amunt un xic a l'esquerre per uns lloms molt fàcil i macos, cap al km.2 girem una mica a l'esquerre per pujar un petit collet i atravessem l'estany de Ransol i decidim pujar directes per un petit i enpinat coll per així fer una mica de drecera, posem ganivetes ja que la neu està bastant dura i en aquest troç no val a caure, un cop a dalt del coll passem per sobre els estanys de Meners i seguim direcció Nord per pujar còmodament per l'ampla pala que ens deixa en un coll on aprofitem per posar grampons, menjar i beure alguna cosa i continuar endavant cap a unes roques on ens haurem d'ajudar una mica amb les mans per progressar però sempre per terreny fàcil i sense perill, un cop a dalt només ens queda seguir pel fil de l'aresta fins a assolir els 2.912 metres del cim de la Serrera. 

Baixem per la pala sud fins al fons de la vall direcció Sorteny més o menys a la cota 2.500 i tornem a posar pells per fer ja la última transició cap a un coll on ja treiem pells i fem la baixada directa cap al cotxe per on més ens agradi. 

Una ruta molt xula on no ens hem trobat a ningú que la fes. 

TRACK WIKILOC

Pic de l' Infern des de Vallter

Bonica ascenció al pic de l'Infern de gairebè 13km i uns 1.100 positius.
Sortirem de l'aparcament de la pista del Xalet que és el d'abaix a mà esquerre i començarem a pujar per la mateixa pista que de seguida fa un fort desnivell, en pocs minuts passarem per davant del refugi d' Ulldeter i després de fer una pujada girem a l'esquerre per anar a buscar el coll de la Marrana el qual accedirem sense problemes. Un cop a dalt podem treure pells o no, fa una mica de baixada però cap bestiessa, nosaltres no les treiem.
Bè seguim direcció Oest sense perdre gaire alçada tot i que en un punt hem de baixar si o si, un cop ja no podem baixar més seguim cap a Aigols Podrits ja amb el coll de Tirapits al fons i després de pujar un tubet molt curt i petit girarem a la dreta direcció al pic de Freser el qual anirem pujant just per la seva falda esquerre per anar a buscar el coll que separa el pic de Freser amb el dels Gorgs, aquí ens treiem els esquís, posem grampons i fem els últims metres sense complicacions fins al pic de l'Infern.
Grans vistes 360 graus, amb els llacs de Carançà als peus que esperem algún dia podem visitar i realitzar la seva circular, avui la baixada per la pala Oest estava impracticable !
La tornada la fem pel mateix itinerari que a la pujada tenint que ficar pells altra cop.

TRACK WIKILOC

Coll de la Marrana