dimecres, 18 de novembre del 2015

Pirinaic a la Mòmia

No sé com vaig a petar amb aquesta via mirant blocs, envio wattsapp amb en Dídac i em diu que gaaas, ja hi podem anar. De sobte mentre un mal de panxa de nen petit...on m'he fotut !

Clàssica perquè si, la Pirinaic és un VIOT, amb un equipament que a vegades i pases de puntetes però que en general està bé : quan el grau pica està equipat i on és més fàcil haurem d'apretar en lliure i equipar, menció especial al tercer llarg, sens dubte el més difícil de la via, també al pèndul pel de segon al primer llarg, i els guapos llargs del final de la Haus Estrems. Una via 100x100 clàssica amb un ambient guapíssim. 


inici de la Pirinaic

  •   La via està semi-equipada, nosaltres hem utilitzat el semàfor d' àliens + el gris, el de camalots  + el lila, una plaqueta recuperable, cordinos, 22 cintes pel 2 llarg i 1 estrep.
  • Dificultat obligada:  V A1
  • orientació sud
  • 150 metres

des de la 1 reunió

1 Llarg V: Sortim pel costat esquerre de la santacana i ens enfilem a una alzina, continuem descaradament cap a l'esquerre on trobarem al cap de poc un bolt, després farem un pas desprotegit que atacarem per dalt i ja arribarem a la reunió. Aquí el que ve de segon si caigués tindria una bona nata, però no és molt difícil.


2 llarg





















2 Llarg A1 V: Superem una petita panxa i començem tot un artificial equipat ajudant-nos a vegades en lliure amb un material una mica precari però que si ha aguantat fins ara ja seria mala llet que petés !!! llarg intens que si es vol provar en lliure crec que li donen 6c o 6c+.

en Dídac al tercer llarg
gràcies al mohawk per les fotos !!!


























3 Llarg V+/Ae: Per mi és el llarg més difícil de la via, de fet baixo de la segona xapa perquè no arribo a l'altre i em destroço les tres falanges en una regleta. Baixo i puja en Dídac que sense gairebé despentinar-s'he s'ho treu de seguida una mica més a l'esquerre per on ho estava probant jo. El llarg continua dret i mantingut, posarem una plaqueta recuperable i més amunt sortim de l'artifu i començem a escalar en lliure, en Dídac diu: collons he passat por aquí i jo des de la reunió que penso, sort que no he tirat amunt jo, jeje. Llarg molt guapo!!!

4 llarg

4 Llarg V+: davant nostra tenim una panxa amb una llastra que superem amb delicadessa per xapar a sobre d'ella el primer seguro del llarg, continuarem per un diedre vigilant aquí si amb la roca i protegint el llarg al gust fins arribar a la reunió, comuna amb la Haus Estrems. Aquí les dificultats ja minven.



4 llarg






















5 Llarg IV+ : Sortirem a buscar la xemeneia, només enfilar-s'hi en Dídac pot posar l'àlien verd i abans un tascó, el primer seguro està molt lluy, el llarg és molt guapo i un cop arribes a dalt del "puro" tens una bavaresa de regal cinc estrelles, curta però molt guapa. Mentre puges per la xemeneia pots veure a l'altre cantó, com a curiositat...



a dalt del puru.




















6 Llarg IV: surto cap al cim sense posar res en uns quants metres, finalment poso l'àlien gris i el camalot lila junts, ja sense dificultats vaig progressant fins arribar a dalt de la mòmia on bufa un lleuger airet, un aire amb gust de triomf.

dalt del cim de la mòmia amb la trompa de l'elefant al fons.
Descens: direcció nord trobarem un cable gruixut que ens guiarà cap al ràpel, amb un de sol arribarem a baix, després anirem direcció oest per una baixada molt relliscosa i cap a buscar el camí de St.Benet.


ressenya gentilesa muntanyenc
ressenya de l'escalatroncs


divendres, 13 de novembre del 2015

Boy roca a la trompa de l' elefant.

Sortim de Vic amb boira, fet bastant normal, no és cap novetat, però dura fins a Montserrat. Decidim pujar fins a peu de via convençuts que tirarà avall cap a la fondalada. JAJA !!! no hi ha com tenir unes bones ganes d'escalar companys !! no veiem una merda en tota la via, en prou feines ens veiem entre nosaltres, això sí: la via és molt guapa eh jaja !!!

1 llarg vaia navegada !!!



Poca cosa a dir que no s'hagi dit ja de la Boy Roca.
La via surt un metre a l'esquerre de la canal herbosa, no mireu amunt a veure si es veu algun parabolt nooo. No ni ha cap, l' únic parabolt que hi ha està a 4 metres de la reunió, o sigui que ens tocarà navegar una mica.

Aproximació fins a peu de via AQUÍ

1 llarg: El que deia, navegació. Sortim rectes amunt, jo he posat dos aliens i el camalot 0'75 i 1, no és que sigui una passada però menys és res , la veritat és que he passat una mica de iuiu!! La reunió es troba just quan la via comença a posar-se vertical. III - IV
2 llarg

El segon llarg és una canya, facilot però per disfrutar-lo a sac, d'aquells llargs de plaer!! IV+


3 llarg.
uf, quines vistes avui !!





















El tercer llarg és el llarg, si és va amb pila es pot fer, vull dir que és factible però has d'anar molt rodat. Nosaltres durem el que durem. Quan la cosa es posa molt tiesa començo a fer A0 fins gairebé arribar a la reunió, l'estrep el trec en una ocasió més per mandra de fer el pas que res més, és pot passar sense. V AE  6a+
4 llarg
El 4 i el 5 els empalmem uns 55 metres més o menys, són més facilets però també disfrutons com tota la via. IV























Quan arribem a dalt acabem de pujar fins al cim de la trompa i allà ens desencordem, tot seguit tenim una curta desgrimpada ( si es vol es pot rapelar) fins a un coll i allà haurem de baixar per una xemeneia fàcil que tenim a mà esquerre, un cop a baix tirarem cap a la dreta i quan poguem direcció sud per empalmar amb el camí de st.Benet.

Material: unes 15 exprés, joc d' aliens, camalot lila,verd i vermell i tascons.

Que la disfruteu, gaaaaaaas !!!!!

diumenge, 8 de novembre del 2015

Lo NIK GALL - LASTIR


1 llarg i nom de la via.
A l' Olga Frontera li ha sortit comptència, no parlarem del llarg de placa de V+ que té, per a mi un dels millor que he fet mai en aquesta graduació, però en el conjunt de la via la seva nova veïna té molts alicients com per disfrutar-la ja que té un línia molt maca, llàstima això si de la transició del tercer llarg.
2 llarg. genial!!

Per arribar a la via haurem d'anar fins a artesa de segre i d'allà direcció a Alós de Balaguer, un cop al poble i enmitg d'una curva de dretes seguirem rectes per un camí de terra fins que aquest s'acabi, després ja és més que evident.

Els dos primers llargs són bastant iguals, es poden empalmar inclús si es vol, el segon millor que el primer per mi, aquest cap al final va afluixant i acaba una mica terrós. Des de la segona reunió sortirem una mica a l'esquerre i amunt, ara venen uns metres i una altra reunió intermitja per al final ficar-nos a sota d'una placa de tres llargs guapíssima.

en jordi arribant al 1 llarg de la última placa.

Els tres llargs següents són molt bons en general, sempre en un grau de V i amb els seguros al seu lloc, i si es vol és pot protegir amb algún frientillo petit.
Després de l' últim llarg seguirem rectes i trobarem una reunió enmitg d'un coll d'on farem dos ràpels pel cantó oposat, el primer fins al capdevall de la paret i per accedir al segon haurem de pujar el marge que trobem davant nostra i rapelar d'un arbre. 
Una via molt recomanable per a tots els gustos.
Hem fet servir 12 cintes, bagues llargues per sabines i algún friend petit. ( es pot passar sense )
Grau màxim V.

Felicitats al operturistes lo gall de ponent, molt ben trobada !!!

Que la disfruteu.

dimarts, 28 de juliol del 2015

Via Llamosí a l' agulla gran d' amitges, 170m V+



Fa uns vuit anys vam escalar a l'agulla petita la cerdà - pokorski, massa temps ha passat per tornar en un lloc tant inhòspit malgrat l'afluència de gent, escalar aquí és com estar en el regne de la vertical m'atreviria a dir... sols a la paret envoltats d'un entorn ferèstec i aïllat, ens dóna la sensació d'estar escalant de veritat, de èsser autèntics escaladors pujant per diedres de granit perfecte fins al capdemunt d'una agulla que aparentment semblava inescalable a les vistes d'alguns...
inici de la via seguint la vira i cap a la dreta.
La via Llamosí està situada a l'agulla gran, la de la dreta. Comença just a l'esquerre d'un diedre perfecte... ja des de lluny observarem que a uns 20 metres del terra hi ha un replà amb herba, doncs en aquest replà hi tenim la primera reunió, si baixem una mica amb els ulls des de la distància, podrem endevinar per on comença la via.
Aproximació cliqueu a sobre.
inici segon larg

El primer llarg no té pèrdua, comença per una fissura i un cop a dalt d'ella tombarem a poc a poc cap a la dreta per anar a buscar el replà d'herba abans esmentat. Al final del llarg hi ha un pas d' adhrència, jo l'esquivo passant per sobre, més per falta de convicció que per la dificultat en si. La reunió és la primera que trobem, n'hi ha una altra a la nostra dreta que no farem servir.
l'atlètic inici del tercer llarg

El segon llarg surt just per sobre la reunió i cap a l'esquerre, no anem davant nostra on hi ha un parabolt, aquest és d'una altra via, a la llamosí no hi ha ni un bolt. Comença amb un pas de bloc on haurem de pujar els peus a una repisa petita, un cop superat aquest pas ve un tram una mica herbós i ja reunió.
l'estany i el refu d'amitges

El tercer i quart llargs són de por, de guapos vull dir...per a mi el quart és el més difícil de la via, potser perquè no l'he obert jo i el faig de segon. El tercer tambè és boníssim, la sortida de la reunió és super atlètica i vertical i més per un tio que fa un any que no escala, equipant aquest troç em venen rampes als bessons però un cop superat els primers 20 metres el diedre s'aplana una mica i es torna més fàcil, tambè s'ha de dir que es protegeix molt bé, catxarro que treus, catxarro que fiques sense miraments !!
quart llarg

El següent llarg, el quart, un cop superes els primers metres que no són fàcils et trobes al davant un diedre que flipes. Nosaltres però ens fotem un xic a la seva dreta i ataquem per allà que tampoc és gens fàcil.

L' últim llarg és una mica de tràmit amb algún pas aïllat, però sense desmereixe'l gens... la via sempre en tendència cap a l'esquerre.


Hem utilitzat un joc de camalots fins el 3 + àliens vermell, gris i groc repetit + tascons. És interessant repetir algún camalot mitjà. Unes 14/15 cintes i bagues llargues.

Les dues primeres reunions trobarem 2 spits, a la resta parabolts.
només hi falto jo !!!

Descens: un cop a dalt és evident, girarem cap al nord i baixarem per una canal que trobarem davant nostre, resseguim les agulles i cap al refu a veure en popi i a fer la birra/es !!!

ressenya via llamosí a amitges
Una via increïble per tot, entorn, natura, sol-litut, paisatge, exigent...la via és alpina total, trobarem 4/5 claus en total, però és pot protegir molt bé. 

Que la disfruteu !!!!




dissabte, 11 d’abril del 2015

cambra d'ase per la canal central, baixada per la pala de l'home mort



Foto de inici pujada corredor central
Foto de cambra d'ase per la canal central, baixada per la pala de l'home mort.



Sortirem de l'estació d'esquí d'Eina, per arribar-hi només ens caldrà seguir les indicacions del mateix nom del poble el qual atravessarem i ja al cap de poc trobarem l'estació. No tè massa pèrdua. Des de
l'estació d'eina però no es veu el circ de cambra d'ase.



  Començarem a pujar direcció sud-est, anirem seguint les pistes cap a l'esquerre fins que al cap de no pas gaire ja intuim en la llunyania el magnífic circ amb les seves canals. Aquí tenim diferents opcions, nosaltres vam pujar una mica per entremitg del bosc, una opció molt maca... Un cop al circ tenim varies canals per pujar, la del mitg evidentment és la més fàcil, el corredor central, emprat basicament per la majoria de cordades per baixar de les canals veïnes i tambè pels esquiadors. A la dreta de la central hi tenim la Gigoló, més a la dreta la Eclair i més a la dreta l'estètica i elegant Vermicelle per on els més agosarats i baixen esquiant. Nosaltres pujem per la central sense cap complicació, ens treiem els esquís a l'inici de la pujada en un roc molt característic, fiquem els esquís a l'esquena i cap amunt. 

Foto de cambra d'ase per la canal central, baixada per la pala de l'home mort.


La canal no tè cap complicació, és una canal fàcil i ideal pels qui volen començar a fer-n'he. Un cop a dalt tirem a l'esquerre i fins al cim. Com que a la pujada hem vist que hi havia molta petjada i forat a la neu hem decidit baixar per una pala que hem vist abans de pujar a mà esquerre, doncs baixar per la canal en aquestes condicions hagués sigut un drama. 

Foto de cim del cambra d'ase

Foto de carena de l'home mort























Des del cim continuem per la carena fins al pròxim pic anomenat pic de l'home mort, allà ens fiquem els esquís i cap avall...i quina triunfada!!!! aquesta pala és molt i molt recomanable sobretot si la canal està en males condicions però cal està al lloro amb el risc d'allaus... Desnvell: 988 temps: 5 hores que disfruteu ;)

dimecres, 8 d’abril del 2015

volta al pic de Mont Llaret - Les Angles




Foto de cabanya de la Balmeta



Bonica ruta circular al pic de Mont LLaret a Les Angles on pasarem per sobre de diferents llacs gelats fins a la planura dels pics peric amb unes vistes del capcir espectaculars, des del puig de Pam fins al Carlit , gran dominant de la zona, al Cadí de fons o el circ del Cambra d'Aze només per esmentar-ne uns quants


Foto de estany de la Balmeta


Inici: per començar la ruta haurem de travessar el poble de Les Angles i pujar per la urbanització fins al final de tot, on veurem que surt una pista plana i que aprofitarem per començar sense pells, més endavant comença una lleugera pujada on aprofitarem per fer el canvi. Al cap de poc deixarem la pista i ens desviem a l'esquerre per anar pujant per entre el riu i el bosc en un entorn solitari i salvatge, al cap de poc toparem amb l'estany de la Balmeta el qual travessaren pel bell mitg, continuarem pujant direcció nord fins a arribar en una planura on trobarem la cabanya de la Balmeta, punt on si prenguessim el camí de la dreta aniríem a pujar el peric o el puig de Pam, però nosaltres tirarem just al contrari, cap a l'esquerre i al cap de pocs metres un altra cop cap a l'esquerre ja que sinó aniríem a parar a la presa de les Bulloses. Bè doncs un cop tirem a l'esquerre pasarem per sobre d'un parell de llacs més i començarem a pujar pel mitg del bosc molt suaument fins a arribar a la creu que hi ha al cim rodò del pic del Mont Llaret.

Foto de cabanya de la Balmeta


 Descens: Un cop a dalt només ens caldrà parar atenció de no anar massa a la dreta o anirem a parar al poble, hem de pendre direcció est i sortirem just davant del camí per on hem començat. Bonica circular ideal per sortir amb la família o per iniciació a l'esquí de muntanya.


ruta wikiloc 

dissabte, 28 de febrer del 2015

Noufonts des de Núria

Circular maca i asequible al pic de Noufonts amb un descens per la seva pala sud molt divertit.

Sortirem de Núria direcció nord-est per pistes i enfilarem cap al camí d'estiu del Noufonts o elGR 11, de seguida ens ficarem en un petit bosquet que passarem en un no res, a la nostra esquerre ens anirà seguint el riu de noufonts. 

Foto de Noufonts desde Núria.

Més endavant deixarem a la nostra dreta el camí de Noucreus, just al pont de l'escuder on nosaltres girarem a l'esquerre per afrontar una petita pala que ens deixarà a la coma de Noufonts, aquí veurem just davant nostra la pala per on baixarem, nosaltres però haurem de voltar la muntanya per pujar, hi ho farem pujant primer el coll de Noufonts 2.651m.

Foto de Noufonts desde Núria.

Un cop a dalt del coll girararem a l'esquerre i afrontarem els últims metres carenejant primer i després pujant ja per la última pala fins al cim disfrutant de tots els pics de la vall de Núria. 

Foto de Noufonts desde Núria.


El descens el realitzarem per una pala preciosa, d'inclinació fàcil. Per agafar-la baixarem direcció sud-oest i on acaba la carena per tornar a pujar treurem el nas amb precaució a les cornises, el descens és molt bo. Un cop a baix seguirem pel anomenats "entreforcs d'eina" fins a Núria amb una baixada molt divertida entre pales i tubs aperaltats fins al fons de la vall. Una sortida molt recomanable !!!

dissabte, 10 de gener del 2015

Baciver pel coll de la geganta - descens per la pala tub est (avioneta)- coll de la geganta-vallter


pujant al coll de la geganta


Clàsica pujada al pic de Baciver amb un descens boníssim per la pala de l'avioneta. (molt
recomanable )
arribant a dalt el baciver amb el bastiments al fons


Sortim de vallter 2.000 i anem pujant direcció oest, just al cap d'uns 300 metres sortim de les pistes i pugem direcció nord-oest per la dreta del llac on agafen aigua per fer neu artificial, seguirem amunt sense complicacions fins arribar al coll de la geganta,aquí agafem aire i observem l'estat de la canal per on baixarem, just davant nostra i un xic a la dreta.


dalt el cim


 Flanqueigem direcció nord oest, aquí potser és millor treure pells i arribar tant lluny com es pogui, gairebè fins al llac de baciver...posem pells i cap amunt sense pèrdua. Un cop a dalt podem baixar per on hem pujat o bè baixar per l'ample pala-canal est anomenada pala de l'avioneta, molt recomanable però només en bones condicions de neu sobretot.



la pala de l'avioneta o de l'avió

 Si volem baixar per aquí tirarem cap a l'est i de seguida i serem, comença una mica "tiessu" però és tant ample que et permet fer girus llargs, després s'estreny una mica però perd pendent, i més avall tenim una altra pala per acabar-ho rodò. Tornarem a posar pells i pugem al coll de la geganta altra cop per baixar per les pales que hem pujat fa unes hores. Descens molt maco i molt i molt recomanable !!!!

al fons la baixada

 RUTA WIKILOC


diumenge, 6 de juliol del 2014

Estorach al pollegó inferior del Pedraforca / 175m , V+ / A1

Fa dues setmanes escalant a la nord de Montserrat i després de 8 mesos d'abstinència vertical baixem de la segona reunió tremolant de fred i tot petant la xerrada al sol surt per primera vegada el nom d'aquesta via: Estorach. Només d'arribar a casa ja miro la ressenya i quedo perplexe al veure aquest diedre tant aplastant i lògic... quedem el dissabte per anar-la a fer !!!
Diedre Estorach... inconfundible !!!

Aproximació: sortirem des del refugi Lluís Estasen direcció la tartera, al cap de poc de pujar per la tartera ens decantarem per un camí que han obert fa relativament poc desviant-nos cap a l'esquerre, just per sota de les parets del pollegó inferior i senyalitzat amb marques grogues i blanques. Anirem pujant gairebè fins a dalt de la tartera fins que a mà esquerre ja veurem el diedre. La via comença a la dreta de la placa que es veu des del terra. Calcular una horeta i alguna cosa més.

L'Alba al segon llarg
en Pep a l'A1, segon llarg






















De material, nosaltres vam portar el següent: joc de Camalots fins el 3 repetint el 2,  joc d'àliens,  algún metolius, joc compert de tascons , 16 cintes i els estreps.

Horari : dependrà molt de la forma que estigueu. Nosaltres vam estar-hi 4 hores a fer la via amb cordada de tres.

Descens: un cop al cim del pollegó inferior caminarem direcció oest per anar a buscar un ràpel de 40 metres que ens deixarà en una canal on hi ha un altra ràpel, però aquest últim el podem evitar, si continuem caminant per darrera del gran bloc on acaba el ràpel hi trobarem una altra canal on és molt fàcil desgrimpar i així tornar a peu de via, i d'allí tartera avall cap al refugi.
En Pep a la segona reunió
La via: El primer llarg és de tràmit total. El segon dèu ni dó !!! a les resses i diu 6a / A1...no ho sè, en lliure segur que és 6b / 6b+, en tot cas pugem en artificial, el diedre és pot equipar molt bè i anem trempejant com podem, un cop sortim de l'encastastament ja és més fàcil fins a la reunió. El llarg més dur amb diferència !!!
El tercer llarg té una sortida tot curiosa i s'enfila per una vira on al final i trobarem un passet fi, després tombem cap a l'esquerre per anar a buscar un altra cop el diedre i ens posarem en una xemeneia de llibre on posarenm el cul a la paret esquerre i les cames just al davant...d'escàndol !!!

xemeneia de llibre !!!






















El quart i el cinquè llarg és fan bè seguint la tònica de la via. Últim llarg a vigilar amb la roca.

Una via totalment recomanable, tot fissures i xemeneies ...nosaltres la realitzem en cinc llargs, el tercer llarg és molt curt i l'empalmem.
Impressionant com van obrir aquesta via l'any 46...m'en faig creus !!!!
Via totalment nord, anàvem amb tèrmica i paravent i tot i així a les reunions teníem fred. Recomanable anar-hi quan fot una calor inaguantable !!!

Cordada: Pep, Alba i Joan

últim llarg

                           
Les resses :