dimarts, 11 de gener del 2011

DIEDRE CHIBANIA AL PILIEUR DU COUCHANT

El mite del todra,...Aquesta via ja em va quedar pendent de fer l'any passat i la veritat és que hi anava una mica cagadet de tant sentir historietes....La via és un 10, el segon,tercer i quart llargs són increïbles i et fa estar concentrat en l'escalada. De les ressenyes que pogueu trobar aneu al lloro,moltes diuen que està equipada, hi ho està,hi molta gent que dirà que no hi van posar res,doncs olè! nosaltres vam portar un joc de camalots fins el 3 i ens va anar de conya, els seguros són alegres,en algún cas estàn força lluny i el tercer llarg que marca 6b/6b+ va mooolt bé posar-hi algún frientillo,et carrega les piles....
La via comença travessant el riu que el trobem tebi i s'enfila per una canal que hi ha a la dreta del pilar de couchant,aquesta canal fa uns 55 metres amb algún pas de IV, nosaltres ens vam encordar, el començament hi ha una reunió muntada o sigui que és evident.
El primer llarg ja tastem aquesta roca tant abrassiva del todra altra cop,on no hi veus cap peu on posar només cal posar-li,la resta és cosa de la roca i de la goma.Una sortida maca i directe amb un petit pas com de flanqueig per arribar a la reunió com el més difícil.V+
El segon llarg (6a/+) ja és espatarrantment maco,tot un seguit de cantos pel bell mitg d'un diedret i d'una placa, a partir d'aquest llarg la cosa ja es posa tiesa. (foto a dalt)
El tercer llarg és el més complicat: (a sobre foto) el diedre es torna molt ample, les preses de la paret són més petites si hi són, i en conjunt tot és bastant "patinoski", el truc doncs és jugar amb els peus en diedre i en algún punt tambè amb l'esquena empotrada. Llarg maco i un pèl patidor.

Un quart llarg tambè d'escàndol, (6a+) ens fa disfrutar d'aquests moments tant macos que tè l'escalada,aquests moments en què t'ho estàs passant tant bè i tot passa desaparcebut,quan el temps s'atura i sembla que estiguis conectat amb la roca i arribes a la reunió i no vols que s'acabi.

El cinquè i sisè llarg de v+ estan menys equipats i la roca és molt més abrassiva, les preses punxent de mala manera, on fiques la mà fa mal i tot.

En definitiva la chibania és una molt bona via, de les que arribes a dalt amb un somriure d'orella a orella.
La baixada és evident tot seguint les fites i et deixa a la terrassa de l'hotel des gorgues.
De material vam agafar un joc de camalots fins el 3, aliens i tascons que no vam fer servir.
Horari: 3'30
Més fotos

COR DE PALMERA / platja de mansour

Una altra viassa !!
La via està molt ven equipada però al segon llarg mola posar algún tasconet o alien.
El primer llarg (6a/+) comença una mica sobat per la gent que hi fa esportiva,però els cantos són generosos i els peus s'agafen de maravella.Després un segon llarg una mica estrany on els seguros allunyen més, però sense dificultats.
El tercer llarg (6b/+)està molt ven assegurat, és un diedre/plec de llibre molt maco amb cantos petits i posicions tècniques,molt mantingut, desdel començament fins al final del llarg no baixa de grau, tot i que tè un parell de reposos per carregar piles,va ser un llarg espatarrant, d'aquells que et surt tot bé i arribes a la reunió deixant anar un crit de feliçitat.
Després un llarg de v+ molt maco també i finalment un de 6c que no fem.
La baixada amb dos ràpels justos.

UR - BEREBER / paret de l'escorpión

Després d'escalfar el dia abans als jardins d'ete fent dues vies curtetes, anem a la paret de l'escorpión. La via surt just a la dreta de la mohamed prisa mata que fan en marc i en morfu. Segons la ressenya d'en hassan és una via semi-equipada amb un grau màxim de 6a+, però la veritat és que la vam trobar més equipada del que ens imaginàvem.
El primer llarg va a buscar un diedre molt marcat que superem per l'esquerre,v+. En dídAc obre un segon llarg preciós de cantorrals (6a) per disfrutar i es col-loca sobre una placa, ja el tercer llarg tiro per aquesta placa amb una mica de fissura molt xul-la i tècnica, i el quart llarg s'ha de superar el pas més difícil de la via fent un desplaçament cap a la dreta força incomòde,pel mitg de dues fissures amb un blog que aparentment sembla bo però que no ho és,després d'això hi han un cinquè llarg,però el vam veure molt guarro i vam tirar cordes avall...


Descens amb dos ràpels.
Material:dos aliens grocs,joc de camalots i tascons. 2 cordes de 60
més fotos


dilluns, 20 de desembre del 2010

sajolida + stoc de coc x monges mascles a la paret del devesó - malanyeu

Sota un fred que flipes, marxem de vic cap a malanyeu, com sempre ens parem a esmorzar a la gasolinera de cercs que es menja prou bé, part important del dia! el termòmetre marcava 2 graus crec, i quan baixem del cotxe no estem gaire entusiasmats per escalar, però ja que hem pujat fins aquí dalt,ens acostarem fins a la paret a veure si puja la temperatura, hi així ha estat...

2 llarg stoc de coc

L'arnald,en jordi i en marc es fiquen a l'stoc de coc i acaben per la monges mascles, i en dídac i jo a la del costat,la sajolida i l'acabem fins a dalt...
2 llarg de la sajolida

Els dos primers llargs de la sajolida són una mica estressans !! no és pas que siguin molt difícils,però en tot cas no són de IV+ com diu el vèrtex 219. És una via semi-equipada maca, però patidora, perquè no és pot equipar allà on voldríes, i no és fàcil fer-ho quan trobes algún lloc una mica digne, a part d'això que tenim els companys del costat que s'ho estan passant teta xapant parabolts! en fi.... i ja ho diuen: malanyeu mal de peu!un cop a dalt la placa acabem per la via per l'esquerre, 6a, 6b, que tiba tiba !!!

Unes víes molt recomanables,totes dues, l'stoc de coc tot i no fer els dos primers llargs,ja es veu una via molt disfrutona, amb un segon llarg,llarg, d'uns 55m i v+ mantingut tot i que està molt ben assegurat, De material hem fet servir l'alien groc dos cops al mateix llarg,tascons, cordinos per a ponts de roca i algún camalot haguèssim posat però no els portàvem. Per baixar és pot fer amb dos ràpels però "OJU" si aneu amb cordes de 60! vam haver de desgrimpar dos metres, " al loro"no us la foteu!

Al final acabem al bar de malanyeu menjant una escudella i carn a la brasa amb all i oli,mmmm!!! si aneu a malanyeu i no paseu pel bar es com si no hagueu estat a malanyeu, foten un menjar de collons!!!

























Apa salut i euruuussss!!!

dijous, 9 de desembre del 2010

HARUKI MURAKAMI - al sur de la frontera al oeste del sol

El protagonista, Hajime, se hace amigo de Shimamoto, una compañera de clase que cojea un poco en una pierna y siempre está enferma. Al cambiarse de colegio, se separan. Hajime va a la universidad, empieza a trabajar, se casa felizmente, tiene dos hijas, monta un exitoso club de jazz, y se reencuentra con Shimamoto. Su antigua amiga, con su belleza y su evocación de la infancia y adolescencia, pone en peligro su perfecta estructura vital. Esta premisa, no demasiado sugerente pero suficientemente atractiva, es explotada con solvencia por Murakami, pero cayendo demasiado en la reiteración de esa supuesta felicidad cotidiana de Hajime que posiblemente Shimamoto ha puesto al borde de la desintegración.
Bon llibre per passar l'estona, si bé el llenguatge és un simil de tokio blues,és entretingut sense ser un gran llibre...

dissabte, 27 de novembre del 2010

WILD PLANET (285 6a obl i a1) - vilanova de meià, roca dels arcs

Dimecres ja vam venir per aquestes contrades i dos díes més tard tornem a repetir!! i és que amb aquest fred que fot és un lloc ideal per escalar-hi.
Avui triem la wild planet que ja feia molt temps que la teníem mirada i no trobavem el moment. I quina via!!! ja mirant la resse als blogs es veu que és un "viote", però quan ho experimentes in situ a la paret tot el que t'has pogut imaginar es queda petit. És de les típiques víes que surts per dalt amb un somriure d'orella a orella, que no et deixa indiferent i que et fa suar de valent, vaja que t'hi fa ser...
la resse la trec dels companys del blog: kutrescaladors la via va estar reequipada al 2008 crec. La ressenya està molt bé però per mi enlloc d'ae  li donaria a1 al tercer llarg ja que desde l'últim parabolt al següent hi ha un pas d'artifo obligat on hi posarem un alien al gust ja que amb lliure no surt "ni de fallo"i si surt no és 6a com diu que és el grau obligat. En fi aquí una mica de resum:

1 llarg 15m IV - net : ens enfilem tots dos a sobre del pedrot triangle i comença en dídac, la reunió és la primera que trobem.fàcil i evident.
2 llarg 30m, v+/6a: surto de la reunió i poso el camalot lila abans de xapar el primer bolt, després succesió de passos d'artifo ben equipat sobre un pedal i que en algún cas em fa pujar fins a l'últim graó,quan s'acaba l'artifo ve el més difícil: sortida en lliure de 5+/6a bastant heavy, acostumat a anar lligat de la fifi i del pedal, de sobte sortida en lliure, toma ya!! el pas és xul-lo però passo els meus nervis. reunió molt còmode.

3 llarg 35m, a1 v+: surt en dídac en plena travessia, que és més espectacular que difícil, on hi trobarem dos bolts i un pont de roca, després començen un parell de passos d'ae fins que s'acaba el bròquil! de l'últim parabolt a la reunió hi ha un aleje que se te'n va l'olla, hi ha més, he de recuperar el pedal que en dídac no ha tingut collons d'agafar! se'm posen els nervis a mil i el coco em va a tope, sobretot quan veig la trave que fot la corda, no caiguis nano si us plau!! el més difícil de la via, sens dubte,almenys per a mi!!!


4 llarg 45m, v+/6a: desde la reunió es veu la sabina que hem de passar, fins arribar a ella no trobarem grans ajudes, crec recordar que un parell de claus,superem la sabina i anem cap a la dreta per terreny una mica sospitós fins a trobar una altre role còmode.

5 llarg 40m, v+: surt en dídac per sobre un cordino amb uns blocs que es mouen una mica i es fica ja al diedre que l'equipa al seu gust, disfrutant de passos macos,reunió a l'esquerre del diedre.llarg guapo!

6 llarg 40m, IV: surto d'excursió total nanos!! no u sé però em sembla que me'n vaig anar massa a l'esquerre perquè en cap moment em dòna la sensació d'estar fent IV hi ha més no és fàcil d'equipar, arribo a la sabina buscant la reunió, fins que intueixo per lo feta pols que està, que la reunió és allà mateix,a la sabina.

7 llarg 20m, V: OJO AQUÍ!!! si veieu uns tascons a dalt en tendència a l'esquerre, no hi aneu,és una embarcada molt bèstia!!! de fet a la foto de sota en dídac està en plena "excursió-embarcada no sè per on va això tio"!! de la reunió, el llarg surt directament recta i de seguida cap a la dreta on hi ha la reunió . no us embarqueu per ferros llaminers!!
8 llarg 30m, V+: un començament amb molt bon canto fins a un parabolt,després una fissureta cap a l'esquerre i sense més problemes fins a la reunió on nosaltres finalitzem la via perquè se'ns fa fosc. si es vol es pot fer un últim llarg o deixar-ho aquí i desaparèixer per la feixa,que és prou maca,continuarem pel camí per la part dreta de la paret i en 30 minuts al cotxe. Un 10 de via que ens deixa així de contents un cop a dalt,bon ambient i bona companyia, com sempre.
material: vam agafar els camalots fins el 3, un joc d'àliens repetint el groc,tascons i 15 cintes.


dijous, 25 de novembre del 2010

EL SOMNI DE QUÍMFER - roca dels arcs,vilanova - 160 6b+ / 6a obl.

Doncs gas i xampany que diem a vic!! amb una boira de nassos fem via cap a vilanova, és un d'aquells díes espesos, en que la boira no "marxa ni a tiros", de fet fins que no arribem a vilanova no se'n va i ja quan ho fa : oleee la roca dels arcs!! que maca que és aquesta paret, per més cops que hi vas no te'n canses mai!. És tambè dels típics díes (per sort) que marxes de casa a -1 i escales amb màniga curta,un gustàs !!!

Els dos primers llargs tiro jo i tela! fa temps que no escalem a "tope" i em triat una via de collons per escalfar! al començament de la via ja hi ha un pas que te l'has de mirar molt i que es fa per la dreta de la fissura, després sense més complicacions fins a la reunió tot i que la cosa és tiesa de pebrots. El segon llarg amb la tónica: sortim de la reunió per anar a buscar el díedre de l'esquerre i després tot per placa evident, atravessant dos petits sostrets verticals amb unes bústies brutals això si.


El tercer llarg li fot en morfu, el llarg és de placa amb regletilles,com tota la via de fet, i al mitg uns metres de 6b+ per arrodonir la festa,el truc és anar lleugerament per la dreta i després a l'esquerre de cop, amb cantos petits això si. L' últim llarg és un disfrute de bústies amb un passet al mitg una mica estrany però fàcil.
via molt recomanable on només farem servir 12 o 13 cintes.
morfu,dídac,jan


SANGRE AZUL - VILANOVA DE MEIÀ

Després del somni de químfer fem una segona i ràpida via. Just a l'esquerre d'aquesta en dídac recorda haver fet la sangre azul i fent memòria ens diu que li sembla que és una via ràpida i de "cantorrals".



Doncs si tenia raó,ràpida segur perquè només són dos llargs, el primer v+ i 50m molt maco,ple de bústies que a vegades ja es gust... i el segon llarg molt maco tambè amb un 6a+ ja cap al final divertit, que el tens de mirar bé. Es pot fer un tercer llarg que està a l'esquerre de la feixa,nosaltres vam tirar avall que es començava a fer fosc.
material: cintes i prou jeje,quin luxe!!

divendres, 19 de novembre del 2010

EL PETIT PRÍNCEP - MORRO DE L'ABELLA

Ja feia temps que l'edu ens va donar la ressenya d'aquesta via tant guapa, i per fi ens motivem i anem cap al morro de l'abella, un indret pels que no hi heu estat del més bucòlic i entrenyable,un espai desconegut per molts osonencs i d'un encant especial.
1 llarg
La via dèu ni dó...jo no vaig obrir ni un llarg i ja vaig patir lo meu. El primer llarg el va fer en marçel, fa 30 metres i és un fissura una mica desplomada, crec que era a2 i 6a abans de la reunió hi trobarem 3 bolts i la reunió a dins d'una cova tota recollida.

1 reunió a la cova

El segon llarg tira en morfu. sortim de la cova (foto) protegits per dos bolts, després camalot del 5 i sortida rara del desplom de la cova fins a trobar una altra parabolt, tot seguit un sector força difícil pel que va de primer el qual hi ha un "aleje" d'aquells macos amb protecció un xic precària.6b+,A1.reunió incòmode...

arribada a la segona reunió

El tercer llarg comença força fàcil amb 4 parabolts que et fan estirar lo just,després la via se'n va per l'esquerre d'un diedre força dubtós,A2,on només es deixa equipar amb aliens petits fins i tot el negre i algún micro tascó d'aquells psicològics. La reunió ja fora de la via en un arbre.evident.




En fi,una via molt recomanable,però aneu-hi amb pila i amb coco.

cordada de tres vam tardar 5 hores
material:joc de tascons,joc d'aliens,joc de camalots fins el 5

ressenya el petit príncep





dimarts, 19 d’octubre del 2010


Tres països,tres cultures, tres maneres de viure totalment diferents,tonalitats de colors,paisatges canviants,clima variat,riquesa,simpatía,religió,freakisme,vent,pluja,calor,mooolta calor,fred,pell cremada,son,cames inflades,jet-lag,somriures,apatía,et saludo,no em saludes,bon humor, sempre bon humor,més fred,més pluja,bombes d'aigua,muntar,desmuntar,peus molls,nit,dia,cotxes,avions,sushi,arròs,hamburgueses,uasabi,hotels,cases,mar,ciutat,bosc,mirades,records,festes,ressaques,
ringuins,yens,dolars,floretes,bonsais,tu, jo, nosaltres,ells,més mirades,cangurs,wombats,aranyes,performance,nit,zzzzzz........
...Això i més hem viscut amb només tres setmanes, i és que costa d'explicar però és el més semblant a una vida boja que ningú es creu quan li expliques,una vida que costa molt d'assimilar perquè passa tot molt ràpid i cada dia un rera l'altre. com diu una meva amiga: una doble vida.
Austràlia finalitza la tríada, austràlia no sé què té, però m'hi sento com a casa o fins i tot millor que a casa, i ara davant de l'ordinador ja enyoro aquelles terres verdes carregades de pluja, aquells cels blaus i de núvols canviants, aquells despertars prop del mar estirat al llit, escoltant el vent,escoltant el mar,el seu silenci ferotge que penetra l'oída i relaxa la ment...des del llit somric,sóc feliç i em sento viu !! gràcies

dijous, 7 d’octubre del 2010

UN LARGO CAMINO - ISHMAEL BEAH


Ja que no hi ha activitat escalant, vaig llegint tot el que puc. Aquest és un llibre que et fa veure moltes coses. Narrat en primera persona, explica la vida d'un nen que amb dotze anys ho perd tot i es converteix en soldat de les forces de sierra leona. Com sempre la realitat supera la ficció, i es que com diem moltes vegades: sempre podría ser pitjor.
Història real viscuda pel propi autor.

diumenge, 12 de setembre del 2010

UN PERFECTO EQUILIBRIO - rohinton mistry


Lectura imprescindible per a tota persona que vulgui sentir el típic "escalfred" emocionant que et dóna un bon llibre, un llibre que ens farà plorar, riure i pensar en lo desgraciats que podem arribar a ser. El missatge de positivitat per superar els problemes o impediments és el millor del llibre... sens dubte és un molt bon llibre per a qui li agradi llegir.

dijous, 26 d’agost del 2010

MONTERREY,YOSEMITE,TUOLUMNE MEADOWS,SAN FRANCISCO: CALIFORNIA!!!

Si si si,tornem a monterrey, a la laguna seca,al famós "sacacorchos", un lloc que a mi em desperta sempre alegria,bon rotllo i no em pregunteu el perquè, però és així... " Repetim" sisi repetim alguna festeta com no per monterrey i tambè repetim vacances, ja que el calendari aquest any ens és favorable per quedar-nos uns díes. Uns per aquí i altres per allà,nosaltres ens anem a tuolumne meadows,a enfilar-nos per sobre dels 3000m, a tastar el granit americà,a empotrar mans i peus dins les fresques fissures,a disfrutar del paisatge,del cel blau i polaritzat per l'altura,a disfrutar del vent fresc i a relaxar-nos fent el que més ens agrada: no treballar i escalar,jeje...

NORTHWEST BOOKS 5.6 - 300peus - lembert dome



Començem l'escalada a tuolumne meadows amb una via facileta, per agafar el tacte d'aquest granit rugós i adherent. La northwest és una via fàcil,no de fissures com és el més normal aquí, sinó més aviat amb algún diedre per superar i una placa al començament molt fàcil.

SOUTH CRACK 5.8 - 500 peus - stately pleasure dome

Emprenyats d'esperar per fer la west crack tirem camí avall i ens enfilem a la south crack per no perdre el dia...La via consta de 5 llargs, els dos primers els més macos, i el 4 recordo que hi havia un run out que no podies caure o anaves més avall de la reunió.Després d'això la via s'acaba en un replà amb unes vistes tallants del half dome a l'horitzó i el llac tenaya als peus..





dimecres, 25 d’agost del 2010

SOUTHWEST BUTTRESS 5.6 - 700 PEUS Cathedral Peak 10'911peus

Mmmm quin lloc més maco...L'aproximació per arribar al peu de via és un passeig per alta muntanya maquíssim que passa pel famós sender anomenat john muir trail, que atravessa tot el hight sierra.El dia s'ha aixecat fantàstic i ens plantem al peu de paret amb poc més d'una hora.Fem material i demano per começar jo, a veure si d'una vegada em marxa la cosa aquesta de sobre i m'ho trec.(la por,no penseu malament...)Els dos primers llargs són facilets,succecions de fissures per equipar al gust amb una roca de primera,que fa que em trobi la mar de còmode obrint...


A partir del tercer i fins al final en morfu va esquivant un parell de cordades que tenim al davant per diferents opcions de la dreta de la via,sempre per fissures i diedres d'un granit excepcional,d'un tacte aspre però càlid al mateix temps,i amb unes vistes d'alta muntanya increïbles...

El dia és radiant,però portem ja moltes hores per sobre de 3500 metres i el nostre cos ho està notant fort. Mengem una barreta energètica i ens hidratem amb aigua mentre anem continuant paret amunt on al cap de tres horetes ens plantem al cim del cathedral peak, de 10.911 peus.



El vent fresc ens fueteja la cara, ens deixa la pell endurida,tallada i curtida per l'alçada i l'abundant sol que ens cau al damunt deixa sobre el nostre cap una sensació de malestar constant,però res d' això pot treure'ns l'alegria d'acabar una via dalt d'un pic i amb unes vistes espectaculars com les de tuolumne meadows,un mar de roca on abarca la vista, un lloc de somni per a qualsevol escalador...




WEST CRACK 5.9 - 700peus DAFF DOME

Després d'esperar prop de 3 hores ens enfilem a la west crack amb en dídac i en morfu que ja havía fet aquesta via anys enrere es relaxa tirant fotos i passejant per aquests boscos tant grans i màgics.


Només de sortir i en fred ja trobo un pas fi de pebrots, que m'hi agafo amb les dents com puc, un cop superat en morfu em diu que ja he fet el pas més difícil de la via, jo incrèdul o desconfiat, no m'ho acabo de creure...el llarg continua amb una fissura molt maca i fàcil d' equipar fins a sota de la reunió, que hi ha un pas una mica estrany...

El segon llarg li toca a en dídac. Només de sortir ja hi ha un bloc que supera sense més i jo penso que és menys aparatós del que sembla, però quan em toca a mi nano m'hi deixo la pell de dos dits al granit americà, m'acabo emprenyant i supero el pas amb un A0 com una casa!!! la resta del llarg fins a la reunió no és menys fàcil i les meves pors comencen a sortir com els bolets a la tardor o els refredats a l'hivern..arribo amb en dídac amb el guà vermell de sang i amb unes ganes de que em digui: joan ja tiro jo de primer, cosa que no passa i em menjo l'orgull cagat de por quan aixeco la vista i veig el que em toca: una fissura maca perquè si, però neta perquè tambè, i vinga som'hi !! tuolumne meadows que vinc!!El tercer llarg tela!! Dídac que baixo! que això em supera tio, que no puc, em fan mal els peus tio, que caurè i em fotarè un bolet que flipeeees! que no m'hi veig nano!!No home no diu, tira amunt que ho fas molt bé....brrffff...mans empotrades i peus empotrats dins la fissura, i alien rera alien fins que se m'acaben les existències, pas a pas aconsegueixo superar les dificultats com puc i munto la reunió al primer lloc que em sembla còmode...brrffffff mareta meva !!! i es que no estem acostumats a escalar així !!

El quart llarg tira en dídac, jo ja no el recordo aquest llarg, però si que recordo que estava extenuat, cansat, fet pols, amb la mà feta un nyap i amb unes ganes de fotre'm una birra al-lucinants.Acabo la via obrint l'últim llarg, fent reunió en un bloc gegant i contentíssim d'haver acabat aquesta via tant maca, on he patit com un valent hi on m'he retrobat amb la por, per tornar a superar...



WEST COUNTRY, 5.7- 400peus. Stately pleasure dome (tuolumne meadows)

Ahir van arribar fanàtics en marçel,el jorge i el xavi que van fer un curs de paracaigudísme, ens vem partir el cul de riure mirant els vídeos dels primers salts i les seves primeres tombarelles a l'aire mentre aguantaven l'equilibri, quin riure, quins sonats !!!
Després de deixar el que ha sigut el nostre campground durant 5 díes, enfilem tots cinc cap al llac tenaya a fer la west country, una via facileta però disfrutona per fer amb cordada eruga!
La via consta de 4 llargs amb el segon com el més difícil,amb una fissura de mà-dit molt estreta cap al final i un tercer llarg run-out (improtegible,seguros on sou?), però fàcil.
La baixada free ride per la mateixa paret que et deixa just a davant de cotxe.

dijous, 1 de juliol del 2010

peak district - uk

Arribem a anglaterra després de dos díes i mitg de conducció desde itàlia, aquest any estem en un lloc nou: northamptom. Tenim dos díes de festa que aprofitem per anar a escalar fissures a peak district, prop de sheffield. 
El primer dia anem en una zona molt maca on podem tastar la pedra anglesa, fssures de tots els gustos....i és que això de les fissures és un altra món si no hi estàs acostumat !! en fi amb una ressaca de collons anem fent pegues fins que se'n va el sol... A l' endemà anem a probar una altra zona d'esportiva molt divertidaa, tot parets de 15 metres amb fissures de tots els gustos i tot ben net, cap seguro enlloc, ni roles, RES ! una filosofía diferent !!
Apa salut a tothom, la pròxima escalada serà: tuolumne meadows, california, yeaaaaaaaaa !!!!!!!!!!! si algú vol crema per les yemes que m'ho digui!