dimecres, 1 d’agost del 2007

Esperó Konyoski a la punta Estasen

Via maca i poc equipada. Es poden fer diferents variants col-locant assengurances per allà on es vagi. Via de canto i fissura.

Les dues últimes reunions estan desequipades.

La resse marca V+, IV+ obligat, no és molt dura però el grau aquí al piri i va fort, tot i això no l'he trobat pas difícil, un xic perdedora si.

L' últim llarg seguirem l'aresta fins a dalt.
l'ambient aquí com sempre és el millor de tot !!!

 Un cop a dalt baixarem per un llom d' herba fins a baix al peu de paret.


dimarts, 31 de juliol del 2007

Cerdà - Pokorski a l'agulla petita d'amitges. 130m V+/A0

les agulles d'amitges

Anem de vacances a veure en Jordi a Espot i ens emportem tota l'artilleria.
Triem una via fàcil a les agulles d'amitges ja que és el primer cop que hi som, escalant...
primer llarg
 La cerdà - Pokorski és una bona via exigent però sense ser molt difícil, això sí: millor anar sobrat que és grau de pirineu!
El primer llarg costa d'equipar sobretot la part al començament del diedre, més amunt trobarem algún clau i es poden posar catxarros més bé. 45m , V
segon llarg
 Aquest va tot per diedre que trobarem claus gairebe en tot el larg. és  guapo..25M V

 El tercer llarg va per un diedre una mica herbós però no pas lleig. 20m V
tercer llarg
 I l'últim llarg de V segueix la tònica passant per algún bloc curiós que ens deixarà dalt de l'agulla petita. 40m o més.


 El descens el fem per la cara est amb dos ràpels.

La ressenya:

diumenge, 23 d’abril del 2006

Pic de santsfons

Amb l'albert fem una incursió per la vall d'arinsal que seguirem fins al final de la pista. 
Un cop allà seguirem el mateix camí que mana cap al comapedrosa fins que l'abandonarem per anar cap al refugi de comapedrosa.

Seguirem direcció nord enfilant per amples pales i algún petit tub fins a enfilar la última pala que ens portarà fins al cim...en el moment en que hi vam passar nosaltres la neu estava molt inestable, aquesta pala a més presenta tots els ingredients perquè baixi, o sigui que mirar bé la meteo abans de fotre-s'hi!


La baixada un gustàs, evidentment !!!!ah i les vistes de la pica espectaculars tambè !!!


dissabte, 8 d’abril del 2006

Cambra d' Ase per Eina

Sortim de l'estació d'eina i ens enfilem direcció sud cap a la paret nord del cambra d' ase.
la canal centra ja visible

Les canals de la seva cara ombívola tallen la respiració, el circ del cambra d'ase és una escola d'alpinístes on molta gent pot posar a proba el seu vertígen. D'aquestes canals la més mítica és la vermicelli perquè és la més asequible i per on i puja més gent, és la de la dreta del tot per cert, pugen amb els esquís a l'esquena per baixar per la mateixa canal o bè per la canal central. Nosaltres pugem per la canal central i un cop al començament ens fiquem els esquís a l'esquena i posem grampons, un cop a dalt decidim per on iniciem la baixada. Des de dalt fa bastanta impresió però un cop et llances vas veien que la canal és bastant ampla.


Un cop a baix, directes cap al cotxe.

Dificultat: s3 - s4
Desnivell : 950m

joan i guillem

dimarts, 19 de juliol del 2005

Esperó dels Elfos + xin xan

Fem aquestes dues vies que esdevenen bastant ràpides de fer i que no tenen res a veure l 'una amb l' altra.
ressenya paret d'escales
començem per la xin xan, una via sobreequipada que només puc entendre que està feta per a cursos que deuen impartir a l'escola de muntanya del pont de suert, perquè realment un parabolt toca l' altra, pots xapar i agafar el mosquetó de l'anterior !!!
La via no passa del V grau i realment es fa molt bé, com he dit abans és una via ideal per a iniciació.
xin xan
 Pel que fa a l'esperó dels Elfos és una via de tall esportiu tambè menys el tercer llarg que el trobarem desequipat i que haurem d'equipar al gust amb tascons i algún friend petit.
esperó dels elfs
Dues vies ben faciletes per apendre a fer metres.
A les vies hi accedirem pel poble de sopeira.


dijous, 23 de juny del 2005

Maladeta


Marxem un bon dia amb en marc cap a benasque a fer la maladeta. Ens ho convinem amb la feina i marxem a mitja tarda, o sigui que arribem allà ja de nit.

molt d'hora al matí
Arribem al pla de la besurta molt tard i de seguida plantem la tenda i ens hi fotem a dins...al cap d'unes tres hores no sabem com ens despretem els dos:
- dorms joan?
- no tio...i tu?
- no....
- escolta....i si començem a tirar? hi  ha una lluna que flipes !!!
- va!!! tirem tenda i sacs dins del cotxe i fotem-li !!

pujant ja més amunt del refugi de la renclusa...

O sigui que ens llevem, ho tirem tot dins el cotxe i enfilem el camí cap al refu de la renclusa, i un cop allà cap a les pales posteriors que porten a la canal de la maladeta...

la maladeta al fons
La pujada és molt guapa, més que res pel fet de pujar de nit, veure còrrer la lluna i mirar com a poc a poc es va fent clar en aquest glaciar, doncs és espectacular la veritat...


la canal de la maladeta
la rimaia al fons



Arribem a la famosa rimaia de la maldeta, allà deixem els esquí i ens calçem els grampons, la pujada es fa comodament amb l' ajuda del piolet i en poca estona ja som al cim...











al cim, amb l'aneto de fons...


Així doncs ja som al cim de la maladeta, contemplant l' aneto i tots els seus pics veïns...increïble, això és una passada !!!! La pujada de nit ha estat un regal, d'aquells que perduraran en la memòria sempre més !!!

Baixem fins a la rimaia i ens calçem els esquís, ieppp !!! això jo que en marc baixa fent telemark...
No cal que us digui que la baixada uns canya !!! la neu aquí dalt es conserva de p.m !!!!


dissabte, 19 de març del 2005

Pic del cap del Port

Ens dirigim aquest cop al pic de la cabaneta, per tant enfilem carretera cap al pas de la casa i abans d'arribar  a el tarter ens desviem a la dreta cap a la vall d'incles. Aparquem el cotxe just abans del poble i allà ens calcem els esquís...


La pujada la vam fer pel costat del riu siscaró fins que aquest en submergeix entre la neu i el gel i ens dirigim direcció sud per anar a buscar el refugi de siscaró.

Passat el refu ens equivoquem i prenem la direcció oposada, en lloc d'anar a l'esquerre anem a la dreta!

 

La conseqüència és que enlloc de fer el pic de la cabaneta que és el que voliem fer, hem acabat fent el pic del cap del port !!!!


QUINS CRACKS !!!!!!!!

divendres, 17 de desembre del 2004

Peric Petit

Desnivell: 564
Descens: 1.290Dificultat: baixa
Horari:4-5h

Accés: des de puigcerdà agafarem cap a mont-lluís i d'allí cap a l'estació de les angles. 35km.

Forfait de randonnée, telesquí de coll roig.
foto recuperada de l' oblit ;)

Mont llaret, travessarem direcció nord-est farem un descens N.O entre clarianes de boscos de pi negre.

cabanya de la balmeta. Iniciarem una pujada direcció nord per pendents febles deixant el puig de pam al costat dret, i d'aquí ja enfilarem per una amplia pala fins al cim.

dimarts, 25 de maig del 2004

Gran Paradiso - alps Italians

Triem una sortida als alps facileta amb en guillem i en marc, i mirant pics surt el gran paradiso, una mena d'aneto als alps. Decidim fotre-li cap allà....
El pic i l'aproximació són molt fàcils. Per arribar-hi nosaltres hem passat pel túnel de mont blanc cap a cormayeur, més endavant al poble d' arvier trobarem la bifurcació cap al poble de valsaveranche on pujarem fins al final de la carretera, que ens deixarà al parking. Nosaltres vam dormir aquí amb tenda i a l'endemà vam començar a pujar cap al refu.


Al dia següent pugem cap al refugi vitorio emmanuele. Sortim per una pista que surt del final de la vall de l'aparcament facilment visible per les traçes que hi han. La pujada porta un fort desnivell durant uns quants metres, després es suavitza i sortim en una espècie de plató molt maco on podrem observar els pics de davant del gran paradiso, estètics i espectaculars com el ciarforon. Magrat les bones vistes que tenim al refu, en cap cas veurem el gran paradiso, que ens queda tapat per una muntanyeta just darrera.

el ciarforon al fons
A l'endemà fem "madrugón" i cap amunt, abans de que les primeres llums hagin fet presència. Agafem un bon ritme i en poc més de tres hores ens situem al coll superant abans una serie de lloms fàcils, allà deixem els esquís i ens ho mirem amb calma...està ple de gent, això és una romeria..tela!!

arribant al coll



Caminem fins a la petita cresta que porta al cim de la madonna però ho trobem minat de penya i ens rallem una mica. Fem les fotos de rigor i decidim baixar, ja que igualment el cim és allà mateix...

arribant al cim


La neu de la baixada és brútal de veritat, pols total !!!
Després del refu però trobem pastetes de les maques !!
la romeria abans del cim :(

Un cop al cotxe decidim anar a dormir a chamonix i així tornar-li a fer una visita a la capital de l'alpinisme...
Un bon pic, però coincidim els tres que ens hem quedat curts, que hem fet molts kilòmetres per poc pic. Potser és millor complementar-ho fent algún altra pic o sinó pujar des de casa cap al refugi al mateix dia... a nosaltres en va sobrar toooota la tarda de refu...

dijous, 25 de març del 2004

Pic de padrons - Andorra

Bonica sortida a aquest concorregut  pic d' andorra.

Per arribar-hi ens desplaçarem cap a la carretera del pas de la casa per porte puymorenc, i passada la bifurcació d' aix les termes trobarem un pont, pont del baladrar, després d'aquest a l' esquere trobarem un aparcament on deixarem el cotxe.


L' ascenció al pic de pedrons es evident, ja que sol ser un pic molt frequentat trobarem les traçes ben marcades.

Un cop a dalt trobarem diferents corredors per baixar o també podem baixar pel mateix lloc que hem pujat, opció que escollim nosaltres.


dissabte, 14 de febrer del 2004

Pic de la Serrera, 2.913m

Sortim ben d'hora de la plana de vic per enfilar-nos cap a andorra. L'ascenció al pic de la serrera tè dues vessants, una la de la vall de sorteny i l'altra la de la vall de ransol, aquesta última és la que escollim nosaltres, basicament perquè està un xic més a prop.
al fons el tub que pujarem

Així doncs passat el pas de la casa anirem amb compte de no passar-nos la bifurcació de la vall de ransol, un cop prenguem el camí ja no el deixarem fins al final.

últimes pales
 Començarem a foquejar per la part dreta del riu guanyant altura i més endavant per terreny més pla el creuarem, seguirem avançant direcció nord deixant el riu a mà esquerre i entrarem en un tub fàcil, quan en sortim tornarem a estar en una esplanada, seguirem cap a l'oest per una pala més pronunciada fins a un fals coll, estany dels meners de la coma, deixarem a la dreta la ruta del pic de la coma de seignac i girarem a l'esquerre cap a la cara nord del pic de la serrera, aquí ens treiem els esquís i posem grampons per accedir al cim.
al fons el pic de la coma de seignac

La baixada és espaterrant.

salut.

foto cim

diumenge, 11 de gener del 2004

Pic negre d' Envalia per campquerdós

Desnivell:1.265m
Dificultat : inexistent, S2
Horari : entre 4 i 5 hores.

Sortirem de la pista asfaltada que emna a la vall de campquerdós i seguirem el camí entrant a la vall suaument fins a la cabanya de campquerdós on tindrem el peiraforca just al davant. La ruta segueix cap l'oest buscant sempre el camí més curt. Anirem pujant ara direcció N.O. Anirem guanyant altura i ja veurem la piràmide del pic negre, només ens quedarà atravessar l'estany  de les passaderes tapat per la neu i remontar la última pala que ens deixarà al cim.


 joan, guillem i joan