dimarts, 25 de maig del 2004

Gran Paradiso - alps Italians

Triem una sortida als alps facileta amb en guillem i en marc, i mirant pics surt el gran paradiso, una mena d'aneto als alps. Decidim fotre-li cap allà....
El pic i l'aproximació són molt fàcils. Per arribar-hi nosaltres hem passat pel túnel de mont blanc cap a cormayeur, més endavant al poble d' arvier trobarem la bifurcació cap al poble de valsaveranche on pujarem fins al final de la carretera, que ens deixarà al parking. Nosaltres vam dormir aquí amb tenda i a l'endemà vam començar a pujar cap al refu.


Al dia següent pugem cap al refugi vitorio emmanuele. Sortim per una pista que surt del final de la vall de l'aparcament facilment visible per les traçes que hi han. La pujada porta un fort desnivell durant uns quants metres, després es suavitza i sortim en una espècie de plató molt maco on podrem observar els pics de davant del gran paradiso, estètics i espectaculars com el ciarforon. Magrat les bones vistes que tenim al refu, en cap cas veurem el gran paradiso, que ens queda tapat per una muntanyeta just darrera.

el ciarforon al fons
A l'endemà fem "madrugón" i cap amunt, abans de que les primeres llums hagin fet presència. Agafem un bon ritme i en poc més de tres hores ens situem al coll superant abans una serie de lloms fàcils, allà deixem els esquís i ens ho mirem amb calma...està ple de gent, això és una romeria..tela!!

arribant al coll



Caminem fins a la petita cresta que porta al cim de la madonna però ho trobem minat de penya i ens rallem una mica. Fem les fotos de rigor i decidim baixar, ja que igualment el cim és allà mateix...

arribant al cim


La neu de la baixada és brútal de veritat, pols total !!!
Després del refu però trobem pastetes de les maques !!
la romeria abans del cim :(

Un cop al cotxe decidim anar a dormir a chamonix i així tornar-li a fer una visita a la capital de l'alpinisme...
Un bon pic, però coincidim els tres que ens hem quedat curts, que hem fet molts kilòmetres per poc pic. Potser és millor complementar-ho fent algún altra pic o sinó pujar des de casa cap al refugi al mateix dia... a nosaltres en va sobrar toooota la tarda de refu...

dijous, 25 de març del 2004

Pic de padrons - Andorra

Bonica sortida a aquest concorregut  pic d' andorra.

Per arribar-hi ens desplaçarem cap a la carretera del pas de la casa per porte puymorenc, i passada la bifurcació d' aix les termes trobarem un pont, pont del baladrar, després d'aquest a l' esquere trobarem un aparcament on deixarem el cotxe.


L' ascenció al pic de pedrons es evident, ja que sol ser un pic molt frequentat trobarem les traçes ben marcades.

Un cop a dalt trobarem diferents corredors per baixar o també podem baixar pel mateix lloc que hem pujat, opció que escollim nosaltres.


dissabte, 14 de febrer del 2004

Pic de la Serrera, 2.913m

Sortim ben d'hora de la plana de vic per enfilar-nos cap a andorra. L'ascenció al pic de la serrera tè dues vessants, una la de la vall de sorteny i l'altra la de la vall de ransol, aquesta última és la que escollim nosaltres, basicament perquè està un xic més a prop.
al fons el tub que pujarem

Així doncs passat el pas de la casa anirem amb compte de no passar-nos la bifurcació de la vall de ransol, un cop prenguem el camí ja no el deixarem fins al final.

últimes pales
 Començarem a foquejar per la part dreta del riu guanyant altura i més endavant per terreny més pla el creuarem, seguirem avançant direcció nord deixant el riu a mà esquerre i entrarem en un tub fàcil, quan en sortim tornarem a estar en una esplanada, seguirem cap a l'oest per una pala més pronunciada fins a un fals coll, estany dels meners de la coma, deixarem a la dreta la ruta del pic de la coma de seignac i girarem a l'esquerre cap a la cara nord del pic de la serrera, aquí ens treiem els esquís i posem grampons per accedir al cim.
al fons el pic de la coma de seignac

La baixada és espaterrant.

salut.

foto cim

diumenge, 11 de gener del 2004

Pic negre d' Envalia per campquerdós

Desnivell:1.265m
Dificultat : inexistent, S2
Horari : entre 4 i 5 hores.

Sortirem de la pista asfaltada que emna a la vall de campquerdós i seguirem el camí entrant a la vall suaument fins a la cabanya de campquerdós on tindrem el peiraforca just al davant. La ruta segueix cap l'oest buscant sempre el camí més curt. Anirem pujant ara direcció N.O. Anirem guanyant altura i ja veurem la piràmide del pic negre, només ens quedarà atravessar l'estany  de les passaderes tapat per la neu i remontar la última pala que ens deixarà al cim.


 joan, guillem i joan