dissabte, 10 de gener del 2015

Baciver pel coll de la geganta - descens per la pala tub est (avioneta)- coll de la geganta-vallter


pujant al coll de la geganta


Clàsica pujada al pic de Baciver amb un descens boníssim per la pala de l'avioneta. (molt
recomanable )
arribant a dalt el baciver amb el bastiments al fons


Sortim de vallter 2.000 i anem pujant direcció oest, just al cap d'uns 300 metres sortim de les pistes i pugem direcció nord-oest per la dreta del llac on agafen aigua per fer neu artificial, seguirem amunt sense complicacions fins arribar al coll de la geganta,aquí agafem aire i observem l'estat de la canal per on baixarem, just davant nostra i un xic a la dreta.


dalt el cim


 Flanqueigem direcció nord oest, aquí potser és millor treure pells i arribar tant lluny com es pogui, gairebè fins al llac de baciver...posem pells i cap amunt sense pèrdua. Un cop a dalt podem baixar per on hem pujat o bè baixar per l'ample pala-canal est anomenada pala de l'avioneta, molt recomanable però només en bones condicions de neu sobretot.



la pala de l'avioneta o de l'avió

 Si volem baixar per aquí tirarem cap a l'est i de seguida i serem, comença una mica "tiessu" però és tant ample que et permet fer girus llargs, després s'estreny una mica però perd pendent, i més avall tenim una altra pala per acabar-ho rodò. Tornarem a posar pells i pugem al coll de la geganta altra cop per baixar per les pales que hem pujat fa unes hores. Descens molt maco i molt i molt recomanable !!!!

al fons la baixada

 RUTA WIKILOC


diumenge, 6 de juliol del 2014

Estorach al pollegó inferior del Pedraforca / 175m , V+ / A1

Fa dues setmanes escalant a la nord de Montserrat i després de 8 mesos d'abstinència vertical baixem de la segona reunió tremolant de fred i tot petant la xerrada al sol surt per primera vegada el nom d'aquesta via: Estorach. Només d'arribar a casa ja miro la ressenya i quedo perplexe al veure aquest diedre tant aplastant i lògic... quedem el dissabte per anar-la a fer !!!
Diedre Estorach... inconfundible !!!

Aproximació: sortirem des del refugi Lluís Estasen direcció la tartera, al cap de poc de pujar per la tartera ens decantarem per un camí que han obert fa relativament poc desviant-nos cap a l'esquerre, just per sota de les parets del pollegó inferior i senyalitzat amb marques grogues i blanques. Anirem pujant gairebè fins a dalt de la tartera fins que a mà esquerre ja veurem el diedre. La via comença a la dreta de la placa que es veu des del terra. Calcular una horeta i alguna cosa més.

L'Alba al segon llarg
en Pep a l'A1, segon llarg






















De material, nosaltres vam portar el següent: joc de Camalots fins el 3 repetint el 2,  joc d'àliens,  algún metolius, joc compert de tascons , 16 cintes i els estreps.

Horari : dependrà molt de la forma que estigueu. Nosaltres vam estar-hi 4 hores a fer la via amb cordada de tres.

Descens: un cop al cim del pollegó inferior caminarem direcció oest per anar a buscar un ràpel de 40 metres que ens deixarà en una canal on hi ha un altra ràpel, però aquest últim el podem evitar, si continuem caminant per darrera del gran bloc on acaba el ràpel hi trobarem una altra canal on és molt fàcil desgrimpar i així tornar a peu de via, i d'allí tartera avall cap al refugi.
En Pep a la segona reunió
La via: El primer llarg és de tràmit total. El segon dèu ni dó !!! a les resses i diu 6a / A1...no ho sè, en lliure segur que és 6b / 6b+, en tot cas pugem en artificial, el diedre és pot equipar molt bè i anem trempejant com podem, un cop sortim de l'encastastament ja és més fàcil fins a la reunió. El llarg més dur amb diferència !!!
El tercer llarg té una sortida tot curiosa i s'enfila per una vira on al final i trobarem un passet fi, després tombem cap a l'esquerre per anar a buscar un altra cop el diedre i ens posarem en una xemeneia de llibre on posarenm el cul a la paret esquerre i les cames just al davant...d'escàndol !!!

xemeneia de llibre !!!






















El quart i el cinquè llarg és fan bè seguint la tònica de la via. Últim llarg a vigilar amb la roca.

Una via totalment recomanable, tot fissures i xemeneies ...nosaltres la realitzem en cinc llargs, el tercer llarg és molt curt i l'empalmem.
Impressionant com van obrir aquesta via l'any 46...m'en faig creus !!!!
Via totalment nord, anàvem amb tèrmica i paravent i tot i així a les reunions teníem fred. Recomanable anar-hi quan fot una calor inaguantable !!!

Cordada: Pep, Alba i Joan

últim llarg

                           
Les resses :

























dimecres, 2 d’abril del 2014

CHAMONIX - ZERMATT 4 ETAPA

CABANE DE VIGNETTES - ZERMATT


L' etapa d'avui és espectacular perquè si !!! tot i això hem d'anar mentalitzats de que la feina encara no està feta, ja que ens queden tres colls per pujar.
Sortim del refugi els últims, més o menys a les 8:30 i desfem el camí d'ahir fins al coll de Charmontane, aquí posem pells i comencem l'ascens al primer coll del dia, el coll de l' evêque 3.392m sense més complicacions, treurem pells i baixem cap al glaciar d'Arolla fins que ja no avancem més, tornem a posar pells per superar el glaciar fins que arribem al peu del col du mt. Braoulé, aquí posem grampons i endreçem bé els esquís a la maleta per pujar comodament l'empinada canal que ens deixarà al coll du mt.Braoulé de 3.213m, altra cop treiem pells i baixem al glaciar de Tsa de Tsan aquí ens tocarà pujar a l' últim coll del dia, el que es fa més llarg de tots sense dubte. Quan arribem a dalt flipem amb les vistes, davant nostra tenim el Dent D'hérens i el Cerví com a teló de fons, el vent comença a girar amb força però això no impedeix que ens impregnem d'aquest lloc tant increïble i que la nostra felicitat després de l'esforç d'aquests dies sortir a l'exterior de tots tres. Començem el descens pel glaciar Stockji atravessant algún pont de neu, després girem a la dreta per anar a buscar el glaciar Zmutt admirant en tot moment el blau intens del gel mil-lenari d'aquests seracs tant descomunals. Al cap de poc arribarem a un tram de bosc que ens deixarà en una pista de terra on haurem de caminar uns metres a peu fins arribar a l'estació de stafelalp, on passem pel mitg de la terrassa del restaurant de les pistes amb la nostra indumentària de 4 dies. A partir d'aquí només ens queda baixar fins a Zermatt o més que baixar anar a pas de patinador perquè gairebé no hi ha penent. Un cop a Zermatt birra de campionat i un plat d'espaguetis al primer bar que trobem, després només ens quedarà atravessar tot el poble (uns 20 minuts) per anar a comprar el bitllet cap a Argentière.

Temps total: 6:30
Distància: 30,30 km.
Desnivell: +1.286m -2.850m.
Altitud màxima: 3.550m.

Petit Mont Colon
L' únic problema amb les pells que hem tingut durant la travessa.

Glaciar du Mont Colon



Col de l' Evêque 3.392m


Baixada al glaciar d' Arolla i coll du mt.Braolé al fons


Glaciar d'Arolla



col du mt.Braoulé 3.213m

Després d'una llarga pujada arribem al col de Vallpeline a 3.568m amb el cerví al fons.

dent d'hérens

Glaciar Stockji

un lloc impressionant de veritat


Glaciar Zmutt


I per fi Zermatt !!!

La muntanya

Estació de Martigny, amb la gent de Vic.

INFORMACIÓ ÚTIL

1 ETAPA

2 ETAPA

3 ETAPA


Hem realitzat la travessa en Marc, l' Iñigo i en Joan. 

dimarts, 1 d’abril del 2014

CHAMONIX - ZERMATT 3 ETAPA

Cabane de Valsorey - Cabane de Vignettes

Abans de les 7.00 ja estem pujant cap al plateau du colouir, primer pugem la rampa del refugi amb cura ja que està tot gelat i després ja continua més planer, més endavant farem unes quantes voltes maria i pararem just al costat d'unes roques on hi ha una esplanadeta que la gent a anat fent per posar-se els esquís a l'esquena. Treiem pells, fiquem grampons, agafem piolet i endreçem bé els esquís i els pals als laterals de la maleta que seguidament ens penjarem feixugament a l'esquena. La pujada comença molt bé, la inclinació potser arriba en algún punt als 50º però tenim al davant unes petjades molt ben formades de les cordades anteriors i això facilita enormement la nostra progressió, tot i així si girem el cap ens n'adonarem del pati que tenim als nostres peus. Sense més complicacions arribem a dalt al coll 3.650m, hem invertit 1'45 minuts en pujar, molt menys del que ens esperàvem. Des d'aquí començarem a baixar direcció est per anar a buscar el col du Sonadon de 3.505m el qual arribarem a dalt sense cap mena de dificultat. Treiem pells i baixem pel glaciar de Mont Durant, aquí hem d'anar molt amb compte de no tirar recta doncs davant nostra hi tenim una barrera de seracs que des de dalt no es veu. Just quan sortim del coll hem de fer una llarga diagonal cap a la dreta per així salvar aquesta barrera i després quan ja estem a l'alçada de la barrera tot avall mirant sempre d'anar per la part de la dreta ja que quan s'acabi la baixada haurem de flanquejar un bon troç i al cap de poc tornarem a posar pells per pujar a l' Épaule Mont Avril on podrem divisar el refugi de Chanrion a la nostra esquerre. Des d'aquí ja és tot baixada fins a Charmontane, bifurcació per anar a Chanrion final habitual de la etapa o al glaciar Otemma. En aquest punt portem 4 hores justes.
Posem pells i mengem alguna barreta, són les 11i poc del matí i anem molt bé de temps. Pasem per una espècie d'embut d' un km de llargada que desemboca al  glaciar otemma, intentem no encantar-nos gaire per minimitzar el risc de que caiguin pedres de la part de dalt, un cop sortim al glaciar ens donem compte de les dimensions d' aquest glaciar: és descomunalment inmens en tots els sentits, 9km de llargada però tambè la seva amplada és descomunal, realment fa que et sentis un convidat foquejant per les seves neus perpètues i que siguis un puntet en el no res, la sensació de petitesa augmenta cada cop que avances i per més que avances sembla que no et moguis de lloc. Després de fixar-nos un destí des de la monòtona llunyania i arribem i parem a menjar el pícnic que ens han preparat les noies de Valsorey: galetes, pa, formatge, beicon, fruits secs etc... descansem mitja horeta enmitg de la inmensitat i tornem a la monotonia, l'element blanc inunda tot aquest paradís i el silenci s'apodera de nosaltres només trencat pel tímid vaibé dels esquís que llisquen sobre la neu. El lloc és espectacular hi ho és més encara perquè en tot el dia no ens hem trobat a ningú, hi aquí sols encara tenim més sensació de petitesa, amb tot, a la fi i després d'unes 3 horetes des de la bifurcació de l'embut arribem al coll de Charmontane on farem un petit flanqueig per arribar-hi i d'aquí ja divisarem el refugi que en 20 minutets ens hi plantarem al davant.


* Aquesta és l' etapa més llarga de les quatre i la seva dificultat dependrà molt de les condicions de la neu, si ha nevat la nit abans, o si durant el dia fa bon temps o no. Aquesta etapa amb mal temps o obrint petjada pot ser llarga i dura.



Temps total: 9:15
Distància: 24,20 km.
Desnivell: +1.922m -1.794m.
Altitud màxima: 3.650m.
Sortint del refu ben d'hora

Fem el canvi a mitja pujada quan ja es completament de dia
 

Vam trobar unes condicions boníssimes, amb la petjada molt marcada.

Flanqueig cap a la cornisa




col du Sonadon 3.505m

Glaciar du mont Durand

Charmontane


Glaciar Otemma

9 KM

Fem una parada per menjar



Col du Charmontane 3.126m


Refugi de Vignettes