diumenge, 13 de juliol del 2008

ESPERÓ SUD - ST.LLORENÇ DE MONTGAI

Amenaça pluja a la meitat est de catalunya, i a l'altre meitat no està gaire més bé la cosa, per tant necessitem alguna via d' on poguem baixar cagant llets si fa falta. Per sort a catalunya tenim una variabilitat de vies i de zones que no sabem valorar prou bé. Anem cap a la paret de l' ós a st.llorenç de montgai, això si, després d'un bon esmorzar. Fem la via esperó sud, fàcil i equipada, tanmateix la bellesa dels dos últims llargs, l'espectacularitat tacte del calcàri i algun pas maquíssim fa que sigui molt recomanable la visita d' aquesta via. ( a sota en marc al 2 llarg)





La via comença just on s' acaba la paret de l' ós i on comença l' esperó rematxa a sobre una marcada canal i al costat d' un arbre. El 1 llarg és una xemeneia de 4+ molt maca, segueix una placa de v amb molt bon cantu, i els dos últims llargs sòn una continuació de v-v+ amb una roca exepcional.


Hem utilitzat 10 cintes i ens haguès anat bé algún tascò, eh marc?

divendres, 11 de juliol del 2008

PUNSOLA - RENIU AL CAVALL BERNAT

Dissabte al matí anem tots decidits cap a la nord de montserrat, en teoria a fer algu a la pared de l' aeri, però com que no hem escalat mai al cavall anem cap allà a fer la nostra primera i a l'aeri ja hi anirem més endavant...


Es deixa el cotxe a santa cecília hi s'agafa un camí que s'enfila just a davant, hi anar fent tu!!! 20 minutets fins el cavall amb unes parets que t'hi cagues!!!


La via comença amb un llarg de tràmit que fem sense encordar, (mal fet) i fem reunió .El segon llarg és IV i el terçer v+ però nomès un pas que hi ha en una fissura-sostre amb molt bon cantu i super ben assegurada,el 4 llarg ja tenim un pas llarg de 6a guapo,típic de monterrat, però bé, es deixa fer...a partir d'aquí ja venen les complicacionsde grau i tot això...5 llaarg 6b+/6c monserratí, fins a la meitat es fa bé però a partir d'aquí ja costa més, és una placa mantinguda que no et deixa descansar, de pila, si bé es pot fer tibant d' a0.


el sisè llarg segueix per l'estil del cinquè, si bé és més curt marca 6c+, molt molt finet, s'arriba a la reunió amb una mena de replà. L' últim llarg comença amb un flanqueig, i segueix un pas de 6a per acabar a dalt de la moreneta que hi ha al cim del cavall bernat


Escalada esplèndida, que tot escalador ha de fer... clàssica entre les clàssiques, amb un ambient i un patí espectaculars sobre la paret de diables,recomanable anar-hi si es pot entre semana. i sinó començar l'escalada tardet, per evitar aglomeracions de gent.
220m. 6c+ (v+ obl)
16 cintes + reunions.
El descens s'efectua per la cara sud del cavall, amb dos ràpels, i desprès es va a buscar la canal de cordes fixes fins al peu de la paret. que la disfruteu companys...
joan,marc i albert de vic

dilluns, 7 de juliol del 2008

CIVIS - GENÍS AL PEDRAFORCA






diumenge, 6 / juliol / 2008

civis - genís al pedraforca


Dissabte anem al nostre estimat pedra a fer una de les clàssiques del sector de la dent de cabirols, nord del pedra, la civis-genís.

La via és facileta, no passa del v grau, si bé no hem d' oblidar que és una via de alpina on haurem d'equipar una miqueta alguns passos desequipats, hi on és molt fàcil perdre't i liar un "bon pollo", no és exigent però has d' estar en tot moment alerta.

Sortim del refugi direcció la gran tartera i quan travessem la primera tartera enfilem cap amunt fins a la paret que canvia del color del calcari a un marró fosquet, a l'esquerra de la paret.
Enfilem per la part dreta de la pedra marró en tendència a l'esquerra i fem reunió a sota d'un arbre molt característic a sobre del qual veurem un pitó. Pugem per l'arbre, "xapem" el pitó i seguim pujant per l'esquerre en un diedre-xemeneia desequipat on el friend del 2 hi va perfecte, sortint de la xemeneia trobem la reunió (foto de sota) on hi ha nomès una argolla, i ho reforçem amb un tasconet.R1/4.



El segon llarg per a mi és el mès guapo. Sortim per una placa molt fàcil a buscar el desplom del davant i el superem per l'esquerre, fem un flanqueig espectacular cap a l'esquerre i ens enfilem per un diedre desequipat guapíssim on farem reunió un cop superat aquest.R2/v


El tercer llarg és molt curt, ( a sota foto) però si l' empalmes amb l' altre hi ha molt roçament. Sortim recte fins a un espit i desprès flanqueigem a l'esquerre fins a trobar un balconet. R3/4+



El quart llarg tambè és molt guapo. Sortim a l'esquerre per un marcat diedre i anem a buscar-ne un altre just a sobre mès a la dreta, tambè espectacular i aeri fins a la reunió 4./v-



L' últim llarg és un diedre que s' ha de reforçar una miqueta v- , sortim a un arbre on fem reunió i aquí s'acaba la via.
Última reunió a l 'arbre. En marc sortint de la via i en joan molist a l'arbre assegurant en marc.



La baixada s'efectua per l' esquerre, on hi ha un arbre el qual farem el 1 ràpel. Un cop a sota el ràpel anem a buscar una xemeneia molt marcada on hi ha el segon ràpel que per cert és molt espectacular. Abans d'acabar el segon ràpel a la dreta hi ha un arbre on farem el tercer i últim ràpel i d'aquí tartera avall fins a trobar el camí del refugi.

A la foto: jo mirant ja la pròxima ressenya, en marc amb el turmell com una patata, en jordi amb el seu barret groc-xillón, en molist a la seva puta bola i la txell ( a sota ) que tira la foto.























































































































































































































































dijous, 27 de març del 2008

Itaca a les moles del don. 140m, V

Baixem cap als ports en busca de bon temps i de canvi d'aires. El lloc és guapíssim oi tant que si !!
Fem primer la via Itaca per escalfar una mica.
La via comença al costat d'un pi, d'aquí pujarem recta amunt a buscar les primeres xapes, recordo que era una mica expo perquè si et foties una nata anaves de pet al terra, això a la tercera xapa no a la segona !!!
En general és una via molt bona de cinquè grau

 

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Olga Frontera al Serrat del Poll, Alós de Balaguer. 230m V+

L' olga Frontera és una via que un dia o altra s'ha de fer, sobretot pel tercer llarg, i aproximació gairebé nula.

Els dos primers llargs són molt facilets on no estarà de més portar algún catxarret, després ve una caminadeta i ens pantarem a sota del tercer llarg, el llarg!!! sencillament maquíssim, només per aquest llarg ja val la pena fer la via !! pugem guanyant una fissura per posar-nos a la placa que generoses presses anirem resseguint de dreta a esquerre fins arribar a la reunió que per cert ja la podien haver fet dos metres més amunt!!!

peu de via
Els llargs següents tampoc estan malament però si que haurem de mirar més la roca i posarem algún trasto.
Un cop al cim desgrimpoarem una mica fins a trobar un arbre on hi ha el ràpel. Després canal avall i cul a terra !!!

El reportatge gràfic és el que és ho sento !!!

dimecres, 1 d’agost del 2007

Esperó Konyoski a la punta Estasen

Via maca i poc equipada. Es poden fer diferents variants col-locant assengurances per allà on es vagi. Via de canto i fissura.

Les dues últimes reunions estan desequipades.

La resse marca V+, IV+ obligat, no és molt dura però el grau aquí al piri i va fort, tot i això no l'he trobat pas difícil, un xic perdedora si.

L' últim llarg seguirem l'aresta fins a dalt.
l'ambient aquí com sempre és el millor de tot !!!

 Un cop a dalt baixarem per un llom d' herba fins a baix al peu de paret.


dimarts, 31 de juliol del 2007

Cerdà - Pokorski a l'agulla petita d'amitges. 130m V+/A0

les agulles d'amitges

Anem de vacances a veure en Jordi a Espot i ens emportem tota l'artilleria.
Triem una via fàcil a les agulles d'amitges ja que és el primer cop que hi som, escalant...
primer llarg
 La cerdà - Pokorski és una bona via exigent però sense ser molt difícil, això sí: millor anar sobrat que és grau de pirineu!
El primer llarg costa d'equipar sobretot la part al començament del diedre, més amunt trobarem algún clau i es poden posar catxarros més bé. 45m , V
segon llarg
 Aquest va tot per diedre que trobarem claus gairebe en tot el larg. és  guapo..25M V

 El tercer llarg va per un diedre una mica herbós però no pas lleig. 20m V
tercer llarg
 I l'últim llarg de V segueix la tònica passant per algún bloc curiós que ens deixarà dalt de l'agulla petita. 40m o més.


 El descens el fem per la cara est amb dos ràpels.

La ressenya:

diumenge, 23 d’abril del 2006

Pic de santsfons

Amb l'albert fem una incursió per la vall d'arinsal que seguirem fins al final de la pista. 
Un cop allà seguirem el mateix camí que mana cap al comapedrosa fins que l'abandonarem per anar cap al refugi de comapedrosa.

Seguirem direcció nord enfilant per amples pales i algún petit tub fins a enfilar la última pala que ens portarà fins al cim...en el moment en que hi vam passar nosaltres la neu estava molt inestable, aquesta pala a més presenta tots els ingredients perquè baixi, o sigui que mirar bé la meteo abans de fotre-s'hi!


La baixada un gustàs, evidentment !!!!ah i les vistes de la pica espectaculars tambè !!!


dissabte, 8 d’abril del 2006

Cambra d' Ase per Eina

Sortim de l'estació d'eina i ens enfilem direcció sud cap a la paret nord del cambra d' ase.
la canal centra ja visible

Les canals de la seva cara ombívola tallen la respiració, el circ del cambra d'ase és una escola d'alpinístes on molta gent pot posar a proba el seu vertígen. D'aquestes canals la més mítica és la vermicelli perquè és la més asequible i per on i puja més gent, és la de la dreta del tot per cert, pugen amb els esquís a l'esquena per baixar per la mateixa canal o bè per la canal central. Nosaltres pugem per la canal central i un cop al començament ens fiquem els esquís a l'esquena i posem grampons, un cop a dalt decidim per on iniciem la baixada. Des de dalt fa bastanta impresió però un cop et llances vas veien que la canal és bastant ampla.


Un cop a baix, directes cap al cotxe.

Dificultat: s3 - s4
Desnivell : 950m

joan i guillem

dimarts, 19 de juliol del 2005

Esperó dels Elfos + xin xan

Fem aquestes dues vies que esdevenen bastant ràpides de fer i que no tenen res a veure l 'una amb l' altra.
ressenya paret d'escales
començem per la xin xan, una via sobreequipada que només puc entendre que està feta per a cursos que deuen impartir a l'escola de muntanya del pont de suert, perquè realment un parabolt toca l' altra, pots xapar i agafar el mosquetó de l'anterior !!!
La via no passa del V grau i realment es fa molt bé, com he dit abans és una via ideal per a iniciació.
xin xan
 Pel que fa a l'esperó dels Elfos és una via de tall esportiu tambè menys el tercer llarg que el trobarem desequipat i que haurem d'equipar al gust amb tascons i algún friend petit.
esperó dels elfs
Dues vies ben faciletes per apendre a fer metres.
A les vies hi accedirem pel poble de sopeira.


dijous, 23 de juny del 2005

Maladeta


Marxem un bon dia amb en marc cap a benasque a fer la maladeta. Ens ho convinem amb la feina i marxem a mitja tarda, o sigui que arribem allà ja de nit.

molt d'hora al matí
Arribem al pla de la besurta molt tard i de seguida plantem la tenda i ens hi fotem a dins...al cap d'unes tres hores no sabem com ens despretem els dos:
- dorms joan?
- no tio...i tu?
- no....
- escolta....i si començem a tirar? hi  ha una lluna que flipes !!!
- va!!! tirem tenda i sacs dins del cotxe i fotem-li !!

pujant ja més amunt del refugi de la renclusa...

O sigui que ens llevem, ho tirem tot dins el cotxe i enfilem el camí cap al refu de la renclusa, i un cop allà cap a les pales posteriors que porten a la canal de la maladeta...

la maladeta al fons
La pujada és molt guapa, més que res pel fet de pujar de nit, veure còrrer la lluna i mirar com a poc a poc es va fent clar en aquest glaciar, doncs és espectacular la veritat...


la canal de la maladeta
la rimaia al fons



Arribem a la famosa rimaia de la maldeta, allà deixem els esquí i ens calçem els grampons, la pujada es fa comodament amb l' ajuda del piolet i en poca estona ja som al cim...











al cim, amb l'aneto de fons...


Així doncs ja som al cim de la maladeta, contemplant l' aneto i tots els seus pics veïns...increïble, això és una passada !!!! La pujada de nit ha estat un regal, d'aquells que perduraran en la memòria sempre més !!!

Baixem fins a la rimaia i ens calçem els esquís, ieppp !!! això jo que en marc baixa fent telemark...
No cal que us digui que la baixada uns canya !!! la neu aquí dalt es conserva de p.m !!!!