Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vilanova de meià - roca dels arcs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vilanova de meià - roca dels arcs. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 de desembre del 2018

Pastelina + Necronomicón a Vilanova de Meià

Tornem al far west després d'un munt de mesos sense fotre res de vertical i li dic al col-lega d'anar a fer la Pastelina que fa molt que la volia fer i sabia que feia un temps que el seu operturista l' havia reequipat 30 anys més tard de la seva opertura.
La via ens a agradat força, els dos primers llargs són molt bons, mes verticals que la resta però sempre amb bona nança i als passos complicats estan ben assegurats.
Del tercer llarg fins al final és més terreny d'aventura sempre amb seguros intermitjos, haurem de navegar una mica però sempre fent servir la lògica, no l' hem trobat gens perdedora.
Recomenable.

De material hem utilitzat 12 cintes, joc d' àliens i  camalots fins el dos.

ressenya pastelina

ressenya pastelina


 

Com que anem bè de temps anem a fer la Necronomicon que ja l'havíem fet i que és molt ràpida, de fet ens la polim en una hora i poc més.
Empalmem el primer i el segon llarg sortint una tirada d'uns 50 i poc metres molt guapa, el tercer llarg com sempre és celestial, un escàndol de bústies i el quart llarg ja facilet fins al cim de la  via.









dimarts, 27 de desembre del 2016

Musical Express Vilanova de Meià, 6B+ (V+obl. ) 225m


Anem a cremar els turrons i el mam d'aquests dies a la roca dels arcs i a "tatxar" la musical que ja portem gafe en aquesta via !!


ressenya musical express vilanova de meià
  • Material: 12 cintes + reunió i mola portar un joc d' àliens pels llargs de dalt que els seguros allunyen més.
  • Dificultat: 6B+ obligada V+.
  • Orientació: sud
 - La via es troba situada bastant al centre de la paret, i és la típica via de Vilanova de regletes, atlètica i vertical a més no poder. Al segon llarg ja arribarem amb els braços servits !!!
- Aquest segon llarg està bastan polit però la resta està bastant bè, si que està "sobada" però es fa guai, algún troç on haurem d'apretar fort però els cantos són generosos, això sí : vertical total!

1 llarg musical express
  
El primer llarg ja et diu com va la graduació a Vilanova, IV+...sense comentaris !!


2 llarg musical express


El segon llarg és el més difícil de la via amb diferència, en Verde el puta està com un bou i se'l treu tot, jo passo fent A0 a mort i patint. 6B+. Si anem justos un pedal pot anar de collons !!! llarg de pila a sac, vertical amb un desplom molt sobat però ben assegurat, després uns metres de placa que tambè s'ha d'apretar.


 
3 llarg musical express
gentilesa dels veïns del senyor de los bordillos.

























El tercer és un dels millors, una placa vertical amb bones gandes que ens farà arribar a la reunió amb els braços hiper petats !!!! jo el faig a sac perquè sinò no arribo ;)


foto del dia al 4 llarg de la musical express
4 llarg musical express


























Al quart llarg encara trobem un desplomet per superar prou fotut perquè ja ens fallen els braços, en verde el cabron continua amb el seu recital de polir la via.
Els voltors ja començen a estar cabrejats !!!
 

5 llarg de la musical express

El cinquè llarg i el sisè ja sòn més humans però els seguros estan a tomapelcul, per tant està bè portar algún caxarro petit per acabar de protegir.
Arribem a dalt vibrant i cap al cirera a omplir la gola de blat !!

 
verde, dídac i jo mateix.

  • un cop a la feixa cap a la dreta una mica expo per una feixeta i cap a baix per la cara nord que és més ràpid. 
A mi la via m'ha agradat però realment tiba mooolt.

Estava bastant ple de penya, ens fotem a la via els primers i quan estàvem a la primera reunió arriben 2 o 3 cordades més per fer la musical tots allà esperant...nanooos ja ho sè que és legítim però óstia, aneu a fer qualsevol de les del costat que no hi ha ni deu tios!! rampes, migranya, taca de romesco !!!








dilluns, 28 de desembre del 2015

La cosa nostra Vilanova de Meià, 175m 6a+ A1e

És una via molt maca però que hi has d'anar amb pila de braços, com gairebé totes les de Vilanova de fet. El peu de via és fàcil de trobar perquè els spits del primer llarg són de color vermell i fa com una espècie d'arc que va d'esquerre a dreta, per situar-nos la via està a l'esquerre de tot de la roca dels arcs, al costat de la Lleida. En definitiva és una via força ràpida que consta de cinc llargs i la roca és sencillament impecable excepte l'últim llarg i els últims metres del quart, els altres quatre primers són molt bons.
De material hem agafat l'àlien gris, el camalot '75 i 1 i tambè els tascons, unes 14 cintes i els estreps.
1 llarg de flanqueig

El primer llarg va de flanqueig total cap a la dreta, els primers passos amb fred et deixen els braços a caldo, després la cosa afluixa i ens dóna una mica de "vidilla" sobretot amb bones repises de peus amb algun pas aillat que haurem de mirar molt bé. El més difícil de la via arriba al final del llarg on s'ha de fer un canvi de paret una mica complicat, tens unes mans més o menys petites i has de fer un canvi de peus per poder anar a l'altra paret. En Miquel se'l treu al segon intent i jo quan hi arribo m'hi arrosego literalment !
2 llarg


 De fet és podria dir que les dificultats és concentren en 20 metres que van des de l'arribada de la primera reunió i la sortida de la segona. Sortim de la segona role haurem de superar una panxa que és fa amb A0, l'últim seguro allarga una mica i en Miquel i posa un tascó que curiosament ja se'l va trobar aquí i que a mi em costa una mica de treure, després d'això és una escalada de plaer.
3 llarg

El tercer llarg l'obro jo. És un llarg guapíssim que li donen 6a+, suposo que per lo mantingut del llarg perquè no he pas trobat cap pas molt difícil o si més no, no he pas trobat cap pas més difícil que el del primer llarg. Aquest és una successió de passos verticals amb bones nances que ens deixarà els braços ben servits i l'adrenalina a tope sobretot cap al final del llarg.
4 llarg
Els primers metres del quart llarg també són fantàstics, assequibles i disfrutons però que és torna una mica descompost abans d'arribar a la reunió que ens queda una mica a la dreta.
L' últim llarg haurem de mirar la roca ja que aquesta si que està una mica suelta, aquest llarg tè els spits una mica amagats però si no recordo malament en trobarem com a mínim tres. Jo he fet reunió en una alzina a l'esquerre de la feixa. Tambè és pot tirar recta amunt i fer reunió a l'alzina de la Lleida.
Un 10 de via, super recomanable !!

ressenya la cosa nostra
ressenya la cosa nostra


dimarts, 17 de desembre del 2013

Montse Pueyo a la Roca dels Arcs - Vilanova de Meià


Aprofitant aquest anticicló de decembre ens arribem a vilanova a fer la montse pueyo que després del seu reequipament, i pel que diuen a la xarxa, sembla algu més humana.


ressenya del romàntic guerrer

Aquí un parell de ressenyes:
ressenya de l'aperturista joan asín



















Els aperturistes són els mateixos que la gent que la va reaquipar, des d'aquí feliçitats, van tardar el mateix reequipant-la que nosaltres fent-la, jaja !! 5 horetes ;)


1 llarg de la M.P

Passant pel sostre abans de la reunió del primer llarg





















Aprox: La via està uns 10 metres a l'esquerre de la somni de químfer. A la paret podem apreciar les marques : M.P

Dificultat: 6a+ (v+/ae) 200m.

Material : vam fer servir els tascons, l'àlien groc i el vermell, 0'75,el c1, i el c3 per l'inici del diedre de l' ùltim llarg, bagues de pit llargues i unes 15 cintes. La via està semi-equipada i a cada llarg anirem posant coses. ahh, i portar una bona, ressenya com qualsevol de les dues de dalt...

arribant a la primera reunió (flanquieig )


La via fa suar bastant, sobretot els dos primers llargs. Al primer llarg abans d'arribar a la reunió  aprofitem un parabolt de la somni de químfer i després tombarem descaradament cap a l'esquerre per anar a buscar un diedre el qual podem equipar al gust, després tenim un flanqueig cap a la dreta clarament més difícil pel segon que pel primer ( foto de dalt ).

sortint de la segona reunió
El segon llarg és una mica perdedor, sobretot si no veiem el segon clau, hem de mirar bé la resse. Sortim clarament cap a l'esquerre ( a dalt foto ) i de seguida trobarem un clau a l'inici d'un diedre, el següent clau està més a l'esquerre i després ja trobarem el tercer i la sabina, després d'això ve un flanqueig que personalment és el que m'ha costat més de la via (anava de segon), de la sabina fins que la corda es posa recta.

començant el flanqueig del segon llarg
El diedre que ve a continuació és prou xulo, després un flanqueig (un altra) ben protegit per un clau i un bolt i arribem a una fissureta cega de 6a+ on no em complico i li foto A0,  la sortida és molt terrosa i patina lo seu, però bé...
arribant a la tercera reunió


Els tres últims llargs ja són una altra tònica, a destacar la placa del cinquè llarg, típica de vilanova, amb unes bones nançes i prou verticalitat com per disfrutar de l'escalada, els últims metres són un pèl incòmodes per la sorreta que hi ha al terra.

cinquè llarg...increïble
Un cop a la última reunió ens desplaçarem a peu cap a l'esquerre i d'allí cap al cim.

Bona via

últim llarg



Cordada: Joan, Miquel i Alba.


dimarts, 15 de gener del 2013

AIRGAMBOIS - ROCA DELS ARCS

la roca dels arcs i la roca alta


Amb el fred dels últims díes marxem cap a vilanova, a veure si sortim de la boira i de les temperatures sota zero...i així ha estat, quan passem el poble i començem a enfilar cap a la font de la figuera veiem al boira rera nostre, sembla que hi estarem de conya !!!!

No en tenia ni idea de que existís aquesta via, en miquel me'n parla i després de veure la ressenya li dic que ja li podem fotre gas. No hi ha massa info de la via per internet, la veritat, i això a vegades inquieta però tambè li dóna aquest al-licient extra, que últimament estem molt acostumats a marxar de casa amb moltíssima info, inclús, alguns, amb l' aproximació descarregada al google maps....flipa !!!
  • via: airgambois
  • dificultat: 190 metres / Ae - 6a
  • equipament: vam fer servir 10 cintes + tascons + camalots fins el 0'75, i algún àlien per la part superior de la via i cintes molt llargues per deixar després del sostre.
  • orientació sud total !!!
  • aproximació: Deixarem el cotxe passa't el pont a l'esquerre, pujarem pel camí normal que porta a la camel i ens desviarem cap a l'esquerre direcció oest, la via comença a l'esquerre de la navarro.
en miquel al sostre del primer llarg



 El més difícil de la via és clarament el primer llarg, sense cap mena de dubte!
La via comença amb una mica de mala llet, com sempre vilanovític o sigui: vertical !!!
Alguna assegurança força lluny i difícil de protegir. L' últim pas abans de l' Ae no és pas fàcil però un cop arribem al final de l' Ae....sorpresa.... segons la ressenya hi hauria d' haver un pitó que no hi és (a dalt foto) i la sortida és converteix en una altra cosa, el següent seguro està a uns dos/tres metres ven bé i sortir de l' Ae per anar a buscar la xapa no és tarea fàcil, ni de primer ni de segon si és que el primer no porta cintes llargues per deixar-hi, com va ser el cas.... després d'aquest pas farem un flanqueig cap a l'esquerre i ja trobarem la reunió.

 
inici del tercer llarg
El segon llarg surt per la dreta i és un 6a ple de cantos i ben assegurat al principi, un cop superada la panxa la via continua en tendència a l'esquerre on les assegurances començen a minvar, i fa reunió en una sabina molt gran. Repisa.  ( foto superior: sortida del tercer llarg-segona reunió)

El tercer llarg comença bastant a l'esquerre de la sabina, ( foto )si ho mirem bé veurem un pitó crec que era i continua amb aquesta tendència fins que trobarem la reunió en una altra feixa molt còmode.

ressenya airgambois del blog del romàntic guerrer


El quart llarg pot ser perdedor si ens equivoquem al començament. Haurem de sortir a l'esquerre del diedre esquerre i continuar per una placa de IV d'escàndol, amb uns cantos que fan mal les mans del que punxen, un cop a dalt trobarem un pitó que jo no vaig xapar pel roçament i la reunió  just al costat.

Últim llarg de tràmit....

No és una mala via, a mi m'ha agradat vaja... els dos primers llargs són molt guapos i la resta estan bastant desequipats. Les arribades a la R2 i R3 estan bastant descompostes de pedres.



diumenge, 20 de febrer del 2011

LA CHICA DEL MARTINI - VILANOVA

MATERIAL: 12 cintes segons la resse, nosaltres van posar algún àlien i un estrep.
DIFICULTAT: 7b+ / 6a obligat. 210 metres. ED. Reunions rapel-lables.
ORIENTACIÓ: sud
HORARI: segons la resse 3.5, nosaltres hi vam estar un "mica més"
APROXIMACIÓ: deixar el cotxe passat el pont i pujar pel camí que atravessa el riuet, un cop a dalt resseguir la paret per sota i quan veiem una taca marró bastant gran al peu de paret començem a pujar, veurem tres víes juntes que són la trilogía: la de la dreta és la mussical express, la del mitg el senyor de los bordillos i la de l'esquerre la chica del martini que comença amb un fissura molt maca.

Aquest dissabte junt amb en jordi i l'albert tirem cap a lleida ben d'hora al dematí, ja que per la tarda han donat previsió de pluja. Ens parem a la panadaria d' artesa de segre a esmorzar i triem la via: la chica del martini, que jo ja feia díes que volía fer. La via no és fàcil, pel meu/nostre grau, si bé la vam fer, vaig trobar que la ressenya diu coses que no s'apliquen a la via, però com sempre, els graus tothom els interpreta diferent. El cas és que si vas a fer aquesta via amb el 6a justet, crec que les pots passar de canutes, a molt canutes, si bé està molt ben assegurada, això si .....
El primer llarg és guapo. Puja per una fissura petitona però xul-la, amb els seguros ben posats, excepte un que allunya una mica i que l'albert i posa un metolius groc, un cop arribes al sostre la reunió queda a mà esquerre.
 
El segon llarg comença molt guapo, un desplom amb mooolt bon canto, una mica sobat això si, però vaia bústies, després comença una fissura d'esquerres on li fotem el pedal (7b+), i acaba per una placa que la ressenya marca 6b...noi, no se què dir tios !!!!



El tercer llarg li foto jo i ja fins al final. El dia que no hi hagi la sabina no em vull imaginar com serà aquell pas de 6a, però alguna cosa semblant a un malson segur. Després de superar aquest primer obstacle la via va en tendència a l'esquerre i no recta com diu la ressenya. El flanqueig passo la por del segle, és on hi ha el 6a obligat, però collons quin 6a, no entenc res, ben res, perquè és un grau que em bellugo guai i aquí no hi ha manera tios, quina por !!! tot i així el faig com puc i vaig tirant amunt fins que una mà em rellisca i saco una mica, molt poc jeje... no passa res va !! després del flanqueig el llarg es torna vertical però amb super-cantorral, per disfrutar com un nen...L'albert i en jordi tambè pateixen lo seu al flanqueig, i és que potser és el més difícil de la via...


 Quart llarg. Marca 6b, que segurament es pot provar, vull dir que dintre de tot encara es veu humà aquest 6b, i no com el del segon llarg. Jo vaig per feina, el cel cada cop està més amenaçador i tot just estem a mitja via, o sigui que...gas i xampany.....vaig fent tot bé fins a l'últim pas que no sé que em passa, em quedo encallat, cagat i emprenyat, amb la xapa de sota a 3 metres i la reunió per sobre meu tambè a tres metres, no vull sacar un altre cop òsties! però no trobo res on agafar-me, finalment recorro a un pas de ganxo que el poso en un foradet que hi queda perfecte, m'aupo i clec ! m'agafo ja en una bona presa i reunióoooooo!!!
 El cinquè llarg de 6a dèu ni dó nanos !! al començament hi ha un passet que t'ho has de mirar molt bé, i al final, abans d'arribar a la reunió jo m'encigalo per l'esquerre en lloc de per la dreta i em quedo agafat amb una mà en pinça, i l'altre mà buscant quelcom més o menys bo, que no hi és, per moments em veig sacant altra cop, el cor s'em fot a 1000 i aguanto la posició com puc, nerviós perquè la xapa està lluny,lluny, i enmitg hi he posat algu una mica dubtós. Finalment me la jugo i em surt un pas difícil difícil, amb un somriure als llavis faig reunió...uuffff....


 
 El sisè llarg per mi és dels millors!! és un llarg de 40 metres i de v+, però amb uns cantos espectaculars, aquí els seguros començen a allunyar més, fet que sigui més fàcil. Arribo a la reunió i començen a caure petites gotes...vaaaaaaa que queda poquet, aguantaaaaaaa.............

El setè llarg tè un pas al mitg d'una placa que no és gens fàcil, la roca ja es comença a mullar o sigui que vaig per feina i tant ràpid com puc. Ja a la feixa faig reunió i ara si que comença a ploure...l'albert i en jordi fan l'últim llarg amb la roca ben molla, xapeau, i arriben a dalt molls com ànecs, i és que la pluja ja no ens deixarà durant tota la baixada i fins al cotxe, on arribem xops xops....


Una via prou maca, però que hi has d'anar rodat, sinó pots pillar com un borinot. I els 6a's de vilanova vaia tela !!!! va parir !!
  
                                               
Los chicos del martini....

 Apa, salut i gaaaas !!


dilluns, 17 de gener del 2011

LA TACA DE ROMESCO - VILANOVA



MATERIAL: 12 cintes, algún alien útil i algún friend.
EQUIPAMENT: spits.
OBSERVACIONS: la via comença just a la dreta de la musical, fa una espècie de morro amb un arbre a sobre d'ell,fletxa a l'inici, allà comença el primer llarg. és una via amb l'equipament justet,els seguros allunyen una mica,però hi són on els necessites.La roca boníssima a excepció dels primers metres
GRAU: 6b obligat. Via vertical amb algún desplom.


El primer llarg, després de superar uns primers metres dubtosos, anem a buscar una placa amb un pas de monodit que quan li poses sembla que no el poguis treure, hi que si caus penses que hi deixaràs el dit allà entaforat.Començar ja de dret i en fred d'aquesta manera te tela,6b,només aquest pas, que fem amb a0 penjats d'un ganxo que casualment portàvem,després més suau arribem a la reunió.

El segon llarg,brutal,6b: surt navegant en tendència a la dreta,molt mantingut i de continuïtat,els seguros allunyen força i la volada és considerable,25m,4 spits,però les preses i el tacte de la roca dona molta confiança.


El tercer llarg és el més obligat,6c: els tres primers seguros són els més durs, també pel que va de segon. just sortim de la reunió amb desplom i flanqueig a l'esquerre,segurament és el pas més obligat de la via ja que els peus no són massa bons, en morfu el fa de puta mare,després 30 metres de disfrutar seguint la tónica.


Quart llarg,6b+: el millor llarg de la via,junt amb el segon.Comença amb uns 15 metres de desplom amb canto,algún de romo,estil riglos,continua amb una fissura amb supercanto i acaba per una placa molt fina amb un pas fi que obliga molt.Només faltava que li posesin música a aquest llarg,és brutal!!!

Cinquè llarg:li donen v+,però ejem !!! desde la reunió només veus una xapa que està a sobre del desplom,per sort en morfu troba un spit a davant dels morros just a sota del desplom,després del desplom  xapa una sabina i navegació totalment a la dreta.poc assegurat.

Sisè llarg,6b/+: Llarg de molta,molta pila.Surtim de la reunió amb un deslpomaco molt físic i amb les preses de primera falange i que allarguen,costa mantenir-te en posició i els seguros allunyen.Sortint del desplom es suavitza.La reunió és a la repisa,però no a la paret sinó al terra,em vaig tornar boig buscant-la i quan ja estava a punt de fer-la en un sabina la vaig veure al terra.

Resumint, és una via on tots els llargs són increïbles,de pila i pila,però tambè pots descansar amb qualsevol canto bo.arribes a la conclusió de que els graus són iguals,tant encadenes un 6b+, com pilles a0 en un 6a+......coses de vilanova suposo...
La baixada es fa per la feixa de la dreta i seguint el camí.