Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roca regina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roca regina. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de febrer del 2011

pere camins - roca regina


Per si no n'he tingut prou amb l'esperó beltegeuse, a l'endemà, dilluns, anem a fer la pere camins amb en miquel. M'aixeco fet una merda de braços, pensant que un altre cop tirarem de pedal i de fifi, però il-lusionat perquè anem a fer un "viote" ... La via val molt la pena, la veritat, el tacte de regina no pot ser millor, la roca és compacte i bona, potser la llàstima és no tenir el grau adecuat per fer més pasos en lliure, tot i que ja et fa escalar, i molt, fas bastans pasos d'ae, a no ser que facis 6c a vista i el portis molt bé, però tot i així et fa escalar de valent.


ressenya pere camins

MATERIAL: joc de friends fins el 2(opcional), aliens, tascons, bagues llargues, 16 expres i un pedal i un frontal tambè pot anar de collons !!!
DIFICULTAT: 6a obl./ 7a en lliure, ae - MD - 450m
ORIENTACIÓ: sud
HORARI: crec que entre 6-8 hores és un bon horari.
APROXIMACIÓ: evident. abans d'arribar al primer túnel després de terradets, aparcarem el cotxe a mà dreta. Atravessem la carretera i ens enfilem per la dreta del riu per un sender molt marcat, el resseguim fins a trobar la via. Al peu de via hi ha una inscripció dibuixada a la pedra PC, i una línia de parabolts que no em de seguir.


El primer llarg  s'ha d'anar al lloro perquè hi ha una línia de parabolts que són d'una altra via que no hem de seguir, (nosaltres ho vem fer) la via passa pel primer parabolt, i després va a buscar els pitons de l'esquerre, que nosaltres no vam veure. Si ho fem bé podem empalmar els quatre primers llargs en dos: 1 i 2 - 3 i 4 sense problemes.


Els cinc primers llargs fins a la feixa són els més treballosos, després es fa més ràpid. A destacar el quart llarg, una fissura - bavaresa de v d'uns 15 metres totalment desequipada. Maquíssim !!! ( fotos de dalt)


Després de la feixa començarem a fer ae, però només trams curts, o sigui que escalem llargs entre ae i lliure ja gairebé fins al final de la via.


Gairebè al final de la via tenim un pas obligat de 6a que és fa bé, tot i que els braços ja fan figa la motivació encara està a tope.



Els dos últims llargs els empalmem sense problemes, i així arribem a dalt que ja es comença a fer fosc. Hem començat escalant que el sol encara no tocava el primer llarg, i em acabat igual,sense sol. De fet quan vam fer la gali - molero tambè vam baixar de nit.

La baixada és una mica hari si la fas de nit. El camí està molt tancat i ple de boixos. Quan arribes al final, només queda fer un ràpel que et deixa a la carretera. Arribem al cotxe a les 8 de la nit.






dissabte, 21 de novembre del 2009

gali - molero a roca regina


Via molt guapa,malgrat la mala experiència viscuda!!!

És una d'aquelles clàssiques que tenia al cap de fa temps i que pel que sigui l'anavem deixant sempre de banda. Ara més motivats que mai per fi ens hi fotem de cap amb en dídac i en morfu,
que ja l'havia fet.

La via consta de 15 llargs i 500m. Els primers 6 llargs fins a la feixa els obra en morfu. Segurament són els llargs més durs, amb diversos ae i algún 6c per allà al mig. El grau tambè és un factor important: el v són v d'abans, ja m'enteneu...Després de la feixa tiro jo al davant amb dos llargs prou macos...Començo el 10 llarg, és un diedre guapíssim!! m'hi tiro motivadíssim,els moviments em surten sols i la presa és bona però un xic vertical,em paro a mig i fico el camalot verd,vaig pujant i un cop arribo ja fora de les dificultats em xapo d'unes cintes pasades a un clau i em penjo de la fifi per descansar. Un segon després estic a 10 metres per sota del clau!! de cop el meu cos surt volant enrere sense poder-hi fer res,la cinta s'ha trencat,la de sota no l'he xapa't per estalviar-me una cinta, la cinta del clau de sota tambè és trenca en noto l'estrebada mentre vaig caient,això no para mai, s'està arrencant tot ostia!!després d'una eternitat em trobo penjat del revés mirant el buit,m'aixeco cagant osties i veig que m'aguanto del camalot verd,estressa't m'agafo d'una cinta cagant llets hi em penjo de la fifi.!!!aaaaaahhh!!!ufufuf,aquells dos em diuen com estic,em miro el cos de dalt a baix i en principi no tinc res, només un bon cop al turmell.Quan miro d'on he caigut em baixa la gota freda de suor!! arribo a la reunió desorientat,un pèl confús...Decidim tirar amunt,estem a mitja via,deuen quedar 250m. En morfu sense encantar-se gens torna a tirar amunt mentre jo no paro de bufar,estic molt accelera't...queden dos llargs bastant drets, a partir del tercer es suavitza i encara en queden 4 més fins a dalt. Finalment arribem al final de la via amb un últim llarg d'artifu per acabar-ho d'arreglar...mengem algu i començem a baixar molt lentament amb l'ajuda d'un bastó i la paciència d'en morfu i en dídac,cada cop em foten mal més coses i quan arribem a baix, ja de nit, sento les gotes salades com llisquen i m'arriben als llavis.
En fi una bona galeta que és pot explicar i com sempre: repòs!!
Aneu amb compte amb els "cintajus",no us en refieu!!