Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roc de collars. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roc de collars. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de febrer del 2016

L' escultor de somnis, roc de collars

Dilluns anem a fer aquesta nova via que han dedicat al Josep Sánchez que tantes bones vies va obrir. La via està semi-equipada, als llocs més difícls i trobarem parabolts i als passos fàcils els haurem d'equipar, també han utilitzat molts ponts de roca i inclús cordinos empotrats amb llaços a l'estil Txèquia.

La via no està pas malament, els dos primers llargs però són de tràmit es podria dir, ja que van totalment a la dreta per buscar la línea de la via. L' últim llarg és guapíssim, una fissura de 30 metres per disfrutar-la, només per això ja val la pena. La ressenya a mida que es vagi repetint s'anirà modificant però per nosaltres el segon llarg no fa 25m sinó més aviat 15m i el tercer llarg on i diu 6b/A0 pffff !!! alló de 6b no en tè res de res !! i A0 tampoc perquè no arribes a xapar, no sè fa de mal dir però vam estar d'acord que era ven bé 6c. A veure que hi dieu.
ressenya l'escultor de somnis
Aproximació a peu de via. WIKILO
Si no hi heu estat mai val la pena mirar de descarregar l' aproximació o d'imprimir-la mirant altres bogs ja que no és precisament fàcil d'arribar-hi.
La via està a l'esquerre de la via de l'alfons baró i a la dreta de la dioni, al peu de via hi ha una fletxa dibuixada amb guix.

1 llarg comença recta fins a un pont de roca amb un cordino/corda, allà tombem a la dreta i passem per sota un arbre, al costat hi ha un bolt on farem reunió reforçant amb un alien groc.
1 reunió
 2 llarg surt cap a la dreta on superarem un pas de V+, la reunió està un xic a la dreta. Jo no la vaig veure i vaig tirar amunt i vaig baixar al cap de poc :(
pas de V+ al segon llarg
El tercer llarg surt recta amunt, quan comença a posar-se complicat i després d'un clau en Dídac i fica un camalot verd, l'arribada a la reunió és xunga, la resse diu 6b però coincidim que no ho és i A0 tampoc perquè no si arriba...en Dídac o obre com pot i jo pujo fent un pedal amb una cinta llarga.
En Miquel al pas clau del tercer llarg
 El quart llarg també déu ni dò. La sortida és guapa, després va cap a la dreta i passa pel costat d'una sabina per on ens enfilem, d'allà tombem a l'esquerre per uns passos molt fins que li donen 6A, tornem a coincidir que deu ser algu més.
inici 4 llarg
El cinquè llarg va en tendència a la dreta, és fàcil però hi ha un "alege" que no vegis !!!
5 llarg
El sisè llarg és una mica perdedor, mireu bé la ressenya. Surt cap a la dreta però després hem de tornar a l'esquerra on trobarem un parabolt, seguirem recta amunt i trobarem la reunió a sota la gran fissura.
En Miquel a la reunió abans de la fissura.
El setè llarg és el llarg. Una fissura guapíssima equipada amb cordinos i un o dos parabolts però que hi podem ficar el que volguem. En Miquel es "kurra" un llarg de puta mare !!


últim llarg
























Despés tenim una reunió bis.
Un cop a dalt i d'esquena a la paret baixarem cap a l'esquerre uns metres hi trobarem la última reunió de la via Dioni, farem tres ràpels i serem a baix.

De material vam agafar 16 cintes+tascons+semàfor d'àliens + el gris i els camalots fins el 2 i bagues llargues.

dimarts, 8 de març del 2011

CAMÍ DE L'ALFONS BARÓ - roc dels collars, narieda.

Dilluns anem cap a la silenciosa vall de canelles, a roca narieda sud.  El lloc a part de ser preciós és super tranquil i solitari, a la nostra esquena la cara nord de la paret de perles i lleugerament a l'esquerre la sud de roca narieda, aquesta última paret no li donaries ni un duro visualment, i en canvi hi han víes de més de 500 metres prou interessants.


L'aproximació és una mica "hari": després de coll de nargó, el primer pont trenquem a la dreta direcció perles, uns dos kilòmetres després a mà esquerre surt una pista cap a la vall de canelles, després de passar una espècie de pla que ens queda a l'esquerre amb una mica de cobert,uns metres més endavant trencarem a l'esquerre i  abans d'arribar a una casa de pagés aparcarem. Pasem per davant la casa de pagés i atravessem un riu,just després del riu sortim a mà esquerre i anem seguint les fites fins arribar a una placeta, allà seguirem un camí que surt en direcció al nord i que puja fins a dalt d'un coll, al coll baixem una mica i girem cap a la dreta on ja veurem una placa ben llisa on comença la via. buf quin rotllo !!!!! mireu aquí el  mapa wikiloc i acabareu abans.
La via està equipada amb parabolts, portar només 14 cintes.
DIFICULTAT: 6B, 6A obligat, 225 metres de calcari excelent.


El primer llarg li fot en miquel, ja es veu com anirà el tema. comença fàcil fins abans d'arribar a la reunió, un pas de v+ sobre adherència, o slab que es diu en llenguatge freaky, d'aquells que estàs agafat de dues pinces i amb les puntes dels dits dels peus allà emplastats.
Li foto al segon llarg de 6a i em quedo encallat al mitg, en un pas que no trobo ben bé com fer-lo, no és excusa però els gats que porto no em donen gens de confiança, així que em canso de probar i mirar, guarrejo de la cinta i m'aupo amunt, abans de la reunió tambè hi ha un pas fi però no tant difícil.

Tercer llarg: tela !!! és un 6b de flanqueig cap a la dreta. primer surt de la reunió fàcil,ja de seguida torça cap a la dreta hi ha la quarta xapa hi ha un pas de 6b que et fa vibrar, un cop el fas l'altra xapa està força lluny, amb possible caiguda-caminada, per la paret, no es gens expo, però fa el seu yuyu! curiosament el 6b em surt, però en canvi el pas de després on la xapa està lluny no que em surt, aparentment més fàcil. Després d'aquest espectacular flanqueig a la dreta, la via continua donant passos molt macos i et fa bellugar el cap constanment...això de l'adherència .....rrrrrr !!!

Quart llarg: un diedre molt fàcil però molt maco, tot seguit sortida per un petit desplom i reunió molt còmode.

Cinquè llarg: tambè comença per un diedre encara més bonic que l'anterior, amb un pas de v+, després fa un flanqueig cap a la dreta i reunió.

Sisè llarg: facilet ja fins al cim,amb un pas aillat de placa al final de tot.

En definitiva la via és molt xula, molt flanqueig, adherència,diedre,placa...convina moltes coses, potser li donaria més encant que els diedres de la part alta estiguessin més desequipats, però la via val molt la pena, i l'entorn és preciós i solitari.recomanable.

Descens per la línea de ràpels de la via Dioni.

miquel i joan.