Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pirineu de girona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pirineu de girona. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 de febrer del 2020

Puigmal pel pas dels Lladres

- Clàssica al cim més alt del Pirineu oriental.

- Sortim de l' estació de Puigmal amb la barrera tancada i això vol dir que ens mengem els dos kilòmetres de pista fins a Aiguaneix, un cop allí tota la gent se'n va per la via normal del Puigmal, nosaltres marxem sols cap a la dreta i anem pujant poc a poc en poca pendent per la pista fins que la abandonem i ens decantem altra cop cap a la dreta per anar a buscar una esplanada on veiem al fons els antics remuntadors de la fantasmagòrica i abandonada estació de Err Puigmal, nosaltres continuem direcció Sud i anem a buscar un tub molt ampla que veiem just davant nostra i que ens porta cap a la Tossa del Pas dels Lladres, la pendent ja no és tant suau però tampoc és molt pronunciada, abans d'arribar al cim girem a l'esquerre per sota de la carena ja que avui fa bastant vent i si fèssim carena seria inaguantable, ( si es vol fer cim només s'han de remuntar 100 metres més ) així doncs passem per sota del cim i anem flanquejant cap a l'esquerre en direcció al Puigmal, al cap de poc arribem al coll on ens trobem tota la gent que puja de la ruta normal, que no són pocs, fins ara nosaltres no havíem trobat a ningú, ara ja continuem amunt direcció Est evident per les amples pales amb un fortíssim vent fins a dalt el cim, foto de rigor i cap avall que fot un vent de nassos.

- Baixem un xic a l'esquerre per anar a buscar unes pales que no hi ha passat gairebè ningú, la neu està fantàstica avui, després de la lleventada Glòria i amb la pujada de les temperatures hem trobat una neu de fàbula !!

- Molt bona ruta per sortir de les aglomeracions de la ruta normal, solitària, agradable i amb molt bones vistes, recomanable !

TRACK WIKILOC






dimecres, 6 de febrer del 2019

Pic de l' Infern des de Vallter

Bonica ascenció al pic de l'Infern de gairebè 13km i uns 1.100 positius.
Sortirem de l'aparcament de la pista del Xalet que és el d'abaix a mà esquerre i començarem a pujar per la mateixa pista que de seguida fa un fort desnivell, en pocs minuts passarem per davant del refugi d' Ulldeter i després de fer una pujada girem a l'esquerre per anar a buscar el coll de la Marrana el qual accedirem sense problemes. Un cop a dalt podem treure pells o no, fa una mica de baixada però cap bestiessa, nosaltres no les treiem.
Bè seguim direcció Oest sense perdre gaire alçada tot i que en un punt hem de baixar si o si, un cop ja no podem baixar més seguim cap a Aigols Podrits ja amb el coll de Tirapits al fons i després de pujar un tubet molt curt i petit girarem a la dreta direcció al pic de Freser el qual anirem pujant just per la seva falda esquerre per anar a buscar el coll que separa el pic de Freser amb el dels Gorgs, aquí ens treiem els esquís, posem grampons i fem els últims metres sense complicacions fins al pic de l'Infern.
Grans vistes 360 graus, amb els llacs de Carançà als peus que esperem algún dia podem visitar i realitzar la seva circular, avui la baixada per la pala Oest estava impracticable !
La tornada la fem pel mateix itinerari que a la pujada tenint que ficar pells altra cop.

TRACK WIKILOC

Coll de la Marrana










dissabte, 28 de febrer del 2015

Noufonts des de Núria

Circular maca i asequible al pic de Noufonts amb un descens per la seva pala sud molt divertit.

Sortirem de Núria direcció nord-est per pistes i enfilarem cap al camí d'estiu del Noufonts o elGR 11, de seguida ens ficarem en un petit bosquet que passarem en un no res, a la nostra esquerre ens anirà seguint el riu de noufonts. 

Foto de Noufonts desde Núria.

Més endavant deixarem a la nostra dreta el camí de Noucreus, just al pont de l'escuder on nosaltres girarem a l'esquerre per afrontar una petita pala que ens deixarà a la coma de Noufonts, aquí veurem just davant nostra la pala per on baixarem, nosaltres però haurem de voltar la muntanya per pujar, hi ho farem pujant primer el coll de Noufonts 2.651m.

Foto de Noufonts desde Núria.

Un cop a dalt del coll girararem a l'esquerre i afrontarem els últims metres carenejant primer i després pujant ja per la última pala fins al cim disfrutant de tots els pics de la vall de Núria. 

Foto de Noufonts desde Núria.


El descens el realitzarem per una pala preciosa, d'inclinació fàcil. Per agafar-la baixarem direcció sud-oest i on acaba la carena per tornar a pujar treurem el nas amb precaució a les cornises, el descens és molt bo. Un cop a baix seguirem pel anomenats "entreforcs d'eina" fins a Núria amb una baixada molt divertida entre pales i tubs aperaltats fins al fons de la vall. Una sortida molt recomanable !!!

dissabte, 10 de gener del 2015

Baciver pel coll de la geganta - descens per la pala tub est (avioneta)- coll de la geganta-vallter


pujant al coll de la geganta


Clàsica pujada al pic de Baciver amb un descens boníssim per la pala de l'avioneta. (molt
recomanable )
arribant a dalt el baciver amb el bastiments al fons


Sortim de vallter 2.000 i anem pujant direcció oest, just al cap d'uns 300 metres sortim de les pistes i pugem direcció nord-oest per la dreta del llac on agafen aigua per fer neu artificial, seguirem amunt sense complicacions fins arribar al coll de la geganta,aquí agafem aire i observem l'estat de la canal per on baixarem, just davant nostra i un xic a la dreta.


dalt el cim


 Flanqueigem direcció nord oest, aquí potser és millor treure pells i arribar tant lluny com es pogui, gairebè fins al llac de baciver...posem pells i cap amunt sense pèrdua. Un cop a dalt podem baixar per on hem pujat o bè baixar per l'ample pala-canal est anomenada pala de l'avioneta, molt recomanable però només en bones condicions de neu sobretot.



la pala de l'avioneta o de l'avió

 Si volem baixar per aquí tirarem cap a l'est i de seguida i serem, comença una mica "tiessu" però és tant ample que et permet fer girus llargs, després s'estreny una mica però perd pendent, i més avall tenim una altra pala per acabar-ho rodò. Tornarem a posar pells i pugem al coll de la geganta altra cop per baixar per les pales que hem pujat fa unes hores. Descens molt maco i molt i molt recomanable !!!!

al fons la baixada

 RUTA WIKILOC


dijous, 20 de març del 2014

Bastiments

Super clàssica del circ de vallter 2.000, que ens permetrà fer una matinal rapidament en poc més de dues hores. 

 Deixem el cotxe al primer aparcament de l'estació, a la cota 2.000 i començarem a enfilar per la mateixa pista del xalet que ens durà sense cap complicació al refugi d' ulldeter. Continuarem per la pista del xalet uns 200 metres més i ens desviarem cap a l'esquerre sortint així de les pistes d'esquí i entrant en una espècie de pla on continuarem direcció oest fins que veurem l' inconfundible coll de la marrana el qual pujarem fins a dalt. Aquest coll pot presentar gel o neu dura, però no té cap més dificultat. Un cop a dalt del coll de la marrana només ens queda avançar direcció nord i pujar la pala del bastiments per on més ens convingui, normalment sol ser la part esquerre. 

Descens: un cop hem baixat la pala si ens decantem cap a l'esquerre tenim uns tubets i unes pales prou divertides enlloc de baixar pel coll de la marrana.


dimarts, 16 de març del 2010

PUIG DE LES AGUDES - SETCASES

sortida kiwi:


Sempre és bo conèixer gent... és el cas de la zuriñe (s'escriu així zuri? ) i el xavi,una parella basco-catalana que vaig conèixer a nova zelanda caminant per aquells mons de déu i ja ho veieu, de l'altre punta del mòn a setcases,que gran!!
Després d'esmorzar a "ca la maca" (us dec un esmorzar, quin morro el meu! ) enfilem cap a setcases tot fent unes xerrades kiwis i recordant lo bè que vivíem tot just fa unes setmanes, però tambè veient lo afortunats que som de viure en un lloc com el nostre, i sobretot ara després d'aquest paquet de neu que ens ha caigut.
Deixem  el cotxe a setcases, i guiats per en xavi, travessem el pont que hi ha just a la sortida del poble a mà dreta, al cap d'uns pocs metres ens calçem els esquís i enfilem el camí progressant cap amunt. Jo no en tinc ni fava de cap on anem, de fet no l'havia vist mai aquest  pic, ja que és del típics que només és pot fer després d'una bona nevada. Anem lliscant les pells amb la neu, aquest soroll tant maco que fa el trepitjar el pes del esquís contra l'aigua sòlida i que tant de temps feia que no sentia ni practicava. La pujada és curteta i un cop a dalt baixem pel sentit oposat entremitg del bosc amb un bon gruix de neu,tornem a posar pells i cap al cim altra cop. A la baixada cap a setcases ens encigalem pel mitg del bosc amb neu canviant, alguna zona amb neu prou bona, però bastant pesada, hi sobretot per pesada la cunya fins al cotxe passant pel camí de pujada...

Bona retrobada amb vosaltres i amb l'esquí de muntanya, salut companys!!!









divendres, 13 de febrer del 2009

TAGA PER BRUGUERA



Davant el fort risc d' allaus, dijous desprès de sopar agafo les fustes i me'n vaig cap a vallter.Allà comença la gimcana!!.Abans d'arribar al primer parking de l'estació una barrera de més d'un metre de neu originada pel fort vent tapa la caretera,impossible de passar i veient això no hem vull imaginar com deu estar de ventat més amunt.Giro cua i penso en pics més baixets on potser no hi toqui tant el vent: el taga per exemple...



Faig la volta al ripollés,al cap d'una hora arribo a pardines,travesso el poble per anar a dormir a l'esgèsia de st.magdalena però la pista que hi porta està intransitable,torno a girar cua ja fet pols,amb els ànims per terra i me'n vaig a dormir al parking de queralbs,amb tot ja sòn les 02:30.


A l'endemà trio l'opció fàcil i ràpida:el taga per bruguera. Arribo al poble i el passo fins al final on ja no és pot avançar més per la neu,aparco la furgo,poso les pells i amunt per tota la pista forestal i fins abans de coll de jou,allà pujo per unes pales direcció nord amb una neu molt encrostada i en ocasions pols,arribo al llom que porta al cim però un cop surto per la vessant nord entra el vent i decideixo tirar avall,hem tira a terra és fortíssim. Trec pells i començo el descens per neu canviant,tan aviat és crosta com pols.Realment el vent està fent molt de mal,quan sobre la vista i és veu el puigmal totes les seves carenes estàn ben pelades pel torb.Torno a agafar la pista de coll de jou i cap al cotxe.Quina epopeia!!!

dimarts, 13 de gener del 2009

MATAGALLS



Aprofitant el dia tant bo que fa i que tenim la neu al jardí de casa com aquell qui diu,surto cap a matagalls. Quan arribo al pàrking,sorpresa,romeria de gent,sembla un cap de setmana,aaiii la crisis!!



Hem poso els esquís passat el camí de st.segimón, la neu ja no és pols, s'ha anat transformant en humida i crosta en molts llocs, però poder fer aquesta ascenció amb esquís ja és motiu suficient per no mirar la qualitat de la neu i si per disfrutar del paisatge tant nevat que ens ha deixat les últimes precipitacions.
El cap de setmana hi deu haver pujat mooolta gent, doncs el camí està més que marcat i la baixada ja no li queda cap lloc verge per on trepitjar.



Vaig pujant mica en mica fins arribar ja a dalt del cim,aquí trec pells i hem decanto cap a l'est direcció st.marçal, al cap de ben poc hem paro i començo el descens direcció sud per una pala que està força neta i que hem deixa just en un torrent.La neu és crosta i la baixada no és per disfrutar. Torno a posar pells i en mitja horeta torno a ser dalt del cim.Trec pells i aquest cop baixo per l'altre vessant,l'oest direcció st.segimon però de seguida hem tiro per una pala molt maca cara sud,on la neu està de maravella,aquest cop si, per disfrutar. Des d'aquí torno a posar pells i vaig a sortir al llom que hi ha al mitg de les dues pujades al turó gros de santandreu,trec pells un altre cop i baixo cap al pla de la barraca,des d'aquí agafo el camí que porta a st.segimón i donc la volta fins al pàrking de collformic.



Una ascenció maca pel paisatge tant nevat que hi ha i que feia molts anys que no teníem,esperem que la neu aguanti fins a properes nevades.
salut.

dimarts, 18 de novembre del 2008

PUIGMAL. 2913m

Després de tuixèn agafem i anem cap a puigcerdà on quedem amb en santi per anar a fer el puigmal per frança.



Després de fer el ronso sortim cap a l'estació de puigmal, en mitja horeta estem a lloc, i veiem que només hi ha un cotxe. Començem a pujar per les traçes marcades pels molts esquiadors que hi deuen haver passa't després de la nevada. Travessem el riuet hi ens enfilem cap amunt. La neu està bastant dura i les pells de foca no paren de relliscar enrera, la progressió és una mica penosa ja que no podem agafar un ritme constant.



La climatologia és ferotge, el vent cada cop és més fort i constanment veiem com la neu acaricia les arestes de la muntanya, com una alfombra de pols blanca que passa per sobre el gel i fins a l'horitzó.




Arribem al primer coll i ens fiquem el gore, cada cop fa més vent, i jo que sòc un pes ploma a vegades he de clavar els pals a terra perquè no amb tiri sobre la neu.
Enfilem la última part del cim amb un vent molt fort i una neu molt relliscosa, tot i això no és crosta la neu per tant la baixada serà acceptable.Fem els últims metres gronxant-nos d'esquerra a dreta fins que arribem al cim. Sense dir-nos res treiem pells a tot drap les fiquem de qualsevol manera dins la maleta i començem a baixar tapant-nos la cara quan la neu pica profundament a la pell.



Quan ja hem baixat uns quants metres la cosa es calma una mica i podem reposar tranquilament.Relaxadament iniciem el descens amb una neu força bona després de tot i amb poca estona ja tornem a ser al cotxe.



Hem fet el puimal en santi,en marc i jo.(c.e.via fora)

Primeres esquiades de la temporada !!! tuixén.

Dissabte sortim de vic cap a solsona,camp base. A l'endemà amb uns amics de la zona anem cap a les pistes d'esquí de tuixén, on la neu ha fet acte de presència i de quina manera per ser l'època de l'any en que estem. Començem a moure el material empolsinat pel temps de no fer-li us, ens calçem les botes,posem pells,agafem aire i cap amunt. El record de foquejar enceta un somriure als nostres llavis, aquest esport és maravellòs pensem tots en silenci.



La pujada de moment és per pistes, no fa gaire pendent però començem a bufar una mica, el ritme és bo, la respiració comença a agafar la seva rutina d'esforç,el cor va a tota màquina demanant aire a cada pas. Ens endinsem dintre d'un bosc maquíssim, ben blanc per la neu caiguda de fa uns dies, fins que arribem a dalt d'una carena,allà fem una breu parada i mirem l'espectacular plana blanca com brilla amb la llum del sol.



Continuem muntanya amunt per un llom molt ample fins arribar a un petit coll, el travessem i fem una petita baixada per anar a buscar ja l' última pujada que ens portarà al cim del padrò dels quatre batlles.Tirem alguna foto, treiem pells i per fi el moment esperat:la baixada.



Baixem una pala ample i curta i després anem a buscar un tubet molt maco que ens porta al peu de la muntanya.Allà tornem a posar pells i cap amunt un altra cop.Ens enfilem per la dreta del tub i anem pujant fins arribar a dalt d'un altra pic.



Aquí la baixada és espectacular,la neu és fresca, gelada a la seva base i cinc dits de neu pols. Enllaçem gir rera gir, la sensació de flotament és constant, els crits de satisfacció començen a sortir de les nostres boques, espontàniament, dibuixem traçes perfectes, i quan arribem al final de la pala les cares de satisfacció brillen més que la pròpia neu, mirem enrera i veiem un quadre perfecte, una pala plena d'esses fetes per esquiadors i per telemarkeros.

Continuem baixant per dins d'un bosc on hem d'anar amb compte de no menjar-nos alguna branca,la neu continua essent molt bona,esquivant arbres arribem a dalt d'una carena on agafem ja les pistes i amb un moment ja som al cotxe.



Hem realitzat la sortida: joan marc,nandu i jordi de solsona, en marc i jo de vic.
www.clubtelemarkcerdanya.com