Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris montserrat nord. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris montserrat nord. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de juny del 2018

Reina - Sánchez al ganivet de Diables V+/Ae


Impressionant clàssica a la nord de Montserrat on valdrà més que no ens deixem enganyar per les graduacions de les ressenyes doncs el V's són bastant durillus.
Nosaltres la vam aquest dissabte passat després de 6 mesos d'abstinencia vertical per culpa d'aquest hivern tant prolífic que hem tingut la sort de gaudir, hem  tirat de grau residual i en algún punt hem patit lo just però bueno, sempre es pot fotre un bon A0 :)
De material hem agafat 16 cintes, alien gris i groc, joc de camalots fins el 4 pel 4 llarg que es pot passar sense i un estrep.
On hem patit més potser ha estat al 3 i 4 llarg però tampoc cap cosa, el 3 després del clau no hi ha res més fins la reunió però els friends i entren a fondu, i al 4 més del mateix, la fissura es deixa equipar molt bè.
Un cop a dalt ràpel direcció Oest i baixada patinoski per davant de la paret de Patriarques fins a trobar el camí de l'arrel.
Una via 10 del tot recomanable !!
2 llarg




3 llarg guapíssim





















4 llarg el famos V off- widcht



V llarg tambè molt guapo

Diables i Caball sempre impressionants !!

últim llarg de transició

cim !



ressenya reina sanchez ganivet de diables via escalatroncs

diumenge, 2 d’octubre del 2016

Mas Brullet al Serrat del Moro, 295m, V+/A1

Per fi trobem dia per taxar i disfrutar de la masbru, aquesta era una via que feia molts estius que per una raò o altra no hi havia manera de fer i que finalment hem pogut escalar i tastar aquestes fissures que tothom en parlava tan bè. Realment és una via ben atípica de Montserrat, acostumats al conglomerat de la zona la masbru és ben bè d'una altra pasta, tot fissura i diedre amb equipament més aviat justet, antic i precari que li dona aquest encant que tenen les vies clàssiques. un 10 de via on els catxarros entren a pinyó !!!

ressenya mas brullet gentilesa de josep i laura

Material: hem utilitzat un joc de tascons, friends fins el 3 ( mola portar el 2 i el 3 repes. Nosaltres no els dúiem ), àlien gris i groc, 1 pedal i 14 cintes.
Horari: 4 hores clavades de via.
Via: 295m, V+ obligat / A1 

Aproximació: deixem el cotxe a santa Cecília i agafem el gr direcció al monestir, al cap d'uns 200 metres trobarem un cartell i passat aquest a mà dreta surt un corriol que agafarem i començarem a pujar a pinyó, ens ajudem amb la foto de la ressenya per orientar-nos a trobar el per de via.


fissura de la mas brullet
1 llarg de la mas brullet





























El primer llarg és tant espectacular com difícil, i a més és un llarg que sempre ha estat mitificat per les llengues Montserratines. Un cop estàs a sota t'adones de com la grandiositat de la naturalesa pot encaprixar-s'he i inventar unes formes tant arquitectònicament perfectes.
El llarg comença prou bè però cap a la meitat t'adones que els peus rellisquen molt i perden adherència, en Dídac fica tots els catxarros que pot però la fissura/diedre és molt ampla i no en portem cap de repetit, progressa molt bè fins que troba un repós ja gairebè a dalt, allà tenim un passet explosiu però amb canto i ja fa reunió. Potser sigui el llarg més dur de la via juntament amb el penúltim.
2 llarg de la mas brullet

 El segon llarg surt amb una bavaresa curta però molt guapa, després ens enfilem a un arbre fent un pas molt raro que costa de sortir cap a la paret, continuem per entre fissura-placa i abans d'arribar a la reunió superem una panxa amb un pas de bloc. Llarg guapo tambè.

3 llarg de la mas brullet




















El tercer llarg surt flanqueijant cap a la dreta ( foto esquerre ) amb un pas diria que almenys de 6b, després fem uns metres de canal terrosa i a continuació una altra bavaresa xul-líssima. ( foto dreta )

El quart llarg superem uns pocs metres i de seguida anem a la dreta tot caminant fins a trobar una alzina on farem reunió.

5 llarg

























El cinquè llarg tambè és molt guapo. Sortim de la reunió tot caminant i ens enfilem de seguida a buscar una altra bavaresa fàcil que ens deixarà a sobre d'un gendarme on farem reunió. Nosaltres fem reunió abans de l'arbre i després fem el sisè llarg de transició on superem l' alzina i muntem la reunió just al peu de la fissura perfecta !!


























El setè llarg ja ho vèieu, senzillament perfecte, una fissura per flipar on no i entra cap friend fins al final de tot a no ser que portem un 4 o un 5, entremitg trobarem algún tac de fusta això sí, per mi potser és el llarg que més m'ha agradat. Un cop a dalt del llarg trobarem una reunió a la dreta, nosaltres ens la saltem i l'anem a fer just a sota de l'altra fissura.
























Aquest llarg és molt difícil i la pila ja no és la del començament. En Dídac es treu tot el primer sector fins que puja a un petit gendarme i reposa, la precarietat dels seguros que hi han fa que t'ho miris d'una altra manera. Jo faig gairebè tot el llarg amb A0 i inclús trec el pedal en l'últim sector.
últim llarg de la mas brullet

L' últim llarg és fàcil però hi ha un ambientasso guapíssim !!!

Descens: un cop acabem de pujar per la carena que tenim al davanr ( sud- oest ) i anem resseguint pel costat de la paret fins que trobem una canal terrosa que ens deixarà a una alzina plena de cintes que és el primer ràpel d'uns 50m, ens deixa en una terrassa super ampla i després en fem un altra d'uns 20 més fins a la canal de ST.Jeroni 

dilluns, 29 d’agost del 2016

Homo Montserratinus a la roca d'en Sanhida, Montserrat.

Buf quina via més guapa gent !!!
Havíem d'anar a fer un viot avui com la GAM de diables però el temps ens mana fer alguna cosa més curteta i en Miquel em proposa aquesta delícia. Mirant les resses als blogs ja veig que és un viot i que haurem de donar la talla avui i tambè veig que tothom parla maravelles de l'últim llarg... som-hi.


Agafem la ressenya de la homo montserratinus de l escalatroncs però ni la portem en paper perquè la via no tè pèrdua. Un cop trobem el peu de via hem d'anar seguint per on ens fa anar la paret.
La via està practicament desequipada, però no us desanimeu que els catxarros entren a fondíssim !! nosaltres portàvem material per fer la nose !! les reunions equipades amb un parabolt mínim i un spit, durant els llargs trobarem algún clau entremitg i tambè tacs de fusta casolans que foten una mica de cangueli però que jo m'hi he agafat a saco i no han pas baixat!


1 llarg

























 A mi m'ha semblat una via on hi has de posar molt de morro a tots els llargs, sobretot al tercer llarg sinò portes un camalot del 4 o del 5 o tots dos jeje nosaltres no els portàvem!!.. a part d'això els llargs més guapos per mi han estat el 2 el 4 i l' últim, bè l' últim potser podria ser un dels llargs més disfrutons que un escalador en aquest grau pot escalar.
2 llarg


en miquel a la reunió
A1 o 6B






















Aproximació: deixem el cotxe a santa Cecília i caminem per la carretera direcció can Massana fins que al cap d'uns 200 metres ens trobem unes escales a mà esquerre, les pugem i tirem direcció al coll del mitgdia i al cap de no gaire girarem a mà dreta cap a la font de la llum que està anclavada a sota una enorme pedra. La travessem i en 50 metres mal comptats estem al peu de via seguint la base de la paret. 20 minuts.
Material: nosaltres hem agafat molta artilleria, joc de camalots fins el 3 repetint 1, 2 i 3, joc d' àliens repetint el groc, tacons i un friend del 3'5 + 14 cintes i bagues de pit. Si teniu el camalot del 4 o del 5 agafeu-lo. AAAHHHH i la càmera de fer afotos !!

3 llarg des de la 4 reunió
 inici 3 llarg





















El primer llarg comença fàcil i xapes 2 sabines, després trempa una mica i la roca no acompanya massa, li foto l'àlien groc i arribo a la R1.
El segon llarg en lliure crec que és 6B !! jo l'he fet a pedal de segon després de l'exibició d'en Miquel posant ferros a mansalva, es veu que el nano li pesava massa l'arnés !!! cosida super guapa si senyor !!Llarg guapíssim i super fotogènic
El tercer llarg començo jo i després del pitó giro cua perquè no vaig amb coco i em molaria posar un camalot que no tinc. Baixo i el fa en Miquel foten un c1 a dins del tot de la fisuraken, olè tu !!

diedre 4 llarg
El quart és un diedre de 30 metres maquíssim tambè de V i un passet de V+. Un cop siguem a dalt de la fissura i haguem xapat la sabina anem a l'esquerre i trobarem la reunió. Des del diedre no es veu.
El cinquè llarg és el trunyaken de la via, vigileu a la sortida sobretot.
5 llarg

I l'esmentat sisè llarg, ostia tios!!! a nosaltres se'ns va fotre a ruinejar quan en Miquel començava a obrir-lo i quan va arribar a dalt i em tocava pujar estava plovent lleugerament i no sabia que fer. Després de llegir la nit abans els blocs i veure que aquest llarg era tant guapo vaig tirar amunt i tela, mare meva quin llarg, tot i que quan treia els catxarros m'havia de sucar de magnesi per eixugar-m'he les mans de l'aigua a dins la fissura estava seca, brrffff, tornaria a fer la via per fer aquest llarg en top rop 2 o tres cops!

6 llarg

























Descens: des de dalt de tot fem un ràpel fins a la última reunió, d'allà un altra a mitja paret i d'allà al terra.





dilluns, 30 de maig del 2011

sánchez martínez a la paret de diables - montserrat




Feia temps que no escalava,primer per la mà i després pel peu, un pupes òsties !! amb tot quedem amb l'eva per anar a fer la via dels sostres, però un cop a st. cecília em ve amb la resse de la sànchez i se'm fa la boca aigua només de veure-la. Així que canviem de via i de destí tambè...

La via és guapa de veritat, oberta l'any 1970 per aquests pioners de l'escalada clàssica. No em puc ni imaginar com deurient fer els llargs de després de la xemeneia a aquelles èpoques i amb aquell material tant precari, part d'aquest material encara es conserva, com alguns tacs de fusta amb cordinos al primer llarg sortint de la xemeneia o tambè tota la burilada de l'espectacular llarg de sota el sostre.
La via comença amb un 6a molt ben assegurat i va a buscar una canal terrossa fins a trobar la role. Després continuen dos llargs de xemeneia molt guapos i facilets, si bé espectaculars.

Sortint de la xemeneia les vistes són impressionnts, al bell mitg de montserrat i amb unes vistes esplèndides del cavall bernat tot ple de cordades, fent, com no, la super clàssica punsola-reniu. La via continua amb una passada de flanqueig cap a la dreta que passa per sota d'un sostre on li donen 6c crec, després del flanqueig munto la reunió i observo el llarg que li tocarà obrir a l'eva: és brútal !!

una placa llisa com un mirall protegida per un sostre inmens que ens deixa a l'ombra d'aquest sol de maig, 6c+. El llarg està molt ben protegit i només em de treu-re el pedal en els moments finals, fent uns pocs moviments. D'aquí fins a dalt les complicacions s'acaven i la via es torna més suau, que sort n'hi ha,perquè 330 metres a montserrat et queden els peus macos macos.

En fi, una via molt recomanable. A la ressenya li donen v+ obligat,però si teniu aquest grau just podeu passar-les canutes. De material vam agafar els camalots fins el 2 i un joc de tascons, i de cintes les que vulgueu, en podeu arribar a posar 20, nosaltres en portàvem 15.

divendres, 11 de juliol del 2008

PUNSOLA - RENIU AL CAVALL BERNAT

Dissabte al matí anem tots decidits cap a la nord de montserrat, en teoria a fer algu a la pared de l' aeri, però com que no hem escalat mai al cavall anem cap allà a fer la nostra primera i a l'aeri ja hi anirem més endavant...


Es deixa el cotxe a santa cecília hi s'agafa un camí que s'enfila just a davant, hi anar fent tu!!! 20 minutets fins el cavall amb unes parets que t'hi cagues!!!


La via comença amb un llarg de tràmit que fem sense encordar, (mal fet) i fem reunió .El segon llarg és IV i el terçer v+ però nomès un pas que hi ha en una fissura-sostre amb molt bon cantu i super ben assegurada,el 4 llarg ja tenim un pas llarg de 6a guapo,típic de monterrat, però bé, es deixa fer...a partir d'aquí ja venen les complicacionsde grau i tot això...5 llaarg 6b+/6c monserratí, fins a la meitat es fa bé però a partir d'aquí ja costa més, és una placa mantinguda que no et deixa descansar, de pila, si bé es pot fer tibant d' a0.


el sisè llarg segueix per l'estil del cinquè, si bé és més curt marca 6c+, molt molt finet, s'arriba a la reunió amb una mena de replà. L' últim llarg comença amb un flanqueig, i segueix un pas de 6a per acabar a dalt de la moreneta que hi ha al cim del cavall bernat


Escalada esplèndida, que tot escalador ha de fer... clàssica entre les clàssiques, amb un ambient i un patí espectaculars sobre la paret de diables,recomanable anar-hi si es pot entre semana. i sinó començar l'escalada tardet, per evitar aglomeracions de gent.
220m. 6c+ (v+ obl)
16 cintes + reunions.
El descens s'efectua per la cara sud del cavall, amb dos ràpels, i desprès es va a buscar la canal de cordes fixes fins al peu de la paret. que la disfruteu companys...
joan,marc i albert de vic