somnis d'aventura

2011-12-20T13:41:00.001+01:00

ja queda molt poc...tic-tac-tic-tac...

http://24905miles.blogspot.com/

CITA A CEGUES - RÚBIES

2011-12-16T17:07:00.004+01:00

Dèu ni dó amb la vieta...maca,sostinguda,amb algún llarg molt maco, però com sempre...li falten 100 metres més a aquesta paret...El lloc és brútal, amb unes vistes rera l'esquena que tallen la respiració,un silenci del pocs que s'escolten a tota catalunya, i un poble en runes que a tots ens agradaria comencari un nou projecte....

La via comença a la dreta de la guineu lliure, just en un petit monticle al costat d'una alzina...al primer llarg es divisa un petita sabina just 6 metres del terra...

El primer llarg té un pas una mica estrany just passada la sabina abans anomenada, un pas curiós sense sobrepassar mai el v+ o com a molt 6a, i sinó sempre et pots agafar de la cinta, que allà segur que no et veurà pas ningú :)

El segon i tercer llarg ja són més tiessos, essent aquest dos els més interessants, tot i això s'ha d'anar molt al lloro amb alguna placa que no acaba d'estar gaire segura. Els dos llargs són molt interessants...v+ - 6a+ (no obligat)

El quart llarg sortim caminant cap a la dreta, cal posar una megaultracinta o la corda ens farà un rossament de flipar. Aquest llarg tambè és molt guapo!!

Per acabar un últim llarg de IV+ que ens deixa ja al capdemunt del montsec de rúbies...

Material: 12 express i doble corda...no recordo haver posat cap catxarro.

VOLTA AL MÓN

2011-11-12T20:13:00.000+01:00

marxem.........................
E 27 de desembre començem una nova etapa en la nostra vida, una etapa que ja fa molt de temps que estavem esperant...i que per fi farem realitat...
Aquest viatge l'he portat a dins meu sempre, però per diferents raons no l'havia pogut realitzar fins a dia d'avui...de vegades inclús pensava que era una bestiessa, i ja ho deixava pel típic tòpic: per una altra vida!!
continuu pensant que és una bestiessa...la volta al món!!! però sempre he cregut en les bogeries,sempre he cregut que porten noves sorpreses,nous rumbs a la vida,sempre he cregut que arriscar-se a realitzar els somnis més bojos dona els seus fruits a la llarga,sempre he cregut en els somnis,i en realitzar-los, sinó ja no serien somnis...
El 27 de desembre marxem rumb a turquia amb avió,serà l'únic avió que agafarem,no en volem agafar cap més,després iràn,turkmenistan,uzbekistan,kyrdistan,xina,nepal,índia.......sense preses...
us volem fer partíceps d'aquests viatge...hem fet un altra blog que tot just està naixent...
www.24905miles.blogspot.com

el món és aquí, observant-nos, i nosaltres no podem passar desapersabuts,
la gratitut és inmensa i el privilegi un art a l'abast de tothom !!!

molta sort a tothom, i molt bones aventures...a la paret,a la neu, a les crestes,al riu... a la natura...
salut.

sánchez martínez a la paret de diables - montserrat

2011-05-30T20:44:00.002+02:00

Feia temps que no escalava,primer per la mà i després pel peu, un pupes òsties !! amb tot quedem amb l'eva per anar a fer la via dels sostres, però un cop a st. cecília em ve amb la resse de la sànchez i se'm fa la boca aigua només de veure-la. Així que canviem de via i de destí tambè...

La via és guapa de veritat, oberta l'any 1970 per aquests pioners de l'escalada clàssica. No em puc ni imaginar com deurient fer els llargs de després de la xemeneia a aquelles èpoques i amb aquell material tant precari, part d'aquest material encara es conserva, com alguns tacs de fusta amb cordinos al primer llarg sortint de la xemeneia o tambè tota la burilada de l'espectacular llarg de sota el sostre.
La via comença amb un 6a molt ben assegurat i va a buscar una canal terrossa fins a trobar la role. Després continuen dos llargs de xemeneia molt guapos i facilets, si bé espectaculars.

Sortint de la xemeneia les vistes són impressionnts, al bell mitg de montserrat i amb unes vistes esplèndides del cavall bernat tot ple de cordades, fent, com no, la super clàssica punsola-reniu. La via continua amb una passada de flanqueig cap a la dreta que passa per sota d'un sostre on li donen 6c crec, després del flanqueig munto la reunió i observo el llarg que li tocarà obrir a l'eva: és brútal !!

una placa llisa com un mirall protegida per un sostre inmens que ens deixa a l'ombra d'aquest sol de maig, 6c+. El llarg està molt ben protegit i només em de treu-re el pedal en els moments finals, fent uns pocs moviments. D'aquí fins a dalt les complicacions s'acaven i la via es torna més suau, que sort n'hi ha,perquè 330 metres a montserrat et queden els peus macos macos.

En fi, una via molt recomanable. A la ressenya li donen v+ obligat,però si teniu aquest grau just podeu passar-les canutes. De material vam agafar els camalots fins el 2 i un joc de tascons, i de cintes les que vulgueu, en podeu arribar a posar 20, nosaltres en portàvem 15.

7 díes per frança

2011-04-22T13:43:00.001+02:00

Marxem cap al massís del vercors-presles carregats de ganes d'escalar i de veure noves parets. Després d'unes 6 horetes arribem a lloc i flipem amb el paisatge que tenim davant nostre, un munt de parets a l'estil vilanova de meià prometen uns díes molt productius, així que obrim el llibre i començem a mirar les víes que farem demà. Busquem un lloc per dormir i a mitja nit: ualà, plou...merda...mirem el cel i no promet res, no sembla que vulgui despejar-se, així que baixem al poble a mirar la meteo per internet i la cosa no promet...comitè de crisis, parlem i decidim anar cap al sud, cap al verdon !!! vinga doncs, atravessem frança per gap i amb unes 4 hores amb la calma arribem a "le palud", només arribar anem a comprar la guia i ens dirigim cap al belvédère després de les xurreres, on en morfu i en page fan una via d'esportiva. El verdon és increïble, un canyó espectacular fent ziga zagues amb un riu color verd al fons esplèndid. Una de les característiques del verdon és que es baixa rapelant de les víes abans d'escalar, o sigui que més val està segur de que podràs pujar perquè sinó tens una patejada del 1.000!!!!

El dimecres fem dues víes de 90 metres per començar a agafar el tacte del calcari del verdon, on els peus són predominants.Des del belvédère de la dent d'aire escalem primer la via dolce vita 6a+ i després la via petit chat 6a+ però força més difícil. Els seguros lluny, estil frança, lluny...

Dijous continuem amb el nostre gafe: pluja i la previsió és per dos díes més...marxem a la jonte on en 4 hores més de furgo hi arribem, de moment fa bon temps...Només arribar anem al sector del cirque des vases on on hi ha l'estètic esperó de l'arete ouest i escalem el primer llarg. A l 'endemà anem al sector de le reverend i fem la via del mateix nom, 4 llargs molt macos tots,v+/6a, a destacar el llarg 2 i el 4, brutals !!! (a sota)

després d'un petit descans fem una segona via de 4 llargs,6a,v+,6b, un xic més difícil però tambè molt guapa sobretot el segon llarg que passa per una bavaresa brutal !! en marc prova el 6b de l' últim llarg i li surt fins gairebé al final que és tot romo. Per fi fem una jornada completa d'escalada,ja era hora òsties !!! A la tarda arriben en marc i en pere i es foten a tibar per la zona. Ja al vespre instalem el campament al lloc de sempre,prop de riu i amb un birra a la mà tot es veu d'una altra manera,mmm...

Els díes passen molt ràpid i ja estem a dissabte. Avui canviem de zona i anem al tarn a fer esportiva.

Començem amb una via molt maca un 6a 0 6a+ i ja veiem que els seguros estàn mooooolt lluny, però que molt !! en page avui està motivat i va encadenant vies com un fanàtic, per la meva part he de dir que no tinc pas el dia, i m'ho agafo amb molta calma. Al final baixem al riu que si està de conya.

La jonte un lloc preciós on de ben segur que hi tornarè, a més a més ho tenim a 3:30 de casa que tampoc està tant lluny !!!!
ale,salute...

BALCONETS DE SAU - cingles del pla de dalt - 6a/a3e

2011-03-10T20:13:00.001+01:00

De ben petit, el meu avi m'explicava històries del tot inhumanes pels temps que vivim actualment. Històries de la vida, de la realitat i de la duresa que els hi va tocar viure, i que tant orgullós se sentia d'haver sobreviscut quan m'ho explicava. "ha canviat tot molt ara, abans (ell vivia st.sadurní d'ososmort) agafàvem el carro i la mula, i marxàvem dos díes de viatge per vendre quatre verdures i comprar o canviar queviures a rupit", dos díes per anar de la cantina,bojons, a rupit... m'en faig creus...fugir dels trets franquistes també va ser un epopeia,refugiats al bosc durant llargs díes d'insomni, atemorits i morts de gana, sense saber si tornar a casa era una bona opció, o no era més que un suïcidi...llevar-se a l'hivern amb la roba encartronada per la gelada de la nit, on òbviament no tenien calefacció,buscar-se la vida pel bosc per poder alimentar a la família...així van sobreviure els meus i molts dels vostres segurament... i és que els nostres avis (no tots) estaven fets d'una altra pasta, el meu almenys, era la persona més forta que jo he conegut mai, era com abraçar una alzina.
Ara, els seus descendents ens enfilem per la vertical d'aquesta roca monolítica i dolenta, on ens dona un encant molt especial.

Deuria ser cap el 1962 que el nostre enemic "ciscu" ,va acabar les obres del pantà de sau, i així el terme municipal de st.romà de sau quedà submergit per les aigües de la conca del ter, i més tard si afegiria el municipi de querós quedant així colgades sota l'aigua dues de les cinc esglèsies romàniques de la vall de sau. Demogràficament parlant l'índex de població va anar baixant considerablament.

Aquestes imatges són per disfrutar-les, i més quan ens pengem per aquestes parets de margues rogenques i conglomerat en estat precari, i girem el cap direcció a st.romà, a vegades la meva imaginació navega per aquella vall tranquila i insòlita, encara puc veure el pont romà per on el meu avi atravessava amb el carro i feia la primera nit,després d'omplir la cantimplora d'aquella aigua cristallina del riu ter per continuar camí amunt, camí de rupit,xiulant qualsevol melodia o rosegant un branquilló de romaní o farigola,tot fent xino-xano...

Així és,escalada romàntica a sau,no és més que això,gaudir de l'entorn,del lloc,del silenci, sempre i quan no hi hagi cap boig de la gasolina foten-li gas a l'aigua. Per mi, i el meu company de cordada, la veritat és un privilegi poder gaudir d'aquests racons tant màgics, i això en part gràcies als operturistes, que amb dos pebrots es van currar totes les víes de sau ara ja fa uns quants/molts anys, amb un material que feia por només veure'l.

APROXIMACIÓ: des del final de poble de tavertet direcció als cingles,agafem una pista sense asfaltar que ens durà al pla del castell en uns 2'5 km. Allà veurem una casa que es on aparcarem, el camí és just abans de la casa. Seguirem el camí fins a baix a la paret, passant per davant del barret d'en riba. Avui nosaltres, per diferents "raons" (ejem), començem desde la feixa i fem només els 3 llargs de dalt, que és on hi ha "millor roca".
DIFICULTAT: ED- / 225m /6a /A3e
MATERIAL: 20 cintes i estreps. 2 xapes recuperables si es fa tota la via.

El primer llarg de després de la feixa surt per sobre d'un arbre, ens hi enfilem fins ben amunt ja que el primer seguro així ens ho fa fer, el dia que aquest arbre no hi sigui...no vull ni pensar-hi...després és tot ae fins a la reunió, amb algún pas que allunya una mica però que es fa bé. a2e.

El següent llarg surt amb una mica de travessia cap a l'esquerre amb els seguros a prop, més fàcil que l'anterior però guapo tambè. La reunió és a sota el sostre. a2e

L' últim llarg que fem és el més guapo i difícil tambè. El sostre és espectacular, com tots els sostres, mirant a baix es veu un pati bestial. La sortida de sostre et fa vibrar fins a l' últim esgraó del pedal, després uns quants passos facilets fins a una sortida amb lliure que tè el seu polvo !! la sortida mola, però no pots caure, al llibre d'osona vertical li donen 6b, jo diria més aviat 6a, però: no caiguis, perquè tens una repiseta petita però lo suficientment gran per donar-te pel sac els turmells. Un cop superat aquest pas un pèl més amunt en trobem un altra de més facilet i ja sortim caminant uns 10 metres per fer reunió amb una alzina.

Normalment recomano si la via és xula o no, però en el cas d'osona no ho faig, perquè ja sabeu tots que aquí no si ve a escalar en bona roca, sinó a flipar amb el paisatge d'aquest murs,del congost de tavertet,del bosc,del pantà,de la vall de sau. A mi particularment, la via m'ha agradat força, però la pedra és dolenta de veritat, sembla un crocant.
salut !!!

CAMÍ DE L'ALFONS BARÓ - roc dels collars, narieda.

2011-03-08T18:57:00.003+01:00

Dilluns anem cap a la silenciosa vall de canelles, a roca narieda sud. El lloc a part de ser preciós és super tranquil i solitari, a la nostra esquena la cara nord de la paret de perles i lleugerament a l'esquerre la sud de roca narieda, aquesta última paret no li donaries ni un duro visualment, i en canvi hi han víes de més de 500 metres prou interessants.

L'aproximació és una mica "hari": després de coll de nargó, el primer pont trenquem a la dreta direcció perles, uns dos kilòmetres després a mà esquerre surt una pista cap a la vall de canelles, després de passar una espècie de pla que ens queda a l'esquerre amb una mica de cobert,uns metres més endavant trencarem a l'esquerre i abans d'arribar a una casa de pagés aparcarem. Pasem per davant la casa de pagés i atravessem un riu,just després del riu sortim a mà esquerre i anem seguint les fites fins arribar a una placeta, allà seguirem un camí que surt en direcció al nord i que puja fins a dalt d'un coll, al coll baixem una mica i girem cap a la dreta on ja veurem una placa ben llisa on comença la via. buf quin rotllo !!!!! mireu aquí el mapa

La via està equipada amb parabolts, portar només 14 cintes.

DIFICULTAT: 6B, 6A obligat, 225 metres de calcari excelent.

El primer llarg li fot en miquel, ja es veu com anirà el tema. comença fàcil fins abans d'arribar a la reunió, un pas de v+ sobre adherència, o slab que es diu en llenguatge freaky, d'aquells que estàs agafat de dues pinces i amb les puntes dels dits dels peus allà emplastats.

Li foto al segon llarg de 6a i em quedo encallat al mitg, en un pas que no trobo ben bé com fer-lo, no és excusa però els gats que porto no em donen gens de confiança, així que em canso de probar i mirar, guarrejo de la cinta i m'aupo amunt, abans de la reunió tambè hi ha un pas fi però no tant difícil.

Tercer llarg: tela !!! és un 6b de flanqueig cap a la dreta. primer surt de la reunió fàcil,ja de seguida torça cap a la dreta hi ha la quarta xapa hi ha un pas de 6b que et fa vibrar, un cop el fas l'altra xapa està força lluny, amb possible caiguda-caminada, per la paret, no es gens expo, però fa el seu yuyu! curiosament el 6b em surt, però en canvi el pas de després on la xapa està lluny no que em surt, aparentment més fàcil. Després d'aquest espectacular flanqueig a la dreta, la via continua donant passos molt macos i et fa bellugar el cap constanment...això de l'adherència .....rrrrrr !!!

Quart llarg: un diedre molt fàcil però molt maco, tot seguit sortida per un petit desplom i reunió molt còmode.

Cinquè llarg: tambè comença per un diedre encara més bonic que l'anterior, amb un pas de v+, després fa un flanqueig cap a la dreta i reunió.

Sisè llarg: facilet ja fins al cim,amb un pas aillat de placa al final de tot.

En definitiva la via és molt xula, molt flanqueig, adherència,diedre,placa...convina moltes coses, potser li donaria més encant que els diedres de la part alta estiguessin més desequipats, però la via val molt la pena, i l'entorn és preciós i solitari.recomanable.

El descens es fa per la via dioni,amb dos ràpels mireu-vos la ressenya.

miquel i joan.

VIA GEEB O BADALONA - LA TRONA DE BERTÍ - OSONA

2011-03-02T19:56:00.003+01:00

Avui al matí em anat a fer una mica d'artifu a la trona, al sud d'osona. D'aquesta via ja havíem baixat pel fred que fotia, i avui, tot i que s'ha aixecat el dia esplèndit, un cop a peu de via preveiem un altra jornada de fred... i així ha estat.
Després de la calçotada de dissabte a organyà, on estava ple de fieres, em quedà molt clar que no serè mai un escalador d'aquella mena, dels bons bons vull dir,però que m'ho passo tant bé fent el que faig, que tampoc cal, i el que si que val, es saber sempre què fas i perquè...
Al lio : aquesta via fou oberta el 64, per l'estrada,civis i albert muñoz del geeb de badalona. La via és molt guapa, sobretot el primer llarg que és el més treballós i amb diferència.
De material em fet servir 20 cintes,joc de friends fins el 2, el 3 opcional,semàfor d'àliens,una chapa recuperable i els pedals, millor els 2.
La via fa 65 metres (jeje), repartits en tres llargs:25,15 i 25 i nosaltres i em estat 3 hores.Està equipada amb parabolts per si es vol fer amb lliure (7a+ diuen).
1 llarg: començo posant el camalot lila per anar a buscar un buril sense xapa, en dídac es queda sota meu parant les mans com si fes búlder, doncs no em xapo del friend sinó que ja faig el pas de posar la xapa recuperable i xapar-me d'ella,un altre pas i parabolt, continuo amb un flanqueig cap a la dreta que es fa amb a0, després de xapar un cordino la via tira amunt per un diedre esplèndit,maquíssim, on els friends i entren a mansalva, un pas d'a2 i segueixo amunt, fot un fred de dèu i en dídac s'està gelant a peu de paret, jo estic més calent que una brasa.Ara ja penjat com un fuet vaig equipant a cop de pedal, un xic incòmode col-loco un tascó dins un fissura, passo corda, em penjo iii....SAQUETROOOON !!! jaja, per sort el buit és total i no toco enlloc :) torno a recuperar el tascó i tornem-hi. Surto del desplom i parabolt,mmm quin gustillo el bolt aquest, després una fissura molt incòmode, haig d'anar cap a la dreta però el cos s'en va cap a l'esquerre, em tanca la porta vaja, m'hi entretinc la meva estona posant 3 catxarrets més i ja faig reunió, que per cert és incòmode de pebrots !!! puja en dídac amb les mans gelades hi ha la reunió decidim que tirem amunt,què collons...ara em foto jo de fred a la reunió,brbrbrbr!!!!
El segon llarg comença fent una trave cap a l'esquerre i després a2 amb un camalot del 2, aquí tambè estàs ben penjat del buit, un altre a2 d'un àlien gris crec i reunió, aquesta més còmode.
El tercer llarg ja no tè res a veure, fico una xapa recuperable al segon pas i després ja tot en lliure fins a dalt, on trobo la reunió a mà esquerre.
Malauradament no em pogut fer cap foto,la càmera la portàvem però...sense bateria :(
Una via maca,on apendrem a fiar-nos dels catxarros,

laponia - portella superior - agulles

2011-03-02T16:54:00.002+01:00

Dissabte al matí i mirant la previsió del temps, ens acostem a montserrat al sector d'agulles, i una mica la caguem.Baixem del cotxe amb boira però, "ja marxarà " diem, és l'optimisme...
L'aproximació és fa seguint el sender de la portella, i un estem gairebè a dalt surt un camí a mà dreta força marcat que ens deixarà ja a la cova on s'inicia el primer llarg.

El primer llarg és més espectacular que difícil. comença fàcil fins que trobem un pas de flanqueig a l'esquerra que deu ser 6a, després una fissura xula i molt ben equipada i ja trobem la reunió.

El segon llarg de v+ facilet, només una panxeta que és on hi ha el pas, però també molt ben assegurat.

Tercer llarg ja fot un vent de cagar-s'hi !!! surt de la reunió un pèl a la dreta i encara un sostret de 6b, pedal i gas, tenim les mans encarcarades i la boira que no marxa...brbrbrbr

El quart i el cinquè llarg són fàcils i segurament es poden empalmar, però se'ns lien les cordes no se com i fem els dos llargs fent reunió.

Després un ràpel de gairebé 60 metres ens deixa al coll de la portella, morts de fred òstia, ja ho diu la via: LAPONIA!!!

milènium - montserrat

2011-02-28T22:55:00.001+01:00

Dilluns anem a fer aquesta via amb en miquel, el temps no pinta massa bo i montserrat és a prop de casa, així si fa mal temps sembla que no sàpiga tant greu tornar. Però vam poder escalar guai tota la via, sense haver de patir en cap moment...

via: milènium al serrat dels monjos.
dificultat: 6a+/6a obl. /235 metres
material: tascons,friends fins el 2 i algún àlien + cintes al gust
aproximació: anar fins a les coves del salnitre i al capdemunt de les escales agafar el camí que surt per la dreta i que voreja la paret, seguirem el camí fins que planeja i després ens enfilem ja pel costat de les víes.
descens: un cop a dalt i d'esquena a la paret, tombarem cap a la dreta per anar a buscar un ràpel, després continuarem caminat pel sender de baixada fins a trobar un altra ràpel que amb dues cordes de 60 et deixa al camí de tornada al cotxe.

Els quatre primers llargs són facilets, amb un llarg, el tercer crec, que tè un flanqueig guapo i amb ambiente, però fàcil. Després venen els llargs més guapos. Aquí jo la vaig liar una mica, bueno tampoc passa res, però em vaig saltar una reunió i vaig acabar fent-la al mitg del llarg de 6a+, amb dos espits que estaven prou junts i amb dues megacintes,jeje, després en miquel ja va empalmar fins a l'altre saltant-se la suposada reunió, aquest llarg és maco de veritat, amb una sortida cap a la dreta obligada que et "tanca la porta" i perds una mica l'equilibri, després es posa una mica tieso per acabar d'arrodonir el llarg.

Lúltim llarg és de tràmit. Un cop estiguem gairebè a dalt, si ens desviem a la dreta podem fer reunió per la via del costat.

LA CHICA DEL MARTINI - VILANOVA

2011-02-20T15:25:00.003+01:00

MATERIAL: 12 cintes segons la resse, nosaltres van posar algún àlien i un estrep.
DIFICULTAT: 7b+ / 6a obligat. 210 metres. ED. Reunions rapel-lables.
ORIENTACIÓ: sud
HORARI: segons la resse 3.5, nosaltres hi vam estar un "mica més"
APROXIMACIÓ: deixar el cotxe passat el pont i pujar pel camí que atravessa el riuet, un cop a dalt resseguir la paret per sota i quan veiem una taca marró bastant gran al peu de paret començem a pujar, veurem tres víes juntes que són la trilogía: la de la dreta és la mussical express, la del mitg el senyor de los bordillos i la de l'esquerre la chica del martini que comença amb un fissura molt maca.

Aquest dissabte junt amb en jordi i l'albert tirem cap a lleida ben d'hora al dematí, ja que per la tarda han donat previsió de pluja. Ens parem a la panadaria d' artesa de segre a esmorzar i triem la via: la chica del martini, que jo ja feia díes que volía fer. La via no és fàcil, pel meu/nostre grau, si bé la vam fer, vaig trobar que la ressenya diu coses que no s'apliquen a la via, però com sempre, els graus tothom els interpreta diferent. El cas és que si vas a fer aquesta via amb el 6a justet, crec que les pots passar de canutes, a molt canutes, si bé està molt ben assegurada, això si .....

El primer llarg és guapo. Puja per una fissura petitona però xul-la, amb els seguros ben posats, excepte un que allunya una mica i que l'albert i posa un metolius groc, un cop arribes al sostre la reunió queda a mà esquerre.

El segon llarg comença molt guapo, un desplom amb mooolt bon canto, una mica sobat això si, però vaia bústies, després comença una fissura d'esquerres on li fotem el pedal (7b+), i acaba per una placa que la ressenya marca 6b...noi, no se què dir tios !!!!

El tercer llarg li foto jo i ja fins al final. El dia que no hi hagi la sabina no em vull imaginar com serà aquell pas de 6a, però alguna cosa semblant a un malson segur. Després de superar aquest primer obstacle la via va en tendència a l'esquerre i no recta com diu la ressenya. El flanqueig passo la por del segle, és on hi ha el 6a obligat, però collons quin 6a, no entenc res, ben res, perquè és un grau que em bellugo guai i aquí no hi ha manera tios, quina por !!! tot i així el faig com puc i vaig tirant amunt fins que una mà em rellisca i saco una mica, molt poc jeje... no passa res va !! després del flanqueig el llarg es torna vertical però amb super-cantorral, per disfrutar com un nen...L'albert i en jordi tambè pateixen lo seu al flanqueig, i és que potser és el més difícil de la via...

Quart llarg. Marca 6b, que segurament es pot provar, vull dir que dintre de tot encara es veu humà aquest 6b, i no com el del segon llarg. Jo vaig per feina, el cel cada cop està més amenaçador i tot just estem a mitja via, o sigui que...gas i xampany.....vaig fent tot bé fins a l'últim pas que no sé que em passa, em quedo encallat, cagat i emprenyat, amb la xapa de sota a 3 metres i la reunió per sobre meu tambè a tres metres, no vull sacar un altre cop òsties! però no trobo res on agafar-me, finalment recorro a un pas de ganxo que el poso en un foradet que hi queda perfecte, m'aupo i clec ! m'agafo ja en una bona presa i reunióoooooo!!!

El cinquè llarg de 6a dèu ni dó nanos !! al començament hi ha un passet que t'ho has de mirar molt bé, i al final, abans d'arribar a la reunió jo m'encigalo per l'esquerre en lloc de per la dreta i em quedo agafat amb una mà en pinça, i l'altre mà buscant quelcom més o menys bo, que no hi és, per moments em veig sacant altra cop, el cor s'em fot a 1000 i aguanto la posició com puc, nerviós perquè la xapa està lluny,lluny, i enmitg hi he posat algu una mica dubtós. Finalment me la jugo i em surt un pas difícil difícil, amb un somriure als llavis faig reunió...uuffff....

El sisè llarg per mi és dels millors!! és un llarg de 40 metres i de v+, però amb uns cantos espectaculars, aquí els seguros començen a allunyar més, fet que sigui més fàcil. Arribo a la reunió i començen a caure petites gotes...vaaaaaaa que queda poquet, aguantaaaaaaa.............

El setè llarg tè un pas al mitg d'una placa que no és gens fàcil, la roca ja es comença a mullar o sigui que vaig per feina i tant ràpid com puc. Ja a la feixa faig reunió i ara si que comença a ploure...l'albert i en jordi fan l'últim llarg amb la roca ben molla, xapeau, i arriben a dalt molls com ànecs, i és que la pluja ja no ens deixarà durant tota la baixada i fins al cotxe, on arribem xops xops....

Una via prou maca, però que hi has d'anar rodat, sinó pots pillar com un borinot. I els 6a's de vilanova vaia tela !!!! va parir !!

Los chicos del martini....

Apa, salut i gaaaas !!

pere camins - roca regina

2011-02-09T12:45:00.004+01:00

Per si no n'he tingut prou amb l'esperó beltegeuse, a l'endemà, dilluns, anem a fer la pere camins amb en miquel. M'aixeco fet una merda de braços, pensant que un altre cop tirarem de pedal i de fifi, però il-lusionat perquè anem a fer un "viote" ... La via val molt la pena, la veritat, el tacte de regina no pot ser millor, la roca és compacte i bona, potser la llàstima és no tenir el grau adecuat per fer més pasos en lliure, tot i que ja et fa escalar, i molt, fas bastans pasos d'ae, a no ser que facis 6c a vista i el portis molt bé, però tot i així et fa escalar de valent.

MATERIAL: joc de friends fins el 2(opcional), aliens, tascons, bagues llargues, 16 expres i un pedal.

DIFICULTAT: 6a obl./ 7a en lliure, ae - MD - 450m

ORIENTACIÓ: sud

HORARI: crec que entre 6-8 hores és un bon horari.

APROXIMACIÓ: evident. abans d'arribar al primer túnel després de terradets, aparcarem el cotxe a mà dreta. Atravessem la carretera i ens enfilem per la dreta del riu per un sender molt marcat, el resseguim fins a trobar la via. Al peu de via hi ha una inscripció dibuixada a la pedra PC, i una línia de parabolts que no em de seguir.

El primer llarg s'ha d'anar al lloro perquè hi ha una línia de parabolts que són d'una altra via que no hem de seguir, (nosaltres ho vem fer) la via passa pel primer parabolt, i després va a buscar els pitons de l'esquerre, que nosaltres no vam veure. Si ho fem bé podem empalmar els quatre primers llargs en dos: 1 i 2 - 3 i 4 sense problemes.

Els cinc primers llargs fins a la feixa són els més treballosos, després es fa més ràpid. A destacar el quart llarg, una fissura - bavaresa de v d'uns 15 metres totalment desequipada. Maquíssim !!! ( fotos de dalt)

Després de la feixa començarem a fer ae, però només trams curts, o sigui que escalem llargs entre ae i lliure ja gairebé fins al final de la via.

Gairebè al final de la via tenim un pas obligat de 6a que és fa bé, tot i que els braços ja fan figa la motivació encara està a tope.

Els dos últims llargs els empalmem sense problemes, i així arribem a dalt que ja es comença a fer fosc. Hem començat escalant que el sol encara no tocava el primer llarg, i em acabat igual,sense sol. De fet quan vam fer la gali - molero tambè vam baixar de nit.

La baixada és una mica hari si la fas de nit. El camí està molt tancat i ple de boixos. Quan arribes al final, només queda fer un ràpel que et deixa a la carretera. Arribem al cotxe a les 8 de la nit.

ESPERÓ BELTEGEUSE - SALT DE SALLENT - OSONA

2011-02-08T13:37:00.001+01:00

MATERIAL: 22 expres, 8 xapes recuperables, 1 ganxo, estrep.
HORARI: cordada de dos: 3,30h
ZONA: s'hi pot accedir o bé per rupit, o bé pel pantà de sau cap al salt de sallent.
DIFICULTAT: A2e, IV+, (un pas de 6a i un de 6b no obligats), md, 120 metres.
ORIENTACIÓ: sud
APROXIMACIÓ: un cop deixem el cotxe abans del salt de sallent,travessem el riuet i fem una petita pujadeta amb un pla d'herba que ens queda a la nostra dreta, al final d'aquest pla surt un corriol que baixa amb zig zag, trencarem a la dreta quan trobem una fita per un sender que passa per sota la paret. El peu de via és evident, surt una cosida de burins vells i rovellats que penses: mare meva, on ens estem fotent, per sort només és el primer llarg.

El primer llarg és el més expo, es veu tota una línea de burins que fan més por que res més, alguns surten tant que sembla que et diguin: aquí no t'hi pengis nano! per sort la pedra gran se la queda en dídac i comença ell,jeje...els pasos es fan bé i allunyen lo just, en algún lloc hem de recuperar les xapes perquè no n'hi han, i així anem progressant, fent els passos a poc a poc,passant amb peus de plom i gairebè sense respirar en algún pas dubtós. La reunió molt còmode.

El segon llarg canvia la cosa,i de quina manera !!! una línia d'spits que ens retorna el somriure a la cara, ens omple l'energia com en un video joc... començo amb moviments ràpits de pedal i fifi fins que arribo al punt on s'ha de posar el ganxo, (és podria sortir amb lliure segurament) el pany de paret està ple de foradets massa petits pel tipus de ganxo que porto, al final veig una repiseta perfecte, li foto allà mateix, m'hi penjo amb cura, suau, i m'enfilo fins al penúltim pedal per xapar-me de l'spit. buf! encara no entenc com en pep vila amb lo petit que és fot aquestes coses!!!!! després una sortida amb lliure de quart potser i ja a la reunió còmode.

Tot seguit farem un flanqueig ajudats d'un passamà instalat. L'ambient és guapo,molt guapo, amb el salt de sallent al fons, i és que aquest racó és espectacular!!!!

Quart llarg, "el llarg": surt en dídac amb el pedal penjat ja des del primer spit, un desplom mantingut d'A2e d'uns 20 metres i molt ben assegurat ens fa disfrutar a tope, com nens petits, un cop passat el desplomaco, A1e i sortida en lliure fàcil fins a la reunió que està al costat d'un arbre.

El cinquè llarg és una mica de tràmit però no és fàcil, després de fer dos passos de pedal et trobes una fissura de roca dubtosa, normal en aquestes contrades, i que no trobes ben bé per on esquecajar-te, jo m'en vaig anar per l'esquerre, però també t'en pots anar per la dreta, si vas recte em sembla que és 6b, el que passa que si caus et fots un meco molt guapo a sobre d'un boix. Reunió a la barana.

En fi, una via espectacular, però crec que nosaltres li donem molta importància pel fet de que som del costat d'aquest cingle i ens agraden molt les guilleries - collsacabra, ho dic perquè he llegit algunes píades dien que és una via de roca bastant cutre, a veure: quan et disposes a escalar a sau i a tot osona, ja saps que aniràs a escalar a cop de pedal, totes les vies de sau són d'artifo, però on escalaràs amb l'ambient que hi ha a la beltegeuse? per no dir tambè de la gran tirolina,el far, etcetc.. per això deia que som uns romàntics d'aquest lloc que de ben segur us encantarà a vosaltres tambè. salut.
CORDADA amb el bow de sau, non stop dídac !!! la pròxima la balconets...ride on

PIC DE RATERA 2862m - parc nacional d'aigüestortes i estany de st.maurici

2011-02-03T17:43:00.003+01:00

Per uns díes, deixem la roca i enfilem cap al pirineu blanc del pallars, a veure uns amics que tenim per allà. Després de la nevada de l'últim divendres no podem tardar gaire si ho volem aprofitar bé, i com que ha fet bastant de fred la neu s'ha conservat en òptimes condicions,la veritat...

Sortim una mica més amunt de l'estany de st.maurici ja amb els esquís als peus, el paisatge és espectacular amb els encantats sempre a la nostra esquena, anem avançant a bon ritme, passant per sobre de llacs gelats i llargs plans que fan que és guanyi molt poc desnivell.

No és fins al coll de ratera que començem a pujar ja per fi i així guanyar metres i alçada. En tot moment el vent no para de bufar fort i pugem ben abrigats. Ja al coll de ratera ens desviem cap a l'esquerre i fem un llarg flanqueig fins a situar-nos sota la gran pala del pic de ratera.

A mitja pala em poso les ganivetes, l'última nevada ha deixat un bon gruix de neu, però a sota hi ha la capa de gel que em fa recular cada cop que intento avançar, hi és el que sol passar, que et fot mandra posar-te-les, fins que n'acabes fins els pebrots de patinar i te les poses en el pitjor lloc !!!

Un cop superada la pala,deixem els esquís prop del cim i pugem els últims 150 metres a peu per neu fonda, com en tota la sortida obrint traça, doncs de moment no hi ha pujat ningú encara, només dos nois que ens trobat al coll de ratera però que venien de colomers.
Un cop dalt del pic de ratera les vistes són espectaculars. Un mirador de 360 graus on només hi han que muntanyes nevades, i vent, molt vent...

Iniciem la baixada amb neu molt bona fins al coll, allà la neu tranforma una mica pel vent que ha fet i deixa clapes de gel i clapes de neu pols, però tot i així la baixada és acceptable, llàstima que després del coll s'ha de remar en algunes zones planes.

HORARI: 6 hores anar i tornar
JORDI, DÍDAC, QUICO I JOAN
MÉS FOTOS:

pic de ratera

PÍCNIC, AL SERRAT DELS MONJOS, 140m, 6a.

2011-01-30T19:23:00.003+01:00

EQUIPAMENT: semi-equipada amb 12 spits i 7 claus.
ORIENTACIÓ: sud
DIFICULTAT: 6a / v+ obligat. 140m
MATERIAL: nosaltres vem agafar un joc de camalots fins el 3, (no el vam posar),àlien groc, i tascons que poden ser prescindibles tambè, alguna baga i 15 express.
APROXIMACIÓ: per anar al serrat dels monjos deixarem el cotxe al pàrking de les coves del salnitre, un cop allà pujarem les escales i a dalt d'elles agafarem el camí que marxa per la dreta, un cop passat el serrat de les garrigoses el camí fa una curva i a l'esquerre veiem un diedre marcat,pujarem fent el senglar o si estem de sort per algún sender fins al peu de paret.
DESCENS: un cop a dalt i d'esquena a la paret, començarem a baixar cap a la dreta,evident doncs cap a l'esquerre pujaríem. Al capdevall del camí veurem dos paravolts i un spit per rapelar. ràpel de 50 metres que ens deixa al camí per on em vingut.

LLARG 1, 35m, v: comença una mica guarro però de seguida es torna xul-lo. diedre fàcil de protegir on els seguros estan lluny, típic de montserrat. un cop arribem a la sabina veurem la reunió un metres més amunt. 2 spits.

LLARG 2, 30m, v-: aquí els seguros els hi córrer l'aire,o sigui: estàn lluny. seguirem per la dreta de la llastra on és molt fàcil equipar,un cop a dalt anirem en tendència a l'esquerre fins a la reunió-repisa.

LLARG 3, 25m, 6a: el millor llarg. sortim en diedre amb el seguro a "can pixa", només d'encarar el diedre li fico el camalot lila i vaig progressant fàcil fins a sota de l'altra diedre. Aquí em xapo de l'spit i m'escaquejo com un pepe per l'esquerre que tampoc és fàcil,i ja arribo a la reunió.

LLARG 4, 45m, IV: fàcil però sense assegurançes clar. tira en jordi hi fa un run out de 15 metres ben bons,després un xic a l'esquerre i cap a la reunió.

D'aquí com he dit abans baixarem per la dreta fins a trobar l'instal-lació de ràpel.
la resse dels escalatroncs
via ideal per si has de fer alguna cosa a la tarda, o com a segona via. ràpida de fer.

XICS ANTIRROBO - SERRA DE SANT JOAN

2011-01-26T00:54:00.002+01:00

Serra de sant joan.Un del millors espais de casa nostre,un dels pocs llocs on pots escoltar el silenci interromput a vegades pel xiuxiueig de les ales dels votltors que passen arran de paret. Contemplant les masies pròximes a la meva vista penso en com deuria ser la vida en aquests paratges ara fa uns anys,aquests romàntics pagerols que vivien a la mà de deu indemnes de la civlització,vivint una vida austera i dura en un dels llocs més salvatges de catalunya.

DIFICULTAT: md+,a1 - 220m
MATERIAL: joc de friends,algún àlien,tascons,estreps i cintes llargues.
LA VIA: és una via de compromís mitjà on posarem en pràctica moltes tècniques.La via està bastant equipada amb paravolts però ens farà falta reforçar alguns passos on els seguros allunyen. La via va esquivant un sistema de sostres,tè un segon llarg d'artificial, i un altre llarg on farem un flanqueig espectacular amb un bon pati. El grau obligat és de v+.
APROXIMACIÓ: des d'organyà seguirem la carretera que ens porta a montanisell,seguirem ja per pista forestal fins arribar a un coll on hi ha un pla d'herba a l'esquerre, (víes dismi i josep maria montfort) continuarem fins a trobar una casa en runes on aparcarem el cotxe. Des d'allà, ens enfilarem recta amunt seguint un llom,si mirem la paret veurem una feixa que és on hem d'anar. Desde la feixa anirem tirant cap a l'esquerre fins a trobar uns sostres blancs que és on comença la via,paravolts a la vista!! cal comptar uns 40 minuts.

El primer llarg comença fàcil fins arribar a un sostret ben assegurat,6b o a0,es pot esquivar per l'esquerre si es vol,després un flanqueig cap a l'esquerre i reunió super còmode en una espècie de raconada.

SEGON LLARG: a sobre nostre començen uns passos en lliure i ja de seguida ens penjarem del pedal,està ben equipat fins a un petit desplomet que haurem de fer un parell de pasos d'a1,superat això sortirem en lliure fins a la reunió que ens queda un xic a l'esquerre.
TERCER LLARG: sortim cap a la dreta per un placa maca aparentment,una bavaresa en roca un pél "cutre" i continuem en lleuger flanqueig cap a la dreta, superem un morro i continuem recta amunt,passem una sabina que ens queda a l'esquerra i la reunió la tenim uns metres més amunt.llarg guapo.
QUART LLARG:sortim a la dreta en lleuger flanqueig i ens enfilem en tendència a l'esquerre per una placa xula i fineta que ens portarà a la reunió.
CINQUÈ LLARG: el llarg!! sortim cap a l'esquerre totalment en un flanqueig molt maco,ben assegurat i amb ambient,després del flanqueig trobarem un pont de roca amb un cordino, al lloro!! continuem un parell de metres més a l'esquerre i pugem de dret,després ja veurem un volt i la reunió.

SISÈ LLARG:sortim en tendència a l'esquerre a buscar un blocs,pugem per una fissura-diedre un xic desplomat però molt guapa fins arribar a una sabina,aquí un pas guarro de 6b o a1 i ja estem a la reunó.llarg guapo. Desde l'última reunió sortim per la dreta i ja al bosc on acabem la via.

Per la baixada haurem de seguir cap a la dreta (d'esquena a la paret) una bona estona fins arribar a una canal molt marcada,un cop aquí aneu amb compte perquè el que baixi a darrera tirarà un pilot de rocs impressionants,és d'aquelles baixades merdes que s'ha d'anar al lloro.
En definitiva,una via divertida en un paratge idíl-lic.La resse d'uns companys blokeros.

LA TACA DE ROMESCO - VILANOVA

2011-01-17T23:26:00.002+01:00

MATERIAL: 12 cintes, algún alien útil i algún friend.
EQUIPAMENT: spits.
OBSERVACIONS: la via comença just a la dreta de la musical, fa una espècie de morro amb un arbre a sobre d'ell,fletxa a l'inici, allà comença el primer llarg. és una via amb l'equipament justet,els seguros allunyen una mica,però hi són on els necessites.La roca boníssima a excepció dels primers metres
GRAU: 6b obligat. Via vertical amb algún desplom.

El primer llarg, després de superar uns primers metres dubtosos, anem a buscar una placa amb un pas de monodit que quan li poses sembla que no el poguis treure, hi que si caus penses que hi deixaràs el dit allà entaforat.Començar ja de dret i en fred d'aquesta manera te tela,6b,només aquest pas, que fem amb a0 penjats d'un ganxo que casualment portàvem,després més suau arribem a la reunió.

El segon llarg,brutal,6b: surt navegant en tendència a la dreta,molt mantingut i de continuïtat,els seguros allunyen força i la volada és considerable,25m,4 spits,però les preses i el tacte de la roca dona molta confiança.

El tercer llarg és el més obligat,6c: els tres primers seguros són els més durs, també pel que va de segon. just sortim de la reunió amb desplom i flanqueig a l'esquerre,segurament és el pas més obligat de la via ja que els peus no són massa bons, en morfu el fa de puta mare,després 30 metres de disfrutar seguint la tónica.

Quart llarg,6b+: el millor llarg de la via,junt amb el segon.Comença amb uns 15 metres de desplom amb canto,algún de romo,estil riglos,continua amb una fissura amb supercanto i acaba per una placa molt fina amb un pas fi que obliga molt.Només faltava que li posesin música a aquest llarg,és brutal!!!

Cinquè llarg:li donen v+,però ejem !!! desde la reunió només veus una xapa que està a sobre del desplom,per sort en morfu troba un spit a davant dels morros just a sota del desplom,després del desplom xapa una sabina i navegació totalment a la dreta.poc assegurat.

Sisè llarg,6b/+: Llarg de molta,molta pila.Surtim de la reunió amb un deslpomaco molt físic i amb les preses de primera falange i que allarguen,costa mantenir-te en posició i els seguros allunyen.Sortint del desplom es suavitza.La reunió és a la repisa,però no a la paret sinó al terra,em vaig tornar boig buscant-la i quan ja estava a punt de fer-la en un sabina la vaig veure al terra.

Resumint, és una via on tots els llargs són increïbles,de pila i pila,però tambè pots descansar amb qualsevol canto bo.arribes a la conclusió de que els graus són iguals,tant encadenes un 6b+, com pilles a0 en un 6a+......coses de vilanova suposo...
La baixada es fa per la feixa de la dreta i seguint el camí.
La resse

EL TERCER HOMBRE - ÀGER

2011-01-17T16:52:00.000+01:00

A falta de neu...... ROCA !!!
Aquesta és la panoràmica des del cim d'àger: poca neu i un anticiclò que de moment no ens deixa, així que...cap a àger.
Fem la tercer hombre, que ja havíem fet però bueno, hi ha gent a la tope clàssic,redrum i més víes o sigui que ens fiquem a aquesta.
El primer i el segon llarg els empalmem,la corda arriba bé i t'ho permet fer sense complicacions enlloc de fer la reunió a la repisa.Hi ha un pas de 6b finet i sense peus que t'has d'allargar molt,just abans d'arribar a la reunió.

El segon llarg (tercer normal) és un diedre molt divertit que després surt cap a la dreta tiesso però amb bona presa.6a
El tercer i quart llarg també els empalmem sense problemes.v
Els tres llargs que falten per acabar la via són els més durs.El penúltim llarg tè una sortida de bloc bastant heavy amb possible caiguda a sobre la repisa, i l'últim llarg de 7a és fi i sense peus,o sigui que a0 i a0,jeje!!

De material vem agafar unes 12-13 cintes.
edu,morfu.quim i page sota un sol de justícia...

TODRA - MARROC

2011-01-11T15:15:00.008+01:00

Segona vegada al todra. Aquest cop marxem en dídac,en marc,en morfu i un servidor. Passem el cap d'any a les gorgues del todra,un cap d'any diferent,sense raïm,sense alchol,però també sense ressaca,alguna cosa bona ha de tenir!!!
Un lloc que t'hi sents com a casa,hospitalaris,com el primer dia d'escalada,escalfant motors i agafant la primera presa de contacte amb la roca,veiem una gent marroquina que a sota la paret estenent una manta i començent a fer foc amb unes brases,tot seguit couent kafta al foc i fan una amanida.Amb això que un membre de la família ve a petar la xerrada encuriosit per com ens enfilem per les parets,segons després estem els quatre menjant un bon tiberi convidats per tota la família.Ni que pintat,acabes d'una via hi ha peu de paret et fan el menjar !!!!

D'aquests díes han sortit víes molt maques: la ur-bereber, la chibania,la cor de palmera, en marc i en dídac la clàssica al pilar de couchant,morfu i marc la mohamed prisa mata,dídac i morfu la soif d'ajourd'hui i diferents llargs de víes que ara no recordo el nom.La tònica del todra és aquesta roca tant bona,pots posar un peu pla i et queda allà enganxat,sobretot als llargs de dalt la roca es torna molt puntxeguda, i et destrossa les iemes,els gats,i les cordes,però et dona una confiança d bou!
En quant a ressenyes del sector hi ha el famós llibre d'en hassan,però aneu en compte perquè és moolt orientatiu i les resses no estan massa bé.Hi han vies que diu que estan equipades i millor portar catxarros hi ha l'inrevés.
Nosaltres vam volar via fes,llogant un cotxe a l'aeroport mateix,un dacia logan.Fins al todra hi han unes 8 hores amb un paisatge d'altiplans molt maco.Si algú necessita info,aquí estem. salut!

DIEDRE CHIBANIA AL PILIEUR DU COUCHANT

2011-01-11T15:12:00.004+01:00

El mite del todra,...Aquesta via ja em va quedar pendent de fer l'any passat i la veritat és que hi anava una mica cagadet de tant sentir historietes....La via és un 10, el segon,tercer i quart llargs són increïbles i et fa estar concentrat en l'escalada. De les ressenyes que pogueu trobar aneu al lloro,moltes diuen que està equipada, hi ho està,hi molta gent que dirà que no hi van posar res,doncs olè! nosaltres vam portar un joc de camalots fins el 3 i ens va anar de conya, els seguros són alegres,en algún cas estàn força lluny i el tercer llarg que marca 6b/6b+ va mooolt bé posar-hi algún frientillo,et carrega les piles....
La via comença travessant el riu que el trobem tebi i s'enfila per una canal que hi ha a la dreta del pilar de couchant,aquesta canal fa uns 55 metres amb algún pas de IV, nosaltres ens vam encordar, el començament hi ha una reunió muntada o sigui que és evident.

El primer llarg ja tastem aquesta roca tant abrassiva del todra altra cop,on no hi veus cap peu on posar només cal posar-li,la resta és cosa de la roca i de la goma.Una sortida maca i directe amb un petit pas com de flanqueig per arribar a la reunió com el més difícil.V+
El segon llarg (6a/+) ja és espatarrantment maco,tot un seguit de cantos pel bell mitg d'un diedret i d'una placa, a partir d'aquest llarg la cosa ja es posa tiesa. (foto a dalt)

El tercer llarg és el més complicat: (a sobre foto) el diedre es torna molt ample, les preses de la paret són més petites si hi són, i en conjunt tot és bastant "patinoski", el truc doncs és jugar amb els peus en diedre i en algún punt tambè amb l'esquena empotrada. Llarg maco i un pèl patidor.

Un quart llarg tambè d'escàndol, (6a+) ens fa disfrutar d'aquests moments tant macos que tè l'escalada,aquests moments en què t'ho estàs passant tant bè i tot passa desaparcebut,quan el temps s'atura i sembla que estiguis conectat amb la roca i arribes a la reunió i no vols que s'acabi.

El cinquè i sisè llarg de v+ estan menys equipats i la roca és molt més abrassiva, les preses punxent de mala manera, on fiques la mà fa mal i tot.

En definitiva la chibania és una molt bona via, de les que arribes a dalt amb un somriure d'orella a orella.
La baixada és evident tot seguint les fites i et deixa a la terrassa de l'hotel des gorgues.
De material vam agafar un joc de camalots fins el 3, aliens i tascons que no vam fer servir.

Horari: 3'30
Més fotos

COR DE PALMERA / platja de mansour

2011-01-11T15:11:00.000+01:00

Una altra viassa !!
La via està molt ven equipada però al segon llarg mola posar algún tasconet o alien.
El primer llarg (6a/+) comença una mica sobat per la gent que hi fa esportiva,però els cantos són generosos i els peus s'agafen de maravella.Després un segon llarg una mica estrany on els seguros allunyen més, però sense dificultats.
El tercer llarg (6b/+)està molt ven assegurat, és un diedre/plec de llibre molt maco amb cantos petits i posicions tècniques,molt mantingut, desdel començament fins al final del llarg no baixa de grau, tot i que tè un parell de reposos per carregar piles,va ser un llarg espatarrant, d'aquells que et surt tot bé i arribes a la reunió deixant anar un crit de feliçitat.
Després un llarg de v+ molt maco també i finalment un de 6c que no fem.

La baixada amb dos ràpels justos.

UR - BEREBER / paret de l'escorpión

2011-01-11T15:10:00.000+01:00

Després d'escalfar el dia abans als jardins d'ete fent dues vies curtetes, anem a la paret de l'escorpión. La via surt just a la dreta de la mohamed prisa mata que fan en marc i en morfu. Segons la ressenya d'en hassan és una via semi-equipada amb un grau màxim de 6a+, però la veritat és que la vam trobar més equipada del que ens imaginàvem.

El primer llarg va a buscar un diedre molt marcat que superem per l'esquerre,v+. En dídAc obre un segon llarg preciós de cantorrals (6a) per disfrutar i es col-loca sobre una placa, ja el tercer llarg tiro per aquesta placa amb una mica de fissura molt xul-la i tècnica, i el quart llarg s'ha de superar el pas més difícil de la via fent un desplaçament cap a la dreta força incomòde,pel mitg de dues fissures amb un blog que aparentment sembla bo però que no ho és,després d'això hi han un cinquè llarg,però el vam veure molt guarro i vam tirar cordes avall...

Descens amb dos ràpels.
Material:dos aliens grocs,joc de camalots i tascons. 2 cordes de 60
més fotos

MALANYEU - sajolida + stoc de coc

2010-12-20T22:07:00.002+01:00

Sota un fred que flipes, marxem de vic cap a malanyeu, com sempre ens parem a esmorzar a la gasolinera de cercs que es menja prou bé, part important del dia! el termòmetre marcava 2 graus crec, i quan baixem del cotxe no estem gaire entusiasmats per escalar, però ja que hem pujat fins aquí dalt,ens acostarem fins a la paret a veure si puja la temperatura, hi així ha estat... (en marc al segon llarg d'stoc de coc)

L'arnald,en jordi i en marc es fiquen a l'stoc de coc i acaben per la monges mascles, i en dídac i jo a la del costat,la sajolida i acabem per l'stoc de coc... (dídac al segon llarg de sajolida)

Els dos primers llargs de la sajolida són una mica estressans !! no és pas que siguin molt difícils,però en tot cas no són de IV+ com diu el vèrtex 219. És una via semi-equipada maca, però patidora, perquè no és pot equipar allà on voldríes, i no és fàcil fer-ho quan trobes algún lloc una mica digne, a part d'això que tenim els companys del costat que s'ho estan passant teta xapant parabolts! en fi.... per si fos poc després acabem la via per l'stoc de coc, brrffbfffffff!!! mare meva!!! ja ho diuen: malanyeu mal de peu! és ben bé que hem falta pila perquè al tercer seguro ja no tinc braços!! és un llarg mooolt mantingut que comença amb 6a i continua 6b,però que no et deixa descansar en cap moment.(les dues víes s'ajunten a dalt i comparteixen reunió)

Unes víes molt recomanables,totes dues, l'stoc de coc tot i no fer els dos primers llargs,ja es veu una via molt disfrutona, amb un segon llarg,llarg, d'uns 55m i v+ mantingut tot i que està molt ben assegurat, De material hem fet servir l'alien groc dos cops al mateix llarg,tascons, cordinos per a ponts de roca i algún camalot haguèssim posat però no els portàvem. Per baixar és pot fer amb dos ràpels però "OJU" si aneu amb cordes de 60! vam haver de desgrimpar dos metres, " al loro"no us la foteu!

Al final acabem al bar de malanyeu menjant una escudella i carn a la brasa amb all i oli,mmmm!!! si aneu a malanyeu i no paseu pel bar es com si no hagueu estat a malanyeu, foten un menjar de collons!!!

Apa salut i euruuussss!!!

HARUKI MURAKAMI - al sur de la frontera al oeste del sol

2010-12-09T14:48:00.000+01:00

El protagonista, Hajime, se hace amigo de Shimamoto, una compañera de clase que cojea un poco en una pierna y siempre está enferma. Al cambiarse de colegio, se separan. Hajime va a la universidad, empieza a trabajar, se casa felizmente, tiene dos hijas, monta un exitoso club de jazz, y se reencuentra con Shimamoto. Su antigua amiga, con su belleza y su evocación de la infancia y adolescencia, pone en peligro su perfecta estructura vital. Esta premisa, no demasiado sugerente pero suficientemente atractiva, es explotada con solvencia por Murakami, pero cayendo demasiado en la reiteración de esa supuesta felicidad cotidiana de Hajime que posiblemente Shimamoto ha puesto al borde de la desintegración.
Bon llibre per passar l'estona, si bé el llenguatge és un simil de tokio blues,és entretingut sense ser un gran llibre...

WILD PLANET (285 6a obl i a1) - vilanova de meià, roca dels arcs

2010-11-27T21:52:00.003+01:00

Dimecres ja vam venir per aquestes contrades i dos díes més tard tornem a repetir!! i és que amb aquest fred que fot és un lloc ideal per escalar-hi.
Avui triem la wild planet que ja feia molt temps que la teníem mirada i no trobavem el moment. I quina via!!! ja mirant la resse als blogs es veu que és un "viote", però quan ho experimentes in situ a la paret tot el que t'has pogut imaginar es queda petit. És de les típiques víes que surts per dalt amb un somriure d'orella a orella, que no et deixa indiferent i que et fa suar de valent, vaja que t'hi fa ser...

la resse la trec dels companys del blog: kutrescaladors la via va estar reequipada al 2008 crec. La ressenya està molt bé però per mi enlloc d'ae li donaria a1 al tercer llarg ja que desde l'últim parabolt al següent hi ha un pas d'artifo obligat on hi posarem un alien al gust ja que amb lliure no surt "ni de fallo"i si surt no és 6a com diu que és el grau obligat. En fi aquí una mica de resum:

1 llarg 15m IV - net : ens enfilem tots dos a sobre del pedrot triangle i comença en dídac, la reunió és la primera que trobem.fàcil i evident.

2 llarg 30m, v+/6a: surto de la reunió i poso el camalot lila abans de xapar el primer bolt, després succesió de passos d'artifo ben equipat sobre un pedal i que en algún cas em fa pujar fins a l'últim graó,quan s'acaba l'artifo ve el més difícil: sortida en lliure de 5+/6a bastant heavy, acostumat a anar lligat de la fifi i del pedal, de sobte sortida en lliure, toma ya!! el pas és xul-lo però passo els meus nervis. reunió molt còmode.

3 llarg 35m, a1 v+: surt en dídac en plena travessia, que és més espectacular que difícil, on hi trobarem dos bolts i un pont de roca, després començen un parell de passos d'ae fins que s'acaba el bròquil! de l'últim parabolt a la reunió hi ha un aleje que se te'n va l'olla, hi ha més, he de recuperar el pedal que en dídac no ha tingut collons d'agafar! se'm posen els nervis a mil i el coco em va a tope, sobretot quan veig la trave que fot la corda, no caiguis nano si us plau!! el més difícil de la via, sens dubte,almenys per a mi!!!

4 llarg 45m, v+/6a: desde la reunió es veu la sabina que hem de passar, fins arribar a ella no trobarem grans ajudes, crec recordar que un parell de claus,superem la sabina i anem cap a la dreta per terreny una mica sospitós fins a trobar una altre role còmode.

5 llarg 40m, v+: surt en dídac per sobre un cordino amb uns blocs que es mouen una mica i es fica ja al diedre que l'equipa al seu gust, disfrutant de passos macos,reunió a l'esquerre del diedre.llarg guapo!

6 llarg 40m, IV: surto d'excursió total nanos!! no u sé però em sembla que me'n vaig anar massa a l'esquerre perquè en cap moment em dòna la sensació d'estar fent IV hi ha més no és fàcil d'equipar, arribo a la sabina buscant la reunió, fins que intueixo per lo feta pols que està, que la reunió és allà mateix,a la sabina.

7 llarg 20m, V: OJO AQUÍ!!! si veieu uns tascons a dalt en tendència a l'esquerre, no hi aneu,és una embarcada molt bèstia!!! de fet a la foto de sota en dídac està en plena "excursió-embarcada no sè per on va això tio"!! de la reunió, el llarg surt directament recta i de seguida cap a la dreta on hi ha la reunió . no us embarqueu per ferros llaminers!!

8 llarg 30m, V+: un començament amb molt bon canto fins a un parabolt,després una fissureta cap a l'esquerre i sense més problemes fins a la reunió on nosaltres finalitzem la via perquè se'ns fa fosc. si es vol es pot fer un últim llarg o deixar-ho aquí i desaparèixer per la feixa,que és prou maca,continuarem pel camí per la part dreta de la paret i en 30 minuts al cotxe. Un 10 de via que ens deixa així de contents un cop a dalt,bon ambient i bona companyia, com sempre.

material: vam agafar els camalots fins el 3, un joc d'àliens repetint el groc,tascons i 15 cintes.

EL SOMNI DE QUÍMFER - roca dels arcs,vilanova - 160 6b+ / 6a obl.

2010-11-25T20:10:00.001+01:00

Doncs gas i xampany que diem a vic!! amb una boira de nassos fem via cap a vilanova, és un d'aquells díes espesos, en que la boira no "marxa ni a tiros", de fet fins que no arribem a vilanova no se'n va i ja quan ho fa : oleee la roca dels arcs!! que maca que és aquesta paret, per més cops que hi vas no te'n canses mai!. És tambè dels típics díes (per sort) que marxes de casa a -1 i escales amb màniga curta,un gustàs !!!

Els dos primers llargs tiro jo i tela! fa temps que no escalem a "tope" i em triat una via de collons per escalfar! al començament de la via ja hi ha un pas que te l'has de mirar molt i que es fa per la dreta de la fissura, després sense més complicacions fins a la reunió tot i que la cosa és tiesa de pebrots. El segon llarg amb la tónica: sortim de la reunió per anar a buscar el díedre de l'esquerre i després tot per placa evident, atravessant dos petits sostrets verticals amb unes bústies brutals això si.

El tercer llarg li fot en morfu, el llarg és de placa amb regletilles,com tota la via de fet, i al mitg uns metres de 6b+ per arrodonir la festa,el truc és anar lleugerament per la dreta i després a l'esquerre de cop, amb cantos petits això si. L' últim llarg és un disfrute de bústies amb un passet al mitg una mica estrany però fàcil.
via molt recomanable on només farem servir 12 o 13 cintes.
morfu,dídac,jan

SANGRE AZUL - VILANOVA DE MEIÀ

2010-11-25T19:34:00.000+01:00

Després del somni de químfer fem una segona i ràpida via. Just a l'esquerre d'aquesta en dídac recorda haver fet la sangre azul i fent memòria ens diu que li sembla que és una via ràpida i de "cantorrals".

Doncs si tenia raó,ràpida segur perquè només són dos llargs, el primer v+ i 50m molt maco,ple de bústies que a vegades ja es gust... i el segon llarg molt maco tambè amb un 6a+ ja cap al final divertit, que el tens de mirar bé. Es pot fer un tercer llarg que està a l'esquerre de la feixa,nosaltres vam tirar avall que es començava a fer fosc.
material: cintes i prou jeje,quin luxe!!

EL PETIT PRÍNCEP - MORRO DE L'ABELLA

2010-11-19T17:17:00.002+01:00

Ja feia temps que l'edu ens va donar la ressenya d'aquesta via tant guapa, i per fi ens motivem i anem cap al morro de l'abella, un indret pels que no hi heu estat del més bucòlic i entrenyable,un espai desconegut per molts osonencs i d'un encant especial.

La via dèu ni dó...jo no vaig obrir ni un llarg i ja vaig patir lo meu. El primer llarg el va fer en marçel, fa 30 metres i és un fissura una mica desplomada, ara no tinc la resse aquí però crec que era a1 i 6a abans de la reunió,hi trobarem 3 bolts i la reunió a dins d'una cova tota recollida.

El segon llarg tira en morfu. sortim de la cova (foto) protegits per dos bolts, després camalot del 5 i sortida rara del desplom de la cova fins a trobar una altra parabolt, tot seguit un sector força difícil pel que va de primer el qual hi ha un "aleje" d'aquells macos amb protecció un xic precària.6b+,A1.reunió incòmode...

El tercer llarg comença força fàcil amb 4 parabolts que et fan estirar lo just,després la via se'n va per l'esquerre d'un diedre força dubtós,A2,on només es deixa equipar amb aliens petits fins i tot el negre i algún micro tascó d'aquells psicològics. La reunió ja fora de la via en un arbre.evident.

En fi,una via molt recomanable,però aneu-hi amb pila i amb coco.

cordada de tres vam tardar 5 hores

material:joc de tascons,joc d'aliens,joc de camalots fins el 5

2010-10-19T13:49:00.014+02:00

Tres països,tres cultures, tres maneres de viure totalment diferents,tonalitats de colors,paisatges canviants,clima variat,riquesa,simpatía,religió,freakisme,vent,pluja,calor,mooolta calor,fred,pell cremada,son,cames inflades,jet-lag,somriures,apatía,et saludo,no em saludes,bon humor, sempre bon humor,més fred,més pluja,bombes d'aigua,muntar,desmuntar,peus molls,nit,dia,cotxes,avions,sushi,arròs,hamburgueses,uasabi,hotels,cases,mar,ciutat,bosc,mirades,records,festes,ressaques,

ringuins,yens,dolars,floretes,bonsais,tu, jo, nosaltres,ells,més mirades,cangurs,wombats,aranyes,performance,nit,zzzzzz........

...Això i més hem viscut amb només tres setmanes, i és que costa d'explicar però és el més semblant a una vida boja que ningú es creu quan li expliques,una vida que costa molt d'assimilar perquè passa tot molt ràpid i cada dia un rera l'altre. com diu una meva amiga: una doble vida.
Austràlia finalitza la tríada, austràlia no sé què té, però m'hi sento com a casa o fins i tot millor que a casa, i ara davant de l'ordinador ja enyoro aquelles terres verdes carregades de pluja, aquells cels blaus i de núvols canviants, aquells despertars prop del mar estirat al llit, escoltant el vent,escoltant el mar,el seu silenci ferotge que penetra l'oída i relaxa la ment...des del llit somric,sóc feliç i em sento viu !! gràcies

UN LARGO CAMINO - ISHMAEL BEAH

2010-10-07T15:55:00.002+02:00

Ja que no hi ha activitat escalant, vaig llegint tot el que puc. Aquest és un llibre que et fa veure moltes coses. Narrat en primera persona, explica la vida d'un nen que amb dotze anys ho perd tot i es converteix en soldat de les forces de sierra leona. Com sempre la realitat supera la ficció, i es que com diem moltes vegades: sempre podría ser pitjor.
Història real viscuda pel propi autor.

UN PERFECTO EQUILIBRIO - rohinton mistry

2010-09-12T19:19:00.002+02:00

Lectura imprescindible per a tota persona que vulgui sentir el típic "escalfred" emocionant que et dóna un bon llibre, un llibre que ens farà plorar, riure i pensar en lo desgraciats que podem arribar a ser. El missatge de positivitat per superar els problemes o impediments és el millor del llibre... sens dubte és un molt bon llibre per a qui li agradi llegir.

MONTERREY,YOSEMITE,TUOLUMNE MEADOWS,SAN FRANCISCO: CALIFORNIA!!!

2010-08-26T09:27:00.003+02:00

Si si si,tornem a monterrey, a la laguna seca,al famós "sacacorchos", un lloc que a mi em desperta sempre alegria,bon rotllo i no em pregunteu el perquè, però és així... " Repetim" sisi repetim alguna festeta com no per monterrey i tambè repetim vacances, ja que el calendari aquest any ens és favorable per quedar-nos uns díes. Uns per aquí i altres per allà,nosaltres ens anem a tuolumne meadows,a enfilar-nos per sobre dels 3000m, a tastar el granit americà,a empotrar mans i peus dins les fresques fissures,a disfrutar del paisatge,del cel blau i polaritzat per l'altura,a disfrutar del vent fresc i a relaxar-nos fent el que més ens agrada: no treballar i escalar,jeje...

NORTHWEST BOOKS 5.6 - 300peus - lembert dome

2010-08-26T09:02:00.007+02:00

Començem l'escalada a tuolumne meadows amb una via facileta, per agafar el tacte d'aquest granit rugós i adherent. La northwest és una via fàcil,no de fissures com és el més normal aquí, sinó més aviat amb algún diedre per superar i una placa al començament molt fàcil.

SOUTH CRACK 5.8 - 500 peus - stately pleasure dome

2010-08-26T08:44:00.005+02:00

Emprenyats d'esperar per fer la west crack tirem camí avall i ens enfilem a la south crack per no perdre el dia...La via consta de 5 llargs, els dos primers els més macos, i el 4 recordo que hi havia un run out que no podies caure o anaves més avall de la reunió.Després d'això la via s'acaba en un replà amb unes vistes tallants del half dome a l'horitzó i el llac tenaya als peus..

SOUTHEAST BUTTRESS 5.6 - 700 PEUS Cathedral Peak 10'911peus

2010-08-25T23:23:00.009+02:00

Mmmm quin lloc més maco...L'aproximació per arribar al peu de via és un passeig per alta muntanya maquíssim que passa pel famós sender anomenat john muir trail, que atravessa tot el hight sierra.El dia s'ha aixecat fantàstic i ens plantem al peu de paret amb poc més d'una hora.Fem material i demano per começar jo, a veure si d'una vegada em marxa la cosa aquesta de sobre i m'ho trec.(la por,no penseu malament...)Els dos primers llargs són facilets,succecions de fissures per equipar al gust amb una roca de primera,que fa que em trobi la mar de còmode obrint...A partir del tercer i fins al final en morfu va esquivant un parell de cordades que tenim al davant per diferents opcions de la dreta de la via,sempre per fissures i diedres d'un granit excepcional,d'un tacte aspre però càlid al mateix temps,i amb unes vistes d'alta muntanya increïbles...
El dia és radiant,però portem ja moltes hores per sobre de 3500 metres i el nostre cos ho està notant fort. Mengem una barreta energètica i ens hidratem amb aigua mentre anem continuant paret amunt on al cap de tres horetes ens plantem al cim del cathedral peak, de 10.911 peus. El vent fresc ens fueteja la cara, ens deixa la pell endurida,tallada i curtida per l'alçada i l'abundant sol que ens cau al damunt deixa sobre el nostre cap una sensació de malestar constant,però res d' això pot treure'ns l'alegria d'acabar una via dalt d'un pic i amb unes vistes espectaculars com les de tuolumne meadows,un mar de roca on abarca la vista, un lloc de somni per a qualsevol escalador...

WEST CRACK 5.9 - 700peus DAFF DOME

2010-08-25T22:08:00.009+02:00

Després d'esperar prop de 3 hores ens enfilem a la west crack amb en dídac i en morfu que ja havía fet aquesta via anys enrere es relaxa tirant fotos i passejant per aquests boscos tant grans i màgics.

Només de sortir i en fred ja trobo un pas fi de pebrots, que m'hi agafo amb les dents com puc, un cop superat en morfu em diu que ja he fet el pas més difícil de la via, jo incrèdul o desconfiat, no m'ho acabo de creure...el llarg continua amb una fissura molt maca i fàcil d' equipar fins a sota de la reunió, que hi ha un pas una mica estrany...
El segon llarg li toca a en dídac. Només de sortir ja hi ha un bloc que supera sense més i jo penso que és menys aparatós del que sembla, però quan em toca a mi nano m'hi deixo la pell de dos dits al granit americà, m'acabo emprenyant i supero el pas amb un a0 com una casa!!! la resta del llarg fins a la reunió no és menys fàcil i les meves pors comencen a sortir com els bolets a la tardor o els refredats a l'hivern..arribo amb en dídac amb el guà vermell de sang i amb unes ganes de que em digui:joan ja tiro jo de primer, cosa que no passa i em menjo l'orgull cagat de por quan aixeco la vista i veig el que em toca: una fissura maca perquè si,però neta perquè tambè, i vinga som'hi !! tuolumne meadows que vinc!!El tercer llarg passo la por de l'any!! Dídac que baixo! que això em supera tio,que no puc,em fan mal els peus tio,que caurè i em fotarè un bolet que flipeeees! que no m'hi veig nano!!No home no diu, tira amunt que ho fas molt bé....brrffff...mans empotrades i peus empotrats dins la fissura, i alien rera alien fins que se m'acaben les existències,pas a pas aconsegueixo superar les dificultats com puc i munto la reunió al primer lloc que em sembla còmode...brrffffff mareta meva,qui collons em demana fotre'm en aquests merders de deu!!!
El quart llarg tira en dídac, jo ja no el recordo aquest llarg, però si que recordo que estava extenuat,cansat,fet pols, amb la mà feta un nyap i amb unes ganes de fotre'm una birra al-lucinants.Acabo la via obrint l'últim llarg,fent reunió en un bloc gegant i contentíssim d'haver acabat aquesta via tant maca,on he patit com un valent hi on m'he retrobat amb la por, per tornar a superar...

WEST COUNTRY, 5.7- 400peus. Stately pleasure dome (tuolumne meadows)

2010-08-25T20:26:00.006+02:00

Ahir van arribar fanàtics en marçel,el jorge i el xavi que van fer un curs de paracaigudísme, ens vem partir el cul de riure mirant els vídeos dels primers salts i les seves primeres tombarelles a l'aire mentre aguantaven l'equilibri, quin riure, quins sonats !!!
Després de deixar el que ha sigut el nostre campground durant 5 díes, enfilem tots cinc cap al llac tenaya a fer la west country, una via facileta però disfrutona per fer amb cordada eruga!
La via consta de 4 llargs amb el segon com el més difícil,amb una fissura de mà-dit molt estreta cap al final i un tercer llarg run-out (improtegible,seguros on sou?), però fàcil.
La baixada free ride per la mateixa paret que et deixa just a davant de cotxe.

peak district - uk

2010-07-01T11:34:00.006+02:00

Arribem a anglaterra després de dos díes i mitg de conducció desde itàlia, aquest any estem en un lloc nou:northamptom.Tenim dos díes de festa que aprofitem per anar a escalar fissures a peak district, prop de sheffield. El primer dia anem en una zona molt maca on podem tastar la pedra anglesa, fssures de tots els gustos....i és que això de les fissures és un altra món si no hi estàs acostumat !! en fi amb una ressaca de collons anem fent pegues fins que se'n va el sol... A l' endemà anem a probar una altra zona d'esportiva molt divertidaa, tot parets de 15 metres amb fissures de tots els gustos i tot ben net, cap seguro enlloc, ni roles, RES ! una filosofía diferent !!
Apa salut a tothom, la pròxima escalada serà: tuolumne meadows, california, yeaaaaaaaaa !!!!!!!!!!! si algú vol crema per les yemes que m'ho digui!

va de llibres

2010-06-18T13:06:00.003+02:00

Un altra bon llibre per llegir amb una història molt maca i narrada de manera molt amena.

ARCO- TREDICESIMA LUNA

2010-06-13T20:21:00.006+02:00

Tornem a anar a arco per aprofitar tres díes de festa que tenim a la feina, un petit parón per disfrutar de la roca pre-dolomítica.
El primer dia fem la via tredicesima luna de 120m,6b-5c obl. Amb el tou de díes que fa que no tibo em trobo de seguida amb els braços com llonganisses !! a més a més vaia amb els 6a's d 'aquí !! collons .... La via molt maca amb un parell de passos difícils al primer llarg i un 6b d'adherència a l' últim mooolt fi.... arribem a dalt amb la última llum del dia il-luminant els verds prats d'arco, amb el lago di garda com a teló de fons i amb un somriure als llavis per haver pogut tastar aquest calcari tant generós, de tacte dur i aspre...

ARCO-AMMAZONIA

2010-06-13T20:01:00.009+02:00

La segona via que vam fer és la ammazonia a la paret de piccolo dain.La via consta de 250 amb una dificultat màxima de 5c si no recordo malament. Els primers llargs molt fàcils i cap a la meitat molt disfrutón, sobretot els 3-4 útims llargs. Després vam anar a fer una mica d'esportiva a un sector petit que hi ha just al davant de la mateixa paret.

Una zona mooolt maca i super recomanable amb unes parets maquíssimes.El poble d'arco si respira el típic ambient montanyenc-ciclista amb un rotllo molt agradable, una bona regió vaja...

I ara: carpeja carpeja!!!!

primavera

2010-04-25T22:08:00.006+02:00

Estem a jerez, més concretament al petit poble de jédula. La primavera ja està aquí, ja ha arribat i ens té a tots alterats, ja ho diu la dita. I és que és maco, després del fred de l'hivern que et deixa el cos endormiscat i rovellat, d'anar d'hora cap a caseta perquè a les sis ja és fosc, de somiar amb les llars de foc enceses per apaivagar el fred, arriba l'època de canviar la roba de l'armari i de sortir a disfrutar del sol, de gaudir sentint com escalfa, de les vistes dels camps verds i de les olors de les plantes en el seu punt més àlgid, de sentir les nits fresques fora una terrassa olorant l'herba mullada...mmmmm i de disfrutar altra cop d'una primavera més que de ben segur serà extraordinària... és l'optimisme...

TRAVESSA GÓRIZ - TAILLÓN - BUJARUELO

2010-03-30T11:37:00.060+02:00

Per fi realitzem aquesta travessa que tant de temps feia que teníem al cap, una travessa d'un gran encant paisatgístic i de llegendes místiques, en un entorn d'una gran bellesa i en un marc incomparable del nostre estimat pirineu.
L'inici i el final de la travessa parteixen de llocs diferents, així que deixem un cotxe a st.nicolàs de bujaruelo, i un altra a la pradera d'ordesa, inici del recorregut.

Ens equipem amb tot el material sota un sol de justícia i enfilem amb els esquís a l'esquena,desitjant poder sentir lliscar les pells de foca el més aviat possible i progressar còmodament sobre la neu, malgrat tot, això no és possible i ens anem possant i treient els esquís, al trobar-nos contínuament clapes sense neu. Guanyem altura molt lentament fins al final del bosc, aquí ja amb els esquís als peus, disfrutem de la companyia del riu arazas, que passa per la nostra dreta carregat de l'aigua freda del desgel de primavera, que comença a fondre amb força. Arribem al final del circ de soaso i parem just al davant de la famosa cascada de la cua de cavall,mengem una mica i contínuem foquejant fins al peu de les "clavijas de soaso",

aquí s'alça una petita paret,on ajudats per unes cadenes i uns barrots de ferro instal-lats fa molts anys per un caçador ric que volia anar a caçar per les altes valls alpines infrequentades fins al moment, ens ajuden a progressar més còmodament i superar aquest petit mur,un cop a dalt tornem a calçar els esquís i contínuem el feixuc camí per un flanqueig una mica exposat, on la calor comença a fer de les seves deixant el mantell nival precàriament inestable.

Arribem a l'últim pla amb el refugi de gòriz ja a la vista, ens enpatxem de les espectaculars vistes del circ de soaso, del riu que trenca dolçament l'egemonía del blanc nevat de la vall, de la forma oval del canyó format per l'erosió fluvial de fa milers d'anys, del silenci d'aquest racó aragonés trencat només pel romàntic xiuxiueig de les pells de foca que llisquen sobre l'element blanc.

Arribem al refugi de gòriz que està ple fins a la bandera i anem fent temps fins a l'hora desopar,poca cosa més, ja sabeu com van els refugis:a menjar d'hora i dormir,bé, si pots clar !

diumenge,28:

Tenim un grup de 30 navarresos que fan el mateix itinerari que nosaltres i deixem que obrin traça davant nostre, per tant esmorzem amb la calma i sortim del refugi a ritme lent, dosificant les forces per poder arribar al cim del taillón amb bones condicions. Fem un flanqueig una mica gelat i després d'un petit pla començem a fer ziga zagues per superar el "cuello de millaris", és va fent de dia i el sol comença a agafar protagonisme apartant els núvols i deixant un cel negre ataronjat darrera la silueta del món perdut, avançem silenciosament, disfrutant a cada pasa d'aquest lloc tant màgic, escoltant la respiració que és va accelarant feixugament a mesura que anem pujant d'altitud.

Arribem al "cuello del descargador" i fem un altra flanqueig, encarem un petit tub i progressem en línia ascendent, superem un morro i arribem a un petit pla on ja per fi,podem veure la tant esperada bretxa de roland, el lloc més emblemàtic de tot el pirineu, ple d'història i mistisisme, lloc de pas dels contrabandistes i la porta més bonica d'accés a frança.

Continuem pujant,amunt,sempre amunt hi ha ritme cada cop més cansat. Pasem per sota el taillón en lleuger ascens i ens dirigim cap al coll dels gabietós, aquí tombem cap al nord i ataquem les últimes pales lenta i feixugament, seguim les traçes marcades i anem progressant, descansant a cada volta maria sobre els pals i mica en mica ens plantem al cim del taillón de 3144m, punt culminant de la travessa, pic amb una història alpinística molt rica, donat que en la seva cara nord hi han uns dels corredors més bonics i difícils del pirineu.

Ens canvien les cares, els somriures es dibuixen a cada un dels rostres i el patiment de fa uns moments queda oblidat per la gradesa de lloc. Treiem pells, ens abriguem i contemplem pasmats aquest espectacle de la natura, davant nostre el massís del vignemale s'alça molt amunt amb la seva piràmide final,més a la dreta el circ de la cascada deixa entreveure les formacions erosinades de la roca mil-lenària formant unes corves perfectes i ja al final el massís del món perdut en un espai obert que com sempre no deixa indiferent.

El vent gèlid ens fueteja la cara rostida pel sol de fa uns instants, ens tirem les fotos de rigor i baixem uns metres. A partir d'aquí i fins el pla de la bretxa, marica l'últim. La neu brutal, a causa de l'altura la neu és conserva prou fresca pel sol que ha fet, i disfrutem tots del descens, en marc amb l'estil clàssic d'esquí, el telemark, i la resta de mortals amb esquís.

Un cop al pla pugem cap a la bretxa de roland i començem la baixada cap al refugi de serradets per una pala molt disfrutona, i que sense saber-ho encara, repetiríem unes hores més tard.

El refugi està literalment colgat de neu, el túnel d'accés a la porta hi deuen haver tres metres de neu i ens diuen que és el primer cap de setmana que està obert. Arribem al refu molt d'hora, sobre les dues del mitgdia crec, cadascú s'arregla les seves coses i deixem la roba i les pells a assecar sobre l'estufa. Un petit cartellet sobre el taulell anuncia la venda de patxaràn,mmm.

Ens fiquem a sopar amb una parella de madrid i ens fotem un fart de riure, és a veure qui la diu més grossa parlant castellà, i és que la cervesa de la tarda, el vi del sopar, més el cansament acumulat ens deixa ben esverats. Després d'uns quants patxarans sortim amb en gil a fer un cigarret i veiem bocabadats que hi ha una lluna plena esplèndida, es poden veure les ombres que deixen les parets verticals del davant. Entrem a dins ben encigalats i proposem de fer una sortida nocturna fins a sota la pala de la bretxa, dit això en marc se li obren dos ulls com taronges i ja no hi ha marxa enrera. La parella de madrid ens miren amb cara de: ho dieu en serio?

Ens tornem a equipar,cinc hores més tard i quan ja teníem tota la roba seca,però les coses que surten amb espontaneïtat s'han de fer.
Començem a pujar de nou amb el frontal al cap però apagat, la llum de la lluna que passa sota el núvols prims reflexa la blanca neu i ens il-lumina el camí gairebé com si fos de dia. Avançem lentament cremant les cerveses, a cada volta maria un regust àcid-amarg em puja pel coll dient-m'he que això no és molt compatible, però disfrutem com animals del moment,de l'entorn i d'aquesta lluna plena que despulla la claror dels cims nevats. Fem la baixada fins al refugi ben feliços de no portar maleta,disfrutant i enllaçant gir rera gir i sota aquesta atmòsfera de neu brillant ens tornem a plantar al refu.
Dilluns 29:

Esmorzem i tirem ja cap al coll de bujaruelo. El camí fins al port de gavarnie és un llarg flanqueig descendent que passa pel costat dret de la cara nord del taillón, exposat a vegades a fortes allaus, per sort nosaltres el trobem en perfecte estat i arribem sense problemes al coll de bujaruelo. Des del mencionat coll fins a baix, és una succesió de pales amb neu dura, on avançem molt ràpidament fins al final de la neu ja a cotes baixes.

Aquí ens posem els esquís a l'esquena, travessem el pont romànic de bujaruelo i caminem per la pista forestal fins a trobar el 4x4 d'en joan, carreguem tot el material a dins i anem a la pradera d'ordesa a buscar la furgoneta on vam sortir dos díes abans.
Activitat feta amb en marc,gil,guillem,joan i jo mateix.

Espero que us hagi agradat,ja sabeu que no em ser explicar sense fotre un bon rotllo,apa salut!
jan.

Més fotos

VIATGE ASTRAL I J.FARRENY

2010-03-29T22:21:00.010+02:00

No no, no vem fer les dues vies al mateix dia,però si dos llargs d'una i tres de l'altre...

De fet la idea era anar a montserrat a fer la puigmal, i si si, quedem amb en dídac ben d'hora i cap a montserrat.

De camí per l'eix transversal i veient les temperatures del dia, ens anem fent enrera,donada la "por" que tenim de patir molt fred a la cara nord amb un dia de boira com el d'avui,així que enfilem cap a la cara sud amb la mateixa mala sort:els bars tancats i més boira! fem la volta a catalunya i anem a st.llorenç de montgai fent una primera parada al bar,mmm. Mirem les ressenyes i ens decantem per la j.farreny però un cop al peu de paret en dídac recorda haver-la fet, així que optem per la viatge astral que està just al costat.

Hem toca la palla llarga i començo obrint.L'últim cop que ho vaig fer, 4 mesos enrera,em vaig fotre un bolet molt maco. Em bé una mica de por escènica, però de seguida faig fora els fantasmes i m'ocupo només de disfrutar altre cop de l'escalada i de la companyia, en un entorn silenciós i emboirat...Ens enmerdem al sostre de la viatge astral amb un sol pedal i no ens en sortim, i sense pensant-s'ho gaire ens fiquem al segon llarg de la j.farreny que és més facileta i et deixa disfrutar en molts pasos, sobretot a l'últim llarg que entren els friends a mansalva.

2010-03-24T19:41:00.002+01:00

Un altre bon llibre orientat a l'argèlia del 1930 i fins al present que parla de la vida d'en younes. Ell ens parlarà en persona dels confins del destí, de la lluita de la seva família per sobreviure, de la inseperable amistat de quatre amics i dels amors impossibles que al llarg de la seva vida posarà a prova la fidelitat i complicitat que tè amb els seus amics, tot això enmitg de la segona guerra mundial i de la revolta argelina.

CASCADA DE L' ARBRET

2010-03-18T19:00:00.003+01:00

Després d'un bon esmorzar, com no! enfilem tot xino xano cap al pedraforca,hi arribem a l'hora dels rics, cosa que no som, o tambè a l'hora dels temerosos per anar a fer gel, en tot cas: tard. Sense tenir molt clar on anem, seguim el camí de darrera el refugi tot fent uns riures. La nevada ha deixat gruixos considerables aquí, en alguns llocs s'hi acumulen dos pams ben bons de neu fresca, deixant un paisatge del tot encisador i unes vistes ben blanques de les valls. Arribem al destí i començem a equipar-nos amb tot el material, després d'un petit ressalt on per sorpresa nostre podem veure com l'aigua corre per sota el gel, ens situem al peu de la cascada de l'arbret. Amb l'albert en encigalem pel mitg del bosc buscant una reunió per poder assegurar,després d'enfonsar-nos fins a les cuixes arribem a sobre de la cascada, muntem una reunió i baixem rapelant,mentrestant el fanàtic d'en dídac s'ho està passant pipa clavant els piolets com un nen petit i bufant de cansament com un assecador de mà,amb tot el tio clava 3 claus hi arriba a la reunió com un campió. Fem esportiva fins que ens en cansem però disfrutant d'aquesta presa de contacte amb el gel que de ben segur repetirem,això si: marxant més d'hora!

PUIG DE LES AGUDES - SETCASES

2010-03-16T00:34:00.005+01:00

sortida kiwi:

Sempre és bo conèixer gent... és el cas de la zuriñe (s'escriu així zuri? ) i el xavi,una parella basco-catalana que vaig conèixer a nova zelanda caminant per aquells mons de déu i ja ho veieu, de l'altre punta del mòn a setcases,que gran!!

Després d'esmorzar a "ca la maca" (us dec un esmorzar, quin morro el meu! ) enfilem cap a setcases tot fent unes xerrades kiwis i recordant lo bè que vivíem tot just fa unes setmanes, però tambè veient lo afortunats que som de viure en un lloc com el nostre, i sobretot ara després d'aquest paquet de neu que ens ha caigut.

Deixem el cotxe a setcases, i guiats per en xavi, travessem el pont que hi ha just a la sortida del poble a mà dreta, al cap d'uns pocs metres ens calçem els esquís i enfilem el camí progressant cap amunt. Jo no en tinc ni fava de cap on anem, de fet no l'havia vist mai aquest pic, ja que és del típics que només és pot fer després d'una bona nevada. Anem lliscant les pells amb la neu, aquest soroll tant maco que fa el trepitjar el pes del esquís contra l'aigua sòlida i que tant de temps feia que no sentia ni practicava. La pujada és curteta i un cop a dalt baixem pel sentit oposat entremitg del bosc amb un bon gruix de neu,tornem a posar pells i cap al cim altra cop. A la baixada cap a setcases ens encigalem pel mitg del bosc amb neu canviant, alguna zona amb neu prou bona, però bastant pesada, hi sobretot per pesada la cunya fins al cotxe passant pel camí de pujada...

Bona retrobada amb vosaltres i amb l'esquí de muntanya, salut companys!!!

KHALED HOSSEINI

2010-03-12T19:03:00.008+01:00

VA DE LLIBRES

Khaled hosseini - agfanistàn

Llicenciat en medicina. Després del cop d'estat comunista i de la invasió soviètica demana àsil polític als estats units.

Amb aquestes dues obres l' autor ens apropa a la realitat del país, a una crua i cruel cultura on la dona malauradament com tots sabem no tè més que una trista existència. Dues històries diferents, però una mica iguals, dos llibres del tot recomanables on segurament la realitat òbviament supera la ficció. Dos llibres que enganxen molt i que ens faran caure la llagrimeta amb els talibans i la invasió soviètica com a teló de fons.

NEW ZEALAND NORTH ISLAND

2010-03-08T15:35:00.001+01:00

ja per acabar les fotos del nord...

NEW ZEALAND SUD ISLAND

2010-03-07T08:25:00.004+01:00

us deixo 4 fotos, ja desde casa, amb mono de tot: d'escalar,d'esquiar, de caminar per les guilleries,etcetc.

... LIVE YOUR DREAMS ...

2010-02-28T02:29:00.005+01:00

MEMORIES

Tothom te aquell tipic somni per realitzar...per a mi nz era el prioritari, ja que des de molt jove, aquesta terra de contrastos i paisatges salvatges ja m'havia captivat. Ara estic mes content que mai d'haver fet realitat aquest somni i sobretot, d'haver-ho fet sol durant 3 mesos exactes. No us parlare dels paisatges, on mirant les fotos us en podeu fer una baga idea, sino de la meva experiencia amb la gent, que per mi ha estat el mes enriquidor de tot aquest viatge. He compartit dinars,sopars,birres,alguna festeta,"tertulies",i sobretot viatges amb cotxe amb gent d'arreu del mon: coreans, canadencs,russus,maoris,indis etcetc i aquestes converses multiculturals han estat una font inesgotable de coneixement, de curiositats que ignorava sobre els costums d'uns i altres. He quedat sorpres de la gent del pais, els kiwis, que ens han donat a tots els forasters una llico de com mirar-te la vida amb el millor caracter possible, venedors de diaris, caixers de supermercat, conductors d'autobus, tots ells m'han vingut sempre amb un somriure a la cara, per ajudar-m'he, recomanar-m'he i fins i tot portar-m'he al desti desitjat...ens han fet veure que el topic es cert: que la felicitat no es pel que fas, ni pel que ets, sino pel que vas cultivant tu mateix dia a dia, espero haver respost de la mateixa manera...Moltes anecdotes per explicar, moltes bones experiencies, i es que aixo, crec, que es el que ens fa grans, el que ens fa millorar cada dia un xic mes: apendre cada dia de les experiencies per enriquir encara mes aquesta necessitat de coneixement, aquesta inquietud...
Ara ja amb el nas ensumant " l'olor" de la plana, acabo amb aquest escrit el meu trajecte per nz, pero el meu cami continua, perque el mon no para de donar voltes, i jo no em puc estar quiet mirant com passa el temps. Ara toca omplir la guardiola, per quan s'acabi l'any tornar a realitzar un altre somni, empendre un altre cami, aquesta vegada, crec que buscare el silenci trepitjant la neu seca i gelida del trebol vermell, a l' altra emisferi, buscant quelcom que m'espera de ben segur en algun lloc...

BE HAPPY

REGIO DE COROMANDEL I TONGARIRO NORTHERN

2010-02-22T04:37:00.005+01:00

Faig una molt bona operacio de logistica i envio tota la meva roba i mes coses cap a casa,em quedo amb l'imprescindible,o potser una mica menys,en tot cas aconsegueixo que la meva maleta pesi menys i la meva esquena vagi mes relaxada...
Amb la furgo d'en julien i en pablo voltem per la zona de coromandel durant 4\5 dies,visitant les catedral caves,fent una tarda de surf molt bona,i realitzant dos bivacs molt humits, humits per la pluja, guarrets!!!i es que nova zelanda no es pais fet pels bivacs,aixo m'ha quedat clar!!

TONGARIRO NORTHERN CIRCUIT:

Ara entenc perque el dolent del senyor dels anyells vivia aqui,potser ha estat una coincidencia pero: esta ple de ties!!!
Amb en pablo fem el tongariro amb dos dies,passant una nit en un refugi.No se com explicar-vos el paisatge, pero crec que deu ser el mes semblant a passejar-se per la lluna. Pugem al cim del tongariro,que no arriba a 2000m,i des d'alla podem apreciar l'asimetria del volca ngaruhuoe com s'alca formant un cercle conic fins el seu cim,es espectacular.Tornem enrere desfent el mateix cami per entrar dins la zona del red crater on s'em talla la respiracio per la seva bellesa,esquerdes fumejant que denota que a sota hi ha molta vida encara,llacs verd turquesa,rius de fons vermell fan un paisatge del mes estrany i surrealista,el cual no estem acostumats. En fi un bon trekk d'uns 35km.

Ara despres d'haver fet dit durant el mati amb una sort impressionant, estic a rotorua on dema anire pujant per la costa est cap a auckland parant-m'he en alguna platja per fer una mica de surf si puc.
Per cert el meu nom en maori es: hone, una lletra mes i quedaria molt dolc eh??
Apa fins molt aviat,com diuen aqui: see u again soon mate!!

2010-02-13T04:31:00.011+01:00

us deixo quatre fotiquis per fer-vos dentetes!!!

BLUE LAKE - TRAVERSE SABINE CIRCUIT

A PUNT PER ATRAVESSAR LA "MAREA BAIXA" -ABEL TASMAN

LLAC ROTOITI - TRAVERSE SABINE CIRCUIT

SADDLE A 1850M - TRAVERSE SABINE CIRCUIT

UNA MICA DE BLOC,OJU AMB LA FOTO:JUST QUAN FEIA EL LANCE ES DISPARA!!

UNA FANTASTICA I FREDA CASCADA-TRAVERSE SABINE CIRCUIT

TRAVERS SABINE CIRCUIT

2010-02-09T00:54:00.004+01:00

Despres de 6 dies fent un trek de poc mes de 90 km. us deixo amb un escrit del diari de viatge que vaig fer ahir a pocs km's ja del petit poble de st.arnaud.Espero que no us avorriu...

Ja han passat 5 dies desde que vaig deixar st.arnaud,carregat de menjar fins a dalt de la bandera i amb unes ganes enormes per comencar,queda lluny....

"He caminat energicament amb la mirada nerviosa per voler atrapar cada paisatge,m'he enfangat fins a la tibia per aquesta estepa tant densament poblada,he observat atonit com la llum del mati es filtra entremitg de la vegetacio i fa brillar aquest bosc ple de molsa d'un verd que no se explicar,he arribat a dalt d'un coll a mes de 2000m exhaust i amb l'esquena doblegada i m'he cargolat un cigarret abracant amb la mirada tota la grandesa d'aquest lloc tant inhospit,he sentit les cames i els genolls estar fora de combat despres d'una llarga,relliscosa i torturosa baixada, lluitant contra el pes de la maleta,he restat bocabadat llarga estona contemplant el verd-blau transparent del blue lake i dins d'ell, reflectit com en un mirall, una gran muntanya de granit encara tacada de neu,he caminat 3 dies en la mes solemne i absoluta soletat,sense trobar-me ningu i sentint-me petit i insignificant davant la grandesa d'aquest paratge tan ferestec,m'he assentat davant d'una freda cascada mirant com la forca de l'aigua espetegava en un toll enorme,hi escoltant la seva eixordadora musica, he deixat passar el temps,he sentit a cada passa les duricies de l'esquena i cervicals,he estes els bracos mirant al cel i cridant com un sonat mentre el vent em ressecava la pell curtida pel sol,he caminat poc mes de 90 km's,content d'estar en aquest lloc on la guia en prou feines en fa esment,i veient que l'home ho controlara sempre tot, menys aquesta forca tant i tant gran que es la naturalesa. M'ha agradat no saber en cap moment l'hora en que vivia,ni el dia en que estaba,he menjat quan he tingut gana i dormit quan he tingut son.Nomes em resta apagar aquesta vela,ficar-me dins el sac i pensar que fare dema...."

abel tasman

2010-02-03T07:13:00.005+01:00

avui he acabat l'abel tasman despres de 4 dies caminant per platges paradisiaques d'aigua transparent i sorra blanca,ah hi amb una calor sufucant.Tinc la pell curtida pel sol mes no poder i una barba de 25 dies,si em fico un turbant puc passar per un membre d'al quaeda!!! el trekk ha estat be pero lo meu com tots sabeu es la muntanya,pero tothom em parlava molt be de l'abel t. i realment es molt xul-lo i curios.La marea aqui es molt alta,perque us en feu una idea pot pujar fins a 6 metres en unes hores i en un parell de llocs t'has d'informar per saber quina es la millor hora per creuar ja que no hi ha cami alternatiu...parlava amb un home del doc,(organisme que gestiona els refus)be parlar es un dir es clar,i li preguntava a veure a quina hora pujava la marea al mati seguent,em va contestar que havia de ser fora d'alla abans de les 8 del mati ja que a partir de les 8 l'aigua ja arriba als genolls,i jo aaaah thank's man!! o sigui que a l'endema em despert-ho just a les 8 ja que en descuido de posar el despertador,m'aixeco cagant llets,fico tot de mala manera a la bossa i surto a fora on el guarda em mira estupefacte i es fot a riure,i jo li contesto amb un somriure,i know,i know...o sigui que em trec tota la roba i em quedo amb calcotets,em foto l'armari al cap i comenco a atrevessar la badia( o charcu amb catala antic) que son uns 300m.Quan fico el primer peu veig com els crancs petits s'amaguen dins dels milers de forats i durant els 300m seguents nomes penso que si us plau no em queixa-li cap puto cranc perque em fotare la maleta a l'aigua,arribo al final amb l'aigua per sobre el melic i sense cap picada,brbrbr.des de l'altre canto veig el guarda que em saluda amb la ma,"catxondo el tio"!!!

Un petit fallo de logistica em deixa amb nomes 2 papers de fumar a falta de 3 dies!!!

El mateix dia al vespre conec un noi de praga molt simpatic,o fins i tot massa simpatic,em sembla que perd mes oli que el tractor que remolca les canoes.conversem tot el sopar i a l'endema fem tot el recooregut plegats.

Ara i despres de treure'm la ronya de 4 dies i afeitar-m'he estic en un poble de 50 h als nelson lakes on ja tinc tot el menjar per recorrer els 88km que m'espren.aqui he pogut deixar coses en un box que no fare servir pel trek i aixi m'he permes el luxe de carregar una ampolla de vi blanc,jeje...

tot a punt per l'abel tasman!

2010-01-30T05:04:00.009+01:00

com ja es habitual aquests ultims dies,un camio buit s'espera cada mati a la porta del backpacker per carregar tots els troncs serrats,a aquest pas ens quedarem sense massa forestal!!

avui he lligat tot el necessari pel proxim trek, l'abel tasman que recorrer el nord oest de l'illa sud i per quan acabi aquest en comenco un altre de bastant mes llarg als nelson lakes,pura muntanya alpina.Per tant ha estat un dia de preparatius i de logistica,trucant per fer reserves per dormir i pel transport,tambe de compres al supermercat a base de sobres de menjar deshidratat,barretes energetiques,sopeta,pa de motlle i aquestes coses...amb tot vaig carregat com un burro portant tot el material de viatge sempre a sobre...

l'abel tasman es un trekk de 3-4 dies i de 55 km suaus,que recorre per platges paradisiaques el nord oest de la nova zelanda sud.es considerat un dels millors treks del pais i com no, s'ha de reservar amb antelacio per accedir als refugis que a diferencia dels de casa no tenen mes que un llit i res mes,es a dir que t'ho has de portar tot. Nomes espero que no foti la calor que esta fent aquest dies perque es insuportable, i es que la diferencia de temperatura de christchurch a nelson es una cosa bestial i esta a una hora de cami nomes!!!

Despres de l'abel tasman agafare un bus per arribar just a temps abans no s'em faci de nit als nelson lakes,on fare un altre trek pero molt diferent a l'abel tasman,mes del meu estil,alpi,amb poca gent i rodejat de la mes pura i solitaria muntanya.Es un lloc bastant remot on no hi han aglomeracions de gent, que acostumen a anar a la zona de milfourd o queenstown,molt mes monopolitzada i d'un encant tambe ferotge.Aquest trekk consta de 88km i es sol fer entre 4-6 dies,depenen sempre de les condicions metereologiques que es donguin. Jo el fare amb 3 nits i 4 dies que son uns 20km al dia,ni aixo ni allo per despres ja deixar l'illa sud i agafar el ferry cap a wellington on m'esperen en pablo i en julien,espero que per anar a fer el tongarino alpine circuit, a la zona dels volcans del centre de l'illa.
Em sap greu no poder penjar mes fotos pero es que aixo es mooolt lent...
una abracada a tothom!!!

costa oest-nord illa sud

2010-01-28T23:27:00.010+01:00

Acabo el routburn trek molt satisfet,ha estat un lloc precios ple de contrastos, hi he conegut una parella de casa i 2 austriacs que estaven com una puta cabra. despres de fer nit a te anau i descansar una mica,m'en vaig a queenstown fent ganxo que he encarregat un cotxe,be aixo espero perque ho he fet per telefon i ejem...pero si, ens hem entes be pel que es veu...agafo el cotxe i baixo a rouxburg a veure en magipichi i despres de sopar i de riure una mica torno a marxar cap al nord oest on dormo a mig cami, a alexandra crec,dins el cotxe...un drama!! a l'endema ja estic a franz josef,el glaciar, be un dels glaciars del mt.cook,arribo que quasi es de nit pero tiro cap al glaciar a estirar

les cames,esta be pero no deixa de ser un putu glaciar una mica mes gran que els del piri aixo si,pero res a envejar als dels alps...em foto a dormir i quan em llevo al mati veig que fa un dia radiant,que collons avui me'ls gasto!! doncs si,aprofi-t'ho el bon dia que fa hi pujo a una avioneta per contemplar el mt.cook i els alps a vista d'ocell,la veritat es que disfru-t'ho molt d'aquests 45m,les vistes desde l'aire son sempre increiblesi el pilot passa bastant arrant d'alguna paret de granit,mmmm quin monoo!! quan baixo estic ben excitat.vaig pujant cap al nord direccio punkake rocks hi em paro a dormir en una especie d'hostal que sembla forca tranquil,fins que mecagunlaputamevamalasort arriba un autobus de canalla just quan ja he pagat hi em foten la tranquilitat enlaire...en fi, que paso la nit del lloro!!vaig a veure els punkake rocks sense poder veure el geiser que li falten unes horetes per despertar-se i pujo cap a nelson lakes per mirar un trek de 88 km que fa moolt bona pinta i que segurament fare quen acabi l'abel tasman...tiro cap a la farwell spit (a la punta del nord) on em desvio cap a una platja que m'han recomanat unes amigues que es xul-lissima,com un paradis.baixo cap a motueka i encarrego el trekk d'abel tasman per 3 dies i m'en vaig a nelson a veure l'anna i l'uruguaia que estaven abans a christchurch,fem la birra i vaig a buscar alguna cosa per menjar al super i un backpacker que la meva roba ja no camina,correr jeje!!!i mes i mes i mes..........no hi han mes fotos perque aixo es lent de collons!!! salut a tothom i a topeeeee!!!!!!!!

new zealand pictures

2010-01-18T01:43:00.007+01:00

Per fi tinc uns moments per dedicar. Us deixo unes cuantes fotos perque pogeu saborejar l'aroma de nova zelanda,que disfruteu!

excityng

2010-01-09T23:01:00.003+01:00

Dema comenco els preparatius pel meu viatge,divendres deixo l'academia i diumenge baixo cap al sud concretament a queenstown on he reservar un trekk de 3 dies, el routerburn track,precios. us preguntareu perque reservar un trek oi? aqui tenen un sistema de reserves per no aglomerar depen de quins parcs i nomes i deixen passar un cert tipus de persones,estar molt be pero si no reserves amb certa antelacio no pots accedir a fer el trek.aquesta setmana han plegat bastans col-legues a l'escola i ha sigut un no parar de festes,,dijous,divendres i ahir,brbrbr, sempre som els mateixos i solem ser unes 15 de persones,la veritat es que ens ho pasem de puta mare i em sap molt greu marxar d'aqui,la semana que be ja veig a venir que la liarem per la meva despedida...per cert hi ha una noia de vic molt trempada i maca, el mon es un panyuelu.
Ara vaig a vendre una tenda que vam comprar per l'ultim viatge i que no fare servir hi ha comprar algun fogonet i un casso per cuinar als refus, hi ha estudiar una mica que encara no he obert ni un llibre desde que estic aqui. i need improve my english!!
espero que estigueu tos be per aqui i que estigui nevant a fondo!
didac que tal l'esqui de muntanya?
apa salut a tots desde kiwilandia!!

2010-01-05T05:07:00.002+01:00

El meu avi em va ensenyar el bosc,coneixer les seves aromes,a ensumar el romani,la farigola... les plantes,els arbres,quina llenya es bona per cremar i quina no,a diferenciar els bolets bons dels dolents, hi ha estimar el bosc...el meu pare m,ha ensenyat a sobreviure del bosc, cacant(malgrat no m'ha agradat mai),buscant bolets, obrint-m'he pas enmitg de romagueres i arribant a casa ben ensangrentat,fent un foc sense tenir res per encendre,(reconec q no m,he n,he ensortit mai)viure de l,entorn sense res...a ells els hi estic molt agrait per haver-m'he transmes tots aquests coneixements que jo he aplicat a la muntanya. Mantenir l'entorn en ordre es feina de tots i aqui a nova zelanda son molt estrictes. l'eficacia dels mitjans forestals del pais obtenen el seu fruit tenin unes muntanyes inmaculades i en perfecte estat,encara no he vist ni un paper per terra,ni una llauna,res de res...l'amor i el respecte a la natura es una llei de primer ordre hi no entenc perque aqui la gent es respectuosa i quan estan a casa no ho son...m'encanten els espais oberts,les altes cascades d'aigua transparent,el verd de les valls brillants per un raig de llum,sentir-me perdut enmitg de la grandesa,respirar l'aire gelid dels glaciars...la natura no deixa de sorpendre'm a cada raco que visito d'aquest pais,desde geisser's,aigues termals enmitg de la neu,roques de formacions artistiques,platges de sorra blanca i un clima moolt variat que et diu que aqui qui mana es ell. L'altre dia vaig tenir una nit de pluja d'estels amb una via lactea espectacular,el cel semblava estar mes a prop del normal i no paraven de caure i de caure...ho recordare sempre va ser increible!!
en fi... all the best my friends

volta pel sud

2010-01-04T03:18:00.002+01:00

Costa explicar quelcom d, aquest lloc...cap lent de cap camera pot memoritzar el verd dels prats tant be com la retina d, un mateix. La llum aqui brilla d,una manera especial,quan el sol surt enmitx dels nubols i il.lumina els prats quedes bocabadat,com un estaquirot observant imperterrit els colors que estas veient,mai vistos abans ni en cap escala de colors...o quan es fa de nit i observes la via lactea, que passa com una autopista de boira a davant teu,impassible,sembla que la poguis agafar amb els dits,tan a prop i tan lluny...mmmm, es impressionant sobretot aixo: la llum, la llum es molt especial,brilla amb molta forca i ho exagera tot moltissim...l,aigua dels llacs ,tranparent,el gel dels glaciars,els verd dels arbres,els boscos humita...mmm.en fi ,torno a estar a christchurch,em queden 10 dies per comencar el meu viatge en solitari,ja en tinc ganes de deixar la ciutat hi marxar sol.baixare al sud a fer el kepler track,un trek de 4 dies on la mitjana anual de pluja es de 7000mm!! flipa!!! despres anire pujant per la zona dels glaciars fins arribar a la golden bay on tambe vull fer un altre trek de 4 dies abans no marxi cap a l.illa del nord a veure la zona dels volcans...
en fi espero que estigueu tots be,els escaladora a tope i els esquiadora tb.
salut!

christmas holidays!!

2009-12-19T05:03:00.002+01:00

bueno finalment ja tenim les vacances aqui,si si si!!! aaa per cert: ahir vaig fer la meva primera escalada post-accident i la veritat es que forca content, tot i que encara estic algu tocat!
doncs aixo,dema marxem 7 persones amb una furgo que em comprat cap al sud,mount cook,queenstown,fiorland i mes. la veritat es que pinta molt be i em sembla que els tres mesos se'm faran curts,ehem no se i will see...jeje... de moment m'ho estic passant de puta mare,ja tinc mobil del pais, un pilot de colegues de l'academia, i ara quant acabi aquest text fare una reserva a un farm(granja) per anar a esquilar ovelles,jeje...si sembla una bojeria i de fet ho es,pero per treballar 4 hores al dia tens allotjament i menjar gratuit a mes del contacte amb la gent que crec que es el mes enriquidor...mmm no se.. no m,agrada el nadal,la hiprocresia me l,ha fet aborrir i aqui es una mica diferent,si mes no no hi ha la bojeria de la gent comprant i malgastant,per tant no us desitjare un bon nadal, pero si que us desitjo a tots un 2010 ple de sorpreses,de salut, de felicitat, d,amor sobretot, d, ilusions,d,optimisme,de riures ,d,objectivitat,d,alegria,de bona companyia, un 2010 increible i que sigui mooolt millor que aquest, es el repte.
all the best my friends...
see y soon.
jan...

la fillola i el nebot

2009-12-08T01:27:00.003+01:00

jaja mireu que macos,i com creixent!! es una passada !! per aqui de moment tot be, o molt be! a casa

hi estic super comode i a l'escola tambe. hi ha molt bon rotllo i estic amb una classe plena de japos i coreans, o sigui que ja us ho podeu imaginar: un fart de riure!! per cert dema coneixere a una noia de vic !! te collons la cosa .

CHRISTCHURCH / NEW ZEALAND

2009-12-06T00:00:00.002+01:00

Hei ja soc a llooc!! despres de 2 dies d'avio he arribat ja a christchurch on m'hi estare un parell de semanes. La familia on estic son super amables i pacients,tenen molta paciencia amb l'idioma i estan molt atens per ajudar a que ho entenguis tot.son un matrimoni i estem 5 estudiants: un noi i una noia de corea,una noia de brazil,un de no se on i jo. La brazilenya va arribar ahir igual que jo, i ara acabem de fer l'itinerari que haurem de fer dema per anar a l'academia,que esta una mica lluny d'on vivim,un lloc residencial maquissim i molt tranquil,amb un riu a davant,parcs per anar a correr o amb bici,etc.etc... El meu turmell va fent,obviament que ha millorat,pero es lent i encara vaig coix i amb la crossa.El canto positiu,que sempre n'hi ha un,es que als aeroports, a tots, m'han portat o be amb el "carricotxe", o be amb cadira de rodes,jeje!! un gustas la veritat!
apa ciau ciau....

LA MARATÓ

2009-11-30T16:16:00.005+01:00

El proper dia 13 de desembre es torna ha celebrar la marató, aquest any totes les recaptacions aniran a parar a la fundació de la marató per investigar els orígens de les malatíes minoritàries,que són moltes i que malauradament encara no hi han resultats satisfactoris en molts casos.
El cos humà és la màquina més perfecte que existeix a la terra, però també té imperfeccions i moltes d'elles costen de reconèixer tant en la infància com quan en som adults. Entre elles hi han les neurobiològiques, que afecten el sistema nerviós central i que algunes d'elles és possible que ni sapiguem que en som victímes. El TFAH http://es.wikipedia.org/wiki/Trastorno_por_d%C3%A9ficit_de_atenci%C3%B3n_con_hiperactividad n' és una d'elles, i afecta directament als neurotransmisors que activen el cervell,on s'hi troben les emocions,els sentiments,l'estat d'ànim,l'autocontrol etc,etc. tot i que és un trastorn que és va detectar el 1902, ( i no és minoritari) no ha sigut fins fa 20 anys que s'ha començat a estudiar, amb resultats satisfactoris però no determinants. Aquesta no hi serà a la marató, com moltes d'altres,és evident, però és per fer-vos partíceps a la reflexió. Aquestes i moltes altres que afecten sovint a molta gent del nostre entorn, del nostre cercle, que pasen invisibles davant nostre i/o que no sabem que fer per ajudar en el cas de saber-ne de l'existència.
Portem el nostre gra de sorra a la investigació perquè puguin tenir una vida més digne, més normal, ja que tothom tè el dret a ser feliç.
Ara bé el "consumisme" per alguns, i crec fermament que la generositat i l'amor és una de les millors armes per lluitar contra les malaltíes.
És només la meva reflexió afectada per la causa.
salut a tots companys....
http://blogs.ccrtvi.com/marato

gali - molero a roca regina

2009-11-21T18:11:00.006+01:00

Via molt guapa,malgrat la mala experiència viscuda!!!

És una d'aquelles clàssiques que tenia al cap de fa temps i que pel que sigui l'anavem deixant sempre de banda. Ara més motivats que mai per fi ens hi fotem de cap amb en dídac i en morfu,

que ja l'havia fet. La via consta de 15 llargs i 500m. Els primers 6 llargs fins a la feixa els obra en morfu. Segurament són els llargs més durs, amb diversos ae i algún 6c per allà al mig. El grau tambè és un factor important: el v són v d'abans,ja m'enteneu...Després de la feixa tiro jo al davant amb dos llargs prou macos...Començo el 10 llarg, és un diedre guapíssim!! m'hi tiro motivadíssim,els moviments em surten sols i la presa és bona però un xic vertical,em paro a mig i fico el camalot verd,vaig pujant i un cop arribo ja fora de les dificultats em xapo d'unes cintes pasades a un clau i em penjo de la fifi per descansar. Un segon després estic a 10 metres per sota del clau!! de cop el meu cos surt volant enrere sense poder-hi fer res,la cinta s'ha trencat,la de sota no l'he xapa't per estalviar-me una cinta, la cinta del clau de sota tambè és trenca en noto l'estrebada mentre vaig caient,això no para mai, s'està arrencant tot ostia!!després d'una eternitat em trobo penjat del revés mirant el buit,m'aixeco cagant osties i veig que m'aguanto del camalot verd,estressa't m'agafo d'una cinta cagant llets hi em penjo de la fifi.!!!aaaaaahhh!!!ufufuf,aquells dos em diuen com estic,em miro el cos de dalt a baix i en principi no tinc res, només un bon cop al turmell.Quan miro d'on he caigut em baixa la gota freda de suor!! arribo a la reunió desorientat,un pèl confús...Decidim tirar amunt,estem a mitja via,deuen quedar 250m. En morfu sense encantar-se gens torna a tirar amunt mentre jo no paro de bufar,estic molt accelera't...queden dos llargs bastant drets, a partir del tercer es suavitza i encara en queden 4 més fins a dalt. Finalment arribem al final de la via amb un últim llarg d'artifu per acabar-ho d'arreglar...mengem algu i començem a baixar molt lentament amb l'ajuda d'un bastó i la paciència d'en morfu i en dídac,cada cop em foten mal més coses i quan arribem a baix, ja de nit, sento les gotes salades com llisquen i m'arriben als llavis.

En fi una bona galeta que és pot explicar i com sempre: repòs!!

Aneu amb compte amb els "cintajus",no us en refieu!!

La ressenya: http://www.onaclimb.com/reequipam/galimolero.htm

FANAL NOCTURN 6A+ (6A obl) - ÀGER

2009-11-16T23:39:00.016+01:00

Després de mesos de treballar i d'estar fora de casa, t'acostumes ràpid a la vida d'aquí hi ha omplir el temps lliure fent el que més t'agrada,amb tot sembla com si fes ja més temps que estic a casona i la veritat és que de la feina i de les seves "consequències" per sort ja ni m'en recordo.

Una gran manera de desconectar és escalant.I diumenge ho vam fer de valent, junt amb en dídac i en jordi. Feia molt temps que volia fer la fanal nocturn i mig enganyats per un servidor m'hi van acompanyar ben contents.

La via està situada cap al final de la paret, a la dreta de l'esperò de les colobres, (gran via) on des d'abaix és veu com un morro gros, no te pèrdua,al peu de paret hi han les inicials f.noct. (foto)

El primer llarg comença amb una placa de 6a+ que ja trempes de valent per escalfar els braços,les cames ja les tens calentes de la punyetera tartera!! està molt ben equipat amb spits però ja per començar déu ni dò!! en dídac i en jordi ja veuen que venen enganyats,jeje!! en jordi s'en surt molt bé i supera la seva "teràpia de xoc" personal. xapó !!

El segon llarg és un cinquè molt xul-lo i "disfrutón" que passa per unes plaques amb molt bon "cantu".

Li mancho jo al tercer llarg.un cinquè net on és fàcil perdre's ja que a l'esquerra hi han uns parabolts molt llaminers.La via va per la dreta i s'ha de superar un pany de paret molt maco on és pot equipar molt bé,just superat això trobem una fissura molt fàcil que ens deixa a la reunió.

El quart llarg és un dels més xul-los.Sortint de la reunió trobem una fissura de 6a amb un spit al començament i un altre al final,la fissura és ample hi em permet ficar-hi un àlien per anar més segur,bufo de valent per la maleïda pila hi supero el pas una mica apurat això si,jeje.

Ara tira en dídac a davant amb un llarg de v+ molt divertit on abans d'arribar a la reunió hi ha un flanqueig de iuiu!! segueix un altre llarg de transició a la típica feixa que trenca un xic la via per deixar-nos ja a l'últim tram de la via.

Aquest llarg és dels millors! però no caiguis !! perquè si caus et fots un bolet maco de collons!!! el primer spit el tens davant dels morros,el segon si tens binocles l'arribes a veure, és a dir que si no tens pebrots de ficar algu la galeta pot ser maca o fins i tot molt maca!!. Ja només de sortir el primer ensurt: vaig a buscar una presa i em quedo a mig,no se com recupero i m'estiro com mai fins a agafar la presa ben fort,ufuf...com riuen aquell parell de cabronets!!...en dídac em diu:joan no pugis més i fica't algu!! i jo penso:collons nano prou que ho se,però com vols que equipi aquí,em falta una tercera mà tio!!! al final m'agafo amb les dents i fico el camalot vermell com puc,psicològic perquè balla més que una sardana, si caic això no m'aguanta "ni de fallo"!!,supera't aquest "percal"uns metres més amunt es deixa equipar mooolt bé i em llueixo a entaforar catxarrets.la reunió a un arbre-savina.

L'últim llarg el fem per la dreta del tot on un cop a dalt hi trobarem un spit.
Una via molt guapa i del tot recomanable on no hi vam trobar ningú en tot el dia.

http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=314

ton sai - tailàndia

2009-11-11T13:37:00.010+01:00

Si si si... després de currar uns díes a malàsia sota una calor de justícia aprofitem el bitllet hi ens quedem a tailàndia de relax. La península de krabi és un bon lloc per fer-hi de tot,nosaltres recomanats per en marçel i l'ivan anem a ton sai, just a sota de krabi on per la magnitut de la selva i lo ferèstec del lloc només s'hi pot arribar amb barca. Allà ens agafem uns díes de calma,però tambè fem una mica d'escalada, com no ens emportem el material on faci falta,jeje...fem la via humanility,guapíssima això si amb una calor que fa por.podeu mirar la sessió de fotos,apa salut companys...http://picasaweb.google.com/janaguila/Tailandia09#

BALI - INDONESIA

2009-10-17T11:12:00.006+02:00

Després del gran premi de portugal,nefast per diferents temes que no venen al cas, marxem a bali amb un col-lega de la feina. Només arribar ja veiem el percal de motos i hari de trànsit que hi ha muntat,és acollonant...busquem hotel i a descansar...l'endemà anem a surfejar una mica,primera vegada per a mi, en sergi ja domina més el tema,i la veritat es que mola molt,quan t'aixeques sobre la taula veus que agafes molta velocitat i aquí les onades son molt fortes,tambè hi ha molta pressió a l'aigua que fa que et tiri cap a dins el mar i costi molt de sortir.
Ens agoviem una mica de KUTA, és massa turístic, així que lloguem un cotxe per quatre rupies i marxem a recorrer l'illa uns quants dies. Comencem per la costa oest i anem pujant cap al nord tot i passant per extensions de camps d'arrós maquíssims, amb un paisatge sempre molt selvàtic amb abundant vegetació i sempre amb molt transit i bocinassos,brbrb,quins nervis...pugem cap a KINTAMANI i al llac batur amb el seu pic de 3356 m, passem de 0 m a gairebe 2000m,un contrast molt bèstia on fa que refresqui bastant per sort.Desde l'hotel veiem el volcà batur i les seves roques negres per l'erosió, amb el llac de fons...mmm...es nota que aqui no hi ha indústria.És de nit,aixeco el cap i veig milions d'estrelles al cel,crec que no n'havia vist mai tantes. L'endemà marxem cap a medawei beach a fer suf,travessem tota l'illa d'oest a est,amb un trànsit que no us podeu imaginar,agoviant...arribem al sud de medawei, de xeripa trobem una platgeta bestial,maquíssima,en un lloc paradisíac...lloguem la taula i ens fiquem a l'aigua. hi ha moltíssima corrent,hi ha mi se m'enporta molt cap a la dreta fins que un paio em veu i em diu que no vaig bé,em veu apurat i m'ajuda a sortir d'allà...vaia percal, no hi havia manera de sortir,m'he ben guinyat,arribo a la platja mort de tant remar...ens quedem allà fins a la tarda del següent dia ja que el lloc s'ho val.Després marxem cap a sodie i ens tirem una mica de festuki que ja toca...Tornem a KUTA després de pagar una multa per no portar l'internacional,i després d'una altre festeta anem a l'aeroport i cap a malàsia...a kurrar,brbrbr...

INTO THE WILD - hacia rutas salvages

2009-09-22T21:20:00.004+02:00

L' altre dia una bona amiga em va recomanar aquesta pel-lícula i la veritat és que feia temps,malgrat que tampoc miro moltes pelis que no disfrutava i m'emocionava tant davant la pantalla. És estrany que no m'arribés abans, ja que el llibre el va escriure el famós periodista-alpinista john krakauer del qual en tinc un parell de llibres per casa,un d'ells la famosa tragèdia de l'everest'96 best seller que el va fer famòs i també per la banda sonora del magnífic eddie vedder (pearl jam) que resta desde fa temps per aquí dins del pc.

Fora rotllos la pel-lícula en si és significativa, depenent sempre de la realitat que li hagi tocat viure a cada u...un noi que decideix marxar de la seva família, materialista i protectora, i escapar de la seva falsa realitat per sentir-se lliure i trobar-se a si mateix en un viatge que el portarà a viure mil aventures, seguint sempre la seva ideologia humil. Un noi ressentit per la seva infància plena de mentides i discusions que busca l'amor,la feliçitat i el sentir-se viu, en la naturalesa dels paisatges per adonar-se al final que "la feliçitat només és real quan és compartida "....Perquè penso, abans d'escapar de la realitat, potser el millor primer de tot, és començar pel perdó...

2009-09-15T15:32:00.005+02:00

JOE SACCO, periodista de professió. Durant els mesos d'hivern del 91-92 viatge a israel en plena intifada on va conviure amb jueus i palestins...el resultat és aquest,mescla de periodisme,diari de viatge,impresions subjectives i objectives de l'autor,tot això en forma de còmic,un format aperentment relacionat en l'adolescència però que sacco amb un talent fora de sèrie tracta un tema tabú com és aquest de forma amena i amb un to extravegant inclús que arriba a la ment de tots nosaltres de la manera més simple: el còmic...

Que el disfruteu!

alpesport

2009-09-14T23:11:00.004+02:00

Després de molt díes d'inactivitat em retrobo amb la roca.Després de molt díes de pensar amb l'escalada torno a la paret amb tres bons companys de cordada i per fi un cop penjat m'evadeixo d'una puta vegada de tot,ho necessitava,em feia falta no pensar en res només que en escalar i concentrar-me durant uns moments tant sols en això,gaudir de la concentració de cada pas i dels moviments següents a fer,de la gimnàstica de l'equilibri i de la tranquilitat de les reunions al reposar...defugir una mica de la realitat del dia a dia,en definitiva: desfogar-se

Fem la via alpesport: són dos llargs, el primer molt tècnic de 6a+ crec recordar,amb una placa i un sostre complicats i sobre adherència.

El segon llarg de 6b també difícil ja al primer tram,molt finet.d'aquí amb un ràpel a peu de via.

con ocho basta

2009-09-14T22:51:00.006+02:00

Via assequible a la silenciosa i tranquil-la paret de la serra de sant joan. Consta de 4 llargs on el primer és el més tècnic tot i que els altres no els hi resta gens d' encant.

No recordo molt bé la via quan escric aquestes línies...amnèsia,jeje... recordo un primer llarg molt guapo amb una placa central força maca.

Un tercer llarg fàcil que vaig posar algún catxarret,tot i que es pot passar sense,però veníem de fer el primer llarg de l'esperò montanissel del qual bem baixar hi portàvem tot l'arsenal,doncs tant per tant el farem servir, que collons!!!
Del tercer llarg hi ha la feixa per tirar cap al cotxe o bé acabar la via al quart llarg i rapel-lar cap a la feixa.En marc i jo tirem cap al cotxe que està llampegant,mentre en jordi i l'arnald ja estant embrancats al quart llarg i arriben al cotxe just quan comença a ploure...

PAS D' ESTRÉS - 6B+ (V+?OBL)

2009-09-14T22:32:00.004+02:00

Mmmm, quina via més xul-la,si senyor!!! ben equipada però els passos en algún lloc s'han de fer,i el v+ obligat justet,això dels graus ja sabem tots com va....
La via comença bastant a l'esquerre de la bàlsam del tigre,on la paret fa com un triangle partit per una diagonal, just a l'esquerre d'aquesta...
1 llarg: fàcil i de trancisió, un v molt ben assegurat que ens deixa a sobre d' una repissa.
2 llarg, 6a: aquí la cosa ja canvia,és un llarg mantingut on les preses es tornen molt petites i la paret guanya verticalitat sobretot al final del llarg on s'ha de fer el pas i els braços ja no sòn el mateix...molt guapo.
3 llarg,6a+:sortint de la reunió ja et marca com serà aquest llarg.Un desplom un pèl incòmode per després arribar a una placa on senzillament "flipes",no hi ha res!!!6a+ saps!!! doncs vinga fot-li fort que vol ploure!! surts de la placa no saps com i et trobes un sostret molt xulo que et deixa a la R.
4 llarg,6b: un llarg d'escàndol,mantingut i no pas més difícil que els altres,però potser més vertical i cansat.
5 llarg:6b+: només un pas de 6b+,l'únic de la via que no ens treiem en lliure...quina ràbia!!!ha anat d'un pèl ,maleïda pila,però que vols desprès de dos mesos d'inactivitat...molt guapo
6 llarg v+:per acabar de rematar-ho un altre llarg orgàsmic!!!si senyor,festival de plaques amb bústies al gust.
En definitiva una via 10, moolt recomanable de veritat.

NIT DE MAR

2009-09-04T10:51:00.001+02:00

Ahir vaig tenir una experiència molt bonica…sòc un nostàlgic,ho sé,i m’agrada ser-ho…

Estira’t sobre una tombona de la platja del Missano adriàtic,
on cau una fina pluja que amb pessigolleja la pell,
observo la lluna plena i les seves hombres,
un munt de sensacions amb venen al cap.

Reflecteix la llum sobre el mar en l’horitzó infinit,
contemplant aquest espectacle tant sencill i amè,
em marxen del cap tots els pensaments darrers,
em deixo portar pel silenci de les onades.

Onades, que amb el seu xivarri hi trobo la pau,
on la seva música és una constant sincronia,
quin relax per fi de mala vida,
quina natura ens denota la vida…

Companys,aprofiteu els petits moments i assaboriu-los,són aquests petits moments els que ens fan sentir més vius,
Ahir se’m va posar la pell de gallina a la platja contemplant com brillava la lluna sobre una taca d’oli que és el mar,
tot solet però compartint-ho amb tots…
salut...

2009-08-29T17:36:00.003+02:00

Com enyoro l’escalada amics, com trobo a faltar els riures a la reunió després d’haver patit com un nàufrag durant un llarg de corda que no s'acaba mai, de superar la por que tant ens acompanya en aquests passos psicològics tu a tu amb la paret, de les vistes increÏbles quan estàs assegurant al company,del soroll dels ferros que dringuen sense parar a cada moviment, del cansament de braços i de l’alegria en acabar una via, de les cerveses al bar on ja tots som uns valents….aaaiiiii quins anhels,i aquells vívacs de cel destapat contemplant un mar d’estrelles amb lluna plena sota la roca del pre-pirineu,quina joia de terra,quin goig d’escalar.

2009-08-06T17:22:00.004+02:00

M ‘adormo a la nit abraça't al coixí,
recordant la olor que desprenies fa un instant,
carícies com mel dins un bosc de plors,
mirades amb por de caure en l’oblit.

Com un bàlsam els teus ulls m’enlluernen cada dia,
avui em plau l’amor de somnis abastables,
si fos només el temps el que ens despulla,
però són les pors i la llunyania muda.

El meu amor navega a vela en una mar calmada,
no hi entèn de tempestes,ni de paraules buides,
transparència nua com l’aire respira,
abraça’m ben fort,potser és l’últim dia.

joan,6/8/09

des d,alemania

2009-07-14T21:58:00.004+02:00

Hola companys!
Estem a alemania, després de california tornem a europa el nostre vell continent... realment no escric mai res que no sigui escalada aquí al blog hi havui faig un excepció. Fora d'etiquetes, de glamour, de prejudicis, de manies, california és un gran lloc i la seva gent et donen una lliçó d'humanitat m'atreviria a dir i de maneres si bé la seva manera de ser és molt seva i són el melic del món, com nosaltres vaja, però com tothom sap la gent te especial mania a aquest país pel que fa i pel que és al món en general sense tenir en compte la seva gent i més important les seves respostes al món. Un pel injust classificar a tothom al mateix pot crec,per un moment podríem deixar a un costat les etiquetes i les banderes i ser una mica mes justos ...
A part d, això el gran premi ha anat molt bé,ha estat de somni, com en un núvol, per això quan aterres i baixes, el cop és més fort i no pares de pensar en el que seria o podria ser si tot fos més fàcil....
En fi, una abracada a tots

LLUNA DE DIA - ROCA ALTA

2009-06-07T22:01:00.012+02:00

Lluna de dia a la via, lluna plena de nit al bivac... Arribem a sota de la bella roca alta, paradís de silenci, l'arnald es queda a dormir a la furgo i jo preparo el bivac. Hem fico a dins el sac,la temperatura és molt agradable, observo el cel ,com els núvols passen davant la lluna solemne, a tota velocitat,com cotons empesos per un ventilador el cel s'omple d' hombres, de formes pintoresques tretes d'un somni del qual no m'hi vull submergir, estic despert contemplant aquesta imatge idíl-lica, gaudint de l'entorn, hem relaxo i deixo marxar els maldecaps, m'endinso en un món de fantasia, mirant els castells com sobrevolen pel meu cap fuetejats pel vent de l'oest, escoltant el cant del grills, dels ocells com piulen entre ells,excemps de la nostra vida, una rialla m'envolta el rostre i penso: que poc que nessesitem per ser feliços... entro en un somni profund i melancoliós, un somni blau de lluna plena on tot està en calma.

M'aixeco del bivac contemplant el diedre farreny i m'hi quedo atrepat força estona fins que sento l'arnald que ja camina pel bosc,quin nervi !! Ens preparem l' esmorsar i al cap d'una estona arriben en jordi,en dídac,en marc, i l'alba.Aquests tres últims van al diedre farreny i nosaltres començem a tirar cap a la roca alta.

1 llarg,6a/ae,35m: la via comença just a l'esquerra de la porno, enmig de dos arbres. Entre el segon seguro i el tercer si algú s'ho a tret en lliure que m'escrigui quin grau és, jo hi tots tres vaja ens hem pillar de la cinta. Després a disfrutar de passos macos excepte l'arribada a la reunió, que també es fa amb ae tot i que aquest si que és més fàcil forçar-lo en lliure.

2 llarg,6a/ae,20m: surtim d'un sostre en tendència a l'esquerre per una placa desplomada però amb bon canto,el primer pas és d'estrep i després pots anar trempejant més o menys bé fins a la reunió.

3 llarg,6b+/50m: Canviem de cordes i tiro amunt jo ara,pinta molt bé la veritat. Comença el llarg per una placa maquíssima amb preses prou bones, al mig però un petit pas d'equilibri t'ho fa mirar bé,bona col-locació de peus ,una aupada i amunt. Arribo a la repisa i vaig cap a l'esquerre,només amb queda l'últim mur d'uns 10 metres,hem col-loco a sota del 6b+ i m'ho miro detingudament,vinga aupa, estiro el braç en una bústia i pujo peus en un canto de yuyuuuu,espolso el braç i fico els dits en un micro cantu que no se com m'hi aguanto,pujo la mà esquerra hi trobo un descans brutal ufufuff, a durat poc però ha sigut intens,després ja només queden uns metres on la corda hem fa un roçament força emprenyador i reunió!

Material: unes 14 exprés + reunions.

Vam baixar rapelant perquè la intenció era fer la plurabel, que queda pendent. ràpel volat.

2009-06-03T18:37:00.006+02:00

Després de molts díes de feina per fi ens podem escapar a escalar una miqueta. Estem a itàlia, a la bonica toscana, allotjats en un hotel molt rural que hem recorda al montseny. Aprofitem els tres díes que tenim de festa i junt amb 4 companys més de feina anem a escalar al lago di garda, a 20 km. de madona di campligio,pre-dolomites. El lloc és formidable, si mai teniu l'oportunitat d'anar-hi feu-ho,parets per tots els gustos,graus per tocar i remenar,clàssica,esportiva,artifu, de tot. No m'enrecordo dels llocs que vam estar,l'un era prop de nargo i l'altra direcció arco. En fi paradís de roca i desconectada total de feina que ja tocava, i que millor que celebrar aquí

l'aniversari,envoltat de bon ambient i de bons amics. salut companys!

LES JARDINS D'ETE

2009-04-14T21:55:00.008+02:00

Per començar a adaptar-nos a la roca del todra anem al sector de les jardins d'ete i fem una via sense nom,és la número 14 del llibre de ressenyes d'en hassan.

1 llarg 5b: la via ja es posa vertical desde l'inci,al cap de pocs metres hem de superar un desplom amb molt bon canto,la roca és boníssima.

2 llarg 6a: hem toca a mi. surt molt fàcil hi es comença a enfilar per una placa on no hi ha gaire de res, me'n vaig una mica a l'esquerre i supero el pas.

3 llarg 5c: un llarg molt maco. Tira l'arnald.S'ha d'anar a buscar un diedre molt maco i ben equipat,a sobre ja tenim la reunió.

Descens amb dos ràpels.

Bonica via per començar a tentejar el terreny.

SOIF D'AJOURD' HUI - 6A+

2009-04-14T19:53:00.020+02:00

Molt i molt maca, a la paret DE MEUK,m'he la va recomanar un amic d'olot,( salutacions david) que la van fer unes semanes abans. Ombra tot el dia fins a sortir a la cresta,millor portar un forro prim i començar d'hora, la baixada dura entre hora i mitja a dues.

1 llarg 5+:la via comença a sobre d'un petit replà, (a dalt foto) just a l'esquerre de la primera botiga.Continua per una placa amb molt bona presa fent una mica de ziga-zaga,es supera un petit desplom i reunió.

2 llarg 6a+: molt maco. De la reunió es puja recta per anar a buscar un petit diedre amb desplom xul-líssim,despés l'arnald hi va posar un friend ja que el seguro allarga una mica,fa una curva cap a la dreta i llavors cap a l'esquerre per una placa tècnica on hi ha el pas de 6a+,molt guapo.

3 llarg 6a+: Tiro jo a davant super motivat. Els primers pasos sòn fàcils però de seguida es complica una mica. Faig una travessia cap a l'esquerre molt fina i hem col-loco a sota un diedre fissurat, m'ho miro bé, abanço lentament amb un peu a cada paret i les mans a dins la fissura,que guapo!!! una altra fissura fàcil ( a sota foto) i reunió.

4 llarg 5b: fàcil i sense cap complicació,segueix un sistema de plaques amb molt bona presa. Per disfrutar.

5 llarg 5b: tira en marc a davant.Poc a poc ens anem desviant cap a la dreta. La via va seguint igual,facileta però cada cop menys equipada.

6 llarg 5b:Aquest és l'últim llarg de la paret hi està poc equipat. De la reunió sortir en tendència cap a la dreta i superar un petit desplom,anar a buscar la paret de l'esquerre on hi ha un seguro que quasibé no es veu,després seguim una mica a la dreta i veiem un seguro tot curiós en un replà molt còmode,reunió.Reforçem la reunió al gust.

7 llarg: Després d'aquesta reunió al gust de cadascú,es pot sortir a la cresta i desencordar-se o seguir hi fer un altre llarg,a la ressenya marca encara 4 llargs de 4.

Nosaltres vam fer dos llargs més hi ens vem desencordar,amb els peus de gat això si. El camí es evident,s'ha d'anar seguint la resta fins arribar a dalt de tot. Al arribar nosaltres una nena berber ens estava espiant, li vaig oferir fruits secs que portavem hi se'n va anar ben contenta.

El descens és llarg,es pot baixar per la canal però si no ho coneixes és millor donar la volta,que
és el que vam fer.Superes un primer bony hi ja veus el coll que està lluuuuny lluny,doncs fins allà s'ha d'anar,un cop al coll només queda seguir el sender de baixada cap a la carretera.

VOIE DE DE FILE - 6B

2009-04-14T19:30:00.005+02:00

Aquest dia descansem fins a la tarda. Durant el dia anem a imilchil a veure uns llacs per una carretera de carro, entre ports de muntanya i pobles pobres a la mà de dèu, el camí dura tres hores anar i tres tornar.

Arribem a l'hotel a les quatre ben tocades,ens equipem ràpid i sortim per sobre la terrassa de l'hotel etoile des gorgues,on ens allotgem.La via està just a sobre l'hotel hi amb deu minuts i després d'una curta grimpada ens deixem caure al peu de la via.

1 llarg 6a:surt en tendència a la dreta,vaig amb presses perquè s'està fent fosc i no tindrem temps, no miro gaire els passos i vaig cagant llets cap a la reunió,abans hi ha un pas problemàtic de fissura,m'agafo de la xapa i cap a la role!

llarg 2 6b: que maco!! aquí hem bé un mal de panxa mooolt important que no us explicaré com es va acabar... de la reunió es va cap a la dreta seguint els parabolts,després recta per anar a buscar un arbre petit i aquí un flanqueig cap a l'esquerre espectacular de veritat,acabes de fer el flanqueig hi un pas de 6b de fissura molt petita,després cap a l'esquerre la reunió.

3 ,4 i 5 llarg 5-5+: si us dic la veritat aquests llargs els vaig fer volant perquè estava en fase de descomposició! ho vaig pasar fatal! els tres llargs últims molt macos i fàcils,els seguros mooolt lluny,així que millor posar-hi alguna cosa,jo no ho vaig pas fer, la última reunió per equipar.Ala foto,al cim de la via,la única que vaig fer.

Al final vam baixar quasi de nit, hi ha arribarem a l'hotel de nit de lluna plena.

El descens es realitza per la vessant dreta, seguint les fites.evident.

Material : tascons,alien groc i vermell,camalot verd i vermell.

MOHAMED PRISA MATA - 6A+

2009-04-14T17:33:00.013+02:00

A le mur d'escorpion hi ha aquesta petita joia de 6 llargs,els dos primers facilets i els 4 restants amb un ambient molt guapo on la tònica és la verticalitat,el pati i algún desplomet atlètic que fan que sigui una via molt completa i obligatòria al todra.

La via està quan ja has atravessat les grans parets i després de les botiguetes,a mà esquerre es veu tot un mur d'uns 200 metres ben dret,es puja per entremig de pedres per un terreny sense definir, la fita es anar a buscar dos arbres que estàn just a l'esquerre de la via.(a la foto de dalt,la via està a la dreta del tot)(a sota al peu de via)

1 llarg 5+:surt per una placa tombada i ben equipada,roca típica del todra,adherent,abrassiva.reunió còmode.

2 llarg 5+:de l'estil però ja es comença a posar vertical el tema. Es surt recta per passar a la dreta d'un gran bloc ( abaix foto) amb un parell de passos molt xulos de disfrutar de l'escalada,ja m'enteneu.

3 llarg 6a+:comença el xou!! una sortida curiosa de la reunió et deixa a sota d'un sostret que s'ha de flanquejar cap a l'esquerre,prohibit caure! jujuju!!!! et trobes micropreses i algún peuet,però la roca es tan bona que pots posar els peus plans gairebè! sortida cap a la dreta per superar el flanqueix i ja arribem a la reunió.

4 llarg 5+: canviem cordes i tiro a davant,canvio el xip de l'escalada,de fet vaig més fi pujant de 1 que de 2,molt més. Disfruto d'aquest llarg com un nen petit,sortida de fissura amb molt bon canto i després una petita placa,un llarg molt curt.

5 llarg 6a+:increible.ja fa estona que estic a la reunió mirant-me el segÜent llarg uuaaa,mare meva !!! surto per la dreta a buscar una fissura en forma de tall cap enfora, sense problemes vaig pujant mirant-me el sostre fins que m'hi planto a sota, ahir va ploure hi està una mica sorrenc ,rellisca una mica. hem desplaço cap la dreta i agafo un invertit, m'assento en una posició bastant incòmode i xapo com puc, buf buf,estic mal col-locat,m'aixeco a poc a poc ,el cor a mil, obro peu dret i engalto la mà esquerre tambè a l'invertit,trec el cap a sobre el desplom i visualitzo on carai he d'anar,veig un canto que l'engrapo de seguida i tiro fort pujant el peu esquerre per sobre del sostre,buf que bé!! pujo per una placa fina però amb micropreses i aquí la cago! me'n vaig cap a l'esquerre en lloc de cap a la dreta que és més fàcil,m'hi agafo amb les dents en un acte d'apuració al límit i ja surto a la reunió.ufufuf respiro...(en marc sortint del sostret)

6 llarg 6a: vaia tambè!! prohibit caure! entre el primer i el segon parabolt hi ha una distància considerable hi un flanqueig no difícil però expo,si caus aquí et fots una nata maca de collons, hi per acabar-ho d'adobar no s'hi pot posar res.Concient d'això faig la travessia amb compte mirant bé totes les possibilitats que tinc al costat,en surto sense dificultats,després s'ha d'equipar per terreny ja fàcil fins a la reunió.

Tres ràpels fins al peu de via. shunt imprescindible. Compte amb les cordes,s'enganxen pertot arreu.
Material: tascons i semàfor camalots,algún alien tambè pot anar bé.

TODRA

2009-03-31T16:14:00.003+02:00

El diumenge marxem carregats d'il-lusions cap al todra,al fabulós marroc, en busca de grans vies, experiéncies,voltar per l'entorn més autòcton de la zona i en definitiva pasar-ho bé. No he trobat masses ressenyes, la única que tinc una mica clara és l'esperó chivania, per tant si sabeu de vies que valguin la pena i hem voleu recomanar ,o alguna pàgina web amb resses,ja sabeu. apa salut a tots, see you soon

ESPERÓ DE LES COLOBRES. 6b (6a obl) 270m-ed-

2009-03-19T19:12:00.011+01:00

Feia temps que no sortia d'una via tant satisfet,content,emocionat. Un deu de via, festival de fissures,bavareses,pasos explossius,i asegurament limitat, però no patiu, si pot posar de tot, tot l'arsenal de guerra,l'artilleria pesada, l'hem fet servir fins a l'últim tasconet.Una via que s'ha de treballar, semiequipada,i on a vegades les forçes et fan tirar amunt en lloc de mirar a veure que poses.

1 llarg:v,30m.1 clau: com mostra a la foto,el llarg comença a s'obre d'un arbre i va flanquejant cap a la dreta fins que trobem la vertical de la paret. R,còmode.

2 llarg:6a,30m.1 espit i 3 claus: em toca anar a davant,collons quina por tio,aquí no hi ha res, va joan,coco,motívat tio,bufbufbuf i cap amunt.surto xapant un clau i vaig a buscar la fissura,arribo a la fissura,vull plorar,vull que li posin música, que és tot el que li falta,hem coloco bé de peus i fico les mans al portamaterial,i vinga,festival d'àliens i cap amunt,és deixa equipar molt bé,surto de les dificultats i ja estic a la reunió. uuuffffffff

3 llarg:v+,40m,2 espits i 1 clau: li passo el marrón a en miquel. Comença flanquejant cap a la dreta,els primers passos estàn ben assegurats amb dos espits,però la sortida és un pèl xunga,costa trobar el pas. Un cop superat pases pel costat d'una sabina i d'un petit desplom que s'hi pot posar de tot,a continuació recta amb tendència a l'esquerra sense dificultats,només que s'ha d'equipar.

4 llarg:6a,30m.2claus i 1 espit: un d'aquests claus ja no hi és, us ho puc ben assegurar!!! surto de la reunió més cremat que un llumí i hem planto al diedre-fissura,és acollonant lo bé que es pot equipar,obro cames en posició còmode,(per dir algu) i vaig entaforant ferros a la paret fins que s'acaba,llavors quan ja has fet tot això hi ha en un espit!! continuo cap a l'esquerra fent un flanqueig molt guapo i arribo a la reunió que està a l'esquerra d'un sostre.

5 llarg:6a+,45m.1espit i 2 claus: tela quin llarg,sort que no m'ha tocat jaja!!! comença fàcil però a mig llarg una fissura desplomada per equipar et fa trempar de valent,les mans i entren fins al final i s'ha d'anar amb compte que hi ha algún bloc que fa nyigui-nyogui. és un llarg exigent i buuaaaa,quan ja l'has fet i arribes a la reunió no et queda més que cridar!!

6 llarg:ao,6a.40m.2 espits i 3 claus: surto d'una panxa que diu 6a,ehem,ni ho provo i tiro amunt ja escalant guai,equipant una altra fissura de v molt disfrutona que et deixa a sobre una sabina on hi ha la reunió.

7 llarg.6b,a1.50m.1espit i 3 claus: a la ressenya hi diu 6b-ao,però resulta que l'ao no el pots fer perquè no arribes a xapar-te,et falten 2 metres sinò 3.en miquel hi posa 2 tascons,per tant seria més convenient que la resse hi poses a1. Históries a part un altra gran llarg!!sortim de la R mirant un cordino que ens hem d'anar a xapar com sigui,entres en una altra fissura aquest cop molt petita i difícil,xapa el cordino i després fins al final de via una explosió de passos maquíssims per acabar-ho de rematar. moltes emocions,bastanta por i sobretot espectacularitat de passos que fan posar la pell de gallina i el cor a 100.

material:17 cintes,semàfor camalots+vermell repetit,,joc d'àliens i tascons.

cordada: miquel i jan.

EL FORAT DE LA PERA.- rúbies- 170m, ED-, 6a obl.

2009-03-17T14:25:00.020+01:00

Dissabte anem cap al fabulòs montsec de rúbies, a respirar silenci,envoltat de natura,solitud i herbes aromàtiques.La pista per arribar al poble abandonat és un pèl llarga i feixuga,però a mida que vas pujant t'endinses en un mòn on res no és el que tenim avui dia a les nostres mans,foragitem de la civilització,esquivem la crisis,el crack inmobiliari,i les preocupacions més minses queden diluídes quan arribem al poble,un lloc on quatre il-luminats van viure una vida del més salvatge possible,en un indret inhòspit,a la frontera entre el pirineu més gèlid i la lleida més àrida,un entorn, on si hi restes en silenci encara hi pots sentir els fantasmes d'aquests avantpassats nostres en un paisatge ferèstec,un estil de vida, que no va poder ser al llarg dels anys.Un lloc, on després dels anys i del canvi d'estil de vida,el poble abandonat de rúbies torna a viure una altra realitat,la de la vertical,les pasions d'una gent ja "moderna",que lluiten per marxar unes hores de les seves preocupacions,de superar les pors,d'autosuperació,de trobar indrets bells i tranquils,buscadors d'emocions,gimnastes empedreÏts de l'equilibri vertical.
Si aneu a rúbies pareu-hi en silenci,escolteu les parets en runes del poble,on el romanticisme d'aquesta gent restarà en nosaltres quan tornem a ser a baix,a la realitat de la vida quotidiana,inmersos en la nostàlgia i la melancòlia somiarem viure el que van aconseguir aquests romàntics camperols....

La via el forat de la pera està situada a uns 25m l'esquerra de la maduritas calientes,i és una succesió de plaques amb bones preses on els seguros allunyen una mica i no està de més portar algún trastet...en jordi i l'albert se'n van a fer la maduritas.

1 llarg, v+,25m: comenca l'arnald.El primer seguro està lluny i es xapa en una sabina,després un clau, bona presa hi ha disfrutar.

2 llarg,6a,40m: una placa al mig és la dificultat del llarg,el pas és fi hi s'ha de mirar bé,un cop superat torna a ser un no parar de pasos succesius de bona roca.

3 llarg,6a,45m: de l'estil de l'anterior.sortim de la reunió amb tendència a la dreta per anar a buscar una espècie de diedre,aquí s'ha d'anar amb compte amb la roca, i continuem recta amunt sempre per terreny mantingut.molt guapo. A la reunió hi trobem una flor de corona,espècie protegida.

4 llarg,v+,30m: Aquest llarg hem va agradar molt,és dret però amb bones preses, i la part de dalt s'ha d'assegurar un desplom amb una fissura molt xula on hi entra tot.La reunió està just a sobre.

5 llarg,v+,20m: acabem la via amb un llarg de l'estil dels altres.sortim recta ja fins a l'altre reunió sense dificultats aparents.

material: està bastant equipada però els seguros allunyen,nosaltres vam fer servir el camalot vermell, i l'alien groc.que la disfruteu!!

cordada: jordi,albert a maduritas calientes i arnald i joan a el forat de la pera.

INVERSIÓ TÈRMICA,245m, 6b+, a1 (v+ obl)

2009-03-16T22:51:00.005+01:00

Estem entre aquesta via i la fanal nocturn,que ja la volem fer desde fa temps i al final ens decantem per la inversió. La via és molt maca, amb passos molt mantinguts sobretot al primer llarg, i un tercer i quart llarg maquíssims,per disfrutar de valent de l'escalada.

La via comença a l'esquerre de l'esperò badalona i a la dreta de l'amor de madre, per una placa bastant fineta però molt ben assegurada.atenció: no agafar els burins de la dreta!!

1 llarg,6a+: comença la cosa trempant ja!!! al tercer segurito un pas de placa que hem fa posar dels nervis,m'ho miro i m'ho torno a mirar i no hi ha manera de veure com collons s'ha de fer el pas,és més fi que el cul d'un nen petit!!!a0 MERDAAA!!! continuo el llarg menjan-m'he el coco,però de seguida és torna a posar tieso ara enlloc de ser placa és més de canto tot i que dret i un xic desplomat,arribo a la reunió un xic decebut i comentem el llarg.

2 llarg,Iv: un llarg fàcil de 20m que ens deixa just a sota d'un desplom.

3 llarg,v+ o 6b+: Aquí pots triar fer el 5+ q surt per una bavaresa molt guapa o per un desplom de 6b+ que tira pel dret.canviem de cordes i tiro a davant,opto pel v+,de fet ni hi penso amb la variant!! una successió de passos molt divertits i explossius hem torna a posar a tope amb la paret,surto del desplom motivadíssim i tiro ja sense fantasmes al cap per una placa dreta amb bons cantos cap a la reunió.

4 llarg,v+:per disfrutar!!! un llarg molt xulo que et fa cridar de plaer un cop a ets a dalt,bones preses,mantingut,fissures i un petit desplom fan que sigui un llarg complet... i la reunió super còmode!!!

5 llarg,6b: surto caminant fins a sota el desplom, m'ho miro bé,va joan ara si tio!! xapo la primera cinta encara al terra,fico la mà dreta en una bona presa, m'obro bé de cames i estiro la mà esquerre en un romo,pujo peu dret ben obert i canvio la mà esquerre en una bona presa,sisisi dos pasos més i ja he superat el desplom,uf!!surto cap a dalt pensant un altre cop amb el pas del 1 llarg,lo meu no sòn les plaques...reunió còmode

6 llarg,v+,ae: ara li toca a en jordi, i quin llarg!!! surt un pèl a l'esquerre a buscar un tall que hi ha a la paret per terreny més o menys fàcil,superat el tall un pas d'ae per una placa ben fina que et deixa a sota una fissura on en jordi va protegir amb un parell d'aliens,aquí s'ha d'anar amb compte amb la roca que està un pèl trencada,la fissura t'hi fa ser de valent i en jordi es curra un bon llarg,si senyor!! sortint de la fissura trobem una sabina, i recta ja a la reunió que és un sol parabolt.si no recordo malament hi va posar el camalot vermell per reforçar-la.

7 llarg,Iv: bueno,aquí la vem liar una mica.en teoria es surt recta fins a un sostre i després cap a la dreta per un caminet fins que fas la reunió on et sembla.nosaltres vem fer això però ens vem quedar una mica abans i vem muntar reunió amb uns boxos.Després vem tirar recta amunt pel mig d'un bosquet i vem sortir per una canal guarra plena de pedres sueltes que et deixa a dalt de tot.

En definitiva:una via guapa,excepte els 2 llargs de dalt i un dia càlid d'escalada per continuar enganxats a la roca, aquesta verticalitat on el món s'esvaeix i els problemes deixen pas a les emocions,que quedaràn sempre més atrapades en aquestes roques silencioses.

material: 16 cintes,camalot vermell i verd,alien groc i vermell i joc de tascons.

DIRECTA-ST.LLORENÇ DE MONTGAI- 6b/obl 6a/MD+

2009-02-16T18:49:00.018+01:00

Després de dormir amb tres tios a la furgo el dia de st.valentí, (sort que és celebra al país veí)ens llevem amb un dia núvol,amb vent i fred.

Hem quedat amb en marc solé i l'albert al bar del poble per esmorzar.Després d'omplir l'estómac i de fer-la petar a veure si escalem o no, ens decantem per la directa del cilindre,estil riglos amb bolos grans i tiesa com un ciri.
Fem dues cordades,l'albert en marc i l'arnald, i en jordi i jo.

Llarg 1: La via surt per la dreta d'una llastra molt característica, en una bavaresa molt maca cap a l'esquerra,segueix recte amb algún bolo una mica inestable,i després d'una petita fissura que també és fa en bavaresa s'arriba a la reunió.6a

Llarg 2: Es surt de la reunió cap a l'esquerre seguint les "xapes" per terreny fàcil però molt empinat,després de la tercera xapa els braços començen a flipar,hi ha molt bon canto o bolo,però és molt tieso,això sí,és guapíssim.Al mig del llarg hi ha un pas una mica raro que has com de tirar-te cap a la dreta per sortir amb una mena de replà,després bé un pas obligat que dèu ni dó i ja arribes a la reunió,amb els braços més inflats que en popeye després de menjar-se un pot d'espinacs.6b mantingut.

Llarg 3: hem pensava que la via ja estava...innocent...tres metres a sobre de la reunió hi ha un flanqueig cap a la dreta que t'hi fa ser de valent,a més aquí la roca canvia hi pasa de conglomerat a calcari,després d'aquest pas continua amb la tònica,ens saltem la reunió i empalmem l'últim llarg sense problemes de roçament amb algún passet difícil abans de sortir ja a dalt.6a+ i v

Material:16 exprés + reunions
Nota: abans de la via passeu pel bar del poble i encarregueu un arròs,el fan molt bo!! que seria de l'escalada si no fos per aquests moments!!

LLEIDA-VILANOVA DE MEIÀ-200m/MD-6b+/màx.obl.5

2009-02-16T16:52:00.023+01:00

Després d'uns díes on el protagonista ha estat la neu,entra l'anticiclò i es referma pel tot el cap de setmana,bé més o menys...Canviem el xip dels esquís i tornem a la roca, (quina sort que tenim amb aquest país de varietats) l'arnald hem comenta que li faria gràcia la lleida,doncs ja hi podem ser,abans però previ esmorzar a "la teta enroscada" la millor botifarra de catalunya,sens dubte!!!
Quan surts del coll d'alentorn el paisatge et transporta a un lloc màgic, on la roca dels arcs domina tota la vall i els voltors volen lliures buscant un forat enmitg del caos de roca,observant com uns forasters ocupen casa seva...

Arribem a peu de paret i no hi trobem ningú, només en marc i la companya que van a la wild planet acabada de reequipar, el dia és ben serè,cel blau, temperatura adient per anar amb màniga curta,tots els ingredients per una bona escalada.

1 Llarg: Comença l'arnald.Surt per una mena de fissura cap a la dreta molt facileta amb bona roca,la reunió està en un replà molt còmode. 3 claus.IV

2 Llarg:La liem una mica i ens fiquem al clan de los chamanes,jaja 7a.quan arribem els tres a la reunió i veiem el que ens bé a sobre ens mirem i diem: no n'hem pas bé!! rapelem un altre cop fins a la primera reunió,i canviem de cordes. Tiro a davant en tendència a l'esquerre i sempre buscant els claus (deixeu els volts golafres!!!) i seguint per la línia més fàcil,sortim a una mena de replà on hi ha la reunió.4claus,2 volts.V

3 Llarg:Sortim a la dreta superant un sostret,un cop a sobre seguim tot recte amb passos de 5 fins a una repisa molt ample.Aquí posant un tascó al mitg del llarg hem cau el joc sencer a peu de via,quin dia més gafe!!.4 claus i 2 volts. V.

4 Llarg: Un desplom de 6b+ marca la sortida una mica a l'esquerre de la reunió.Jo no ho vaig ni provar en lliure,és un vidre,està més que sobat o sigui que de cinta amb cinta fins al tercer parabolt,després cinta llarga a un arbre i un diedre maquíssim de 5 on hi entra tot sense gairebé mirar,espectaculars passos per al final sortir cap a l'esquerre i muntar reunió a l'arbre. 3 vols i 2 claus.

5 Llarg:d'aquí fins a dalt no hi ha res,s'ha de seguir la línea més lògica i fàcil de la paret i observar on la roca està més gastada,la tendència és una miqueta cap a l'esquerre i arribar on hi ha un arbre per fer reunió. neta,IV.
6 Llarg:Tirar sempre pel més fàcil fins arribar a dalt on fa un bosquet,triar l'arbre que faci més ràbia per muntar reunió. neta III+.

En general la via està super bé,i per ser de les primeres de la paret no està gaire sobada excepte el tram de 6b+.Les reunions sòn molt còmodes i estàn a prova de bombes.
Material:semàfor de friends,tascons,12 cintes llarges,un pedal opcional.

TAGA PER BRUGUERA

2009-02-13T23:05:00.001+01:00

Davant el fort risc d' allaus, dijous desprès de sopar agafo les fustes i me'n vaig cap a vallter.Allà comença la gimcana!!.Abans d'arribar al primer parking de l'estació una barrera de més d'un metre de neu originada pel fort vent tapa la caretera,impossible de passar i veient això no hem vull imaginar com deu estar de ventat més amunt.Giro cua i penso en pics més baixets on potser no hi toqui tant el vent: el taga per exemple...

Faig la volta al ripollés,al cap d'una hora arribo a pardines,travesso el poble per anar a dormir a l'esgèsia de st.magdalena però la pista que hi porta està intransitable,torno a girar cua ja fet pols,amb els ànims per terra i me'n vaig a dormir al parking de queralbs,amb tot ja sòn les 02:30.
text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_505OYcdNzB0/SaK1ojWrmVI/AAAAAAAABtU/wn8hwy3Evag/s400/taga-febrer,2009+010.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5306003019285633362" />

A l'endemà trio l'opció fàcil i ràpida:el taga per bruguera. Arribo al poble i el passo fins al final on ja no és pot avançar més per la neu,aparco la furgo,poso les pells i amunt per tota la pista forestal i fins abans de coll de jou,allà pujo per unes pales direcció nord amb una neu molt encrostada i en ocasions pols,arribo al llom que porta al cim però un cop surto per la vessant nord entra el vent i decideixo tirar avall,hem tira a terra és fortíssim. Trec pells i començo el descens per neu canviant,tan aviat és crosta com pols.Realment el vent està fent molt de mal,quan sobre la vista i és veu el puigmal totes les seves carenes estàn ben pelades pel torb.Torno a agafar la pista de coll de jou i cap al cotxe.Quina epopeia!!!

MALANYEU

2009-02-08T23:37:00.002+01:00

Després de tants dies de mal temps i en el meu cas de feina,(pirena,jeje)s'obre una petita escletxa que aprofitem per explorar malanyeu, que encara no hi haviem anat mai malgrat sentir-ne a parlar molt.

Sortim de la furgo i l'aire ens talla l'alè,collons quin fred i quina mandra,esperem que a la paret això es calmi, i així ha estat,arribem a peu de via després de 15-20m i la prèvia xerrada amb el pagés del mas...aquí be gent de l'estranger eh!! italians,francesos osti tu!!!jaja que bo,més feliç que un pèsol el paio!!

Començem fent la via montse curto, 3 llargs ben equipats i amb bona roca, només cal portar 12 cintes i res més,rapel-lable amb 2 ràpels, la via no pasa de v.

Després i ja més ensagats fem la via de més a la dreta que no sabem com es diu,(crec que és la "dels sencills")a la ressenya no posa res,jeje però és molt xul-la!! la via comença a l'esquerra d'una vira molt característica,el primer llarg marca 6a,una placa fineta plena de forats de dos ditets per agafar-t'hi com puguis,jeje,la reunió a sobre d'un arbre mort.

Després surts de la reunió flanquejant a la dreta per superar una vira i trempant que no vegis,pas molt guapo,es continua amunt ja sense moltes dificultats,v+.l'últim llarg de v també és per disfrutar-lo. via molt recomanable!!!

MATAGALLS

2009-01-13T17:33:00.001+01:00

Aprofitant el dia tant bo que fa i que tenim la neu al jardí de casa com aquell qui diu,surto cap a matagalls. Quan arribo al pàrking,sorpresa,romeria de gent,sembla un cap de setmana,aaiii la crisis!!

Hem poso els esquís passat el camí de st.segimón, la neu ja no és pols, s'ha anat transformant en humida i crosta en molts llocs, però poder fer aquesta ascenció amb esquís ja és motiu suficient per no mirar la qualitat de la neu i si per disfrutar del paisatge tant nevat que ens ha deixat les últimes precipitacions.
El cap de setmana hi deu haver pujat mooolta gent, doncs el camí està més que marcat i la baixada ja no li queda cap lloc verge per on trepitjar.

Vaig pujant mica en mica fins arribar ja a dalt del cim,aquí trec pells i hem decanto cap a l'est direcció st.marçal, al cap de ben poc hem paro i començo el descens direcció sud per una pala que està força neta i que hem deixa just en un torrent.La neu és crosta i la baixada no és per disfrutar. Torno a posar pells i en mitja horeta torno a ser dalt del cim.Trec pells i aquest cop baixo per l'altre vessant,l'oest direcció st.segimon però de seguida hem tiro per una pala molt maca cara sud,on la neu està de maravella,aquest cop si, per disfrutar. Des d'aquí torno a posar pells i vaig a sortir al llom que hi ha al mitg de les dues pujades al turó gros de santandreu,trec pells un altre cop i baixo cap al pla de la barraca,des d'aquí agafo el camí que porta a st.segimón i donc la volta fins al pàrking de collformic.

Una ascenció maca pel paisatge tant nevat que hi ha i que feia molts anys que no teníem,esperem que la neu aguanti fins a properes nevades.
salut.

ESPERÓ REMATXA-VIA NORMAL

2009-01-05T22:52:00.002+01:00

El temps no millora però alguna cosa hem de fer, per tant ens abriguem fins a dalt de tot i anem a fer alguna via ràpida. Decidim la placa de l'esperó rematxa que sòn faciletes i per treu-re el "gusanillo" ja n'hi ha prou. A nem tant abrigats que costa fer els moviments, fot un fred que pela, quin marrón ostiaaa!!!

La via es fa molt bé,és fàcil i està molt ben equipada.La sortida de l' últim llarg és guapíssima,una placa de 6a o 6a+ espectacular, ara que amb la paret freda i les mans escarcarades és una altra cosa,cert.

Aquí la ressenya de la paret.
Inici de la via just a la placa en memòria d'en rematxa.

crestes del conill-camarassa

2009-01-05T22:23:00.002+01:00

Fa un fred que pela,brbrbrrrr!!!
Sortim de vic amb una temperatura gélida i provem sort cap al microclima de st.llorenç de montgai on a vegades i només a vegades,on hi fa mal temps allà no n'hi fa. Doncs aquest cop hi fa el mateix fred que a tota catalunya.Sortim del vehicle a tocar paret i notem que està freda i molla del dia anterior. En marc li bé al cap una zona d'esportiva que en m.gracià li va dir fa temps i provem sort cap allà.

De st llorenç direcció camarassa,abans d'arribar al pont surt una pista sense asfaltar que l'hem de seguir fins al final.Les crestes del cunill són ben visibles des de camarassa, és una placa ben esmolada que és veu perfectament des del poble i que de ben segur tot escalador si ha fixa't quan hi passa direcció terradets o qualsevol altra zona.
Abans de les crestes del conill hi ha un petit esperò amb cinc o sis quintos per començar a escalfar una miqueta, també visibles des d'on deixem el cotxe.

De les crestes no en tinc ressenyes,l'únic que us en puc dir és que nosaltres vem fer dues vies a l'esquerre del tot de la paret i dèu ni dó com tibava,potser pel fred i tot plegat però és una placa exigent i força llarga, aneu amb precaució a l'hora de despenjar-vos hem sembla que alguna via supera els 30m.
Pel que he pogut llegir en algun blog amic hi ha un llibre que venia amb la revista escalar del tipus quadern, amb les ressenyes del sector.
Recomanable del tot,vies noves i gens "sobades"

TOPE CLÀSSIC - ÀGER

2008-12-22T15:47:00.002+01:00

Després de mesos sense escalar amb retrobo amb aquest fantàstic esport/passió al costat d'un bon company de cordada:l'arnald.

La temperatura a les set de matí és de -5 a vic, sembla que tindrem fred avui!!! doncs no,quina sorpresa al baixar el coll d' àger i deixar el mar de núbols de boira:inversió tèrmica,un canvi sobtat de temperatura de potser deu graus o més.
Pugem cap a la pared després d' un bon esmorzar i al cap de poc ja trobem neu,mare meva com està el pati com més avançem,arribem al peu i la feinada que tenim per girar la furgui de les roderes que s'han format de neu al camí,al final i després de molt d'embrague aconseguim girar i aparcar en condicions.

Començem el primer llarg desde la primera reunió,hem pujat massa caminant i hem anat a parar a la primera R. jeje.El llarg no tè cap complicació en especial, l'arnald ha posat un friend a la fissura que surt de la reunió per anar més tranquil,i com que la segÜent reunió és molt a prop se la salta i empalma el llarg amb el segÜent, que tè la última part una mica més dura però sense complicacions. IV/6A

Els dos pròxims llargs sòn de v+ i tot i que no sòn mantinguts cal anar alerta perquè en algún tram la roca no és gaire bona.Estem escalant amb màniga curta i suant!! el dia és espectacular i les vistes de la boira i de la gebrada d'àger fan un paisatge de postal.

Fem la feixa que trenca la via pel mitg i ataquem el llarg de 6b+. Collons fa massa que no escalo, no me'l trec ni de fallo, els braços se'm posen com els d'en popeye i ho deixo còrrer,ao i ao fins a la reunió, super còmode per cert. Arriba l'arnald tambè fet un nyap, descansem una miqueta i artifuuu!!!

Ataca l'arnald el petit sostret d'artifu amb un moment,aquest homes de l'antiga escola no fallen!!! desprès hem toca a mi que amb un sol pedal i a força de cintes arribo a la reunió.

Aquí hi torna a haver ua feixa, i després de superar-la fem l'últim llarg. Tira l'arnald,la sortida és punyetera, hi ha com dues canaletes que t'has d'empotrar allà
com pots,el problema és que la reunió està plena de neu i el gats ens han quedat ben molls, però cap amunt com podem!!! al arribar a dalt un mur de tres metres de neu ventada ens deixa bocabadats. que guapo!! realment necessitava fer una sortida a la paret com aquesta,la paret i jo,res més,cap pensament,cap influència,potser per això ens agrada tant anar escalar,perquè no penses en res més que escalar,mirar els moviments,concentrar-te en els passos...mmmm

PUIGMAL. 2913m

2008-11-18T23:03:00.001+01:00

Després de tuixèn agafem i anem cap a puigcerdà on quedem amb en santi per anar a fer el puigmal per frança.

Després de fer el ronso sortim cap a l'estació de puigmal, en mitja horeta estem a lloc, i veiem que només hi ha un cotxe. Començem a pujar per les traçes marcades pels molts esquiadors que hi deuen haver passa't després de la nevada. Travessem el riuet hi ens enfilem cap amunt. La neu està bastant dura i les pells de foca no paren de relliscar enrera, la progressió és una mica penosa ja que no podem agafar un ritme constant.

La climatologia és ferotge, el vent cada cop és més fort i constanment veiem com la neu acaricia les arestes de la muntanya, com una alfombra de pols blanca que passa per sobre el gel i fins a l'horitzó.

Arribem al primer coll i ens fiquem el gore, cada cop fa més vent, i jo que sòc un pes ploma a vegades he de clavar els pals a terra perquè no amb tiri sobre la neu.
Enfilem la última part del cim amb un vent molt fort i una neu molt relliscosa, tot i això no és crosta la neu per tant la baixada serà acceptable.Fem els últims metres gronxant-nos d'esquerra a dreta fins que arribem al cim. Sense dir-nos res treiem pells a tot drap les fiquem de qualsevol manera dins la maleta i començem a baixar tapant-nos la cara quan la neu pica profundament a la pell.

Quan ja hem baixat uns quants metres la cosa es calma una mica i podem reposar tranquilament.Relaxadament iniciem el descens amb una neu força bona després de tot i amb poca estona ja tornem a ser al cotxe.

Hem fet el puimal en santi,en marc i jo.(c.e.via fora)

Primeres esquiades de la temporada !!! tuixén.

2008-11-18T22:07:00.003+01:00

Dissabte sortim de vic cap a solsona,camp base. A l'endemà amb uns amics de la zona anem cap a les pistes d'esquí de tuixén, on la neu ha fet acte de presència i de quina manera per ser l'època de l'any en que estem. Començem a moure el material empolsinat pel temps de no fer-li us, ens calçem les botes,posem pells,agafem aire i cap amunt. El record de foquejar enceta un somriure als nostres llavis, aquest esport és maravellòs pensem tots en silenci.

La pujada de moment és per pistes, no fa gaire pendent però començem a bufar una mica, el ritme és bo, la respiració comença a agafar la seva rutina d'esforç,el cor va a tota màquina demanant aire a cada pas. Ens endinsem dintre d'un bosc maquíssim, ben blanc per la neu caiguda de fa uns dies, fins que arribem a dalt d'una carena,allà fem una breu parada i mirem l'espectacular plana blanca com brilla amb la llum del sol.

Continuem muntanya amunt per un llom molt ample fins arribar a un petit coll, el travessem i fem una petita baixada per anar a buscar ja l' última pujada que ens portarà al cim del padrò dels quatre batlles.Tirem alguna foto, treiem pells i per fi el moment esperat:la baixada.

Baixem una pala ample i curta i després anem a buscar un tubet molt maco que ens porta al peu de la muntanya.Allà tornem a posar pells i cap amunt un altra cop.Ens enfilem per la dreta del tub i anem pujant fins arribar a dalt d'un altra pic.

Aquí la baixada és espectacular,la neu és fresca, gelada a la seva base i cinc dits de neu pols. Enllaçem gir rera gir, la sensació de flotament és constant, els crits de satisfacció començen a sortir de les nostres boques, espontàniament, dibuixem traçes perfectes, i quan arribem al final de la pala les cares de satisfacció brillen més que la pròpia neu, mirem enrera i veiem un quadre perfecte, una pala plena d'esses fetes per esquiadors i per telemarkeros.

Continuem baixant per dins d'un bosc on hem d'anar amb compte de no menjar-nos alguna branca,la neu continua essent molt bona,esquivant arbres arribem a dalt d'una carena on agafem ja les pistes i amb un moment ja som al cotxe.

Hem realitzat la sortida: joan marc,nandu i jordi de solsona, en marc i jo de vic.
www.clubtelemarkcerdanya.com

VIA TONI - EL QUICARELL

2008-10-11T19:03:00.002+02:00

Anem cap a centelles a fer la via toni,(45m,ae3,Iv+)jo ja l'havia fet igual que l'arnald, però portem dos nois molt trempats que tenen ganes d'iniciar-se en el món de l'artifu, i res millor que començar per aquesta via tan maca,jeje...
començen obrint els veterans,( s'ha de ser ben educat )i en marc i jo ens esperem que ens toqui el nostre torn...muuuaakkk, ens toca...

el primer llarg es fa molt bé, es pot apurar en lliure, però diguem que la pedra es trenca bastant i és millor anar de cinta amb cinta, per si de cas.Abans d'arribar a la reunió els passos allarguen un pèl i et fa suar la gota, però bé... Faig reunió en un replà i asseguro en marc, que puja com una fletxa el puta,( sort que no ha fet mai artifu el nano )i ens esperem que els "veteranos" (jeje)acabin.

començo el 2 llarg força bé, allargant molt els braços per arribar als seguros,hi ha algún pas molt llarg, passo el sostre hi faig la sortida que és potser la part més complicada, i d'aquí fins al cim, reunió a un arbre i asseguro en marc que puja bé tot i alguna dificultat per recuperar alguna cinta que desprès no es vol sentir a dir,jaja...

equip: arnald(otegui, c.e.taradell)-jordi(c.e.vic)____jan(c.e.olost)-marc(c.e.taradell)...

material:un tascó del 6 ,20 exprès i reunions