dimecres, 18 de novembre de 2015

Pirinaic a la Mòmia

No sé com vaig a petar amb aquesta via mirant blocs, envio wattsapp amb en Dídac i em diu que gaaas, ja hi podem anar. De sobte mentre un mal de panxa de nen petit...on m'he fotut !

Clàssica perquè si, la Pirinaic és un VIOT, amb un equipament que a vegades i pases de puntetes però que en general està bé : quan el grau pica està equipat i on és més fàcil haurem d'apretar en lliure i equipar, menció especial al tercer llarg, sens dubte el més difícil de la via, també al pèndul pel de segon al primer llarg, i els guapos llargs del final de la Haus Estrems. Una via 100x100 clàssica amb un ambient guapíssim. 


inici de la Pirinaic

  •   La via està semi-equipada, nosaltres hem utilitzat el semàfor d' àliens + el gris, el de camalots  + el lila, una plaqueta recuperable, cordinos, 22 cintes pel 2 llarg i 1 estrep.
  • Dificultat obligada:  V A1
  • orientació sud
  • 150 metres

des de la 1 reunió

1 Llarg V: Sortim pel costat esquerre de la santacana i ens enfilem a una alzina, continuem descaradament cap a l'esquerre on trobarem al cap de poc un bolt, després farem un pas desprotegit que atacarem per dalt i ja arribarem a la reunió. Aquí el que ve de segon si caigués tindria una bona nata, però no és molt difícil.


2 llarg





















2 Llarg A1 V: Superem una petita panxa i començem tot un artificial equipat ajudant-nos a vegades en lliure amb un material una mica precari però que si ha aguantat fins ara ja seria mala llet que petés !!! llarg intens que si es vol provar en lliure crec que li donen 6c o 6c+.

en Dídac al tercer llarg
gràcies al mohawk per les fotos !!!


























3 Llarg V+/Ae: Per mi és el llarg més difícil de la via, de fet baixo de la segona xapa perquè no arribo a l'altre i em destroço les tres falanges en una regleta. Baixo i puja en Dídac que sense gairebé despentinar-s'he s'ho treu de seguida una mica més a l'esquerre per on ho estava probant jo. El llarg continua dret i mantingut, posarem una plaqueta recuperable i més amunt sortim de l'artifu i començem a escalar en lliure, en Dídac diu: collons he passat por aquí i jo des de la reunió que penso, sort que no he tirat amunt jo, jeje. Llarg molt guapo!!!

4 llarg

4 Llarg V+: davant nostra tenim una panxa amb una llastra que superem amb delicadessa per xapar a sobre d'ella el primer seguro del llarg, continuarem per un diedre vigilant aquí si amb la roca i protegint el llarg al gust fins arribar a la reunió, comuna amb la Haus Estrems. Aquí les dificultats ja minven.



4 llarg






















5 Llarg IV+ : Sortirem a buscar la xemeneia, només enfilar-s'hi en Dídac pot posar l'àlien verd i abans un tascó, el primer seguro està molt lluy, el llarg és molt guapo i un cop arribes a dalt del "puro" tens una bavaresa de regal cinc estrelles, curta però molt guapa. Mentre puges per la xemeneia pots veure a l'altre cantó, com a curiositat...



a dalt del puru.




















6 Llarg IV: surto cap al cim sense posar res en uns quants metres, finalment poso l'àlien gris i el camalot lila junts, ja sense dificultats vaig progressant fins arribar a dalt de la mòmia on bufa un lleuger airet, un aire amb gust de triomf.

dalt del cim de la mòmia amb la trompa de l'elefant al fons.
Descens: direcció nord trobarem un cable gruixut que ens guiarà cap al ràpel, amb un de sol arribarem a baix, després anirem direcció oest per una baixada molt relliscosa i cap a buscar el camí de St.Benet.


ressenya gentilesa muntanyenc
ressenya de l'escalatroncs


1 comentari:

Mohawk ha dit...

Ieeeppp!!!, tinc les vostres fotos de la Pirinaica. Feu-m'he un mail (està al perfil del meu blog) i us les envio...