dimecres, 18 de novembre del 2015

Pirinaic a la Mòmia

No sé com vaig a petar amb aquesta via mirant blocs, envio wattsapp amb en Dídac i em diu que gaaas, ja hi podem anar. De sobte mentre un mal de panxa de nen petit...on m'he fotut !

Clàssica perquè si, la Pirinaic és un VIOT, amb un equipament que a vegades i pases de puntetes però que en general està bé : quan el grau pica està equipat i on és més fàcil haurem d'apretar en lliure i equipar, menció especial al tercer llarg, sens dubte el més difícil de la via, també al pèndul pel de segon al primer llarg, i els guapos llargs del final de la Haus Estrems. Una via 100x100 clàssica amb un ambient guapíssim. 


inici de la Pirinaic

  •   La via està semi-equipada, nosaltres hem utilitzat el semàfor d' àliens + el gris, el de camalots  + el lila, una plaqueta recuperable, cordinos, 22 cintes pel 2 llarg i 1 estrep.
  • Dificultat obligada:  V A1
  • orientació sud
  • 150 metres

des de la 1 reunió

1 Llarg V: Sortim pel costat esquerre de la santacana i ens enfilem a una alzina, continuem descaradament cap a l'esquerre on trobarem al cap de poc un bolt, després farem un pas desprotegit que atacarem per dalt i ja arribarem a la reunió. Aquí el que ve de segon si caigués tindria una bona nata, però no és molt difícil.


2 llarg





















2 Llarg A1 V: Superem una petita panxa i començem tot un artificial equipat ajudant-nos a vegades en lliure amb un material una mica precari però que si ha aguantat fins ara ja seria mala llet que petés !!! llarg intens que si es vol provar en lliure crec que li donen 6c o 6c+.

en Dídac al tercer llarg
gràcies al mohawk per les fotos !!!


























3 Llarg V+/Ae: Per mi és el llarg més difícil de la via, de fet baixo de la segona xapa perquè no arribo a l'altre i em destroço les tres falanges en una regleta. Baixo i puja en Dídac que sense gairebé despentinar-s'he s'ho treu de seguida una mica més a l'esquerre per on ho estava probant jo. El llarg continua dret i mantingut, posarem una plaqueta recuperable i més amunt sortim de l'artifu i començem a escalar en lliure, en Dídac diu: collons he passat por aquí i jo des de la reunió que penso, sort que no he tirat amunt jo, jeje. Llarg molt guapo!!!

4 llarg

4 Llarg V+: davant nostra tenim una panxa amb una llastra que superem amb delicadessa per xapar a sobre d'ella el primer seguro del llarg, continuarem per un diedre vigilant aquí si amb la roca i protegint el llarg al gust fins arribar a la reunió, comuna amb la Haus Estrems. Aquí les dificultats ja minven.



4 llarg






















5 Llarg IV+ : Sortirem a buscar la xemeneia, només enfilar-s'hi en Dídac pot posar l'àlien verd i abans un tascó, el primer seguro està molt lluy, el llarg és molt guapo i un cop arribes a dalt del "puro" tens una bavaresa de regal cinc estrelles, curta però molt guapa. Mentre puges per la xemeneia pots veure a l'altre cantó, com a curiositat...



a dalt del puru.




















6 Llarg IV: surto cap al cim sense posar res en uns quants metres, finalment poso l'àlien gris i el camalot lila junts, ja sense dificultats vaig progressant fins arribar a dalt de la mòmia on bufa un lleuger airet, un aire amb gust de triomf.

dalt del cim de la mòmia amb la trompa de l'elefant al fons.
Descens: direcció nord trobarem un cable gruixut que ens guiarà cap al ràpel, amb un de sol arribarem a baix, després anirem direcció oest per una baixada molt relliscosa i cap a buscar el camí de St.Benet.


ressenya gentilesa muntanyenc
ressenya de l'escalatroncs


divendres, 13 de novembre del 2015

Boy roca a la trompa de l' elefant.

Sortim de Vic amb boira, fet bastant normal, no és cap novetat, però dura fins a Montserrat. Decidim pujar fins a peu de via convençuts que tirarà avall cap a la fondalada. JAJA !!! no hi ha com tenir unes bones ganes d'escalar companys !! no veiem una merda en tota la via, en prou feines ens veiem entre nosaltres, això sí: la via és molt guapa eh jaja !!!

1 llarg vaia navegada !!!



Poca cosa a dir que no s'hagi dit ja de la Boy Roca.
La via surt un metre a l'esquerre de la canal herbosa, no mireu amunt a veure si es veu algun parabolt nooo. No ni ha cap, l' únic parabolt que hi ha està a 4 metres de la reunió, o sigui que ens tocarà navegar una mica.

Aproximació fins a peu de via AQUÍ

1 llarg: El que deia, navegació. Sortim rectes amunt, jo he posat dos aliens i el camalot 0'75 i 1, no és que sigui una passada però menys és res , la veritat és que he passat una mica de iuiu!! La reunió es troba just quan la via comença a posar-se vertical. III - IV
2 llarg

El segon llarg és una canya, facilot però per disfrutar-lo a sac, d'aquells llargs de plaer!! IV+


3 llarg.
uf, quines vistes avui !!





















El tercer llarg és el llarg, si és va amb pila es pot fer, vull dir que és factible però has d'anar molt rodat. Nosaltres durem el que durem. Quan la cosa es posa molt tiesa començo a fer A0 fins gairebé arribar a la reunió, l'estrep el trec en una ocasió més per mandra de fer el pas que res més, és pot passar sense. V AE  6a+
4 llarg
El 4 i el 5 els empalmem uns 55 metres més o menys, són més facilets però també disfrutons com tota la via. IV























Quan arribem a dalt acabem de pujar fins al cim de la trompa i allà ens desencordem, tot seguit tenim una curta desgrimpada ( si es vol es pot rapelar) fins a un coll i allà haurem de baixar per una xemeneia fàcil que tenim a mà esquerre, un cop a baix tirarem cap a la dreta i quan poguem direcció sud per empalmar amb el camí de st.Benet.

Material: unes 15 exprés, joc d' aliens, camalot lila,verd i vermell i tascons.

Que la disfruteu, gaaaaaaas !!!!!

diumenge, 8 de novembre del 2015

Lo NIK GALL - LASTIR


1 llarg i nom de la via.
A l' Olga Frontera li ha sortit comptència, no parlarem del llarg de placa de V+ que té, per a mi un dels millor que he fet mai en aquesta graduació, però en el conjunt de la via la seva nova veïna té molts alicients com per disfrutar-la ja que té un línia molt maca, llàstima això si de la transició del tercer llarg.
2 llarg. genial!!

Per arribar a la via haurem d'anar fins a artesa de segre i d'allà direcció a Alós de Balaguer, un cop al poble i enmitg d'una curva de dretes seguirem rectes per un camí de terra fins que aquest s'acabi, després ja és més que evident.

Els dos primers llargs són bastant iguals, es poden empalmar inclús si es vol, el segon millor que el primer per mi, aquest cap al final va afluixant i acaba una mica terrós. Des de la segona reunió sortirem una mica a l'esquerre i amunt, ara venen uns metres i una altra reunió intermitja per al final ficar-nos a sota d'una placa de tres llargs guapíssima.

en jordi arribant al 1 llarg de la última placa.

Els tres llargs següents són molt bons en general, sempre en un grau de V i amb els seguros al seu lloc, i si es vol és pot protegir amb algún frientillo petit.
Després de l' últim llarg seguirem rectes i trobarem una reunió enmitg d'un coll d'on farem dos ràpels pel cantó oposat, el primer fins al capdevall de la paret i per accedir al segon haurem de pujar el marge que trobem davant nostra i rapelar d'un arbre. 
Una via molt recomanable per a tots els gustos.
Hem fet servir 12 cintes, bagues llargues per sabines i algún friend petit. ( es pot passar sense )
Grau màxim V.

Felicitats al operturistes lo gall de ponent, molt ben trobada !!!

Que la disfruteu.