dilluns, 28 de desembre de 2015

La cosa nostra Vilanova de Meià, 175m 6a+ A1e

És una via molt maca però que hi has d'anar amb pila de braços, com gairebé totes les de Vilanova de fet. El peu de via és fàcil de trobar perquè els spits del primer llarg són de color vermell i fa com una espècie d'arc que va d'esquerre a dreta, per situar-nos la via està a l'esquerre de tot de la roca dels arcs, al costat de la Lleida. En definitiva és una via força ràpida que consta de cinc llargs i la roca és sencillament impecable excepte l'últim llarg i els últims metres del quart, els altres quatre primers són molt bons.
De material hem agafat l'àlien gris, el camalot '75 i 1 i tambè els tascons, unes 14 cintes i els estreps.
1 llarg de flanqueig

El primer llarg va de flanqueig total cap a la dreta, els primers passos amb fred et deixen els braços a caldo, després la cosa afluixa i ens dóna una mica de "vidilla" sobretot amb bones repises de peus amb algun pas aillat que haurem de mirar molt bé. El més difícil de la via arriba al final del llarg on s'ha de fer un canvi de paret una mica complicat, tens unes mans més o menys petites i has de fer un canvi de peus per poder anar a l'altra paret. En Miquel se'l treu al segon intent i jo quan hi arribo m'hi arrosego literalment !
2 llarg


 De fet és podria dir que les dificultats és concentren en 20 metres que van des de l'arribada de la primera reunió i la sortida de la segona. Sortim de la segona role haurem de superar una panxa que és fa amb A0, l'últim seguro allarga una mica i en Miquel i posa un tascó que curiosament ja se'l va trobar aquí i que a mi em costa una mica de treure, després d'això és una escalada de plaer.
3 llarg

El tercer llarg l'obro jo. És un llarg guapíssim que li donen 6a+, suposo que per lo mantingut del llarg perquè no he pas trobat cap pas molt difícil o si més no, no he pas trobat cap pas més difícil que el del primer llarg. Aquest és una successió de passos verticals amb bones nances que ens deixarà els braços ben servits i l'adrenalina a tope sobretot cap al final del llarg.
4 llarg
Els primers metres del quart llarg també són fantàstics, assequibles i disfrutons però que és torna una mica descompost abans d'arribar a la reunió que ens queda una mica a la dreta.
L' últim llarg haurem de mirar la roca ja que aquesta si que està una mica suelta, aquest llarg tè els spits una mica amagats però si no recordo malament en trobarem com a mínim tres. Jo he fet reunió en una alzina a l'esquerre de la feixa. Tambè és pot tirar recta amunt i fer reunió a l'alzina de la Lleida.
Un 10 de via, super recomanable !!

ressenya la cosa nostra
ressenya la cosa nostra


dilluns, 21 de desembre de 2015

VIA DELS SENZILLS A MALANYEU

Anem a fer aquesta via que ja havíem fet anys enrere i que en tenia un molt bon record perquè és una via agradable i molt divertida.


1 llarg des la reunió
inici 1 llarg





















La via tè un primer llarg que comença fàcil xapant un pont de roca, després s'en va cap a l'esquerre on ja es divisa tota una línea de parabolts que arriba fins a una sabina morta on es troba la reunió, les últimes 3/4 xapes apreten una mica però buscant peus s'aconsegueix bastant bè, és un llarg guapo. 6a.
El segon llarg tè una sortida molt explosiva cap a la dreta superant un vira /sostre molt xula però que t'hi fa ser de valent, el pas no és fàcil ja que costa una mica ficar-t'he a l'altre paret, un cop t'hi poses és una succesió de passos amb bones preses fins a la reunió. Llarg molt guapo !!


3 llarg
sortida atlètica del 2 llarg


El tercer tot i que és curt tambè està bè i el llarg de dalt nosaltres no l'hem fet perquè ja l' havíem fet i bueno ens l'hem estalviat i hem anat a fer-n'he una altre, de fet volíem fer la Neusnidó però hi havia una cordada i hem anat a fer una via al costat de la Stoc de Coc que no trobo enlloc quin collons de via és, des d'aquí crido a que algú m'ho digui. 

aquesta és la segona via que no coneixem
La via comença bastant a la dreta de la Stoc i tè un primer llarg facilet de V diria i després un segon llarg protegit majoritàriament amb cordinos i algun clau, fa una mica de dreta esquerre dreta i acaba en una reunió de claus, aquest llarg fa una mica de iuiu i l'arribada a la reunió és bastant terrosa. No sabem quin cony de via és!!!
Apa salut i gaaaaas !!!


la ressenya del Joan Asín

dimecres, 18 de novembre de 2015

Pirinaic a la Mòmia

No sé com vaig a petar amb aquesta via mirant blocs, envio wattsapp amb en Dídac i em diu que gaaas, ja hi podem anar. De sobte mentre un mal de panxa de nen petit...on m'he fotut !

Clàssica perquè si, la Pirinaic és un VIOT, amb un equipament que a vegades i pases de puntetes però que en general està bé : quan el grau pica està equipat i on és més fàcil haurem d'apretar en lliure i equipar, menció especial al tercer llarg, sens dubte el més difícil de la via, també al pèndul pel de segon al primer llarg, i els guapos llargs del final de la Haus Estrems. Una via 100x100 clàssica amb un ambient guapíssim. 


inici de la Pirinaic

  •   La via està semi-equipada, nosaltres hem utilitzat el semàfor d' àliens + el gris, el de camalots  + el lila, una plaqueta recuperable, cordinos, 22 cintes pel 2 llarg i 1 estrep.
  • Dificultat obligada:  V A1
  • orientació sud
  • 150 metres

des de la 1 reunió

1 Llarg V: Sortim pel costat esquerre de la santacana i ens enfilem a una alzina, continuem descaradament cap a l'esquerre on trobarem al cap de poc un bolt, després farem un pas desprotegit que atacarem per dalt i ja arribarem a la reunió. Aquí el que ve de segon si caigués tindria una bona nata, però no és molt difícil.


2 llarg





















2 Llarg A1 V: Superem una petita panxa i començem tot un artificial equipat ajudant-nos a vegades en lliure amb un material una mica precari però que si ha aguantat fins ara ja seria mala llet que petés !!! llarg intens que si es vol provar en lliure crec que li donen 6c o 6c+.

en Dídac al tercer llarg
gràcies al mohawk per les fotos !!!


























3 Llarg V+/Ae: Per mi és el llarg més difícil de la via, de fet baixo de la segona xapa perquè no arribo a l'altre i em destroço les tres falanges en una regleta. Baixo i puja en Dídac que sense gairebé despentinar-s'he s'ho treu de seguida una mica més a l'esquerre per on ho estava probant jo. El llarg continua dret i mantingut, posarem una plaqueta recuperable i més amunt sortim de l'artifu i començem a escalar en lliure, en Dídac diu: collons he passat por aquí i jo des de la reunió que penso, sort que no he tirat amunt jo, jeje. Llarg molt guapo!!!

4 llarg

4 Llarg V+: davant nostra tenim una panxa amb una llastra que superem amb delicadessa per xapar a sobre d'ella el primer seguro del llarg, continuarem per un diedre vigilant aquí si amb la roca i protegint el llarg al gust fins arribar a la reunió, comuna amb la Haus Estrems. Aquí les dificultats ja minven.



4 llarg






















5 Llarg IV+ : Sortirem a buscar la xemeneia, només enfilar-s'hi en Dídac pot posar l'àlien verd i abans un tascó, el primer seguro està molt lluy, el llarg és molt guapo i un cop arribes a dalt del "puro" tens una bavaresa de regal cinc estrelles, curta però molt guapa. Mentre puges per la xemeneia pots veure a l'altre cantó, com a curiositat...



a dalt del puru.




















6 Llarg IV: surto cap al cim sense posar res en uns quants metres, finalment poso l'àlien gris i el camalot lila junts, ja sense dificultats vaig progressant fins arribar a dalt de la mòmia on bufa un lleuger airet, un aire amb gust de triomf.

dalt del cim de la mòmia amb la trompa de l'elefant al fons.
Descens: direcció nord trobarem un cable gruixut que ens guiarà cap al ràpel, amb un de sol arribarem a baix, després anirem direcció oest per una baixada molt relliscosa i cap a buscar el camí de St.Benet.


ressenya gentilesa muntanyenc
ressenya de l'escalatroncs


divendres, 13 de novembre de 2015

Boy roca a la trompa de l' elefant.

Sortim de Vic amb boira, fet bastant normal, no és cap novetat, però dura fins a Montserrat. Decidim pujar fins a peu de via convençuts que tirarà avall cap a la fondalada. JAJA !!! no hi ha com tenir unes bones ganes d'escalar companys !! no veiem una merda en tota la via, en prou feines ens veiem entre nosaltres, això sí: la via és molt guapa eh jaja !!!

1 llarg vaia navegada !!!



Poca cosa a dir que no s'hagi dit ja de la Boy Roca.
La via surt un metre a l'esquerre de la canal herbosa, no mireu amunt a veure si es veu algun parabolt nooo. No ni ha cap, l' únic parabolt que hi ha està a 4 metres de la reunió, o sigui que ens tocarà navegar una mica.

Aproximació fins a peu de via AQUÍ

1 llarg: El que deia, navegació. Sortim rectes amunt, jo he posat dos aliens i el camalot 0'75 i 1, no és que sigui una passada però menys és res , la veritat és que he passat una mica de iuiu!! La reunió es troba just quan la via comença a posar-se vertical. III - IV
2 llarg

El segon llarg és una canya, facilot però per disfrutar-lo a sac, d'aquells llargs de plaer!! IV+


3 llarg.
uf, quines vistes avui !!





















El tercer llarg és el llarg, si és va amb pila es pot fer, vull dir que és factible però has d'anar molt rodat. Nosaltres durem el que durem. Quan la cosa es posa molt tiesa començo a fer A0 fins gairebé arribar a la reunió, l'estrep el trec en una ocasió més per mandra de fer el pas que res més, és pot passar sense. V AE  6a+
4 llarg
El 4 i el 5 els empalmem uns 55 metres més o menys, són més facilets però també disfrutons com tota la via. IV























Quan arribem a dalt acabem de pujar fins al cim de la trompa i allà ens desencordem, tot seguit tenim una curta desgrimpada ( si es vol es pot rapelar) fins a un coll i allà haurem de baixar per una xemeneia fàcil que tenim a mà esquerre, un cop a baix tirarem cap a la dreta i quan poguem direcció sud per empalmar amb el camí de st.Benet.

Material: unes 15 exprés, joc d' aliens, camalot lila,verd i vermell i tascons.

Que la disfruteu, gaaaaaaas !!!!!

diumenge, 8 de novembre de 2015

Lo NIK GALL - LASTIR


1 llarg i nom de la via.
A l' Olga Frontera li ha sortit comptència, no parlarem del llarg de placa de V+ que té, per a mi un dels millor que he fet mai en aquesta graduació, però en el conjunt de la via la seva nova veïna té molts alicients com per disfrutar-la ja que té un línia molt maca, llàstima això si de la transició del tercer llarg.
2 llarg. genial!!

Per arribar a la via haurem d'anar fins a artesa de segre i d'allà direcció a Alós de Balaguer, un cop al poble i enmitg d'una curva de dretes seguirem rectes per un camí de terra fins que aquest s'acabi, després ja és més que evident.

Els dos primers llargs són bastant iguals, es poden empalmar inclús si es vol, el segon millor que el primer per mi, aquest cap al final va afluixant i acaba una mica terrós. Des de la segona reunió sortirem una mica a l'esquerre i amunt, ara venen uns metres i una altra reunió intermitja per al final ficar-nos a sota d'una placa de tres llargs guapíssima.

en jordi arribant al 1 llarg de la última placa.

Els tres llargs següents són molt bons en general, sempre en un grau de V i amb els seguros al seu lloc, i si es vol és pot protegir amb algún frientillo petit.
Després de l' últim llarg seguirem rectes i trobarem una reunió enmitg d'un coll d'on farem dos ràpels pel cantó oposat, el primer fins al capdevall de la paret i per accedir al segon haurem de pujar el marge que trobem davant nostra i rapelar d'un arbre. 
Una via molt recomanable per a tots els gustos.
Hem fet servir 12 cintes, bagues llargues per sabines i algún friend petit. ( es pot passar sense )
Grau màxim V.

Felicitats al operturistes lo gall de ponent, molt ben trobada !!!

Que la disfruteu.

dimarts, 28 de juliol de 2015

Via Llamosí a l' agulla gran d' amitges, 170m V+



Fa uns vuit anys vam escalar a l'agulla petita la cerdà - pokorski, massa temps ha passat per tornar en un lloc tant inhòspit malgrat l'afluència de gent, escalar aquí és com estar en el regne de la vertical m'atreviria a dir... sols a la paret envoltats d'un entorn ferèstec i aïllat, ens dóna la sensació d'estar escalant de veritat, de èsser autèntics escaladors pujant per diedres de granit perfecte fins al capdemunt d'una agulla que aparentment semblava inescalable a les vistes d'alguns...
inici de la via seguint la vira i cap a la dreta.
La via Llamosí està situada a l'agulla gran, la de la dreta. Comença just a l'esquerre d'un diedre perfecte... ja des de lluny observarem que a uns 20 metres del terra hi ha un replà amb herba, doncs en aquest replà hi tenim la primera reunió, si baixem una mica amb els ulls des de la distància, podrem endevinar per on comença la via.
Aproximació cliqueu a sobre.
inici segon larg

El primer llarg no té pèrdua, comença per una fissura i un cop a dalt d'ella tombarem a poc a poc cap a la dreta per anar a buscar el replà d'herba abans esmentat. Al final del llarg hi ha un pas d' adhrència, jo l'esquivo passant per sobre, més per falta de convicció que per la dificultat en si. La reunió és la primera que trobem, n'hi ha una altra a la nostra dreta que no farem servir.
l'atlètic inici del tercer llarg

El segon llarg surt just per sobre la reunió i cap a l'esquerre, no anem davant nostra on hi ha un parabolt, aquest és d'una altra via, a la llamosí no hi ha ni un bolt. Comença amb un pas de bloc on haurem de pujar els peus a una repisa petita, un cop superat aquest pas ve un tram una mica herbós i ja reunió.
l'estany i el refu d'amitges

El tercer i quart llargs són de por, de guapos vull dir...per a mi el quart és el més difícil de la via, potser perquè no l'he obert jo i el faig de segon. El tercer tambè és boníssim, la sortida de la reunió és super atlètica i vertical i més per un tio que fa un any que no escala, equipant aquest troç em venen rampes als bessons però un cop superat els primers 20 metres el diedre s'aplana una mica i es torna més fàcil, tambè s'ha de dir que es protegeix molt bè, catxarro que treus, catxarro que fiques sense miraments !!
quart llarg

El següent llarg, el quart, un cop superes els primers metres que no són fàcils et trobes al davant un diedre que flipes. Nosaltres però ens fotem un xic a la seva dreta i ataquem per allà que tampoc és gens fàcil.

L' últim llarg és una mica de tràmit amb algún pas aïllat, però sense desmereixe'l gens... la via sempre en tendència cap a l'esquerre.


Hem utilitzat un joc de camalots fins el 3 + àliens vermell, gris i groc repetit + tascons. És interessant repetir algún camalot mitjà. Unes 14/15 cintes i bagues llargues.

Les dues primeres reunions trobarem 2 spits, a la resta parabolts.
només hi falto jo !!!

Descens: un cop a dalt és evident, girarem cap al nord i baixarem per una canal que trobarem davant nostre, resseguim les agulles i cap al refu a veure en popi i a fer la birra/es !!!

ressenya via llamosí a amitges
Una via increïble per tot, entorn, natura, sol-litut, paisatge, exigent...la via és alpina total, trobarem 4/5 claus en total, però és pot protegir molt bè. 

Que la disfruteu !!!!




dissabte, 11 d’abril de 2015

cambra d'ase per la canal central, baixada per la pala de l'home mort



Foto de inici pujada corredor central
Foto de cambra d'ase per la canal central, baixada per la pala de l'home mort.



Sortirem de l'estació d'esquí d'Eina, per arribar-hi només ens caldrà seguir les indicacions del mateix nom del poble el qual atravessarem i ja al cap de poc trobarem l'estació. No tè massa pèrdua. Des de
l'estació d'eina però no es veu el circ de cambra d'ase.



  Començarem a pujar direcció sud-est, anirem seguint les pistes cap a l'esquerre fins que al cap de no pas gaire ja intuim en la llunyania el magnífic circ amb les seves canals. Aquí tenim diferents opcions, nosaltres vam pujar una mica per entremitg del bosc, una opció molt maca... Un cop al circ tenim varies canals per pujar, la del mitg evidentment és la més fàcil, el corredor central, emprat basicament per la majoria de cordades per baixar de les canals veïnes i tambè pels esquiadors. A la dreta de la central hi tenim la Gigoló, més a la dreta la Eclair i més a la dreta l'estètica i elegant Vermicelle per on els més agosarats i baixen esquiant. Nosaltres pujem per la central sense cap complicació, ens treiem els esquís a l'inici de la pujada en un roc molt característic, fiquem els esquís a l'esquena i cap amunt. 

Foto de cambra d'ase per la canal central, baixada per la pala de l'home mort.


La canal no tè cap complicació, és una canal fàcil i ideal pels qui volen començar a fer-n'he. Un cop a dalt tirem a l'esquerre i fins al cim. Com que a la pujada hem vist que hi havia molta petjada i forat a la neu hem decidit baixar per una pala que hem vist abans de pujar a mà esquerre, doncs baixar per la canal en aquestes condicions hagués sigut un drama. 

Foto de cim del cambra d'ase

Foto de carena de l'home mort























Des del cim continuem per la carena fins al pròxim pic anomenat pic de l'home mort, allà ens fiquem els esquís i cap avall...i quina triunfada!!!! aquesta pala és molt i molt recomanable sobretot si la canal està en males condicions però cal està al lloro amb el risc d'allaus... Desnvell: 988 temps: 5 hores que disfruteu ;)