dimarts, 17 de desembre de 2013

Montse Pueyo a la Roca dels Arcs - Vilanova de Meià


Aprofitant aquest anticicló de decembre ens arribem a vilanova a fer la montse pueyo que després del seu reequipament, i pel que diuen a la xarxa, sembla algu més humana.


ressenya del romàntic guerrer

Aquí un parell de ressenyes:
ressenya de l'aperturista joan asín



















Els aperturistes són els mateixos que la gent que la va reaquipar, des d'aquí feliçitats, van tardar el mateix reequipant-la que nosaltres fent-la, jaja !! 5 horetes ;)


1 llarg de la M.P

Passant pel sostre abans de la reunió del primer llarg





















Aprox: La via està uns 10 metres a l'esquerre de la somni de químfer. A la paret podem apreciar les marques : M.P

Dificultat: 6a+ (v+/ae) 200m.

Material : vam fer servir els tascons, l'àlien groc i el vermell, 0'75,el c1, i el c3 per l'inici del diedre de l' ùltim llarg, bagues de pit llargues i unes 15 cintes. La via està semi-equipada i a cada llarg anirem posant coses. ahh, i portar una bona, ressenya com qualsevol de les dues de dalt...

arribant a la primera reunió (flanquieig )


La via fa suar bastant, sobretot els dos primers llargs. Al primer llarg abans d'arribar a la reunió  aprofitem un parabolt de la somni de químfer i després tombarem descaradament cap a l'esquerre per anar a buscar un diedre el qual podem equipar al gust, després tenim un flanqueig cap a la dreta clarament més difícil pel segon que pel primer ( foto de dalt ).

sortint de la segona reunió
El segon llarg és una mica perdedor, sobretot si no veiem el segon clau, hem de mirar bé la resse. Sortim clarament cap a l'esquerre ( a dalt foto ) i de seguida trobarem un clau a l'inici d'un diedre, el següent clau està més a l'esquerre i després ja trobarem el tercer i la sabina, després d'això ve un flanqueig que personalment és el que m'ha costat més de la via (anava de segon), de la sabina fins que la corda es posa recta.

començant el flanqueig del segon llarg
El diedre que ve a continuació és prou xulo, després un flanqueig (un altra) ben protegit per un clau i un bolt i arribem a una fissureta cega de 6a+ on no em complico i li foto A0,  la sortida és molt terrosa i patina lo seu, però bé...
arribant a la tercera reunió


Els tres últims llargs ja són una altra tònica, a destacar la placa del cinquè llarg, típica de vilanova, amb unes bones nançes i prou verticalitat com per disfrutar de l'escalada, els últims metres són un pèl incòmodes per la sorreta que hi ha al terra.

cinquè llarg...increïble
Un cop a la última reunió ens desplaçarem a peu cap a l'esquerre i d'allí cap al cim.

Bona via

últim llarg



Cordada: Joan, Miquel i Alba.


5 comentaris:

joan asin ha dit...

Ei amb el reequipament la via està vivint una segona joventut, estava oblidada.

jan ha dit...

ja està bé això, i amb el temps segur que encara rebrà més visites...gràcies joan per la via...
salut i metres !!!

Bloc Empotrat ha dit...

Hola!, veig que al final l'heu anat a fer i que us ha agradat. A nosaltres també ens va fer suar,jajaja....
Salut!

Anònim ha dit...

ostres molt bé.
joan has tornat a tope sagal!!

Ernest.

jan ha dit...

jeje...a tope ernest !!!