dimarts, 29 de gener de 2013

Per Tutatis - Roca Narieda sud

Sempre que havia passat per la carretera que va a perles o a roc de collars m'havia mirat la paret de la sud de roca narieda i sempre havia sortit el mateix comentari: sembla que no pogui ser que d'aquí en sortint vies tant llargues, i maques pel que diu la gent !!!!

Doncs la meva primera a aquesta paret m' ha semblat collunuda, malgrat quan escric aquestes línies encara em tiben els bessons! Un dia radiant amb un sol que ens ha acompanyat tot el dia. 
 
ressenya del blog del joan asín. Fins a la reunió núm.7
ressenya romàntic guerrer de tota la via.





















La via "Per Tutatis" és una succesió de tres víes: agafa el primer llarg i mitg del segon de la via "gran manitú", després ens desviem cap a l'esquerre durant 3 llargs  fins a la placa característica que es veu des de baix on fa reunió, continua un llarg per placa brútal, canaleres i slab total i després es desvia amb un flanqueig descarat cap a l'esquerre on va a buscar la reunió de la via "dau al 7", continuarem per aquesta via molt rapidament fins al cim amb uns tres llargs molt ràpids.

l'Alba al cinquè llarg





















  •  Dificultat: v+ obligat amb algún pas de 6a / 540 metres / md
  • Material: 13 cintes, bagues llargues + reunió. Ultima reunió camalot de l'1 o tascons per reforçar...opcional.
  • Inici: La via comença a la dreta d' un roc molt característic que es veu desde baix, a la dreta d'una canal molt marcada. A la meitat del segon llarg ens desviarem a l'esquerre...evident...
  • Descens: un cop a dalt i mirant cap al nord la baixada ens queda a la nostra dreta, si ens i fixem mentre pugem per la via la baixada es veu a la nostra dreta. Una hora més o menys fins al cotxe.
brútal placa de cinquè llag
en miquel al tercer llarg





















La via en si està bé, de dificultat moderada. Com a llargs macos destacaria el cinquè que és una placa de canaleres molt guapo, el sisè amb un flanqueig cap a l'esquerre bastant llis i algún llarg de la via "dau al 7"  el vuité em sembla.
flanqueig del sisè llarg, arribant a la reunió.

Una via per disfrutar de fer metres i més metres, ben assegurada pels millet-bonnati i on no patirem massa. Molt ràpida de fer.

bonic diedre de la via "dau al 7".

dimarts, 15 de gener de 2013

AIRGAMBOIS - ROCA DELS ARCS

la roca dels arcs i la roca alta


Amb el fred dels últims díes marxem cap a vilanova, a veure si sortim de la boira i de les temperatures sota zero...i així ha estat, quan passem el poble i començem a enfilar cap a la font de la figuera veiem al boira rera nostre, sembla que hi estarem de conya !!!!

No en tenia ni idea de que existís aquesta via, en miquel me'n parla i després de veure la ressenya li dic que ja li podem fotre gas. No hi ha massa info de la via per internet, la veritat, i això a vegades inquieta però tambè li dóna aquest al-licient extra, que últimament estem molt acostumats a marxar de casa amb moltíssima info, inclús, alguns, amb l' aproximació descarregada al google maps....flipa !!!
  • via: airgambois
  • dificultat: 190 metres / Ae - 6a
  • equipament: vam fer servir 10 cintes + tascons + camalots fins el 0'75, i algún àlien per la part superior de la via i cintes molt llargues per deixar després del sostre.
  • orientació sud total !!!
  • aproximació: Deixarem el cotxe passa't el pont a l'esquerre, pujarem pel camí normal que porta a la camel i ens desviarem cap a l'esquerre direcció oest, la via comença a l'esquerre de la navarro.
en miquel al sostre del primer llarg



 El més difícil de la via és clarament el primer llarg, sense cap mena de dubte!
La via comença amb una mica de mala llet, com sempre vilanovític o sigui: vertical !!!
Alguna assegurança força lluny i difícil de protegir. L' últim pas abans de l' Ae no és pas fàcil però un cop arribem al final de l' Ae....sorpresa.... segons la ressenya hi hauria d' haver un pitó que no hi és (a dalt foto) i la sortida és converteix en una altra cosa, el següent seguro està a uns dos/tres metres ven bé i sortir de l' Ae per anar a buscar la xapa no és tarea fàcil, ni de primer ni de segon si és que el primer no porta cintes llargues per deixar-hi, com va ser el cas.... després d'aquest pas farem un flanqueig cap a l'esquerre i ja trobarem la reunió.

 
inici del tercer llarg
El segon llarg surt per la dreta i és un 6a ple de cantos i ben assegurat al principi, un cop superada la panxa la via continua en tendència a l'esquerre on les assegurances començen a minvar, i fa reunió en una sabina molt gran. Repisa.  ( foto superior: sortida del tercer llarg-segona reunió)

El tercer llarg comença bastant a l'esquerre de la sabina, ( foto )si ho mirem bé veurem un pitó crec que era i continua amb aquesta tendència fins que trobarem la reunió en una altra feixa molt còmode.

ressenya airgambois del blog del romàntic guerrer


El quart llarg pot ser perdedor si ens equivoquem al començament. Haurem de sortir a l'esquerre del diedre esquerre i continuar per una placa de IV d'escàndol, amb uns cantos que fan mal les mans del que punxen, un cop a dalt trobarem un pitó que jo no vaig xapar pel roçament i la reunió  just al costat.

Últim llarg de tràmit....

No és una mala via, a mi m'ha agradat vaja... els dos primers llargs són molt guapos i la resta estan bastant desequipats. Les arribades a la R2 i R3 estan bastant descompostes de pedres.



Terra de Dinosaures - Paret Bucòlica

Bonica via a la paret bucòlica, just al costat de la bàlsam del tigre. Ben assegurada i relativament fàcil, només trobarem un pas a la sortida del segon llarg com el més complicat, la resta es fa molt bé.
  • Aproximació: deixarem el cotxe passat el tercer  túnel direcció la Seu d' Urgell, trobarem una petita esplanada a mà dreta. El camí puja directe i recte amunt, seguirem les fites. Veurem un contrafort a mitja pujada per on podem fer una mica de drecera, sinó tirem recte amunt fins a la paret i continuem cap a l'est (dreta). Al peu de via hi han les inicials TD.
  • Dificultat: 160m - 6a
  • Via equipada
  • Material: passarem amb 10 cintes
  • orientació: sud - est. A l'hivern i sol bufar el vent, però si pugem cap a la paret trobarem que ja no bufa...teòricament clar...
 La via consta de 5 llargs. Com sempre és fa curta i la podem convinar amb la pas d'estress o alguna altra de la zona.

La via comença per unes plaques tombades, just uns metres més a la dreta de la bàlsam del tigre. Seguirem una ristra de parabolts per unes plaques tombades molt fàcils, més amunt la paret es posa més vertical però els cantos i les presses són molts bèsties. La reunió es fa a l'alçada de la primer role de la bàlsam, molt comòde.
jordi al primer llarg.

La sortida del segon llarg és plena de cantos, arribarem però al pas clau de la via, un sostre o una petita panxa que haurem de superar amb decició, diuen v+ /6a, jo li donaria 6a ben maco, les preses són petitones i la repisa està molt a prop. Si no volem fer el pas ens podem escaquejar per un petit diederet que hi ha a la dreta vigilant molt amb la pedra, un cop superat aquest pas i ja xapats al parabolt de l'esquerre, disfrutarem del llarg fins a la reunió.

arribant a la quarta reunió


La resta de llargs són molt semblants, passos molt macos, ben assegurats, on no passarem gens de por. Al penúltim llarg trobarem un pas de v+ amb molt bona presa. Últim llarg de tràmit gairebé es pot dir.

Via molt maca i recomanable....