divendres, 16 de desembre del 2011

CITA A CEGUES - RÚBIES




 Dèu ni dó amb la vieta...maca,sostinguda,amb algún llarg molt maco, però com sempre...li falten 100 metres més a aquesta paret...El lloc és brútal, amb unes vistes rera l'esquena que tallen la respiració,un silenci del pocs que s'escolten a tota catalunya, i un poble en runes que a tots ens agradaria comencari un nou projecte....

La via comença a la dreta de la guineu lliure, just en un petit monticle al costat d'una alzina...al primer llarg es divisa un petita sabina just 6 metres del terra...




 El primer llarg té un pas una mica estrany just passada la sabina abans anomenada, un pas curiós sense sobrepassar mai el v+ o com a molt 6a, i sinó sempre et pots agafar de la cinta, que allà segur que no et veurà pas ningú :)

El segon i tercer llarg ja són més tiessos, essent aquest dos els més interessants, tot i això s'ha d'anar molt al lloro amb alguna placa que no acaba d'estar gaire segura. Els dos llargs són molt interessants...v+ - 6a+ (no obligat)

 El quart llarg sortim caminant cap a la dreta, cal posar una megaultracinta o la corda ens farà un rossament de flipar. Aquest llarg tambè és molt guapo!!

 Per acabar un últim llarg de IV+ que ens deixa ja al capdemunt del montsec de rúbies...

 Material: 12 express i doble corda...no recordo haver posat cap catxarro.


dissabte, 12 de novembre del 2011

VOLTA AL MÓN

marxem.........................
E 27 de desembre començem una nova etapa en la nostra vida, una etapa que ja fa molt de temps que estavem esperant...i que per fi farem realitat...
Aquest viatge l'he portat a dins meu sempre, però per diferents raons no l'havia pogut realitzar fins a dia d'avui...de vegades inclús pensava que era una bestiessa, i ja ho deixava pel típic tòpic: per una altra vida!!
continuu pensant que és una bestiessa...la volta al món!!! però sempre he cregut en les bogeries,sempre he cregut que porten noves sorpreses,nous rumbs a la vida,sempre he cregut que arriscar-se a realitzar els somnis més bojos dona els seus fruits a la llarga,sempre he cregut en els somnis,i en realitzar-los, sinó ja no serien somnis...
El 27 de desembre marxem rumb a turquia amb avió,serà l'únic avió que agafarem,no en volem agafar cap més,després iràn,turkmenistan,uzbekistan,kyrdistan,xina,nepal,índia.......sense preses...
us volem fer partíceps d'aquests viatge...hem fet un altra blog que tot just està naixent...
www.24905miles.blogspot.com

el món és aquí, observant-nos, i nosaltres no podem passar desapersabuts,
la gratitut és inmensa i el privilegi un art a l'abast de tothom !!!

molta sort a tothom, i molt bones aventures...a la paret,a la neu, a les crestes,al riu... a la natura...
salut.

divendres, 29 de juliol del 2011

Regular Route al Fairview Dome

La més guapa de les vies que hem fet a tuolumne meadows junt amb la west crack del daff dome, de fet aquesta via surt al llibre: "fifty favorite climbs" un llibre mític del yanki. La llàstima és que ens vam deixar la càmera al bosc d'en kevin ....
 Bé, la resse és del llibre Super Topo del McNamara...

El primer llarg és una fissura que es converteix en dues, jo vaig agafar la de l'esquerre i malgrat que des del terra es veia molt fàcil, hi ho és, gasto molts catxarros en pocs metres ja que el granit està una mica polit, abans de conectar les dues fissures hi ha un pas difícil on caldrà parar atenció, després fins al replà de la reunió es va fent bé però només em queda el camalot del 2 i el vaig corrent, jajaja...reunió a 200 peus, grau 5.8 / 5.9

El segon llarg segueix la tònica del primer, és una fissura de dits de 5.8 on posarem tota l' artilleria...
D'aquí fins a dalt la via es torna més fàcil però només una mica. Quant estem a la quarta reunió ens adelanta una cordada de tres que pugen amb bambes !!!  flipem, perquè feia ven poca estona que els veiem abaix equipant-se..vaia tela !!!

En fi, una viote !!!



regular route. inici de la via.

dilluns, 30 de maig del 2011

sánchez martínez a la paret de diables - montserrat




Feia temps que no escalava,primer per la mà i després pel peu, un pupes òsties !! amb tot quedem amb l'eva per anar a fer la via dels sostres, però un cop a st. cecília em ve amb la resse de la sànchez i se'm fa la boca aigua només de veure-la. Així que canviem de via i de destí tambè...

La via és guapa de veritat, oberta l'any 1970 per aquests pioners de l'escalada clàssica. No em puc ni imaginar com deurient fer els llargs de després de la xemeneia a aquelles èpoques i amb aquell material tant precari, part d'aquest material encara es conserva, com alguns tacs de fusta amb cordinos al primer llarg sortint de la xemeneia o tambè tota la burilada de l'espectacular llarg de sota el sostre.
La via comença amb un 6a molt ben assegurat i va a buscar una canal terrossa fins a trobar la role. Després continuen dos llargs de xemeneia molt guapos i facilets, si bé espectaculars.

Sortint de la xemeneia les vistes són impressionnts, al bell mitg de montserrat i amb unes vistes esplèndides del cavall bernat tot ple de cordades, fent, com no, la super clàssica punsola-reniu. La via continua amb una passada de flanqueig cap a la dreta que passa per sota d'un sostre on li donen 6c crec, després del flanqueig munto la reunió i observo el llarg que li tocarà obrir a l'eva: és brútal !!

una placa llisa com un mirall protegida per un sostre inmens que ens deixa a l'ombra d'aquest sol de maig, 6c+. El llarg està molt ben protegit i només em de treu-re el pedal en els moments finals, fent uns pocs moviments. D'aquí fins a dalt les complicacions s'acaven i la via es torna més suau, que sort n'hi ha,perquè 330 metres a montserrat et queden els peus macos macos.

En fi, una via molt recomanable. A la ressenya li donen v+ obligat,però si teniu aquest grau just podeu passar-les canutes. De material vam agafar els camalots fins el 2 i un joc de tascons, i de cintes les que vulgueu, en podeu arribar a posar 20, nosaltres en portàvem 15.

divendres, 22 d’abril del 2011

7 díes per frança

Marxem cap al massís del vercors-presles carregats de ganes d'escalar i de veure noves parets. Després d'unes 6 horetes arribem a lloc i flipem amb el paisatge que tenim davant nostre, un munt de parets a l'estil vilanova de meià prometen uns díes molt productius, així que obrim el llibre i començem a mirar les víes que farem demà. Busquem un lloc per dormir i a mitja nit: ualà, plou...merda...mirem el cel i no promet res, no sembla que vulgui despejar-se, així que baixem al poble a mirar la meteo per internet i la cosa no promet...comitè de crisis, parlem i decidim anar cap al sud, cap al verdon !!! vinga doncs, atravessem frança per gap i amb unes 4 hores amb la calma  arribem a "le palud", només arribar anem a comprar la guia i ens dirigim cap al belvédère després de les xurreres, on en morfu i en page fan una via d'esportiva. El verdon és increïble, un canyó espectacular fent ziga zagues amb un riu color verd al fons esplèndid. Una de les característiques del verdon és que es baixa rapelant de les víes abans d'escalar, o sigui que més val està segur de que podràs pujar perquè sinó tens una patejada del 1.000!!!!


 El dimecres fem dues víes de 90 metres per començar a agafar el tacte del calcari del verdon, on els peus són predominants. Des del belvédère de la dent d'aire escalem primer la via dolce vita 6a+ i després la via petit chat 6a+ però força més difícil. Els seguros lluny, estil frança, lluny...


Dijous continuem amb el nostre gafe: pluja i la previsió és per dos díes més...marxem a la jonte on en 4 hores més de furgo hi arribem, de moment fa bon temps...Només arribar anem al sector del cirque des vases on on hi ha l'estètic esperó de l'arete ouest i escalem el primer llarg.  

le reverend via núm.14
A l 'endemà anem al sector de le reverend i fem la via del mateix nom, 4 llargs molt macos tots, v+/6a, a destacar el llarg 2 i el 4, brutals !!! (a sota)




















després d'un petit descans fem una segona via de 4 llargs, 6a, V+, 6b, un xic més difícil però tambè molt guapa sobretot el segon llarg que passa per una bavaresa brutal !! en marc prova el 6b de l' últim llarg i li surt fins gairebé al final que és tot romo. Per fi fem una jornada completa d'escalada,ja era hora ósties !!! A la tarda arriben en marc i en pere i es foten a tibar per la zona. Ja al vespre instalem el campament al lloc de sempre,prop de riu i amb un birra a la mà tot es veu d'una altra manera,mmm...





















Els díes passen molt ràpid i ja estem a dissabte. Avui canviem de zona i anem al tarn a fer esportiva.

Començem amb una via molt maca un 6a 0 6a+ i ja veiem que els seguros estàn mooooolt lluny, però que molt !! en page avui està motivat i va encadenant vies com un fanàtic, per la meva part he de dir que no tinc pas el dia, i m'ho agafo amb molta calma. Al final baixem al riu que si està de conya.

La jonte un lloc preciós on de ben segur que hi tornarè, a més a més ho tenim a 3:30 de casa que tampoc està tant lluny !!!!
ale,salute...

dilluns, 28 de març del 2011

Diedre Blanqueta - Montroig, pala alta

Amb la boira fent de les seves per les planes de l' interior de Catalunya, anem cap al montroig a buscar una mica de solet. La via triada és el diedre blanqueta.
La via transcorre per 5 llargs, els primers facilets i els dos últims més atlètics, que no difícils. A l'últim llarg posarem algun friend al diedre ja que allunyen una mica. Una via del tot recomanable, maca, estètica i disfrutona i un cop a dalt les vistes són un regal !!!
  • Accés: des de Balaguer agafarem la carretera que porta a Àger, i un cop al coll ens desviarem a Vilanova de la sal, passarem el poble i agafarem la bifurcació que posa Montalegre durant una bona estona, uns 4km, allí ja veurem la paret. Deixarem el cotxe en una curva molt marcada i pujarem a peu 10m, si anem amb 4x4 podem deixar el cotxe al coll de porta. La via comença al costat d' un arbre, parabolts visibles.
  • Dificultat: 130m, V obl.
  • Material: 14 cintes+joc de friends+tascons

dijous, 10 de març del 2011

BALCONETS DE SAU - cingles del pla de dalt - 6a/a3e


De ben petit, el meu avi m'explicava històries del tot inhumanes pels temps que vivim actualment. Històries de la vida, de la realitat i de la duresa que els hi va tocar viure, i que tant orgullós se sentia d'haver sobreviscut quan m'ho explicava. "ha canviat tot molt ara, abans (ell vivia st.sadurní d'ososmort) agafàvem el carro i la mula, i marxàvem dos díes de viatge per vendre quatre verdures i comprar o canviar queviures a rupit", dos díes per anar de la cantina,bojons, a rupit... m'en faig creus...fugir dels trets franquistes també va ser un epopeia,refugiats al bosc durant llargs díes d'insomni, atemorits i morts de gana, sense saber si tornar a casa era una bona opció, o no era més que un suïcidi...llevar-se a l'hivern amb la roba encartronada per la gelada de la nit, on òbviament no tenien calefacció,buscar-se la vida pel bosc per poder alimentar a la família...així van sobreviure els meus i molts dels vostres segurament... i és que els nostres avis (no tots) estaven fets d'una altra pasta, el meu almenys, era la persona més forta que jo he conegut mai, era com abraçar una alzina.
Ara, els seus descendents ens enfilem per la vertical d'aquesta roca monolítica i dolenta, on ens dona un encant molt especial.


Deuria ser cap el 1962 que el nostre enemic "ciscu" ,va acabar les obres del pantà de sau, i així el terme municipal de st.romà de sau quedà submergit per les aigües de la conca del ter, i més tard si afegiria el municipi de querós quedant així colgades sota l'aigua dues de les cinc esglèsies romàniques de la vall de sau. Demogràficament parlant l'índex de població va anar baixant considerablament.

Aquestes imatges són per disfrutar-les, i més quan ens pengem per aquestes parets de margues rogenques i conglomerat en estat precari, i girem el cap direcció a st.romà, a vegades la meva imaginació navega per aquella vall tranquila i insòlita, encara puc veure el pont romà per on el meu avi atravessava amb el carro i feia la primera nit,després d'omplir la cantimplora d'aquella aigua cristallina del riu ter per continuar camí amunt, camí de rupit,xiulant qualsevol melodia o rosegant un branquilló de romaní o farigola,tot fent xino-xano...


Així és,escalada romàntica a sau,no és més que això,gaudir de l'entorn,del lloc,del silenci, sempre i quan no hi hagi cap boig de la gasolina foten-li gas a l'aigua. Per mi, i el meu company de cordada, la veritat és un privilegi  poder gaudir d'aquests racons tant màgics, i això en part gràcies als operturistes, que amb dos pebrots es van currar totes les víes de sau ara ja fa uns quants/molts anys, amb un material que feia por només veure'l.


APROXIMACIÓ: des del final de poble de tavertet direcció als cingles,agafem una pista sense asfaltar que ens durà al pla del castell en uns 2'5 km. Allà veurem una casa que es on aparcarem, el camí és just abans de la casa. Seguirem el camí fins a baix a la paret, passant per davant del barret d'en riba. Avui nosaltres, per diferents "raons" (ejem), començem desde la feixa i fem només els 3 llargs de dalt, que és on hi ha "millor roca".
DIFICULTAT: ED- / 225m /6a /A3e
MATERIAL: 20 cintes i estreps. 2 xapes recuperables si es fa tota la via.
 
El primer llarg de després de la feixa surt per sobre d'un arbre, ens hi enfilem fins ben amunt ja que el primer seguro així ens ho fa fer, el dia que aquest arbre no hi sigui...no vull ni pensar-hi...després és tot ae fins a la reunió, amb algún pas que allunya una mica però que es fa bé. a2e.
El següent llarg surt amb una mica de travessia cap a l'esquerre amb els seguros a prop, més fàcil que l'anterior però guapo tambè. La reunió és a sota el sostre. a2e


L' últim llarg que fem és el més guapo i difícil tambè. El sostre és espectacular, com tots els sostres, mirant a baix es veu un pati bestial. La sortida de sostre et fa vibrar fins a l' últim esgraó del pedal, després uns quants passos facilets fins a una sortida amb lliure que tè el seu polvo !! la sortida mola, però no pots caure, al llibre d'osona vertical li donen 6b, jo diria més aviat 6a, però: no caiguis, perquè tens una repiseta petita però lo suficientment gran per donar-te pel sac els turmells. Un cop superat aquest pas un pèl més amunt en trobem un altra de més facilet i ja sortim caminant uns 10 metres per fer reunió amb una alzina.
Normalment recomano si la via és xula o no, però en el cas d'osona no ho faig, perquè ja sabeu tots que aquí no si ve a escalar en bona roca, sinó a flipar amb el paisatge d'aquest murs,del congost de tavertet,del bosc,del pantà,de la vall de sau. A mi particularment, la via m'ha agradat força, però la pedra és dolenta de veritat, sembla un crocant.
salut !!!

dimarts, 8 de març del 2011

CAMÍ DE L'ALFONS BARÓ - roc dels collars, narieda.

Dilluns anem cap a la silenciosa vall de canelles, a roca narieda sud.  El lloc a part de ser preciós és super tranquil i solitari, a la nostra esquena la cara nord de la paret de perles i lleugerament a l'esquerre la sud de roca narieda, aquesta última paret no li donaries ni un duro visualment, i en canvi hi han víes de més de 500 metres prou interessants.


L'aproximació és una mica "hari": després de coll de nargó, el primer pont trenquem a la dreta direcció perles, uns dos kilòmetres després a mà esquerre surt una pista cap a la vall de canelles, després de passar una espècie de pla que ens queda a l'esquerre amb una mica de cobert,uns metres més endavant trencarem a l'esquerre i  abans d'arribar a una casa de pagés aparcarem. Pasem per davant la casa de pagés i atravessem un riu,just després del riu sortim a mà esquerre i anem seguint les fites fins arribar a una placeta, allà seguirem un camí que surt en direcció al nord i que puja fins a dalt d'un coll, al coll baixem una mica i girem cap a la dreta on ja veurem una placa ben llisa on comença la via. buf quin rotllo !!!!! mireu aquí el  mapa wikiloc i acabareu abans.
La via està equipada amb parabolts, portar només 14 cintes.
DIFICULTAT: 6B, 6A obligat, 225 metres de calcari excelent.


El primer llarg li fot en miquel, ja es veu com anirà el tema. comença fàcil fins abans d'arribar a la reunió, un pas de v+ sobre adherència, o slab que es diu en llenguatge freaky, d'aquells que estàs agafat de dues pinces i amb les puntes dels dits dels peus allà emplastats.
Li foto al segon llarg de 6a i em quedo encallat al mitg, en un pas que no trobo ben bé com fer-lo, no és excusa però els gats que porto no em donen gens de confiança, així que em canso de probar i mirar, guarrejo de la cinta i m'aupo amunt, abans de la reunió tambè hi ha un pas fi però no tant difícil.

Tercer llarg: tela !!! és un 6b de flanqueig cap a la dreta. primer surt de la reunió fàcil,ja de seguida torça cap a la dreta hi ha la quarta xapa hi ha un pas de 6b que et fa vibrar, un cop el fas l'altra xapa està força lluny, amb possible caiguda-caminada, per la paret, no es gens expo, però fa el seu yuyu! curiosament el 6b em surt, però en canvi el pas de després on la xapa està lluny no que em surt, aparentment més fàcil. Després d'aquest espectacular flanqueig a la dreta, la via continua donant passos molt macos i et fa bellugar el cap constanment...això de l'adherència .....rrrrrr !!!

Quart llarg: un diedre molt fàcil però molt maco, tot seguit sortida per un petit desplom i reunió molt còmode.

Cinquè llarg: tambè comença per un diedre encara més bonic que l'anterior, amb un pas de v+, després fa un flanqueig cap a la dreta i reunió.

Sisè llarg: facilet ja fins al cim,amb un pas aillat de placa al final de tot.

En definitiva la via és molt xula, molt flanqueig, adherència,diedre,placa...convina moltes coses, potser li donaria més encant que els diedres de la part alta estiguessin més desequipats, però la via val molt la pena, i l'entorn és preciós i solitari.recomanable.

Descens per la línea de ràpels de la via Dioni.

miquel i joan.




dimecres, 2 de març del 2011

VIA GEEB O BADALONA - LA TRONA DE BERTÍ - OSONA

Avui al matí em anat a fer una mica d'artifu a la trona, al sud d'osona. D'aquesta via ja havíem baixat pel fred que fotia, i avui, tot i que s'ha aixecat el dia esplèndit, un cop a peu de via preveiem un altra jornada de fred... i així ha estat. 

Després de la calçotada de dissabte a organyà, on estava ple de fieres, em quedà molt clar que no serè mai un escalador d'aquella mena, dels bons bons vull dir,però que m'ho passo tant bé fent el que faig, que tampoc cal, i el que si que val, es saber sempre què fas i perquè... 

Al lio : aquesta via fou oberta el 64, per l'estrada,civis i albert muñoz del geeb de badalona. La via és molt guapa, sobretot el primer llarg que és el més treballós i amb diferència.

De material em fet servir 20 cintes,joc de friends fins el 2, el 3 opcional,semàfor d'àliens,una chapa recuperable i els pedals, millor els 2.

La via fa 65 metres (jeje), repartits en tres llargs:25,15 i 25 i nosaltres i em estat 3 hores.Està equipada amb parabolts per si es vol fer amb lliure (7a+ diuen).

1 llarg: començo posant el camalot lila per anar a buscar un buril sense xapa, en dídac es queda sota meu parant les mans com si fes búlder, doncs no em xapo del friend sinó que ja faig el pas de posar la xapa recuperable i xapar-me d'ella,un altre pas i parabolt, continuo amb un flanqueig cap a la dreta que es fa amb a0, després de xapar un cordino la via tira amunt per un diedre esplèndit,maquíssim, on els friends i entren a mansalva, un pas d'a2 i segueixo amunt, fot un fred de dèu i en dídac s'està gelant a peu de paret, jo estic més calent que una brasa.Ara ja penjat com un fuet vaig equipant a cop de pedal, un xic incòmode col-loco un tascó dins un fissura, passo corda, em penjo iii....SAQUETROOOON !!! jaja, per sort el buit és total i no toco enlloc :) torno a recuperar el tascó i tornem-hi. Surto del desplom i parabolt,mmm quin gustillo el bolt aquest, després una fissura molt incòmode, haig d'anar cap a la dreta però el cos s'en va cap a l'esquerre, em tanca la porta vaja, m'hi entretinc la meva estona posant 3 catxarrets més i ja faig reunió, que per cert és incòmode de pebrots !!! puja en dídac amb les mans gelades hi ha la reunió decidim que tirem amunt,què collons...ara em foto jo de fred a la reunió,brbrbrbr!!!!

El segon llarg comença fent una trave cap a l'esquerre i després a2 amb un camalot del 2, aquí tambè estàs ben penjat del buit, un altre a2 d'un àlien gris crec i reunió, aquesta més còmode.
El tercer llarg ja no tè res a veure, fico una xapa recuperable al segon pas i després ja tot en lliure fins a dalt, on trobo la reunió a mà esquerre.

Malauradament no em pogut fer cap foto,la càmera la portàvem però...sense bateria :(
Una via maca,on apendrem a fiar-nos dels catxarros,



laponia - portella superior - agulles

Dissabte al matí i mirant la previsió del temps, ens acostem a montserrat al sector d'agulles, i una mica la caguem.Baixem del cotxe amb boira però, "ja marxarà " diem, és l'optimisme...
L'aproximació és fa seguint el sender de la portella, i un estem gairebè a dalt surt un camí a mà dreta força marcat que ens deixarà ja a la cova on s'inicia el primer llarg. 


 El primer llarg és més espectacular que difícil. comença fàcil fins que trobem un pas de flanqueig a l'esquerra que deu ser 6a, després una fissura xula i molt ben equipada i ja trobem la reunió.


El segon llarg de v+ facilet, només una panxeta que és on hi ha el pas, però també molt ben assegurat.

 Tercer llarg ja fot un vent de cagar-s'hi !!! surt de la reunió un pèl a la dreta i encara un sostret de 6b, pedal i gas, tenim les mans encarcarades i la boira que no marxa...brbrbrbr
 El quart i el cinquè llarg són fàcils i segurament es poden empalmar, però se'ns lien les cordes no se com i fem els dos llargs fent reunió.
Després un ràpel de gairebé 60 metres ens deixa al coll de la portella, morts de fred òstia, ja ho diu la via: LAPONIA!!!

dilluns, 28 de febrer del 2011

milènium - montserrat

Dilluns anem a fer aquesta via amb en miquel, el temps no pinta massa bo i montserrat és a prop de casa, així si fa mal temps sembla que no sàpiga tant greu tornar. Però vam poder escalar guai tota la via, sense haver de patir en cap moment...

via: milènium al serrat dels monjos.
dificultat: 6a+/6a obl. /235 metres
material: tascons,friends fins el 2 i algún àlien + cintes al gust
aproximació: anar fins a les coves del salnitre i al capdemunt de les escales agafar el camí que surt per la dreta i que voreja la paret, seguirem el camí fins que planeja i després ens enfilem ja pel costat de les víes.
descens: un cop a dalt i d'esquena a la paret, tombarem cap a la dreta per anar a buscar un ràpel, després continuarem caminat pel sender de baixada fins a trobar un altra ràpel que amb dues cordes de 60 et deixa al camí de tornada al cotxe.
Els quatre primers llargs són facilets, amb un llarg, el tercer crec, que tè un flanqueig guapo i amb ambiente, però fàcil. Després venen els llargs més guapos. Aquí jo la vaig liar una mica, bueno tampoc passa res, però em vaig saltar una reunió i vaig acabar fent-la al mitg del llarg de 6a+, amb dos espits que estaven prou junts i amb dues megacintes,jeje, després en miquel ja va empalmar fins a l'altre saltant-se la suposada reunió, aquest llarg és maco de veritat, amb una sortida cap a la dreta obligada que et "tanca la porta" i perds una mica l'equilibri, després es posa una mica tieso per acabar d'arrodonir-ho.





Lúltim llarg és de tràmit. Un cop estiguem gairebè a dalt, si ens desviem a la dreta podem fer reunió per la via del costat.

diumenge, 20 de febrer del 2011

LA CHICA DEL MARTINI - VILANOVA

MATERIAL: 12 cintes segons la resse, nosaltres van posar algún àlien i un estrep.
DIFICULTAT: 7b+ / 6a obligat. 210 metres. ED. Reunions rapel-lables.
ORIENTACIÓ: sud
HORARI: segons la resse 3.5, nosaltres hi vam estar un "mica més"
APROXIMACIÓ: deixar el cotxe passat el pont i pujar pel camí que atravessa el riuet, un cop a dalt resseguir la paret per sota i quan veiem una taca marró bastant gran al peu de paret començem a pujar, veurem tres víes juntes que són la trilogía: la de la dreta és la mussical express, la del mitg el senyor de los bordillos i la de l'esquerre la chica del martini que comença amb un fissura molt maca.

Aquest dissabte junt amb en jordi i l'albert tirem cap a lleida ben d'hora al dematí, ja que per la tarda han donat previsió de pluja. Ens parem a la panadaria d' artesa de segre a esmorzar i triem la via: la chica del martini, que jo ja feia díes que volía fer. La via no és fàcil, pel meu/nostre grau, si bé la vam fer, vaig trobar que la ressenya diu coses que no s'apliquen a la via, però com sempre, els graus tothom els interpreta diferent. El cas és que si vas a fer aquesta via amb el 6a justet, crec que les pots passar de canutes, a molt canutes, si bé està molt ben assegurada, això si .....
El primer llarg és guapo. Puja per una fissura petitona però xul-la, amb els seguros ben posats, excepte un que allunya una mica i que l'albert i posa un metolius groc, un cop arribes al sostre la reunió queda a mà esquerre.
 
El segon llarg comença molt guapo, un desplom amb mooolt bon canto, una mica sobat això si, però vaia bústies, després comença una fissura d'esquerres on li fotem el pedal (7b+), i acaba per una placa que la ressenya marca 6b...noi, no se què dir tios !!!!



El tercer llarg li foto jo i ja fins al final. El dia que no hi hagi la sabina no em vull imaginar com serà aquell pas de 6a, però alguna cosa semblant a un malson segur. Després de superar aquest primer obstacle la via va en tendència a l'esquerre i no recta com diu la ressenya. El flanqueig passo la por del segle, és on hi ha el 6a obligat, però collons quin 6a, no entenc res, ben res, perquè és un grau que em bellugo guai i aquí no hi ha manera tios, quina por !!! tot i així el faig com puc i vaig tirant amunt fins que una mà em rellisca i saco una mica, molt poc jeje... no passa res va !! després del flanqueig el llarg es torna vertical però amb super-cantorral, per disfrutar com un nen...L'albert i en jordi tambè pateixen lo seu al flanqueig, i és que potser és el més difícil de la via...


 Quart llarg. Marca 6b, que segurament es pot provar, vull dir que dintre de tot encara es veu humà aquest 6b, i no com el del segon llarg. Jo vaig per feina, el cel cada cop està més amenaçador i tot just estem a mitja via, o sigui que...gas i xampany.....vaig fent tot bé fins a l'últim pas que no sé que em passa, em quedo encallat, cagat i emprenyat, amb la xapa de sota a 3 metres i la reunió per sobre meu tambè a tres metres, no vull sacar un altre cop òsties! però no trobo res on agafar-me, finalment recorro a un pas de ganxo que el poso en un foradet que hi queda perfecte, m'aupo i clec ! m'agafo ja en una bona presa i reunióoooooo!!!
 El cinquè llarg de 6a dèu ni dó nanos !! al començament hi ha un passet que t'ho has de mirar molt bé, i al final, abans d'arribar a la reunió jo m'encigalo per l'esquerre en lloc de per la dreta i em quedo agafat amb una mà en pinça, i l'altre mà buscant quelcom més o menys bo, que no hi és, per moments em veig sacant altra cop, el cor s'em fot a 1000 i aguanto la posició com puc, nerviós perquè la xapa està lluny,lluny, i enmitg hi he posat algu una mica dubtós. Finalment me la jugo i em surt un pas difícil difícil, amb un somriure als llavis faig reunió...uuffff....


 
 El sisè llarg per mi és dels millors!! és un llarg de 40 metres i de v+, però amb uns cantos espectaculars, aquí els seguros començen a allunyar més, fet que sigui més fàcil. Arribo a la reunió i començen a caure petites gotes...vaaaaaaa que queda poquet, aguantaaaaaaa.............

El setè llarg tè un pas al mitg d'una placa que no és gens fàcil, la roca ja es comença a mullar o sigui que vaig per feina i tant ràpid com puc. Ja a la feixa faig reunió i ara si que comença a ploure...l'albert i en jordi fan l'últim llarg amb la roca ben molla, xapeau, i arriben a dalt molls com ànecs, i és que la pluja ja no ens deixarà durant tota la baixada i fins al cotxe, on arribem xops xops....


Una via prou maca, però que hi has d'anar rodat, sinó pots pillar com un borinot. I els 6a's de vilanova vaia tela !!!! va parir !!
  
                                               
Los chicos del martini....

 Apa, salut i gaaaas !!