dimarts, 30 de març de 2010

TRAVESSA GÓRIZ - TAILLÓN - BUJARUELO

Per fi realitzem aquesta travessa que tant de temps feia que teníem al cap, una travessa d'un gran encant paisatgístic i de llegendes místiques, en un entorn d'una gran bellesa i en un marc incomparable del nostre estimat pirineu.

L'inici i el final de la travessa parteixen de llocs diferents, així que deixem un cotxe a st.nicolàs de bujaruelo, i un altra a la pradera d'ordesa, inici del recorregut.
















Ens equipem amb tot el material sota un sol de justícia i enfilem amb els esquís a l'esquena,desitjant poder sentir lliscar les pells de foca el més aviat possible i progressar còmodament sobre la neu, malgrat tot, això no és possible i ens anem possant i treient els esquís, al trobar-nos contínuament clapes sense neu.



Guanyem altura molt lentament fins al final del bosc, aquí ja amb els esquís als peus, disfrutem de la companyia del riu arazas, que passa per la nostra dreta carregat de l'aigua freda del desgel de primavera, que comença a fondre amb força. Arribem al final del circ de soaso i parem just al davant de la famosa cascada de la cua de cavall,mengem una mica i contínuem foquejant fins al peu de les "clavijas de soaso",















aquí s'alça una petita paret,on ajudats per unes cadenes i uns barrots de ferro instal-lats fa molts anys per un caçador ric que volia anar a caçar per les altes valls alpines infrequentades fins al moment, ens ajuden a progressar més còmodament i superar aquest petit mur,un cop a dalt tornem a calçar els esquís i contínuem el feixuc camí per un flanqueig una mica exposat, on la calor comença a fer de les seves deixant el mantell nival precàriament inestable.

















Arribem a l'últim pla amb el refugi de gòriz ja a la vista, ens enpatxem de les espectaculars vistes del circ de soaso, del riu que trenca dolçament l'egemonía del blanc nevat de la vall, de la forma oval del canyó format per l'erosió fluvial de fa milers d'anys, del silenci d'aquest racó aragonés trencat només pel romàntic xiuxiueig de les pells de foca que llisquen sobre l'element blanc.












Arribem al refugi de gòriz que està ple fins a la bandera i anem fent temps fins a l'hora desopar,poca cosa més, ja sabeu com van els refugis:a menjar d'hora i dormir,bé, si pots clar !
diumenge,28:
Tenim un grup de 30 navarresos que fan el mateix itinerari que nosaltres i deixem que obrin traça davant nostre, per tant esmorzem amb la calma i sortim del refugi a ritme lent, dosificant les forces per poder arribar al cim del taillón amb bones condicions. Fem un flanqueig una mica gelat i després d'un petit pla començem a fer ziga zagues per superar el "cuello de millaris", és va fent de dia i el sol comença a agafar protagonisme apartant els núvols i deixant un cel negre ataronjat darrera la silueta del món perdut, avançem silenciosament, disfrutant a cada pasa d'aquest lloc tant màgic, escoltant la respiració que és va accelarant feixugament a mesura que anem pujant d'altitud.





















Arribem al "cuello del descargador" i fem un altra flanqueig, encarem un petit tub i progressem en línia ascendent, superem un morro i arribem a un petit pla on ja per fi,podem veure la tant esperada bretxa de roland, el lloc més emblemàtic de tot el pirineu, ple d'història i mistisisme, lloc de pas dels contrabandistes i la porta més bonica d'accés a frança.


Continuem pujant,amunt,sempre amunt hi ha ritme cada cop més cansat. Pasem per sota el taillón en lleuger ascens i ens dirigim cap al coll dels gabietós, aquí tombem cap al nord i ataquem les últimes pales lenta i feixugament, seguim les traçes marcades i anem progressant, descansant a cada volta maria sobre els pals i mica en mica ens plantem al cim del taillón de 3144m, punt culminant de la travessa, pic amb una història alpinística molt rica, donat que en la seva cara nord hi han uns dels corredors més bonics i difícils del pirineu.












Ens canvien les cares, els somriures es dibuixen a cada un dels rostres i el patiment de fa uns moments queda oblidat per la gradesa de lloc. Treiem pells, ens abriguem i contemplem pasmats aquest espectacle de la natura, davant nostre el massís del vignemale s'alça molt amunt amb la seva piràmide final,més a la dreta el circ de la cascada deixa entreveure les formacions erosinades de la roca mil-lenària formant unes corves perfectes i ja al final el massís del món perdut en un espai obert que com sempre no deixa indiferent.
















El vent gèlid ens fueteja la cara rostida pel sol de fa uns instants, ens tirem les fotos de rigor i baixem uns metres. A partir d'aquí i fins el pla de la bretxa, marica l'últim. La neu brutal, a causa de l'altura la neu és conserva prou fresca pel sol que ha fet, i disfrutem tots del descens, en marc amb l'estil clàssic d'esquí, el telemark, i la resta de mortals amb esquís.


Un cop al pla pugem cap a la bretxa de roland i començem la baixada cap al refugi de serradets per una pala molt disfrutona, i que sense saber-ho encara, repetiríem unes hores més tard.






















El refugi està literalment colgat de neu, el túnel d'accés a la porta hi deuen haver tres metres de neu i ens diuen que és el primer cap de setmana que està obert. Arribem al refu molt d'hora, sobre les dues del mitgdia crec, cadascú s'arregla les seves coses i deixem la roba i les pells a assecar sobre l'estufa. Un petit cartellet sobre el taulell anuncia la venda de patxaràn,mmm.





















Ens fiquem a sopar amb una parella de madrid i ens fotem un fart de riure, és a veure qui la diu més grossa parlant castellà, i és que la cervesa de la tarda, el vi del sopar, més el cansament acumulat ens deixa ben esverats. Després d'uns quants patxarans sortim amb en gil a fer un cigarret i veiem bocabadats que hi ha una lluna plena esplèndida, es poden veure les ombres que deixen les parets verticals del davant. Entrem a dins ben encigalats i proposem de fer una sortida nocturna fins a sota la pala de la bretxa, dit això en marc se li obren dos ulls com taronges i ja no hi ha marxa enrera. La parella de madrid ens miren amb cara de: ho dieu en serio?



Ens tornem a equipar,cinc hores més tard i quan ja teníem tota la roba seca,però les coses que surten amb espontaneïtat s'han de fer.
Començem a pujar de nou amb el frontal al cap però apagat, la llum de la lluna que passa sota el núvols prims reflexa la blanca neu i ens il-lumina el camí gairebé com si fos de dia. Avançem lentament cremant les cerveses, a cada volta maria un regust àcid-amarg em puja pel coll dient-m'he que això no és molt compatible, però disfrutem com animals del moment,de l'entorn i d'aquesta lluna plena que despulla la claror dels cims nevats. Fem la baixada fins al refugi ben feliços de no portar maleta,disfrutant i enllaçant gir rera gir i sota aquesta atmòsfera de neu brillant ens tornem a plantar al refu.
Dilluns 29:



















Esmorzem i tirem ja cap al coll de bujaruelo. El camí fins al port de gavarnie és un llarg flanqueig descendent que passa pel costat dret de la cara nord del taillón, exposat a vegades a fortes allaus, per sort nosaltres el trobem en perfecte estat i arribem sense problemes al coll de bujaruelo. Des del mencionat coll fins a baix, és una succesió de pales amb neu dura, on avançem molt ràpidament fins al final de la neu ja a cotes baixes.

Aquí ens posem els esquís a l'esquena, travessem el pont romànic de bujaruelo i caminem per la pista forestal fins a trobar el 4x4 d'en joan, carreguem tot el material a dins i anem a la pradera d'ordesa a buscar la furgoneta on vam sortir dos díes abans.
Activitat feta amb en marc,gil,guillem,joan i jo mateix.
Espero que us hagi agradat,ja sabeu que no em ser explicar sense fotre un bon rotllo,apa salut!
jan.


Més fotos

dilluns, 29 de març de 2010

VIATGE ASTRAL I J.FARRENY



No no, no vem fer les dues vies al mateix dia,però si dos llargs d'una i tres de l'altre...
De fet la idea era anar a montserrat a fer la puigmal, i si si, quedem amb en dídac ben d'hora i cap a montserrat.
De camí per l'eix transversal i veient les temperatures del dia, ens anem fent enrera,donada la "por" que tenim de patir molt fred a la cara nord amb un dia de boira com el d'avui,així que enfilem cap a la cara sud amb la mateixa mala sort:els bars tancats i més boira! fem la volta a catalunya i anem a st.llorenç de montgai fent una primera parada al bar,mmm. Mirem les ressenyes i ens decantem per la j.farreny però un cop al peu de paret en dídac recorda haver-la fet, així que optem per la viatge astral que està just al costat.
Hem toca la palla llarga i començo obrint.L'últim cop que ho vaig fer, 4 mesos enrera,em vaig fotre un bolet molt maco. Em bé una mica de por escènica, però de seguida faig fora els fantasmes i m'ocupo només de disfrutar altre cop de l'escalada i de la companyia, en un entorn silenciós i emboirat...Ens enmerdem al sostre de la viatge astral amb un sol pedal i no ens en sortim, i sense pensant-s'ho gaire ens fiquem al segon llarg de la j.farreny que és més facileta i et deixa disfrutar en molts pasos, sobretot a l'últim llarg que entren els friends a mansalva.

dimecres, 24 de març de 2010


Un altre bon llibre orientat a l'argèlia del 1930 i fins al present que parla de la vida d'en younes. Ell ens parlarà en persona dels confins del destí, de la lluita de la seva família per sobreviure, de la inseperable amistat de quatre amics i dels amors impossibles que al llarg de la seva vida posarà a prova la fidelitat i complicitat que tè amb els seus amics, tot això enmitg de la segona guerra mundial i de la revolta argelina.

dijous, 18 de març de 2010

CASCADA DE L' ARBRET

Després d'un bon esmorzar, com no! enfilem tot xino xano cap al pedraforca,hi arribem a l'hora dels rics, cosa que no som, o tambè a l'hora dels temerosos per anar a fer gel, en tot cas: tard. Sense tenir molt clar on anem, seguim el camí de darrera el refugi tot fent uns riures. La nevada ha deixat gruixos considerables aquí, en alguns llocs s'hi acumulen dos pams ben bons de neu fresca, deixant un paisatge del tot encisador i unes vistes ben blanques de les valls. Arribem al destí i començem a equipar-nos amb tot el material, després d'un petit ressalt on per sorpresa nostre podem veure com l'aigua corre per sota el gel, ens situem al peu de la cascada de l'arbret. Amb l'albert en encigalem pel mitg del bosc buscant una reunió per poder assegurar,després d'enfonsar-nos fins a les cuixes arribem a sobre de la cascada, muntem una reunió i baixem rapelant,mentrestant el fanàtic d'en dídac s'ho està passant pipa clavant els piolets com un nen petit i bufant de cansament com un assecador de mà,amb tot el tio clava 3 claus hi arriba a la reunió com un campió. Fem esportiva fins que ens en cansem però disfrutant d'aquesta presa de contacte amb el gel que de ben segur repetirem,això si: marxant més d'hora!


dimarts, 16 de març de 2010

PUIG DE LES AGUDES - SETCASES

sortida kiwi:


Sempre és bo conèixer gent... és el cas de la zuriñe (s'escriu així zuri? ) i el xavi,una parella basco-catalana que vaig conèixer a nova zelanda caminant per aquells mons de déu i ja ho veieu, de l'altre punta del mòn a setcases,que gran!!
Després d'esmorzar a "ca la maca" (us dec un esmorzar, quin morro el meu! ) enfilem cap a setcases tot fent unes xerrades kiwis i recordant lo bè que vivíem tot just fa unes setmanes, però tambè veient lo afortunats que som de viure en un lloc com el nostre, i sobretot ara després d'aquest paquet de neu que ens ha caigut.
Deixem  el cotxe a setcases, i guiats per en xavi, travessem el pont que hi ha just a la sortida del poble a mà dreta, al cap d'uns pocs metres ens calçem els esquís i enfilem el camí progressant cap amunt. Jo no en tinc ni fava de cap on anem, de fet no l'havia vist mai aquest  pic, ja que és del típics que només és pot fer després d'una bona nevada. Anem lliscant les pells amb la neu, aquest soroll tant maco que fa el trepitjar el pes del esquís contra l'aigua sòlida i que tant de temps feia que no sentia ni practicava. La pujada és curteta i un cop a dalt baixem pel sentit oposat entremitg del bosc amb un bon gruix de neu,tornem a posar pells i cap al cim altra cop. A la baixada cap a setcases ens encigalem pel mitg del bosc amb neu canviant, alguna zona amb neu prou bona, però bastant pesada, hi sobretot per pesada la cunya fins al cotxe passant pel camí de pujada...

Bona retrobada amb vosaltres i amb l'esquí de muntanya, salut companys!!!









divendres, 12 de març de 2010

KHALED HOSSEINI


VA DE LLIBRES
Khaled hosseini - agfanistàn
Llicenciat en medicina. Després del cop d'estat comunista i de la invasió soviètica demana àsil polític als estats units.
Amb aquestes dues obres l' autor ens apropa a la realitat del país, a una crua i cruel cultura on la dona malauradament com tots sabem no tè més que una trista existència. Dues històries diferents, però una mica iguals, dos llibres del tot recomanables on segurament la realitat òbviament supera la ficció. Dos llibres que enganxen molt i que ens faran caure la llagrimeta amb els talibans i la invasió soviètica com a teló de fons.

dilluns, 8 de març de 2010

diumenge, 7 de març de 2010

NEW ZEALAND SUD ISLAND

us deixo 4 fotos, ja desde casa, amb mono de tot: d'escalar,d'esquiar, de caminar per les guilleries,etcetc.