dimarts, 9 de febrer de 2010

TRAVERS SABINE CIRCUIT

Despres de 6 dies fent un trek de poc mes de 90 km. us deixo amb un escrit del diari de viatge que vaig fer ahir a pocs km's ja del petit poble de st.arnaud.Espero que no us avorriu...
Ja han passat 5 dies desde que vaig deixar st.arnaud,carregat de menjar fins a dalt de la bandera i amb unes ganes enormes per comencar,queda lluny....
"He caminat energicament amb la mirada nerviosa per voler atrapar cada paisatge,m'he enfangat fins a la tibia per aquesta estepa tant densament poblada,he observat atonit com la llum del mati es filtra entremitg de la vegetacio i fa brillar aquest bosc ple de molsa d'un verd que no se explicar,he arribat a dalt d'un coll a mes de 2000m exhaust i amb l'esquena doblegada i m'he cargolat un cigarret abracant amb la mirada tota la grandesa d'aquest lloc tant inhospit,he sentit les cames i els genolls estar fora de combat despres d'una llarga,relliscosa i torturosa baixada, lluitant contra el pes de la maleta,he restat bocabadat llarga estona contemplant el verd-blau transparent del blue lake i dins d'ell, reflectit com en un mirall, una gran muntanya de granit encara tacada de neu,he caminat 3 dies en la mes solemne i absoluta soletat,sense trobar-me ningu i sentint-me petit i insignificant davant la grandesa d'aquest paratge tan ferestec,m'he assentat davant d'una freda cascada mirant com la forca de l'aigua espetegava en un toll enorme,hi escoltant la seva eixordadora musica, he deixat passar el temps,he sentit a cada passa les duricies de l'esquena i cervicals,he estes els bracos mirant al cel i cridant com un sonat mentre el vent em ressecava la pell curtida pel sol,he caminat poc mes de 90 km's,content d'estar en aquest lloc on la guia en prou feines en fa esment,i veient que l'home ho controlara sempre tot, menys aquesta forca tant i tant gran que es la naturalesa. M'ha agradat no saber en cap moment l'hora en que vivia,ni el dia en que estaba,he menjat quan he tingut gana i dormit quan he tingut son.Nomes em resta apagar aquesta vela,ficar-me dins el sac i pensar que fare dema...."

3 comentaris:

dídac ha dit...

de ben segur que un cop apagada la vela, pensaràs en demà com un nou dia en què l'aventura serà encara millor que la d'avui.
és l'optimisme.

carme i roger ha dit...

Buf..! les ganes d'unes vacances i viatjar augmenten perillosament cada vegada que llegeixo les teves aventures..! un moolt bon escrit! segueix disfrutant!!
salut!

Carme

jan ha dit...

WELCOME NEW FRIEND! I'M REALLY HAPIEST IF I CAN HELP U! GOOD LUCK AND ENJOY!!
QUE NO FALTI MAI L'OPTIMISME QUE TANT PORTES A SOBRE!!!
CARME JA HO SAPS DONCS:: A VIATJAAAAR!!!