diumenge, 28 de febrer de 2010

... LIVE YOUR DREAMS ...

MEMORIES
Tothom te aquell tipic somni per realitzar...per a mi nz era el prioritari, ja que des de molt jove, aquesta terra de contrastos i paisatges salvatges ja m'havia captivat. Ara estic mes content que mai d'haver fet realitat aquest somni i sobretot, d'haver-ho fet sol durant 3 mesos exactes. No us parlare dels paisatges, on mirant les fotos us en podeu fer una baga idea, sino de la meva experiencia amb la gent, que per mi ha estat el mes enriquidor de tot aquest viatge. He compartit dinars,sopars,birres,alguna festeta,"tertulies",i sobretot viatges amb cotxe amb gent d'arreu del mon: coreans, canadencs,russus,maoris,indis etcetc i aquestes converses multiculturals han estat una font inesgotable de coneixement, de curiositats que ignorava sobre els costums d'uns i altres. He quedat sorpres de la gent del pais, els kiwis, que ens han donat a tots els forasters una llico de com mirar-te la vida amb el millor caracter possible, venedors de diaris, caixers de supermercat, conductors d'autobus, tots ells m'han vingut sempre amb un somriure a la cara, per ajudar-m'he, recomanar-m'he i fins i tot portar-m'he al desti desitjat...ens han fet veure que el topic es cert: que la felicitat no es pel que fas, ni pel que ets, sino pel que vas cultivant tu mateix dia a dia, espero haver respost de la mateixa manera...Moltes anecdotes per explicar, moltes bones experiencies, i es que aixo, crec, que es el que ens fa grans, el que ens fa millorar cada dia un xic mes: apendre cada dia de les experiencies per enriquir encara mes aquesta necessitat de coneixement, aquesta inquietud...
Ara ja amb el nas ensumant " l'olor" de la plana, acabo amb aquest escrit el meu trajecte per nz, pero el meu cami continua, perque el mon no para de donar voltes, i jo no em puc estar quiet mirant com passa el temps. Ara toca omplir la guardiola, per quan s'acabi l'any tornar a realitzar un altre somni, empendre un altre cami, aquesta vegada, crec que buscare el silenci trepitjant la neu seca i gelida del trebol vermell, a l' altra emisferi, buscant quelcom que m'espera de ben segur en algun lloc...
BE HAPPY

2 comentaris:

morfu ha dit...

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.


DEL POEMA ÍTACA DE Kostantin Kavafis GRAN ESCRIPTOR DEL MÓN GREC!
VINGA JOAN! QUE ENS VEIEM PER LA PLANA! VAGI MOLT BÉ EL VIATGE DE TORNADA !

LETICIA ha dit...

"Lo que hago carece de sentido, pero a mi me llena de felicidad..."
Hi ha mil maneres de viure la vida, i la teva m'encanta!
Ens veiem aviat.