diumenge, 28 de febrer de 2010

... LIVE YOUR DREAMS ...

MEMORIES
Tothom te aquell tipic somni per realitzar...per a mi nz era el prioritari, ja que des de molt jove, aquesta terra de contrastos i paisatges salvatges ja m'havia captivat. Ara estic mes content que mai d'haver fet realitat aquest somni i sobretot, d'haver-ho fet sol durant 3 mesos exactes. No us parlare dels paisatges, on mirant les fotos us en podeu fer una baga idea, sino de la meva experiencia amb la gent, que per mi ha estat el mes enriquidor de tot aquest viatge. He compartit dinars,sopars,birres,alguna festeta,"tertulies",i sobretot viatges amb cotxe amb gent d'arreu del mon: coreans, canadencs,russus,maoris,indis etcetc i aquestes converses multiculturals han estat una font inesgotable de coneixement, de curiositats que ignorava sobre els costums d'uns i altres. He quedat sorpres de la gent del pais, els kiwis, que ens han donat a tots els forasters una llico de com mirar-te la vida amb el millor caracter possible, venedors de diaris, caixers de supermercat, conductors d'autobus, tots ells m'han vingut sempre amb un somriure a la cara, per ajudar-m'he, recomanar-m'he i fins i tot portar-m'he al desti desitjat...ens han fet veure que el topic es cert: que la felicitat no es pel que fas, ni pel que ets, sino pel que vas cultivant tu mateix dia a dia, espero haver respost de la mateixa manera...Moltes anecdotes per explicar, moltes bones experiencies, i es que aixo, crec, que es el que ens fa grans, el que ens fa millorar cada dia un xic mes: apendre cada dia de les experiencies per enriquir encara mes aquesta necessitat de coneixement, aquesta inquietud...
Ara ja amb el nas ensumant " l'olor" de la plana, acabo amb aquest escrit el meu trajecte per nz, pero el meu cami continua, perque el mon no para de donar voltes, i jo no em puc estar quiet mirant com passa el temps. Ara toca omplir la guardiola, per quan s'acabi l'any tornar a realitzar un altre somni, empendre un altre cami, aquesta vegada, crec que buscare el silenci trepitjant la neu seca i gelida del trebol vermell, a l' altra emisferi, buscant quelcom que m'espera de ben segur en algun lloc...
BE HAPPY

dilluns, 22 de febrer de 2010

REGIO DE COROMANDEL I TONGARIRO NORTHERN




Faig una molt bona operacio de logistica i envio tota la meva roba i mes coses cap a casa,em quedo amb l'imprescindible,o potser una mica menys,en tot cas aconsegueixo que la meva maleta pesi menys i la meva esquena vagi mes relaxada...
Amb la furgo d'en julien i en pablo voltem per la zona de coromandel durant 4\5 dies,visitant les catedral caves,fent una tarda de surf molt bona,i realitzant dos bivacs molt humits, humits per la pluja, guarrets!!!i es que nova zelanda no es pais fet pels bivacs,aixo m'ha quedat clar!!



TONGARIRO NORTHERN CIRCUIT:


Ara entenc perque el dolent del senyor dels anyells vivia aqui,potser ha estat una coincidencia pero: esta ple de ties!!!
Amb en pablo fem el tongariro amb dos dies,passant una nit en un refugi.No se com explicar-vos el paisatge, pero crec que deu ser el mes semblant a passejar-se per la lluna. Pugem al cim del tongariro,que no arriba a 2000m,i des d'alla podem apreciar l'asimetria del volca ngaruhuoe com s'alca formant un cercle conic fins el seu cim,es espectacular.Tornem enrere desfent el mateix cami per entrar dins la zona del red crater on s'em talla la respiracio per la seva bellesa,esquerdes fumejant que denota que a sota hi ha molta vida encara,llacs verd turquesa,rius de fons vermell fan un paisatge del mes estrany i surrealista,el cual no estem acostumats. En fi un bon trekk d'uns 35km.


Ara despres d'haver fet dit durant el mati amb una sort impressionant, estic a rotorua on dema anire pujant per la costa est cap a auckland parant-m'he en alguna platja per fer una mica de surf si puc.
Per cert el meu nom en maori es: hone, una lletra mes i quedaria molt dolc eh??
Apa fins molt aviat,com diuen aqui: see u again soon mate!!

dissabte, 13 de febrer de 2010

us deixo quatre fotiquis per fer-vos dentetes!!!

BLUE LAKE - TRAVERSE SABINE CIRCUIT

A PUNT PER ATRAVESSAR LA "MAREA BAIXA" -ABEL TASMAN


LLAC ROTOITI - TRAVERSE SABINE CIRCUIT

SADDLE A 1850M - TRAVERSE SABINE CIRCUIT




UNA MICA DE BLOC,OJU AMB LA FOTO:JUST QUAN FEIA EL LANCE ES DISPARA!!


UNA FANTASTICA I FREDA CASCADA-TRAVERSE SABINE CIRCUIT



dimarts, 9 de febrer de 2010

TRAVERS SABINE CIRCUIT

Despres de 6 dies fent un trek de poc mes de 90 km. us deixo amb un escrit del diari de viatge que vaig fer ahir a pocs km's ja del petit poble de st.arnaud.Espero que no us avorriu...
Ja han passat 5 dies desde que vaig deixar st.arnaud,carregat de menjar fins a dalt de la bandera i amb unes ganes enormes per comencar,queda lluny....
"He caminat energicament amb la mirada nerviosa per voler atrapar cada paisatge,m'he enfangat fins a la tibia per aquesta estepa tant densament poblada,he observat atonit com la llum del mati es filtra entremitg de la vegetacio i fa brillar aquest bosc ple de molsa d'un verd que no se explicar,he arribat a dalt d'un coll a mes de 2000m exhaust i amb l'esquena doblegada i m'he cargolat un cigarret abracant amb la mirada tota la grandesa d'aquest lloc tant inhospit,he sentit les cames i els genolls estar fora de combat despres d'una llarga,relliscosa i torturosa baixada, lluitant contra el pes de la maleta,he restat bocabadat llarga estona contemplant el verd-blau transparent del blue lake i dins d'ell, reflectit com en un mirall, una gran muntanya de granit encara tacada de neu,he caminat 3 dies en la mes solemne i absoluta soletat,sense trobar-me ningu i sentint-me petit i insignificant davant la grandesa d'aquest paratge tan ferestec,m'he assentat davant d'una freda cascada mirant com la forca de l'aigua espetegava en un toll enorme,hi escoltant la seva eixordadora musica, he deixat passar el temps,he sentit a cada passa les duricies de l'esquena i cervicals,he estes els bracos mirant al cel i cridant com un sonat mentre el vent em ressecava la pell curtida pel sol,he caminat poc mes de 90 km's,content d'estar en aquest lloc on la guia en prou feines en fa esment,i veient que l'home ho controlara sempre tot, menys aquesta forca tant i tant gran que es la naturalesa. M'ha agradat no saber en cap moment l'hora en que vivia,ni el dia en que estaba,he menjat quan he tingut gana i dormit quan he tingut son.Nomes em resta apagar aquesta vela,ficar-me dins el sac i pensar que fare dema...."

dimecres, 3 de febrer de 2010

abel tasman

avui he acabat l'abel tasman despres de 4 dies caminant per platges paradisiaques d'aigua transparent i sorra blanca,ah hi amb una calor sufucant.Tinc la pell curtida pel sol mes no poder i una barba de 25 dies,si em fico un turbant puc passar per un membre d'al quaeda!!! el trekk ha estat be pero lo meu com tots sabeu es la muntanya,pero tothom em parlava molt be de l'abel t. i realment es molt xul-lo i curios.La marea aqui es molt alta,perque us en feu una idea pot pujar fins a 6 metres en unes hores i en un parell de llocs t'has d'informar per saber quina es la millor hora per creuar ja que no hi ha cami alternatiu...parlava amb un home del doc,(organisme que gestiona els refus)be parlar es un dir es clar,i li preguntava a veure a quina hora pujava la marea al mati seguent,em va contestar que havia de ser fora d'alla abans de les 8 del mati ja que a partir de les 8 l'aigua ja arriba als genolls,i jo aaaah thank's man!! o sigui que a l'endema em despert-ho just a les 8 ja que en descuido de posar el despertador,m'aixeco cagant llets,fico tot de mala manera a la bossa i surto a fora on el guarda em mira estupefacte i es fot a riure,i jo li contesto amb un somriure,i know,i know...o sigui que em trec tota la roba i em quedo amb calcotets,em foto l'armari al cap i comenco a atrevessar la badia( o charcu amb catala antic) que son uns 300m.Quan fico el primer peu veig com els crancs petits s'amaguen dins dels milers de forats i durant els 300m seguents nomes penso que si us plau no em queixa-li cap puto cranc perque em fotare la maleta a l'aigua,arribo al final amb l'aigua per sobre el melic i sense cap picada,brbrbr.des de l'altre canto veig el guarda que em saluda amb la ma,"catxondo el tio"!!!
Un petit fallo de logistica em deixa amb nomes 2 papers de fumar a falta de 3 dies!!!
El mateix dia al vespre conec un noi de praga molt simpatic,o fins i tot massa simpatic,em sembla que perd mes oli que el tractor que remolca les canoes.conversem tot el sopar i a l'endema fem tot el recooregut plegats.
Ara i despres de treure'm la ronya de 4 dies i afeitar-m'he estic en un poble de 50 h als nelson lakes on ja tinc tot el menjar per recorrer els 88km que m'espren.aqui he pogut deixar coses en un box que no fare servir pel trek i aixi m'he permes el luxe de carregar una ampolla de vi blanc,jeje...