dissabte, 21 de novembre de 2009

gali - molero a roca regina


Via molt guapa,malgrat la mala experiència viscuda!!!

És una d'aquelles clàssiques que tenia al cap de fa temps i que pel que sigui l'anavem deixant sempre de banda. Ara més motivats que mai per fi ens hi fotem de cap amb en dídac i en morfu,
que ja l'havia fet.

La via consta de 15 llargs i 500m. Els primers 6 llargs fins a la feixa els obra en morfu. Segurament són els llargs més durs, amb diversos ae i algún 6c per allà al mig. El grau tambè és un factor important: el v són v d'abans, ja m'enteneu...Després de la feixa tiro jo al davant amb dos llargs prou macos...Començo el 10 llarg, és un diedre guapíssim!! m'hi tiro motivadíssim,els moviments em surten sols i la presa és bona però un xic vertical,em paro a mig i fico el camalot verd,vaig pujant i un cop arribo ja fora de les dificultats em xapo d'unes cintes pasades a un clau i em penjo de la fifi per descansar. Un segon després estic a 10 metres per sota del clau!! de cop el meu cos surt volant enrere sense poder-hi fer res,la cinta s'ha trencat,la de sota no l'he xapa't per estalviar-me una cinta, la cinta del clau de sota tambè és trenca en noto l'estrebada mentre vaig caient,això no para mai, s'està arrencant tot ostia!!després d'una eternitat em trobo penjat del revés mirant el buit,m'aixeco cagant osties i veig que m'aguanto del camalot verd,estressa't m'agafo d'una cinta cagant llets hi em penjo de la fifi.!!!aaaaaahhh!!!ufufuf,aquells dos em diuen com estic,em miro el cos de dalt a baix i en principi no tinc res, només un bon cop al turmell.Quan miro d'on he caigut em baixa la gota freda de suor!! arribo a la reunió desorientat,un pèl confús...Decidim tirar amunt,estem a mitja via,deuen quedar 250m. En morfu sense encantar-se gens torna a tirar amunt mentre jo no paro de bufar,estic molt accelera't...queden dos llargs bastant drets, a partir del tercer es suavitza i encara en queden 4 més fins a dalt. Finalment arribem al final de la via amb un últim llarg d'artifu per acabar-ho d'arreglar...mengem algu i començem a baixar molt lentament amb l'ajuda d'un bastó i la paciència d'en morfu i en dídac,cada cop em foten mal més coses i quan arribem a baix, ja de nit, sento les gotes salades com llisquen i m'arriben als llavis.
En fi una bona galeta que és pot explicar i com sempre: repòs!!
Aneu amb compte amb els "cintajus",no us en refieu!!

8 comentaris:

Raquel ha dit...

Ostres, tela quina caiguda...
Pensa que has tingut sort...molta sort!
Ara cuida't!!

Leti ha dit...

nanu..quin patiment! això de la via llarga...quin yuyu! cuida't el peu. Petons

Roger ha dit...

Aquesta ja l'has passat i no ha estat res. Cuida't i a tornar-hi, però sense caigudes!

arnald ha dit...

Anims i a recuperar-se. Mirem-hi el cantó bo, que seguríssim que hi és. Potser es podria fer una peli: el cojo, el manco i el...

jan ha dit...

si si arnald,ens falta el ciego...però et recordo que el manco era el gai! haurem d'anar amb més ed compte a partir d'ara!!
salut a tots macos!

Llorenç ha dit...

sort!!! quina sort!!! que no et fessis massa mal!! una caiguda així pot portar moltes complicacions!!!

anims, a recuperar-se i a tornar-hi!

Jordi ha dit...

Ei nano, vaja mes que portem. A veure si us recupereu aviat i tornem a trepar junts.

jan ha dit...

vaia llorenç,molta sort podia haver estat molt pitjor la veritat és que si!!
jordi ara ja fins el març,però prepareu-vos que vindrè mooolt motivat,ja saps!!