dimarts, 22 de setembre del 2009

INTO THE WILD - hacia rutas salvages


L' altre dia una bona amiga em va recomanar aquesta pel-lícula i la veritat és que feia temps,malgrat que tampoc miro moltes pelis que no disfrutava i m'emocionava tant davant la pantalla. És estrany que no m'arribés abans, ja que el llibre el va escriure el famós periodista-alpinista john krakauer del qual en tinc un parell de llibres per casa,un d'ells la famosa tragèdia de l'everest'96 best seller que el va fer famòs i també per la banda sonora del magnífic eddie vedder (pearl jam) que resta desde fa temps per aquí dins del pc.
Fora rotllos la pel-lícula en si és significativa, depenent sempre de la realitat que li hagi tocat viure a cada u...un noi que decideix marxar de la seva família, materialista i protectora, i escapar de la seva falsa realitat per sentir-se lliure i trobar-se a si mateix en un viatge que el portarà a viure mil aventures, seguint sempre la seva ideologia humil. Un noi ressentit per la seva infància plena de mentides i discusions que busca l'amor,la feliçitat i el sentir-se viu, en la naturalesa dels paisatges per adonar-se al final que "la feliçitat només és real quan és compartida "....Perquè penso, abans d'escapar de la realitat, potser el millor primer de tot, és començar pel perdó...

dimarts, 15 de setembre del 2009


JOE SACCO, periodista de professió. Durant els mesos d'hivern del 91-92 viatge a israel en plena intifada on va conviure amb jueus i palestins...el resultat és aquest,mescla de periodisme,diari de viatge,impresions subjectives i objectives de l'autor,tot això en forma de còmic,un format aperentment relacionat en l'adolescència però que sacco amb un talent fora de sèrie tracta un tema tabú com és aquest de forma amena i amb un to extravegant inclús que arriba a la ment de tots nosaltres de la manera més simple: el còmic...
Que el disfruteu!

dilluns, 14 de setembre del 2009

alpesport



Fem la via alpesport: són dos llargs, el primer molt tècnic de 6a+ crec recordar,amb una placa i un sostre complicats i sobre adherència.

El segon llarg de 6b també difícil ja al primer tram,molt finet.
D'aquí amb un ràpel a peu de via.

con ocho basta

Via assequible a la silenciosa i tranquil-la paret de la serra de sant joan. Consta de 4 llargs on el primer és el més tècnic tot i que els altres no els hi resta gens d' encant.



No recordo molt bé la via quan escric aquestes línies...amnèsia,jeje... recordo un primer llarg molt guapo amb una placa central força maca.



Un tercer llarg fàcil que vaig posar algún catxarret,tot i que es pot passar sense,però veníem de fer el primer llarg de l'esperò montanissel del qual bem baixar hi portàvem tot l'arsenal,doncs tant per tant el farem servir, que collons!!!
Del tercer llarg hi ha la feixa per tirar cap al cotxe o bé acabar la via al quart llarg i rapel-lar cap a la feixa.En marc i jo tirem cap al cotxe que està llampegant,mentre en jordi i l'arnald ja estant embrancats al quart llarg i arriben al cotxe just quan comença a ploure...


PAS D' ESTRÉS - 6B+ (V+?OBL)


Mmmm, quina via més xul-la,si senyor!!! ben equipada però els passos en algún lloc s'han de fer,i el v+ obligat justet,això dels graus ja sabem tots com va....
La via comença bastant a l'esquerre de la bàlsam del tigre,on la paret fa com un triangle partit per una diagonal, just a l'esquerre d'aquesta...
1 llarg: fàcil i de trancisió, un v molt ben assegurat que ens deixa a sobre d' una repissa.
2 llarg, 6a: aquí la cosa ja canvia,és un llarg mantingut on les preses es tornen molt petites i la paret guanya verticalitat sobretot al final del llarg on s'ha de fer el pas i els braços ja no sòn el mateix...molt guapo.
3 llarg,6a+:sortint de la reunió ja et marca com serà aquest llarg.Un desplom un pèl incòmode per després arribar a una placa on senzillament "flipes",no hi ha res!!!6a+ saps!!! doncs vinga fot-li fort que vol ploure!! surts de la placa no saps com i et trobes un sostret molt xulo que et deixa a la R.
4 llarg,6b: un llarg d'escàndol,mantingut i no pas més difícil que els altres,però potser més vertical i cansat.
5 llarg:6b+: només un pas de 6b+,l'únic de la via que no ens treiem en lliure...quina ràbia!!!ha anat d'un pèl ,maleïda pila,però que vols desprès de dos mesos d'inactivitat...molt guapo
6 llarg v+:per acabar de rematar-ho un altre llarg orgàsmic!!!si senyor,festival de plaques amb bústies al gust.
En definitiva una via 10, moolt recomanable de veritat.

divendres, 4 de setembre del 2009

NIT DE MAR

Ahir vaig tenir una experiència molt bonica…sòc un nostàlgic,ho sé,i m’agrada ser-ho…

Estira’t sobre una tombona de la platja del Missano adriàtic,
on cau una fina pluja que amb pessigolleja la pell,
observo la lluna plena i les seves hombres,
un munt de sensacions amb venen al cap.

Reflecteix la llum sobre el mar en l’horitzó infinit,
contemplant aquest espectacle tant sencill i amè,
em marxen del cap tots els pensaments darrers,
em deixo portar pel silenci de les onades.

Onades, que amb el seu xivarri hi trobo la pau,
on la seva música és una constant sincronia,
quin relax per fi de mala vida,
quina natura ens denota la vida…

Companys,aprofiteu els petits moments i assaboriu-los,són aquests petits moments els que ens fan sentir més vius,
Ahir se’m va posar la pell de gallina a la platja contemplant com brillava la lluna sobre una taca d’oli que és el mar,
tot solet però compartint-ho amb tots…
salut...