dijous, 6 d’agost de 2009



M ‘adormo a la nit abraça't al coixí,
recordant la olor que desprenies fa un instant,
carícies com mel dins un bosc de plors,
mirades amb por de caure en l’oblit.

Com un bàlsam els teus ulls m’enlluernen cada dia,
avui em plau l’amor de somnis abastables,
si fos només el temps el que ens despulla,
però són les pors i la llunyania muda.

El meu amor navega a vela en una mar calmada,
no hi entèn de tempestes,ni de paraules buides,
transparència nua com l’aire respira,
abraça’m ben fort,potser és l’últim dia.
joan,6/8/09