dissabte, 29 d’agost de 2009

Com enyoro l’escalada amics, com trobo a faltar els riures a la reunió després d’haver patit com un nàufrag durant un llarg de corda que no s'acaba mai, de superar la por que tant ens acompanya en aquests passos psicològics tu a tu amb la paret, de les vistes increÏbles quan estàs assegurant al company,del soroll dels ferros que dringuen sense parar a cada moviment, del cansament de braços i de l’alegria en acabar una via, de les cerveses al bar on ja tots som uns valents….aaaiiiii quins anhels,i aquells vívacs de cel destapat contemplant un mar d’estrelles amb lluna plena sota la roca del pre-pirineu,quina joia de terra,quin goig d’escalar.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Ei company,
Ànims. T'esperem a la tornada per anar a fer alguna sortida i que retrobis les sensacions de l'escalada. Si et serveix de consol, demà torno a retrobar la realitat laboral, espernat fer alguna sortida plegats.
Jordi de CL_PTA

jan ha dit...

jeje...guai tio,arribo just abans del pont de l'11, a veure si coincidim i podem marxar tot el pont,apa salut!!