dimarts, 17 de març de 2009

EL FORAT DE LA PERA.- rúbies- 170m, ED-, 6a obl.


la paret de Rúbies

Dissabte anem cap al fabulòs montsec de rúbies, a respirar silenci, envoltat de natura, solitud i herbes aromàtiques.
La pista per arribar al poble abandonat és un pèl llarga i feixuga, però a mida que vas pujant t'endinses en un mòn on res no és el que tenim avui dia a les nostres mans... foragitem de la civilització, esquivem la crisis, el crack inmobiliari, i les preocupacions més minses queden diluides quan arribem al poble, un lloc on quatre il-luminats van viure una vida del més salvatge possible, en un indret inhòspit, a la frontera entre el pirineu més gèlid i la lleida més àrida, un entorn, on si hi restes en silenci encara hi pots sentir els fantasmes d'aquests avantpassats nostres en un paisatge ferèstec, un estil de vida, que no va poder ser al llarg dels anys. Un lloc, on després dels anys i del canvi d'estil de vida, el poble abandonat de rúbies torna a viure una altra realitat, la de la vertical, les pasions d'una gent ja "moderna", que lluiten per marxar unes hores de les seves preocupacions, de superar les pors, d'autosuperació, de trobar indrets bells i tranquils, buscadors d'emocions, gimnastes infatigables de l'equilibri vertical.
 
el poble de Rúbies

Si aneu a rúbies pareu-hi en silenci, escolteu les seves parets en runes del poble, on el romanticisme d'aquesta gent restarà en nosaltres quan tornem a ser a baix, a la realitat de la vida quotidiana, inmersos en la nostàlgia i la melancòlia somiarem viure el que van aconseguir aquests romàntics camperols....

La via el forat de la pera està situada a uns 25m l'esquerra de la maduritas calientes,i és una succesió de plaques amb bones preses on els seguros allunyen una mica i no està de més portar algún trastet...en jordi i l'albert se'n van a fer la maduritas.

1 llarg el forat de la pera

1 llarg, v+,25m: comenca l'arnald.El primer seguro està lluny i es xapa en una sabina,després un clau, bona presa hi ha disfrutar.


2 llarg,6a,40m: una placa al mig és la dificultat del llarg,el pas és fi hi s'ha de mirar bé,un cop superat torna a ser un no parar de pasos succesius de bona roca.


3 llarg,6a,45m: de l'estil de l'anterior.sortim de la reunió amb tendència a la dreta per anar a buscar una espècie de diedre,aquí s'ha d'anar amb compte amb la roca, i continuem recta amunt sempre per terreny mantingut.molt guapo. A la reunió hi trobem una flor de corona,espècie protegida.

flor de corona


4 llarg,v+,30m: Aquest llarg hem va agradar molt,és dret però amb bones preses, i la part de dalt s'ha d'assegurar un desplom amb una fissura molt xula on hi entra tot.La reunió està just a sobre.


5 llarg,v+,20m: acabem la via amb un llarg de l'estil dels altres.sortim recta ja fins a l'altre reunió sense dificultats aparents.


material: està bastant equipada però els seguros allunyen,nosaltres vam fer servir el camalot vermell, i l'alien groc.que la disfruteu!!

cordada: jordi,albert a maduritas calientes i arnald i joan a el forat de la pera.


ressenya el forat de la pera, pel romàntic guerrer.

6 comentaris:

Roger ha dit...

Vaya amb els clàssics. Que no parin!
Salut i força!

Mingo ha dit...

Enhorabona Jan i companyia la via és preciosa i el lloc de somni, nosaltres hi vam estar l'any passat i veig que el 3er llarg encara té trossos una mica descompostos, mira que vam fer de marujos netejant de pedres.
Salut i fins la propera

jan ha dit...

roger tinc uns blocs a prop de vic que fliparàs!!!
mingo si el tercer llarg encara li queden pedres per caure,ni hi puja gaire gent per aquestes contrades..potser per sort

Llorenç ha dit...

Bé! Casi ens hi trobem! nosaltres vam estar a punt d'apropar-nos a Rubies, però la motivació ens va fer quedar a la Roca dels Arcs!.
Aquesta era una de les opcions, veien la vostra piada, no tardarem massa a fer-la..i netejar les pedres del tercer llarg!

bona piada! merci!

aisialidia(temps lliure) ha dit...

Fanatic!no hi han vies mes llargues!!!Jo amb poca alsada vaic fent pero aixo...!!

PD:Et posu un enllaç al blog.

Raquel ha dit...

Ostres, Rúbies sembla un lloc màgic... caldrà anar-hi!!
Tú sí que fas bones descripcions!!
Felicitats!