dissabte, 19 de desembre de 2009

christmas holidays!!

bueno finalment ja tenim les vacances aqui,si si si!!! aaa per cert: ahir vaig fer la meva primera escalada post-accident i la veritat es que forca content, tot i que encara estic algu tocat!
doncs aixo,dema marxem 7 persones amb una furgo que em comprat cap al sud,mount cook,queenstown,fiorland i mes. la veritat es que pinta molt be i em sembla que els tres mesos se'm faran curts,ehem no se i will see...jeje... de moment m'ho estic passant de puta mare,ja tinc mobil del pais, un pilot de colegues de l'academia, i ara quant acabi aquest text fare una reserva a un farm(granja) per anar a esquilar ovelles,jeje...si sembla una bojeria i de fet ho es,pero per treballar 4 hores al dia tens allotjament i menjar gratuit a mes del contacte amb la gent que crec que es el mes enriquidor...mmm no se.. no m,agrada el nadal,la hiprocresia me l,ha fet aborrir i aqui es una mica diferent,si mes no no hi ha la bojeria de la gent comprant i malgastant,per tant no us desitjare un bon nadal, pero si que us desitjo a tots un 2010 ple de sorpreses,de salut, de felicitat, d,amor sobretot, d, ilusions,d,optimisme,de riures ,d,objectivitat,d,alegria,de bona companyia, un 2010 increible i que sigui mooolt millor que aquest, es el repte.
all the best my friends...
see y soon.
jan...

dimarts, 8 de desembre de 2009

la fillola i el nebot



jaja mireu que macos,i com creixent!! es una passada !! per aqui de moment tot be, o molt be! a casa

hi estic super comode i a l'escola tambe. hi ha molt bon rotllo i estic amb una classe plena de japos i coreans, o sigui que ja us ho podeu imaginar: un fart de riure!! per cert dema coneixere a una noia de vic !! te collons la cosa .

diumenge, 6 de desembre de 2009

CHRISTCHURCH / NEW ZEALAND

Hei ja soc a llooc!! despres de 2 dies d'avio he arribat ja a christchurch on m'hi estare un parell de semanes. La familia on estic son super amables i pacients,tenen molta paciencia amb l'idioma i estan molt atens per ajudar a que ho entenguis tot.son un matrimoni i estem 5 estudiants: un noi i una noia de corea,una noia de brazil,un de no se on i jo. La brazilenya va arribar ahir igual que jo, i ara acabem de fer l'itinerari que haurem de fer dema per anar a l'academia,que esta una mica lluny d'on vivim,un lloc residencial maquissim i molt tranquil,amb un riu a davant,parcs per anar a correr o amb bici,etc.etc... El meu turmell va fent,obviament que ha millorat,pero es lent i encara vaig coix i amb la crossa.El canto positiu,que sempre n'hi ha un,es que als aeroports, a tots, m'han portat o be amb el "carricotxe", o be amb cadira de rodes,jeje!! un gustas la veritat!
apa ciau ciau....

dilluns, 30 de novembre de 2009

LA MARATÓ

El proper dia 13 de desembre es torna ha celebrar la marató, aquest any totes les recaptacions aniran a parar a la fundació de la marató per investigar els orígens de les malatíes minoritàries,que són moltes i que malauradament encara no hi han resultats satisfactoris en molts casos.
El cos humà és la màquina més perfecte que existeix a la terra, però també té imperfeccions i moltes d'elles costen de reconèixer tant en la infància com quan en som adults. Entre elles hi han les neurobiològiques, que afecten el sistema nerviós central i que algunes d'elles és possible que ni sapiguem que en som victímes. El TFAH http://es.wikipedia.org/wiki/Trastorno_por_d%C3%A9ficit_de_atenci%C3%B3n_con_hiperactividad n' és una d'elles, i afecta directament als neurotransmisors que activen el cervell,on s'hi troben les emocions,els sentiments,l'estat d'ànim,l'autocontrol etc,etc. tot i que és un trastorn que és va detectar el 1902, ( i no és minoritari) no ha sigut fins fa 20 anys que s'ha començat a estudiar, amb resultats satisfactoris però no determinants. Aquesta no hi serà a la marató, com moltes d'altres,és evident, però és per fer-vos partíceps a la reflexió. Aquestes i moltes altres que afecten sovint a molta gent del nostre entorn, del nostre cercle, que pasen invisibles davant nostre i/o que no sabem que fer per ajudar en el cas de saber-ne de l'existència.
Portem el nostre gra de sorra a la investigació perquè puguin tenir una vida més digne, més normal, ja que tothom tè el dret a ser feliç.
Ara bé el "consumisme" per alguns, i crec fermament que la generositat i l'amor és una de les millors armes per lluitar contra les malaltíes.
És només la meva reflexió afectada per la causa.
salut a tots companys....
http://blogs.ccrtvi.com/marato

dissabte, 21 de novembre de 2009

gali - molero a roca regina


Via molt guapa,malgrat la mala experiència viscuda!!!

És una d'aquelles clàssiques que tenia al cap de fa temps i que pel que sigui l'anavem deixant sempre de banda. Ara més motivats que mai per fi ens hi fotem de cap amb en dídac i en morfu,
que ja l'havia fet.

La via consta de 15 llargs i 500m. Els primers 6 llargs fins a la feixa els obra en morfu. Segurament són els llargs més durs, amb diversos ae i algún 6c per allà al mig. El grau tambè és un factor important: el v són v d'abans, ja m'enteneu...Després de la feixa tiro jo al davant amb dos llargs prou macos...Començo el 10 llarg, és un diedre guapíssim!! m'hi tiro motivadíssim,els moviments em surten sols i la presa és bona però un xic vertical,em paro a mig i fico el camalot verd,vaig pujant i un cop arribo ja fora de les dificultats em xapo d'unes cintes pasades a un clau i em penjo de la fifi per descansar. Un segon després estic a 10 metres per sota del clau!! de cop el meu cos surt volant enrere sense poder-hi fer res,la cinta s'ha trencat,la de sota no l'he xapa't per estalviar-me una cinta, la cinta del clau de sota tambè és trenca en noto l'estrebada mentre vaig caient,això no para mai, s'està arrencant tot ostia!!després d'una eternitat em trobo penjat del revés mirant el buit,m'aixeco cagant osties i veig que m'aguanto del camalot verd,estressa't m'agafo d'una cinta cagant llets hi em penjo de la fifi.!!!aaaaaahhh!!!ufufuf,aquells dos em diuen com estic,em miro el cos de dalt a baix i en principi no tinc res, només un bon cop al turmell.Quan miro d'on he caigut em baixa la gota freda de suor!! arribo a la reunió desorientat,un pèl confús...Decidim tirar amunt,estem a mitja via,deuen quedar 250m. En morfu sense encantar-se gens torna a tirar amunt mentre jo no paro de bufar,estic molt accelera't...queden dos llargs bastant drets, a partir del tercer es suavitza i encara en queden 4 més fins a dalt. Finalment arribem al final de la via amb un últim llarg d'artifu per acabar-ho d'arreglar...mengem algu i començem a baixar molt lentament amb l'ajuda d'un bastó i la paciència d'en morfu i en dídac,cada cop em foten mal més coses i quan arribem a baix, ja de nit, sento les gotes salades com llisquen i m'arriben als llavis.
En fi una bona galeta que és pot explicar i com sempre: repòs!!
Aneu amb compte amb els "cintajus",no us en refieu!!

dilluns, 16 de novembre de 2009

FANAL NOCTURN 6A+ (6A obl) - ÀGER


Una gran manera de desconectar és escalant. I diumenge ho vam fer de valent, junt amb en dídac i en jordi. Feia molt temps que volia fer la fanal nocturn i mig enganyats per un servidor m'hi van acompanyar ben contents.
La via està situada cap al final de la paret, a la dreta de l'esperò de les colobres, (gran via) on des d'abaix és veu com un morro gros, no te pèrdua,al peu de paret hi han les inicials f.noct. (foto)


sortida 1 llarg

El primer llarg comença amb una placa de 6a+ que ja trempes de valent per escalfar els braços,les cames ja les tens calentes de la punyetera tartera!! està molt ben equipat amb spits però ja per començar déu ni dò!! en dídac i en jordi ja veuen que venen enganyats,jeje!! en jordi s'en surt molt bé i supera la seva "teràpia de xoc" personal. xapó !!
El segon llarg és un cinquè molt xul-lo i "disfrutón" que passa per unes plaques amb molt bon "cantu".
Li mancho jo al tercer llarg.un cinquè net on és fàcil perdre's ja que a l'esquerra hi han uns parabolts molt llaminers.La via va per la dreta i s'ha de superar un pany de paret molt maco on és pot equipar molt bé,just superat això trobem una fissura molt fàcil que ens deixa a la reunió.

El quart llarg és un dels més xul-los.Sortint de la reunió trobem una fissura de 6a amb un spit al començament i un altre al final,la fissura és ample hi em permet ficar-hi un àlien per anar més segur,bufo de valent per la maleïda pila hi supero el pas una mica apurat això si,jeje.
Ara tira en dídac a davant amb un llarg de v+ molt divertit on abans d'arribar a la reunió hi ha un flanqueig de iuiu!! segueix un altre llarg de transició a la típica feixa que trenca un xic la via per deixar-nos ja a l'últim tram de la via.
Afegeix la llegenda
últim llarg
Aquest llarg és dels millors! però no caiguis !! perquè si caus et fots un bolet maco de collons!!! el primer spit el tens davant dels morros,el segon si tens binocles l'arribes a veure, és a dir que si no tens pebrots de ficar algu la galeta pot ser maca o fins i tot molt maca!!. Ja només de sortir el primer ensurt: vaig a buscar una presa i em quedo a mig,no se com recupero i m'estiro com mai fins a agafar la presa ben fort,ufuf...com riuen aquell parell de cabronets!!...en dídac em diu:joan no pugis més i fica't algu!! i jo penso:collons nano prou que ho se,però com vols que equipi aquí,em falta una tercera mà tio!!! al final m'agafo amb les dents i fico el camalot vermell com puc,psicològic perquè balla més que una sardana, si caic això no m'aguanta "ni de fallo"!!,supera't aquest "percal"uns metres més amunt es deixa equipar mooolt bé i em llueixo a entaforar catxarrets.la reunió a un arbre-savina.

L'últim llarg el fem per la dreta del tot on un cop a dalt hi trobarem un spit.
Una via molt guapa i del tot recomanable on no hi vam trobar ningú en tot el dia.

ressenya

dimecres, 11 de novembre de 2009

ton sai - tailàndia

Si si si... després de currar uns díes a malàsia sota una calor de justícia aprofitem el bitllet hi ens quedem a tailàndia de relax. La península de krabi és un bon lloc per fer-hi de tot,nosaltres recomanats per en marçel i l'ivan anem a ton sai, just a sota de krabi on per la magnitut de la selva i lo ferèstec del lloc només s'hi pot arribar amb barca. Allà ens agafem uns díes de calma,però tambè fem una mica d'escalada, com no ens emportem el material on faci falta,jeje...fem la via humanility,guapíssima això si amb una calor que fa por.podeu mirar la sessió de fotos,apa salut companys...http://picasaweb.google.com/janaguila/Tailandia09#

dissabte, 17 d’octubre de 2009

BALI - INDONESIA

Després del gran premi de portugal,nefast per diferents temes que no venen al cas, marxem a bali amb un col-lega de la feina. Només arribar ja veiem el percal de motos i hari de trànsit que hi ha muntat,és acollonant...busquem hotel i a descansar...l'endemà anem a surfejar una mica,primera vegada per a mi, en sergi ja domina més el tema,i la veritat es que mola molt,quan t'aixeques sobre la taula veus que agafes molta velocitat i aquí les onades son molt fortes,tambè hi ha molta pressió a l'aigua que fa que et tiri cap a dins el mar i costi molt de sortir.
Ens agoviem una mica de KUTA, és massa turístic, així que lloguem un cotxe per quatre rupies i marxem a recorrer l'illa uns quants dies. Comencem per la costa oest i anem pujant cap al nord tot i passant per extensions de camps d'arrós maquíssims, amb un paisatge sempre molt selvàtic amb abundant vegetació i sempre amb molt transit i bocinassos,brbrb,quins nervis...pugem cap a KINTAMANI i al llac batur amb el seu pic de 3356 m, passem de 0 m a gairebe 2000m,un contrast molt bèstia on fa que refresqui bastant per sort.Desde l'hotel veiem el volcà batur i les seves roques negres per l'erosió, amb el llac de fons...mmm...es nota que aqui no hi ha indústria.És de nit,aixeco el cap i veig milions d'estrelles al cel,crec que no n'havia vist mai tantes. L'endemà marxem cap a medawei beach a fer suf,travessem tota l'illa d'oest a est,amb un trànsit que no us podeu imaginar,agoviant...arribem al sud de medawei, de xeripa trobem una platgeta bestial,maquíssima,en un lloc paradisíac...lloguem la taula i ens fiquem a l'aigua. hi ha moltíssima corrent,hi ha mi se m'enporta molt cap a la dreta fins que un paio em veu i em diu que no vaig bé,em veu apurat i m'ajuda a sortir d'allà...vaia percal, no hi havia manera de sortir,m'he ben guinyat,arribo a la platja mort de tant remar...ens quedem allà fins a la tarda del següent dia ja que el lloc s'ho val.Després marxem cap a sodie i ens tirem una mica de festuki que ja toca...Tornem a KUTA després de pagar una multa per no portar l'internacional,i després d'una altre festeta anem a l'aeroport i cap a malàsia...a kurrar,brbrbr...


dimarts, 22 de setembre de 2009

INTO THE WILD - hacia rutas salvages


L' altre dia una bona amiga em va recomanar aquesta pel-lícula i la veritat és que feia temps,malgrat que tampoc miro moltes pelis que no disfrutava i m'emocionava tant davant la pantalla. És estrany que no m'arribés abans, ja que el llibre el va escriure el famós periodista-alpinista john krakauer del qual en tinc un parell de llibres per casa,un d'ells la famosa tragèdia de l'everest'96 best seller que el va fer famòs i també per la banda sonora del magnífic eddie vedder (pearl jam) que resta desde fa temps per aquí dins del pc.
Fora rotllos la pel-lícula en si és significativa, depenent sempre de la realitat que li hagi tocat viure a cada u...un noi que decideix marxar de la seva família, materialista i protectora, i escapar de la seva falsa realitat per sentir-se lliure i trobar-se a si mateix en un viatge que el portarà a viure mil aventures, seguint sempre la seva ideologia humil. Un noi ressentit per la seva infància plena de mentides i discusions que busca l'amor,la feliçitat i el sentir-se viu, en la naturalesa dels paisatges per adonar-se al final que "la feliçitat només és real quan és compartida "....Perquè penso, abans d'escapar de la realitat, potser el millor primer de tot, és començar pel perdó...

dimarts, 15 de setembre de 2009


JOE SACCO, periodista de professió. Durant els mesos d'hivern del 91-92 viatge a israel en plena intifada on va conviure amb jueus i palestins...el resultat és aquest,mescla de periodisme,diari de viatge,impresions subjectives i objectives de l'autor,tot això en forma de còmic,un format aperentment relacionat en l'adolescència però que sacco amb un talent fora de sèrie tracta un tema tabú com és aquest de forma amena i amb un to extravegant inclús que arriba a la ment de tots nosaltres de la manera més simple: el còmic...
Que el disfruteu!

dilluns, 14 de setembre de 2009

alpesport



Fem la via alpesport: són dos llargs, el primer molt tècnic de 6a+ crec recordar,amb una placa i un sostre complicats i sobre adherència.

El segon llarg de 6b també difícil ja al primer tram,molt finet.
D'aquí amb un ràpel a peu de via.

con ocho basta

Via assequible a la silenciosa i tranquil-la paret de la serra de sant joan. Consta de 4 llargs on el primer és el més tècnic tot i que els altres no els hi resta gens d' encant.



No recordo molt bé la via quan escric aquestes línies...amnèsia,jeje... recordo un primer llarg molt guapo amb una placa central força maca.



Un tercer llarg fàcil que vaig posar algún catxarret,tot i que es pot passar sense,però veníem de fer el primer llarg de l'esperò montanissel del qual bem baixar hi portàvem tot l'arsenal,doncs tant per tant el farem servir, que collons!!!
Del tercer llarg hi ha la feixa per tirar cap al cotxe o bé acabar la via al quart llarg i rapel-lar cap a la feixa.En marc i jo tirem cap al cotxe que està llampegant,mentre en jordi i l'arnald ja estant embrancats al quart llarg i arriben al cotxe just quan comença a ploure...


PAS D' ESTRÉS - 6B+ (V+?OBL)


Mmmm, quina via més xul-la,si senyor!!! ben equipada però els passos en algún lloc s'han de fer,i el v+ obligat justet,això dels graus ja sabem tots com va....
La via comença bastant a l'esquerre de la bàlsam del tigre,on la paret fa com un triangle partit per una diagonal, just a l'esquerre d'aquesta...
1 llarg: fàcil i de trancisió, un v molt ben assegurat que ens deixa a sobre d' una repissa.
2 llarg, 6a: aquí la cosa ja canvia,és un llarg mantingut on les preses es tornen molt petites i la paret guanya verticalitat sobretot al final del llarg on s'ha de fer el pas i els braços ja no sòn el mateix...molt guapo.
3 llarg,6a+:sortint de la reunió ja et marca com serà aquest llarg.Un desplom un pèl incòmode per després arribar a una placa on senzillament "flipes",no hi ha res!!!6a+ saps!!! doncs vinga fot-li fort que vol ploure!! surts de la placa no saps com i et trobes un sostret molt xulo que et deixa a la R.
4 llarg,6b: un llarg d'escàndol,mantingut i no pas més difícil que els altres,però potser més vertical i cansat.
5 llarg:6b+: només un pas de 6b+,l'únic de la via que no ens treiem en lliure...quina ràbia!!!ha anat d'un pèl ,maleïda pila,però que vols desprès de dos mesos d'inactivitat...molt guapo
6 llarg v+:per acabar de rematar-ho un altre llarg orgàsmic!!!si senyor,festival de plaques amb bústies al gust.
En definitiva una via 10, moolt recomanable de veritat.

divendres, 4 de setembre de 2009

NIT DE MAR

Ahir vaig tenir una experiència molt bonica…sòc un nostàlgic,ho sé,i m’agrada ser-ho…

Estira’t sobre una tombona de la platja del Missano adriàtic,
on cau una fina pluja que amb pessigolleja la pell,
observo la lluna plena i les seves hombres,
un munt de sensacions amb venen al cap.

Reflecteix la llum sobre el mar en l’horitzó infinit,
contemplant aquest espectacle tant sencill i amè,
em marxen del cap tots els pensaments darrers,
em deixo portar pel silenci de les onades.

Onades, que amb el seu xivarri hi trobo la pau,
on la seva música és una constant sincronia,
quin relax per fi de mala vida,
quina natura ens denota la vida…

Companys,aprofiteu els petits moments i assaboriu-los,són aquests petits moments els que ens fan sentir més vius,
Ahir se’m va posar la pell de gallina a la platja contemplant com brillava la lluna sobre una taca d’oli que és el mar,
tot solet però compartint-ho amb tots…
salut...

dissabte, 29 d’agost de 2009

Com enyoro l’escalada amics, com trobo a faltar els riures a la reunió després d’haver patit com un nàufrag durant un llarg de corda que no s'acaba mai, de superar la por que tant ens acompanya en aquests passos psicològics tu a tu amb la paret, de les vistes increÏbles quan estàs assegurant al company,del soroll dels ferros que dringuen sense parar a cada moviment, del cansament de braços i de l’alegria en acabar una via, de les cerveses al bar on ja tots som uns valents….aaaiiiii quins anhels,i aquells vívacs de cel destapat contemplant un mar d’estrelles amb lluna plena sota la roca del pre-pirineu,quina joia de terra,quin goig d’escalar.

dijous, 6 d’agost de 2009



M ‘adormo a la nit abraça't al coixí,
recordant la olor que desprenies fa un instant,
carícies com mel dins un bosc de plors,
mirades amb por de caure en l’oblit.

Com un bàlsam els teus ulls m’enlluernen cada dia,
avui em plau l’amor de somnis abastables,
si fos només el temps el que ens despulla,
però són les pors i la llunyania muda.

El meu amor navega a vela en una mar calmada,
no hi entèn de tempestes,ni de paraules buides,
transparència nua com l’aire respira,
abraça’m ben fort,potser és l’últim dia.
joan,6/8/09

dimarts, 14 de juliol de 2009

des d,alemania

Hola companys!
Estem a alemania, després de california tornem a europa el nostre vell continent... realment no escric mai res que no sigui escalada aquí al blog hi havui faig un excepció. Fora d'etiquetes, de glamour, de prejudicis, de manies, california és un gran lloc i la seva gent et donen una lliçó d'humanitat m'atreviria a dir i de maneres si bé la seva manera de ser és molt seva i són el melic del món, com nosaltres vaja, però com tothom sap la gent te especial mania a aquest país pel que fa i pel que és al món en general sense tenir en compte la seva gent i més important les seves respostes al món. Un pel injust classificar a tothom al mateix pot crec,per un moment podríem deixar a un costat les etiquetes i les banderes i ser una mica mes justos ...
A part d, això el gran premi ha anat molt bé,ha estat de somni, com en un núvol, per això quan aterres i baixes, el cop és més fort i no pares de pensar en el que seria o podria ser si tot fos més fàcil....
En fi, una abracada a tots

diumenge, 7 de juny de 2009

LLUNA DE DIA - ROCA ALTA


Lluna de dia a la via, lluna plena de nit al bivac... Arribem a sota de la bella roca alta, paradís de silenci, l'arnald es queda a dormir a la furgo i jo preparo el bivac. Hem fico a dins el sac,la temperatura és molt agradable, observo el cel ,com els núvols passen davant la lluna solemne, a tota velocitat,com cotons empesos per un ventilador el cel s'omple d' hombres, de formes pintoresques tretes d'un somni del qual no m'hi vull submergir, estic despert contemplant aquesta imatge idíl-lica, gaudint de l'entorn, hem relaxo i deixo marxar els maldecaps, m'endinso en un món de fantasia, mirant els castells com sobrevolen pel meu cap fuetejats pel vent de l'oest, escoltant el cant del grills, dels ocells com piulen entre ells,excemps de la nostra vida, una rialla m'envolta el rostre i penso: que poc que nessesitem per ser feliços... entro en un somni profund i melancoliós, un somni blau de lluna plena on tot està en calma.


M'aixeco del bivac contemplant el diedre farreny i m'hi quedo atrepat força estona fins que sento l'arnald que ja camina pel bosc,quin nervi !! Ens preparem l' esmorsar i al cap d'una estona arriben en jordi,en dídac,en marc, i l'alba.Aquests tres últims van al diedre farreny i nosaltres començem a tirar cap a la roca alta.



1 llarg,6a/ae,35m: la via comença just a l'esquerra de la porno, enmig de dos arbres. Entre el segon seguro i el tercer si algú s'ho a tret en lliure que m'escrigui quin grau és, jo hi tots tres vaja ens hem pillar de la cinta. Després a disfrutar de passos macos excepte l'arribada a la reunió, que també es fa amb ae tot i que aquest si que és més fàcil forçar-lo en lliure.




2 llarg,6a/ae,20m: surtim d'un sostre en tendència a l'esquerre per una placa desplomada però amb bon canto,el primer pas és d'estrep i després pots anar trempejant més o menys bé fins a la reunió.




3 llarg,6b+/50m: Canviem de cordes i tiro amunt jo ara,pinta molt bé la veritat. Comença el llarg per una placa maquíssima amb preses prou bones, al mig però un petit pas d'equilibri t'ho fa mirar bé,bona col-locació de peus ,una aupada i amunt. Arribo a la repisa i vaig cap a l'esquerre,només amb queda l'últim mur d'uns 10 metres,hem col-loco a sota del 6b+ i m'ho miro detingudament,vinga aupa, estiro el braç en una bústia i pujo peus en un canto de yuyuuuu,espolso el braç i fico els dits en un micro cantu que no se com m'hi aguanto,pujo la mà esquerra hi trobo un descans brutal ufufuff, a durat poc però ha sigut intens,després ja només queden uns metres on la corda hem fa un roçament força emprenyador i reunió!


Material: unes 14 exprés + reunions.
Vam baixar rapelant perquè la intenció era fer la plurabel, que queda pendent. ràpel volat.

dimecres, 3 de juny de 2009


Després de molts díes de feina per fi ens podem escapar a escalar una miqueta. Estem a itàlia, a la bonica toscana, allotjats en un hotel molt rural que hem recorda al montseny. Aprofitem els tres díes que tenim de festa i junt amb 4 companys més de feina anem a escalar al lago di garda, a 20 km. de madona di campligio,pre-dolomites. El lloc és formidable, si mai teniu l'oportunitat d'anar-hi feu-ho,parets per tots els gustos,graus per tocar i remenar,clàssica,esportiva,artifu, de tot. No m'enrecordo dels llocs que vam estar,l'un era prop de nargo i l'altra direcció arco. En fi paradís de roca i desconectada total de feina que ja tocava, i que millor que celebrar aquí
l'aniversari,envoltat de bon ambient i de bons amics. salut companys!

dimarts, 14 d’abril de 2009

LES JARDINS D'ETE

Per començar a adaptar-nos a la roca del todra anem al sector de les jardins d'ete i fem una via sense nom,és la número 14 del llibre de ressenyes d'en hassan.



1 llarg 5b: la via ja es posa vertical desde l'inci,al cap de pocs metres hem de superar un desplom amb molt bon canto,la roca és boníssima.


2 llarg 6a: hem toca a mi. surt molt fàcil hi es comença a enfilar per una placa on no hi ha gaire de res, me'n vaig una mica a l'esquerre i supero el pas.



3 llarg 5c: un llarg molt maco. Tira l'arnald.S'ha d'anar a buscar un diedre molt maco i ben equipat,a sobre ja tenim la reunió.
Descens amb dos ràpels.

Bonica via per començar a tentejar el terreny.

SOIF D'AJOURD' HUI - 6A+

Molt i molt maca, a la paret DE MEUK,m'he la va recomanar un amic d'olot,( salutacions david) que la van fer unes semanes abans. Ombra tot el dia fins a sortir a la cresta,millor portar un forro prim i començar d'hora, la baixada dura entre hora i mitja a dues.




1 llarg 5+:la via comença a sobre d'un petit replà, (a dalt foto) just a l'esquerre de la primera botiga.Continua per una placa amb molt bona presa fent una mica de ziga-zaga,es supera un petit desplom i reunió.




2 llarg 6a+: molt maco. De la reunió es puja recta per anar a buscar un petit diedre amb desplom xul-líssim,despés l'arnald hi va posar un friend ja que el seguro allarga una mica,fa una curva cap a la dreta i llavors cap a l'esquerre per una placa tècnica on hi ha el pas de 6a+,molt guapo.





3 llarg 6a+: Tiro jo a davant super motivat. Els primers pasos sòn fàcils però de seguida es complica una mica. Faig una travessia cap a l'esquerre molt fina i hem col-loco a sota un diedre fissurat, m'ho miro bé, abanço lentament amb un peu a cada paret i les mans a dins la fissura,que guapo!!! una altra fissura fàcil ( a sota foto) i reunió.




4 llarg 5b: fàcil i sense cap complicació,segueix un sistema de plaques amb molt bona presa. Per disfrutar.




5 llarg 5b: tira en marc a davant.Poc a poc ens anem desviant cap a la dreta. La via va seguint igual,facileta però cada cop menys equipada.




6 llarg 5b:Aquest és l'últim llarg de la paret hi està poc equipat. De la reunió sortir en tendència cap a la dreta i superar un petit desplom,anar a buscar la paret de l'esquerre on hi ha un seguro que quasibé no es veu,després seguim una mica a la dreta i veiem un seguro tot curiós en un replà molt còmode,reunió.Reforçem la reunió al gust.




7 llarg: Després d'aquesta reunió al gust de cadascú,es pot sortir a la cresta i desencordar-se o seguir hi fer un altre llarg,a la ressenya marca encara 4 llargs de 4.


Nosaltres vam fer dos llargs més hi ens vem desencordar,amb els peus de gat això si. El camí es evident,s'ha d'anar seguint la resta fins arribar a dalt de tot. Al arribar nosaltres una nena berber ens estava espiant, li vaig oferir fruits secs que portavem hi se'n va anar ben contenta.


El descens és llarg,es pot baixar per la canal però si no ho coneixes és millor donar la volta,que
és el que vam fer.Superes un primer bony hi ja veus el coll que està lluuuuny lluny,doncs fins allà s'ha d'anar,un cop al coll només queda seguir el sender de baixada cap a la carretera.

VOIE DE DE FILE - 6B

Aquest dia descansem fins a la tarda. Durant el dia anem a imilchil a veure uns llacs per una carretera de carro, entre ports de muntanya i pobles pobres a la mà de dèu, el camí dura tres hores anar i tres tornar.

Arribem a l'hotel a les quatre ben tocades,ens equipem ràpid i sortim per sobre la terrassa de l'hotel etoile des gorgues,on ens allotgem.La via està just a sobre l'hotel hi amb deu minuts i després d'una curta grimpada ens deixem caure al peu de la via.

1 llarg 6a:surt en tendència a la dreta,vaig amb presses perquè s'està fent fosc i no tindrem temps, no miro gaire els passos i vaig cagant llets cap a la reunió,abans hi ha un pas problemàtic de fissura,m'agafo de la xapa i cap a la role!

llarg 2 6b: que maco!! aquí hem bé un mal de panxa mooolt important que no us explicaré com es va acabar... de la reunió es va cap a la dreta seguint els parabolts,després recta per anar a buscar un arbre petit i aquí un flanqueig cap a l'esquerre espectacular de veritat,acabes de fer el flanqueig hi un pas de 6b de fissura molt petita,després cap a l'esquerre la reunió.

3 ,4 i 5 llarg 5-5+: si us dic la veritat aquests llargs els vaig fer volant perquè estava en fase de descomposició! ho vaig pasar fatal! els tres llargs últims molt macos i fàcils,els seguros mooolt lluny,així que millor posar-hi alguna cosa,jo no ho vaig pas fer, la última reunió per equipar.Ala foto,al cim de la via,la única que vaig fer.


Al final vam baixar quasi de nit, hi ha arribarem a l'hotel de nit de lluna plena.

El descens es realitza per la vessant dreta, seguint les fites.evident.

Material : tascons,alien groc i vermell,camalot verd i vermell.

MOHAMED PRISA MATA - 6A+


A le mur d'escorpion hi ha aquesta petita joia de 6 llargs,els dos primers facilets i els 4 restants amb un ambient molt guapo on la tònica és la verticalitat,el pati i algún desplomet atlètic que fan que sigui una via molt completa i obligatòria al todra.




La via està quan ja has atravessat les grans parets i després de les botiguetes,a mà esquerre es veu tot un mur d'uns 200 metres ben dret,es puja per entremig de pedres per un terreny sense definir, la fita es anar a buscar dos arbres que estàn just a l'esquerre de la via.(a la foto de dalt,la via està a la dreta del tot)(a sota al peu de via)




1 llarg 5+:surt per una placa tombada i ben equipada,roca típica del todra,adherent,abrassiva.reunió còmode.




2 llarg 5+:de l'estil però ja es comença a posar vertical el tema. Es surt recta per passar a la dreta d'un gran bloc ( abaix foto) amb un parell de passos molt xulos de disfrutar de l'escalada,ja m'enteneu.




3 llarg 6a+:comença el xou!! una sortida curiosa de la reunió et deixa a sota d'un sostret que s'ha de flanquejar cap a l'esquerre,prohibit caure! jujuju!!!! et trobes micropreses i algún peuet,però la roca es tan bona que pots posar els peus plans gairebè! sortida cap a la dreta per superar el flanqueix i ja arribem a la reunió.




4 llarg 5+: canviem cordes i tiro a davant,canvio el xip de l'escalada,de fet vaig més fi pujant de 1 que de 2,molt més. Disfruto d'aquest llarg com un nen petit,sortida de fissura amb molt bon canto i després una petita placa,un llarg molt curt.




5 llarg 6a+:increible.ja fa estona que estic a la reunió mirant-me el segÜent llarg uuaaa,mare meva !!! surto per la dreta a buscar una fissura en forma de tall cap enfora, sense problemes vaig pujant mirant-me el sostre fins que m'hi planto a sota, ahir va ploure hi està una mica sorrenc ,rellisca una mica. hem desplaço cap la dreta i agafo un invertit, m'assento en una posició bastant incòmode i xapo com puc, buf buf,estic mal col-locat,m'aixeco a poc a poc ,el cor a mil, obro peu dret i engalto la mà esquerre tambè a l'invertit,trec el cap a sobre el desplom i visualitzo on carai he d'anar,veig un canto que l'engrapo de seguida i tiro fort pujant el peu esquerre per sobre del sostre,buf que bé!! pujo per una placa fina però amb micropreses i aquí la cago! me'n vaig cap a l'esquerre en lloc de cap a la dreta que és més fàcil,m'hi agafo amb les dents en un acte d'apuració al límit i ja surto a la reunió.ufufuf respiro...(en marc sortint del sostret)




6 llarg 6a: vaia tambè!! prohibit caure! entre el primer i el segon parabolt hi ha una distància considerable hi un flanqueig no difícil però expo,si caus aquí et fots una nata maca de collons, hi per acabar-ho d'adobar no s'hi pot posar res.Concient d'això faig la travessia amb compte mirant bé totes les possibilitats que tinc al costat,en surto sense dificultats,després s'ha d'equipar per terreny ja fàcil fins a la reunió.



Tres ràpels fins al peu de via. shunt imprescindible. Compte amb les cordes,s'enganxen pertot arreu.
Material: tascons i semàfor camalots,algún alien tambè pot anar bé.